Aquest és el resum de la segona part del text de la Neus Sanmartí: L’AVALUACIÓ VISTA COM A ACTIVITAT PER COMPROVAR QUÈ S’HA APRÉS
L’avaluació també ha de servir per comprovar si s’han assolit els objectius i per saber què falta per assolir-los.
L’avaluació per competències comporta reconèixer si s’és capaç d’utilitzar els coneixements en l’actuació. Per tant, l’assoliment de les matèries comporta l’assoliment de les competències i viceversa.
En aquest sentit, els projectes interdisciplinaris, són un bon instrument per avaluar la competència.
En tota avaluació cal tenir en compte els objectes i els criteris d’avaluació que han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge.
Tipus de tasques i d’activitats per a l’avaluació final dels aprenentatges
Les preguntes fonamentalment reproductives no avaluen la competència.
Al llarg del procés d’aprenentatge fem diferents activitats que podem utilitzar com a avaluació. Es tracta d’escollir aquelles que ens permetin utilitzar algun component concret de la competència .
Per tant, no té gaire sentit fonamentar l’avaluació en una prova final, més aviat hem d’avaluar en moments diferents i amb activitats diferents.
Una bona eina que facilita aquest tipus d’avaluació és la carpeta d’aprenentatge (portfoli).
L’alumne hi recull les diferents activitats que fa al llarg de l’aprenentatge i les reflexions del procés ( què em falta aprendre, com ho puc fer…) A partir de les dades recollides es dedueix la qualificació.
Una altra font important de dades són les activitats que es realitzen amb la finalitat explícita de comprovar què s’ha aprés. Aquestes activitats han de ser contextualitzades, productives i complexes:
- Contextualitzada: té a veure amb la realitat i demana com actuar i perquè.
- Productiva: no reprodueix literalment les activitats que s’han fet per aprendre. Ha d’avaluar si l’alumne és capaç de transferir coneixement.
- Complexa: obliga a l’alumnat a mobilitzar saber diversos i interrelacionar-los.
Relació entre els objectius d’aprenentatge competencials i els criteris (i instruments) d’avaluació
Cal compartir amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.
Un criteri d’avaluació és un enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relació amb els objectius de l’etapa, de l’àrea o de la unitat didàctica.
La finalitat dels criteris d’avaluació és explicitar en què ens fixarem per comprovar la qualitat amb la qual s’ha realitzat l’activitat escollida.
Els criteris d’avaluació poden ser criteris de realització o criteris de resultats.
Per concretar els criteris d’avaluació cal definir indicadors d’avaluació que ens diran els aspectes concrets en que ens fixarem.
Qualificació del grau de competència
Un cop feta l’avaluació per competències, com arribem a una qualificació?
En primer lloc s’han d’identificar els components de la competència i en quines unitats o activitats es treballen i en quines s’avaluen més específicament.
En segon lloc s’han de definir els criteris d’avaluació, de realització i de resultats, i identificar els nivells d’assoliment
Finalment s’han de fixar els indicadors. Un indicador és l’acció concreta que s’observa en la realització d’una tasca.
És necessari concretar-los per garantir l’objectivitat i perquè els alumnes reconeguin les diferències entre una producció més bona i una altra que no ho és tant.
Si la competència es demostra posant en joc diferents sabers, no es pot qualificar amb una mitjana de diferents notes.
Una eina útil per organitzar la valoració competencial és la rúbrica.
Una rúbrica és una matriu que relaciona d’una banda els criteris de realització de l’altra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment. Els nivells es poden associar a una nota.
Atenció a la diversitat que evidencia l’avaluació
L’avaluació fa molt evident la diversitat de l’alumnat.
És necessari planificar actuacions per atendre aquesta diversitat des del moment que es detecta la dificultat o l’avorriment.
Algunes propostes per atendre la diversitat són:
- Espais de consulta amb el professorat
- Ajuda entre iguals
- Establiment de rutines
- Materials didàctics diversos
- Evitar activitats repetitives
- Contractes de treball
- Plans Individuals
- Programes flexibles de diversificació curricular
- Inventar constantment noves maneres d’atendre tot tipus d’alumnes
El 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar, com a mínim un nivell mitjà de cada competència.
Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat
L’avaluació ha de ser transparent en totes les seves dimensions.
Després de cada sessió d’avaluació el tutor o tutora ha d’informar per escrit la família en relació al procés d’aprenentatge intentant compartir el màxim d’informació possible perquè la família entengui les causes de les dificultats del seu fill o filla i pugui ajudar.
Tradicionalment sembla que les notes numèriques donen una informació més clara, però se’ls ha d’explicar als pares que dues notes iguals poden tenir orígens diferents i que la nota numèrica no els permet saber com ajudar el seu fill.
D’altra banda també és important compartir amb les famílies què s’entén per competència, les característiques de les activitats que fem a l’aula per aprendre i els criteris d’avaluació.
Estratègies útils per aconseguir-ho són:
- Plantejar alguns dels informes a partir de criteris d’avaluació
- En les reunions de curs explicar què es considera un treball ben fet i com es pot ajudar a millorar-lo.
- D’acord amb l’AMPA, fer un butlletí periòdic en el qual es parli de competències, criteris d’avaluació…
Aquestes estratègies no exclouen els informes tradicionals. Tot i que no és obligatori utilitzar els termes quantitatius per comunicar els resultats a les famílies, també és raonable que els pares coneguin el que constarà a l’expedient de l’alumne.
A partir d’aquest resum, feu les vostres aportacions en forma de comentari per anar confeccionant el nostre treball de grup.
Per obrir el debat proposem les preguntes següents:
- Quins sistema us sembla més fàcilment aplicable, el del portfoli o les activitats explícites d’avaluació?
- És fàcil compartir amb l’alumnat els criteris d’avaluació? i amb les famílies?
- L’equip docent acorda sistemàticament els indicadors d’avaluació?
- Coneixeu altres sistemes per transformar els nivells d’assoliment de la competència en qualificacions?
- Què en penseu del 85% de nivell mitjà mínim que demana la Comunitat Europea?
L’avaluació per competències, com qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge, necessita una observació prèvia que ens ajudi a desestimar o apartar les creences preconcebudes que tenim sobre l’alumne, el procés o l’objecte d’aprenentatge i ens ajudi a detectar evidències com mancances o errors amb la finalitat d’esmenar-los, preguntant-nos perquè es donen.
