ratatouille

Benvolguts ombraires,

Dilluns a la tarda , després d’un cap de setmana de retirada per tal de no topar amb cap celebració del dia de la Hispanitat que com ja sabeu, és del tot contraindicat per a les ratetes de la meva espècie, vaig decidir sortir mig d’amagat per anar a fer un tastet a Can Amenabar que ens havia cuinat una exquisidesa anomenada Àgora.

Després de dues hores llargues de degustació a base  de recuperacions dels plats més clàssics de la cuina de Grècia i Roma i d’un passeig per un dels llogarets amb més encant que mai no han existit com és la Biblioteca d’Alexandria, no entenia perquè no estava totalment captivada i seduïda ni perquè la meva petita panxolina no estava encara a punt d’explotar després de tan saboroses viandes i com que el cervell encara el tenia prou clar vaig arribar a la conclusió que tot plegat devia ser que el xef Amenabar havia comès dues errades: la primera era cuinar per més personal del que la seva cuina pot oferir i el segon el fet d’utilitzar molt bones olles però no tenir bones matèries primeres per cuinar.

I m’explicaré. Segurament Alejandro Amenabar acostumat a les distàncies curtes, als primers plans, a les històries petites però denses, s’ha trobat navegant per una cuina immensa amb una història filosòficopedagògica i al final només ha pogut fer reeixir un missatge que em sembla prou interessant que és el descobriment del dubte i l’amor al coneixement enfront del radicalismes, les seguretats extremes i la intolerància.

I pel que fa a les matèries primeres, podríem dir que el mindundi que les compra, altrament anomenat director de càsting,   la va errar totalment i després el xef no va trobar ni la sal ni el pebre per corregir un preparat tan sonso. Exceptuant Rachel Weisz i Michael Lonsdale (Hypatia i el seu pare) la resta són del tot tòpics excessius i per què no dir-ho uns actors pèssims que la mà d’Amenabar no ha sabut portar al bon port d’Alexandria.

En fi que jo, vist el que he vist, m’apunto als restaurants petits a la cuina íntima i al refinament en privat i deixo les grans recepcions per a qui prefereixi l’aparença als sabors que no s’obliden perquè tornen i retornen a la memòria.

Bon appétit i bona nit,

RATATOUILLEPlease enable Javascript and Flash to view this Flash video.