Camins i dies

Recordeu què és un neologisme? segur que amb una mica de memòria i anàlisi etimològica direu:  ah sí! ens ho va explicar la plasta de la Ció. Si no ho recordeu, podeu mirar-ho al diccionari que teniu enllaçat a la columna de la dreta, a la llista de diccionaris.

Bé doncs, parlant de neologismes, ahir va fer un mes, és a dir el dia 19 del mes passat, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 5332 va fer públics els aproximadament 150 nous termes que el Consell Supervisor del TERMCAT va anar normalitzant durant els últims quatre mesos del 2008.

Moltes d’aquestes paraules, com no podia ser d’una altra manera, corresponen al camp lèxic dels vídeojocs (p.ex. enemic final, en anglès boss o joc d’habilitat mental), però també se n’han normalitzat d’altres que pertanyen als àmbits de la indústria, de les ciències de la salut, de l’automoció, de la documentació, d’Internet (apunt per post), etc.

Si teniu la necessitat d’avançar en l’aprenentatge i l’ús correcte de la llengua o bé si  simplement sou curiosos, podeu consultar tots aquests termes a través de la Neoloteca del web del TERMCAT.

El diccionari Noms de plantes posa a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquest projecte es va iniciar l’any 1993, amb la intenció de posar al dia i ampliar la informació del llibre de Francesc Masclans Els noms de les plantes als Països Catalans (1981, edició revisada i desenvolupada d’un treball de 1954 del mateix autor, exhaurida editorialment). El treball restà aturat per motius diversos fins a l’any 2005, en què es pogué reprendre fins al moment actual.

El projecte se centra en les plantes vasculars, és a dir, falgueres i plantes amb flors que tenen denominació catalana pròpia. Lògicament, corresponen en bona part a plantes autòctones dels territoris de parla catalana, però també s’han documentat un nombre important de denominacions per a espècies exòtiques que presenten interès comercial, cultural o científic.

Les dades recollides s’han organitzat en fitxes terminològiques conceptuals, cadascuna de les quals es refereix a un únic tàxon botànic. Les categories taxonòmiques que s’han tingut en consideració com a base per a les fitxes terminològiques són el gènere, l’espècie, la subespècie i la varietat.

La versió en línia actual ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. La informació que es presenta ha estat contrastada i revisada per l’equip d’elaboració, i no es difonen les dades que encara es troben en procés de revisió. Es preveu l’actualització semestral d’aquesta primera versió digital i s’espera que la versió final de l’obra, que serà publicada com a llibre i també serà accessible en línia, contingui més de 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular.

Bibliografia: http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/

M’he vist obligada a traure l’anunci de promoció del català atès que causava irregularitats al bloc, però no per això vull deixar d’enllaçar el comentari que n’han fet els companys de 2nA, el David i Ramon.