LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Un dels escultors més destacats de l’art modern ha estat August Rodin. Va tractar d’expressar la dimensió patètica de l’existència, la contínua tensió produïda per la transformació de les vides humanes. Com diu el professor Calvo Serraller, la figura humana, segons la tracta Rodin, s’expressa i es dignifica a través de les forces bàsiques del dolor i del plaer. Per aquest escultor, un simple tros d’un cos humà té prou expressivitat com per merèixer un tractament aïllat, i per tant pot originar una escultura independent.
Una mostra del seu art és “Els burgesos de Calois”

Calvo Serraller, Francisco. El arte contemporàneo

Calvo Serraller dedica un capítol interessantíssim de la seva obra “El arte contemporáneo” a parlar de les diverses causes que van portar al descrèdit de l’escultura tan bon punt s’inicià l’art de la nostra època- el contemporari. Per una banda, si tenim en compte que l’escultura va ser la forma artística més perfecta per a la doctrina clàssica, entendrem una mica el perquè d’aquest descrèdit. L’art contemporani neix precisament de la crisi de la doctrina clàssica i sempre hi adopta una posició en contra. Així doncs, no ens ha d’estranyar aquest acarnissament contra l’art escultòric.

Una altra de les causes podria ser la seva funció: en l’època clàssica l’escultura s’identificava amb l’estàtua, és a dir, la representació d’una figura humana, la majoria de les vegades de mida natural, situada sobre una base i dotada d’una funció simbòlica. Gairebé sempre representava un déu o un heroi al qual els habitants d’una ciutat li retien culte. Doncs bé, com es pregunta Charles Baudelaire, quina funció podien tenir aquestes escultures en una societat secularitzada com la contemporània per a la qual ja no hi ha déus o bé formen part d’un culte íntim i privat? Cap.

Frank Lloyd Wright (1867-1959) està considerat com un dels més grans arquitectes del segle XX. Exemple paradigmàtic de l’arquitectura orgànica, és a dir, aquella que treballa amb la intuïció, en oposició al model racionalista preconcebut i deductiu, s’ha convertit en un dels arquitectes més influents de l’arquitectura contemporània. El que més m’atrau és la seva manera d’integrar la casa en la natura circumdant, la qual cosa crea un ambient d’expressivitat i d’animació molt destacats. La seva “Casa de la cascada” n’és un bon exemple.
Calvo Serraller, Francisco. El arte contemporàneo.