Estimats rosegadors,

Comencem l’any amb unes  condicions alimentàries  immillorables. Si continuem així, tindrem la dieta cinematogràfica més sana de fa anys i, a més personalitzada,  com la de les dels dietistes, que cobren un dineral i després t’assabentes que la veïna fa la mateixa que tu tot i que et sembla que ella és una foca mentre que a tu només et sobren uns  quants quilets.

Hi ha menús per a  tothom i per aquest motiu avui faré de maitre de restaurant de luxe i us aniré cantant la carta i recomanant cada exquisidesa en funció dels vostres gustos:

– Per als amants dels plats clàssics,  The Changelling de Clint Eastwood. Plat amb molta classe,  però sobri i equilibrat pel que fa a nutrients.

– Austràlia,  per als que es deleixen amb plats molt guarnits i amb una gran presentació, encara que, en el fons, després de menjar-los les nostres papil·les ja no recordin mai més el seu sabor.

– Mi nombre es Harvey Milk  per als que juguen a tastar plats segurs que sempre els omplen la boca dels millors sabors interpretatius amb un Sean Penn en estat de gràcia. En fi, cuina per a “entesos”, d’elaboració clàssica però, repeteixo, amb primeres matèries interpretatives de qualitat immillorable. Si feu travessa dels Óscar no ho dubteu.

– Di que sí,  per als que els agraden els plats amb elements guspirejants  encara que no representin cap  innovació culinària. El cuina Jim Carrey tornant als seus orígens que potser ja són massa allunyats.

– Cuarentena,  ideal per als amants de les freixures, encara que no siguin gaire fresques. Remake calcat de REC de Jaume Balagueró i Paco Plaza que van vendre el guió als USA perquè el destrossesin.

– Cuando ella me encontró, per als amants dels plats agredolços tipus “seldo agridulce” que sembla cuinat per un xef xinès,  si no fos perquè sabem del cert que és una pel·lícula d’Helent Hunt.

– Guerra de novias,  per al amants de l’amburguesa greixosa perquè també hi ha suïcides entre els rosegadors! Déu els perdoni en una altra vida!

– La classe de Laurent Cantet, premiada al darrer Festival de Cannes. Una exquisidesa per  a amants de la cuisine francaise més radical. Els  patidors de la docència el trobaran un plat molt suggeridor  i  els retornarà olors i sabors molt coneguts durant dies.

– Il Divo de Paolo Sorrentino, per a tots aquells que després de Gomorra i Romanzo Criminales encara volen més i més pasta. Jo em saltaré la dieta i em menjaré un platerot de raviolis al pesto per poder assaborir el gust durant setmanes.

– Tiro en la cabeza,  la darrera aportació culinària de Jaime Rosales. Absteniu-vos-en els que només mengeu cuina casolana o de mercat perquè això és més experimental que els plats que se serveixen al Bulli. Ara bé,  si us hi atreviu, no dubteu que el seu sabor us retornarà i potser, fins i tot, voldreu repetir. El problema és que aquest plat només se serveix a l’Antiga Audiència  diumenge a les 20 hores.

Bon appétit mons cheris!

RATATOUILLE