LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Els goigs són composicions de tipus religiós acompanyades d’una melodia senzilla, en les quals es fa una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i els sants. Són d’origen medieval; tot i això, ja des de la seva creació es difongueren per escrit, circumstància que ha permès que moltes d’aquestes composicions hagin arribat fins als nostres dies. L’exemple que es presenta és un goig dedicat a la verge de Núria i va ser escrit pel poeta Joan Maragall.

GOIGS A LA VERGE DE NÚRIA

A l’hivern, quan neva i plou,
i la ciutat se remou
brillant d’insomnis i fúria,
nostres ulls enlluernats
veuran, allà en la foscúria,
la immòbil Verge de Núria
voltada de soledats.

Les nadales són composicions pròpies del temps de Nadal. Són cançons que descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús (l’anunciació dels àngels, el naixement, l’adoració dels pastors, l’arribada dels Reis d’Orient..) i aspectes característics de la celebració d’aquestes festes (l’alegria, l’hivern, els menjars típics d’aquestes dates…) Les nadales han estat un gènere popular que ha tingut una gran difusió i que s’ha mantingut vigent i viu fins als nostres dies. El següent fragment pertany a “El rabadà” i n’és un exemple:

-A Betlem me’n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà?
Vols venir,tu, rabadà?
-Vull esmorzar.
-A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
-Massa hi ha neu.
-Sabràs com aquesta nit
ha nat Jesús infinit.
-Qui t’ho ha dit?
-Un àngel que va volant,
pel món ho va publicant.
-No serà tant!

DON JOAN DE SERRALLONGA:

Joan Sala i Viladrau     era el nom que jo tenia,
per altre nom Serrallonga,     casat amb una pubilla.
Teníem dos heretat      que molt bé nos hi vivíem,
de continu dos fadris     a la taula nos servien.
Vaig tenir quatre raons     amb un fadrí de la vila,
de raons i més raons      jo li vaig llevar la vida.
Un dia em passà pel cap     de fer-me cap de quadrilla,
és veritat que trobí     cinquanta hòmens en un dia;
ja fórem cinquanta-dos     jo i un mosso que tenia.
No teníem cap diner,     jo i les camarades mies,
sabíem que en un hostal     de diners prou n’hi havia:
d’allà ens en vàrem portar,     passa de cinc-centes lliures.
Jo me’n só determinat      de tornar-hi sol un dia.
Ja en veig venir l’hostalera     que cap a mi se’n venia.
De tan lluny com la’n vaig veure     jo saludar-la volia.
“Diuen que ara per ací      no hi ha gent de mala vida,
per a mi bé n’hi ha hagut,      m’han robat tot quant tenia;
los traïdors d’en Serrallonga,     llamp que li llevi la vida!”
“Jo penso entre mi mateix: “lo mal que tu em vols te vinga”,
posa al llibre els perduts     totes les cinc-centes lliures

Les cançons de bandolers són poemes narratius que es fan ressò d’un episodi històric concret: el desenvolupament del bandolerisme a Catalunya al llarg dels segles XVI i XVII. Aquestes cançons explicaven i mitificaven les aventures i els robatoris de coneguts bandolers de l’època, que, generalment, eren vistos amb simpatia i admiració.La cançó següent n’és un exemple, inspirada en aquest cas en la figura de Joan de Serrallonga, que juntament amb Perot Rocaguinarda, fou un dels bandolers amb més repercussió literària.

La Il.lustració seria aquell moviment cultural del segle XVIII que entronitza la Raó com a factor fonamental del pensament teòric i pràctic. L’època de les “llums” i de “l’Enciclopedisme” comportà un desenvolupament en el camp de les idees, però també un avenç important en el terreny de la indústria, de la tècnica, de la ciència…Emmanuel Kant, filòsof alemany, deixà escrit l’any 1784:

” La Il.lustració és l’alliberament de l’home de la seva culpable incapacitat. La incapacitat significa la impossibilitat de servir-se de la pròpia intel.ligència sense la guia d’un altre. Aquesta incapacitat és culpable perquè la seva causa no resideix en la manca de intel.ligència sinó de decisió i valor per a servir-se’n per un mateix sense la tutela d’un altre. “Sapere aude” (atreveix-te a pensar).
Tingues valor de servir-te de la teva pròpia raó: heus aquí el lema de la Il.lustració!

El Neoclassicisme neix a França a la tercera part del segle XVII. Recull la síntesi entre el pensament racionalista burgès de l’època i la defensa de l’absolutisme polític. Comporta un retorn a les normes clàssiques que proclamen el rigor formal i, també, la reincorporació en les obres de personatges capaços de gestos heroics. La literatura vol tornar a tenir una funció alliçonadora, exemplar. I per a això cal comptar amb unes gèneres literaris determinats. Si en el terreny de la poesia s’expressa mitjançant la faula didàctica i la sàtira, en el teatre ho fa a través de la comèdia de caràcters i la tragèdia.

En el cas de la literatura catalana, cal destacar la figura de Joan Ramis, nascut a Maó el 1746. Dramaturg, poeta i erudit, és autor de la primera i la més important mostra del neoclassicisme, la tragèdia Lucrècia, escrita en versos alexandrins apariats.