ratatouille

Estimats,

Encara em deleixo amb el gust de les dolces crispetes de coloraines que em vaig menjar dijous passat tot veient l’Indy IV però, la vida continua i el fonament d’una alimentació sana, com ja deien les àvies, és la variació.

Així doncs, aquesta setmana us proposo un plat típic de Ferran Adrià -ara que és atacat per l’ala “retro” de la cuina catalana-, en la seva línia de les flaires de bolet, de meló o de qualsevol cosa que es pugui liquar, esferificar  o “flairar”. Es tracta de The mist (La boira) que és una pel·lícula de Frank Darabont basada en la novel·la homònima de Stephen King.

Terror pur, sa i natural com la boira mateixa amb un argument que parteix del fet que una espesa boira fa desaparèixer tot el que se li acosta. Aviat descobrirem que el perill no és la boira sinó com es transformen els suposats “éssers humans” quan senten que estan en perill. En fi, que “l’home és un llop per l’home”.

Com que ja compto amb que la setmana passada vàreu fer un festí crispetaire, si aquesta us heu de conformar amb flaires, no patiu que no us aprimareu, només perfilareu les vostres gracioses siluetes.

Ara bé, si voleu fer un tastet de cinema europeu del que no es pot veure mai, i no precisament per culpa de la boira, haureu de posar-vos en acció i anar al MICEC (Mostra Internacional de Cinema Europeu) que torna gràcies a la tenacitat d’una sèrie de personatges com Domènec Font i altres professors de l’UPF per oferir-nos debats d’alçada al CCCB i bon cinema als Renoir Floridablanca.

Estimats Crispetaires,

Aquesta setmana sí, definitivament, aneu al cinema, compreu un bon pot de crispetes de coloraines i gaudiu com a cosacs de les noves aventures de Henry Jones II, àlies Indy.

Ja sabíem que era tot un repte afrontar la continuació d’una saga 19 anys després de la tercera tramesa, i més, quan la Marvel ha posat tota la carn a la graella en la creuada de vendre els seus herois que, si segueixen l’estela de Iron Man, donaran molta guerra. Però per no desesperar-vos més amb divagacions, diguem-ho d’una vegada: la joguina de Spielberg i Lucas funciona al cent per cent.

Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall està farcida de referents cinèfils de la pròpia saga i també d’altres pel·lícules dels seus creadors per construir un plat cuinat a base de les velles receptes de l’àvia. Tot l’aparell està construït a partir de la metàfora interna d’excavar en les pròpies restes arqueològiques. Comença dins el magatzem on es va amagar l’Arca -al final de A la recerca de l’Arca perduda- i a partir d’aquest moment, el dos indiscutibles mags de l’aventura comencen a fer arqueologia de la seva pròpia filmografia desenterrant tots els personatges de la saga i també de la mítica ET.

Tot funciona com un engranatge perfecte que no perd el ritme ni un sol moment i que obre una nova etapa quan el mateix Indy contradiu les paraules dites A la recerca de l’Arca perduda, responent a un alumne una mica “rateta de biblioteca” que: “L’arquelogia no es fa a la bibilioteca“. Des d’aquest moment, queda clar, si algú pensava que Indy es jubilaria dins una piràmide de llibres, estava molt equivocat.

Si després de tot el que s’ha dit penseu anar a veure el nostre aventurer preferit, us recomano un passeig per Indiana Jones: Comunidad Fan Española, on trobareu fins els més petits detalls de la saga, referents històrics i arqueològics i tota mena de detalls sobre la indumentària de l’heroi a més dels llocs web on podeu encarregar un fuet, un barret o una caçadora original.

Harrison Ford és un dels homes més afortunats d’Hollywood perquè ha tingut la sort de poder estar en dues de les sagues més mítiques i productores de dòlars de la història del cinema com són: La Guerra de les Galaxies, la mateixa saga d’Indiana i haver interpretat el paper de Rick Deckard a Blade Runner.

La història està feta de coincidències i atzars perquè l’actor escollit per al paper d’Indy era Tom Selleck però com que havia signat per fer el protagonista de la serie Magnum, Spielberg i Lucas es va quedar sense el seu actor. Van fer un càsting de 6 mesos i no van trobar l’home adequat fins que, un dia, veien el muntatge final de L’imperi contraataca es van adonar que havien tingut davant seu el protagonista, des del primer dia, i no havien estat capaços de veure-ho.

L’altre plat que s’estrena aquesta setmana i que no podeu deixar de tastar és la darrera aportació de Sidney Lumet amb tocs de cuina russa, per les flaires dostoievskianes que s’endevinen, a Antes de que el diablo sepa que has muerto.

Protagonitzada per Philip Seymour Hoffman (Capote) que se supera a sí mateix a cada fotograma, Ethan Hawke (Antes del amanecer), Marisa Tomei (En la habitación) i l’incombustible Albert Finney (Big Fish) .

En fi estimats que la setmana està com per abandonar la família i tancar-se al cinema fins haver devorat tot el menú però, per apaivagar les queixes de la prole, us proposo que els poseu a veure L’última creuada en versió Lego.

Bon profit i salut!!!

Estimats Crispetaires,

Després de la dieta venen temps en què sal·libarem només de pensar què podrem degustar a partir del mes d’octubre. Venen temps de festivals: Cannes, Venècia, Donosti on es mostra l’avançada de les tendències culinàries de la propera temporada. Llocs mítics per als devoradors d’ombres que es congreguen per assaborir els plats dels millors cuiners internacionals. Fins i tot les crispetes venen acolorides i assaonades de manera que adquireixen les gammes més exòtiques de sabors. En fi, que encara sou a temps d’agafar les maletes i sortir corrent cap a la ciutat dels canals i de l’amor per veure, si la multitud us deixa, tots els mites del nostre univers cinèfil. I com que, em consta, molts cops pequeu de mesurats en els usos d’internet us faig arribar la web del Festival de Cannes amb totes les estrenes i totes les fitxes tècniques.

Per acabar, només dir que no m’he pogut estar de penjar la “foto del dia”, amb la imatge de Clint Eastwood i Manoel d’Oliveira que, com els bons vins, amb el pas dels anys només milloren. El primer ret homenatge al segon però també es podria tractar d’un reconeixement mutu des dos homes que cuinen les imatges amb estils molt diferents però amb resultats d’alta qualitat. Per molts anys a tots dos!

RATATOUILLE

Estimats Crispetaires,

Els que ja tenim una edat estem pletòrics pel retorn d’Indiana Jones. L’home ja està maduret però nosaltres també i el seu valor fonamental és que encara lluita al peu del canó.

L’altra bona notícia és que, finalment, les sales Oscar de Les Gavarres, que tan ens fan patir, es llancen amb una nova proposta que ja començava a ser imprescindible: projectaran determinades pel·lícules en català, castellà i en VO amb subtítols. Han decidit que Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall sigui l’estrena que obri aquesta nova etapa. Així que ja podeu escalfar motors clicant sobre el títol que us portarà a la web oficial o veient el tràiler, perquè el DIJOUS 22 és el gran dia.

RATATOUILLE

Benvolguts Crispetaires exhaustos de tanta activitat,

Aquest plujós intempestiu i meravellós mes de maig, us proposo una autèntica bacchanalis romana on se serviran tota mena de viandes i alguna delícia de les caves catalanes.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, a l’empar de l’exposició Roma-amoR, presenta un Menú Degustació a la romana, digne del mateix Bulli amb títols com Cabiria (1914), Juli Cèsar (1953). Espartac (1960) i Calígula(1979). Podeu consultar la programació clicant www.manat.cat Cicle Cinema Històric.

Bon profit!

RATATOUILLE