Busca i trobaràs

Fa anys, pujant el camí costerut a Sant Martí del Canigó vaig trobar que els monjos del monestir havien penjat prop del camí uns cartells amb missatges, que produïen un gran efecte d’alleugeriment, com si enlloc de pujada fos un sender planer. Encara puc recordar-ne un que deia: “Deixeu que parli el silenci”. Va bé i és d’una gran ajuda quan s’està fent via, trobar-se missatges encoratjadors. En el camí de la docència és d’agrair trobar-ne un semblant a aquest: “Educar és cuidar de l’altre, és fer-se càrrec d’ell, acompanyar-lo, acollir-lo. Educar és donar sense esperar res a canvi”. Duch. “La educación y la crísis de la modernidad”

El pas de professor a mestre està compost de molts petits passos, de moltes estones de reflexió. Ens pot ajudar a avançar la clarificació G. Leonard quan diu: “La pregunta que més sovint ens fem és “què”: quines matèries hem d’ensenyar? Quan la conversa es torna més profunda passem a preguntar-nos el com: quins mètodes i tècniques són necessaris per a un bon ensenyament? Ocasionalment, quan es fa encara més profunda, ens podem preguntar el perquè: quin és el propòsit i per què ensenyem? Però rarament ens preguntem pel qui: Com pot la qualitat del meu ser determinar la manera en què em relaciono amb els meus alumnes, amb el meu tema, els meus companys, el meu món?”

Es pot prendre també com a base d’aquest treball de manifestació aquelles situacions que no s’han sabut resoldre satisfactòriament, i han deixat un cert regust amarg, que podrien ser semblants a les següents:
– Què m’impedeix mostrar-me a la classe amb més naturalitat?
– Per què estic tan pendent del compliment del programa?
– Estic donant prioritat a les situacions que envolten la vida dels alumnes i que d’alguna manera afecten la classe, o considero que això no és el que toca fer en aquell moment?
– Fins a quin punt em sento condicionat per les pressions externes a l’aula?
– De quina manera afecta la rutina a la meva activitat?
La resposta a aquestes preguntes pot ajudar a clarificar la tasca essencial del docent.

Una altra autoajuda pot ser escriure un diari personal, lligat a la vida professional, de manera que la projecció enfora de les vivències permeti una descàrrega emocional i a la vegada faciliti la visió dels èxits i dels fracassos, la construcció d’un mateix i els nusos que, poc a poc, anirem desfent.

També llegir “Dale vida a los sueños” de Mario Benedetti:

Dale vida a los sueños que alimentan el alma,
y aunque tu mente sienta necesidad humana,
de conseguir las metas y de escalar montañas,
nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.

Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco,
no los dejes que mueran de hastío, poco a poco,
no les rompas las alas que son de fantasía,
déjalos que vuelen contigo en compañía.

Dale vida a tus sueños y, con ellos volando,
tocarás las estrellas y el viento, susurrando,
te contara secretos que para ti ha guardado,
y sentirás el cuerpo con caricias, bañado,
del alma que despierta para estar a tu lado.

Dale vida a los sueños que tienes escondidos,
descubrirás que puedes vivir esos momentos
con los ojos abiertos y los miedos dormidos,
con los ojos cerrados y los sueños despiertos.

I tot això per què? Doncs perquè a l’ensenyament secundari el mestre ha de portar molta frescor a l’aula.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *