Quina informació hem de donar a les famílies?

Article 7
Participació de les famílies
7.1 Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar els pares, les mares o els representants legals de la seva evolució escolar per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits s’han de fer, com a mínim, un al final de cada trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.
7.2 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions col·lectives amb els pares, les mares o els representants legals dels alumnes les fixarà cada centre en la seva programació general anual. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs, i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos del cicle.
7.3 En l’informe de final de cicle s’ha d’incloure la valoració global del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa següent.

 

L’ordre no especifica què ha de constar als informes. En tot cas s’entén que hi han d’aparèixer les qualificacions quantitatives de les àrees.

No es parla de l’assoliment de les competències, tot i que es pot informar a les famílies per altres vies (reunions, entrevistes…) 

L’article que ens parla dels informes es titula Participació de les famílies, però només ens indica el procés per informar-les de l’evolució escolar dels alumnes.

  • Com podem reflectir als informes el grau d’assoliment competencial dels alumnes?
  • Cal anar més enllà i implicar més activament les famílies també en el procés d’avaluació?
Publicat dins de Avaluació, General | Deixa un comentari

Com avaluem un PI?

Què diu la normativa?

ORDRE
EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
Article 5
Atenció a la diversitat
5.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que està especialment dotat intel·lectualment, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:
a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’alumnat.
b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a.
c) Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.
d) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.
5.2 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de reforç previstes poden ser insuficients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable, que té unes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars.
Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.
El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’intervenir professionals d’altres àmbits, com ara el social o el de la salut. El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.
Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.
El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre.
Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També, en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar.
El pla individualitzat ha d’incloure:
a) La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.
b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.
c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar i en altres àmbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.
f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
5.3 Els centres d’educació especial i les unitats de suport a l’educació especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programació i l’avaluació, han de seguir els criteris generals que estableix aquesta Ordre.
Article 6
Avaluació final de cicle o d’etapa
[….]
6.3 Es passa de cicle o d’etapa quan s’ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S’accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o etapa, en la qual l’alumne/a rebrà els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es podrà accedir al cicle o etapa següent, llevat del que preveuen els punts següents. L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla
6.5 L’alumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs més del que preveu l’apartat 4 d’aquest article la permanència en l’etapa d’educació primària, sempre que això afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisió al director o la directora dels serveis territorials corresponents.
Article 10
Expedient acadèmic
10.1 L’expedient acadèmic és un document que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne/a en cadascun dels cicles al llarg de l’educació primària, així com qualsevol altra informació rellevant de l’alumne/a.
10.2 L’expedient acadèmic conté: les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumne/a, els resultats de l’avaluació de cada cicle, les decisions de pas de cicle, les mesures d’atenció a la diversitat adoptades, el pla individualitzat, si escau, i totes les observacions que la comissió d’avaluació consideri oportú de fer-hi constar.

 

Queda clar, llegint el decret que l’alumnat amb PI s’ha d’avaluar seguint els objectius del mateix.

S’entén que els graus d’assoliment dels objectius generals no corresponen a les mateixes qualificacions que la resta de companys

Així doncs, per a un alumne amb PI hem de concretar nous nivells d’assoliment o nivells competencials seguint el PROCÉS D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL que vam dissenyar el curs passat.

Quant a la promoció, a les actes oficial hi ha una columna per especificar que aquell alumne segueix un PI (encara que no e pot concretar si és només d’alguna àrea) Per tant, és suposa que al nou cicle o a la nova etapa ja entendran que les qualificacions d’aquest alumne no corresponen als nivells d’aprenentatge de la resta del grup.

A més, en cas de canvi de cicle o d’etapa  els nous mestres han de rebre el PI de l’alumne,

Publicat dins de Avaluació, General | Deixa un comentari

Seguim amb l’avaluació!

Un cop establertes unes línies generals del procés d’avaluació de l’alumnat, comencem un nou curs reprenent les propostes de treball del curs anterior:

  • Criteris de promoció
  • Temes específics del càrrec
  • Transmissió al claustre

Després de parlar-ne hem arribat a la conclussió que el tema que ens interessa més és:
“La promoció de l’alumnat, les comissions d’avaluació i els informes a les famílies”

Dintre d’aquest tema s’apunten diferents dubtes:

  • Quina han de ser els criteris de promoció?
  • A les qualificacions hem de separar actitud de coneixements?
  • Com podem reflectir la diversitat complexa del centre als documents oficials?
  • Coma avaluem un PI?
  • Quina informació hem de donar a les famílies?

Per començar a buscar respostes treballarem a fons el decret d’avaluació:

ORDRE EDU/296/2008, de 13 de juny


 


Publicat dins de General | Deixa un comentari

Línies generals d’avaluació

Finalment hem recollit tot el treball fet durant el curs i hem pogut el·laborar un procés d’avaluació que ens servirà de línia general per treballar a les escoles.

  1. Planifiquem l’acció d’aprenentatge presentant als alumnes un pla de treball que serà una visió global del procés d’aprenentatge. Establim diferents nivells competencials.
  2. Compartim els objectius d’aprenentatge amb els alumnes que saben així que se’ls avaluarà. Ho relacionem, sempre que sigui possible amb una bona pregunta inicial.
  3. Dediquem un temps perquè l’alumnat anticipi i planifiqui les accions necessàries per resoldre les tasques mitjançant diferents eines d’auto-regulació de l’aprenentatge.
  4. Fem un seguiment del cicle, dedicant un temps a recapitular, tot comprovant el grau d’assoliment dels aprenentatges.
  5. Fem un retorn individual dels resultats d’aprenentatge, fent referència als nivells competencials establerts al principi.

Aquest procés el representem en un pòster (creat amb el programari en línia GLOGSTER) que pot servir com a referent visual pels mestres.

Publicat dins de Avaluació, Competències | 1 comentari

Fent una mica d’ordre…

Finalment, hem recollit les aportacions referents al text de la Neus Santmartí i ho hem ajuntat a les paraules significatives que vam consensuar a principi de curs.

Tot aquest material ha configurat un esquema (creat amb el programari en línia BUBBLS) que pot servir de base per redactar les línies generals de l’avaluació per competències, que és el que volíem aconseguir aquest curs.

L’avaluació per competències, com qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge, necessita una observació prèvia que ens ajudi a desestimar o apartar les creences preconcebudes que tenim sobre l’alumne, el procés o l’objecte d’aprenentatge i ens ajudi a detectar evidències com mancances o errors amb la finalitat d’esmenar-los, preguntant-nos perquè es donen.

Un altre punt imprescindible a l’hora de dissenyar el procés d’avaluació és contextualitzar al màxim totes les activitats donant sentit a les feines amb la finalitat d’encoratjar l’alumnat en la seva tasca i interelacionant continguts i activitats creant així una xarxa tant a nivell d’aprenentatge com de la feina del professorat.

Finalment, degut a la complexitat del procés, haurem de prioritzar el que ens sembla més important.

Per desenvolupar el procés d’avaluació, seguim una metodologia.

Aquesta metodologia estableix nivells competencials que  graduen el procés i situen a l’alumne en el seu estadi de desenvolupament. A més, el coneixement d’aquest nivells i del funcionament de tot el procés per part de l’alumne, fomenta l’auto-regulació de l’aprenentatge.

Aquesta manera de fer es basa en la participació com un procés d’ajust entre professor i alumne.

La participació es dóna en tres àmbits diferents.

Fent bones preguntes inicials establim què és el més important. Mestre i alumne comparteixen així els objectius d’aprenentatge i en tot moment l’alumne sap què aprendrà, sap el què s’espera d’ell.

De la mateixa manera sap què farà perquè el mestre ha posat en situació a l’alumne compartint de manera significativa el que aprendrà i planificant l’acció conjuntament, llegint, pensant i actuant.

Tot aquest anàlisi del cicle d’aprenentatge fa conscienciar l’alumne del seu propi procés donant un enfoc més significatiu basat en la metacognició.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PAS DE PRIMÀRIA A L’ESO (RAVAL)

Aquest curs escolar 2011-12 el grup de treball del pas de primària a l’ESO del Raval ha elaborat una sèrie de documents per unificar els criteris de traspàs a l’ESO. Aquesta documentació es basa en el nou currículum i de moment només contempla les competències : comunicativa i lingüítica, matemàtica i aprendre a aprendre.

Volem compartir aquesta documentació esperant que sigui útil per altres escoles i ens agradaria que féssiu alguna aportació.

APRENDRE A APRENDRE

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INFORMACIÓ GENERAL DE L’ALUMNAT

Publicat dins de Avaluació, Competències | 3 comentaris

Avaluar per comprovar què s’ha après

Aquest és el resum de la segona part del text de la Neus Sanmartí: L’AVALUACIÓ VISTA COM A ACTIVITAT PER COMPROVAR QUÈ S’HA APRÉS

L’avaluació també ha de servir per comprovar si s’han assolit els objectius i per saber què falta per assolir-los.

L’avaluació per competències comporta reconèixer si s’és capaç d’utilitzar els coneixements en l’actuació. Per tant, l’assoliment de les matèries comporta l’assoliment de les competències i viceversa.

En aquest sentit, els projectes interdisciplinaris, són un bon instrument per avaluar la competència.

En tota avaluació cal tenir en compte els objectes i els criteris d’avaluació que han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge.

Tipus de tasques i d’activitats per a l’avaluació final dels aprenentatges

Les preguntes fonamentalment reproductives no avaluen la competència.

Al llarg del procés d’aprenentatge fem diferents activitats que podem utilitzar com a avaluació. Es tracta d’escollir aquelles que ens permetin utilitzar algun component concret de la competència .

Per tant, no té gaire sentit fonamentar l’avaluació en una prova final, més aviat hem d’avaluar en moments diferents i amb activitats diferents.

Una bona eina que facilita aquest tipus d’avaluació és la carpeta d’aprenentatge (portfoli).

L’alumne hi recull les diferents activitats que fa al llarg de l’aprenentatge i les reflexions del procés ( què em falta aprendre, com ho puc fer…) A partir de les dades recollides es dedueix la qualificació.

Una altra font important de dades són les activitats que es realitzen amb la finalitat explícita de comprovar què s’ha aprés. Aquestes activitats han de ser contextualitzades, productives i complexes:

  • Contextualitzada: té a veure amb la realitat i demana com actuar i perquè.
  • Productiva: no reprodueix literalment les activitats que s’han fet per aprendre. Ha d’avaluar si l’alumne és capaç de transferir coneixement.
  • Complexa: obliga a l’alumnat a mobilitzar saber diversos i interrelacionar-los.

Relació entre els objectius d’aprenentatge competencials i els criteris (i instruments) d’avaluació

Cal compartir amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.

Un criteri d’avaluació és un enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relació amb els objectius de l’etapa, de l’àrea o de la unitat didàctica.

La finalitat dels criteris d’avaluació és explicitar en què ens fixarem per comprovar la qualitat amb la qual s’ha realitzat l’activitat escollida.

Els criteris d’avaluació poden ser criteris de realització o criteris de resultats.

Per concretar els criteris d’avaluació cal definir indicadors d’avaluació que ens diran els aspectes concrets en que ens fixarem.

Qualificació del grau de competència

Un cop feta l’avaluació per competències, com arribem a una qualificació?

En primer lloc s’han d’identificar els components de la competència i en quines unitats o activitats es treballen i en quines s’avaluen més específicament.

En segon lloc s’han de definir els criteris d’avaluació, de realització i de resultats, i identificar els nivells d’assoliment

Finalment s’han de fixar els indicadors. Un indicador és l’acció concreta que s’observa en la realització d’una tasca.

És necessari concretar-los per garantir l’objectivitat i perquè els alumnes reconeguin les diferències entre una producció més bona i una altra que no ho és tant.

Si la competència es demostra posant en joc diferents sabers, no es pot qualificar amb una mitjana de diferents notes.

Una eina útil per organitzar la valoració competencial és la rúbrica.

Una rúbrica és una matriu que relaciona d’una banda els criteris de realització de l’altra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment. Els nivells es poden associar a una nota.

Atenció a la diversitat que evidencia l’avaluació

L’avaluació fa molt evident la diversitat de l’alumnat.

És necessari planificar actuacions per atendre aquesta diversitat des del moment que es detecta la dificultat o l’avorriment.

Algunes propostes per atendre la diversitat són:

  • Espais de consulta amb el professorat
  • Ajuda entre iguals
  • Establiment de rutines
  • Materials didàctics diversos
  • Evitar activitats repetitives
  • Contractes de treball
  • Plans Individuals
  • Programes flexibles de diversificació curricular
  • Inventar constantment noves maneres d’atendre tot tipus d’alumnes

El 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar, com a mínim un nivell mitjà de cada competència.

Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat

L’avaluació ha de ser transparent en totes les seves dimensions.

Després de cada sessió d’avaluació el tutor o tutora ha d’informar per escrit la família en relació al procés d’aprenentatge intentant compartir el màxim d’informació possible perquè la família entengui les causes de les dificultats del seu fill o filla i pugui ajudar.

Tradicionalment sembla que les notes numèriques donen una informació més clara, però se’ls ha d’explicar als pares que dues notes iguals poden tenir orígens diferents i que la nota numèrica no els permet saber com ajudar el seu fill.

D’altra banda també és important compartir amb les famílies què s’entén per competència, les característiques de les activitats que fem a l’aula per aprendre i els criteris d’avaluació.

Estratègies útils per aconseguir-ho són:

  • Plantejar alguns dels informes a partir de criteris d’avaluació
  • En les reunions de curs explicar què es considera un treball ben fet i com es pot ajudar a millorar-lo.
  • D’acord amb l’AMPA, fer un butlletí periòdic en el qual es parli de competències, criteris d’avaluació…

Aquestes estratègies no exclouen els informes tradicionals. Tot i que no és obligatori utilitzar els termes quantitatius per comunicar els resultats a les famílies, també és raonable que els pares coneguin el que constarà a l’expedient de l’alumne.

A partir d’aquest resum, feu les vostres aportacions en forma de comentari per anar confeccionant el nostre treball de grup.

Per obrir el debat proposem les preguntes següents:

  • Quins sistema us sembla més fàcilment aplicable, el del portfoli o les activitats explícites d’avaluació?
  • És fàcil compartir amb l’alumnat els criteris d’avaluació? i amb les famílies?
  • L’equip docent acorda sistemàticament els indicadors d’avaluació?
  • Coneixeu altres sistemes per transformar els nivells d’assoliment de la competència en qualificacions?
  • Què en penseu del 85% de nivell mitjà mínim que demana la Comunitat Europea?


 

 



Publicat dins de Avaluació | 6 comentaris

AVALUAR PER APRENDRE. Neus Sanmartí

Avaluar per aprendre.
Un document de la Neus Sanmartí amb orientacions per millorar els aprenentatges de l’alumnat per mitjà de l’ús formatiu de l’avaluació, en el marc del currículum per competències,  i que ens servirà per treballar la propera sessió.

 

Publicat dins de Avaluació | 2 comentaris

Per seguir reflexionant

En aquest capítol del programa Redes, podem escoltar les reflexions que ens explicava al vídeo  Sir Ken Robinson en una conversa amb l’Eduard Punset.
 
Pot ser un element més de reflexió per millorar la nostra pràctica docent i el desenvolupament del nostre càrrec….

Publicat dins de escoltem els experts | Deixa un comentari

treballem i AVALUEM per competències!

No podíem haver començat millor, dintre del Parc de la Ciutadella, envoltats d’arbres, llames, paons i elefants. Sembla que aquest entorn idíl·lic ens ha donat moltes ganes de treballar!

Durant la sessió d’avui hem concretat el tema que treballarem (que és el títol d’aquest article) i l’objectiu final d’aquest curs:

L’objectiu del curs serà elaborar les línies generals que ens han de servir per millorar l’avaluació per competències, aprofitant la pràctica de cada centre i el treball en grup del seminari.

Sense dubtar-ho, ens hem posat mans a l’obra.

Per poder fer aportacions de cada centre, que tant poden ser aspectes o experiències que ens funciona  o d’altres de les que no n’estem tant contents, hem d’arribar  a una base teòrica comuna que anirem elaborant conjuntament durant les sessions de treball.

Durant la sessió d’avui ens hem separat en tres grups. Cada grup tenia un material sobre l’avaluació per competències. Un cop visionat, s’havia de fer un llistat de les paraules que creiem més significatives.

Els materials eren extractes d’originals de formadors o experts en el tema:

Un cop fet el llistat de paraules, les hem abocat a un creador de núvols de paraules (WORDLE) que ens ha generat una imatge amb tots els conceptes on els més repetits apareixen d’una mida més gran.

Així, d’un sol cop de vista podem tenir una idea dels conceptes que, en general, ens han semblat més importants.

Potser la part de posada en comú ha estat massa curta. En principi, cada grup havia d’explicar el que havia vist als altres, però finalment no hem tingut temps.

Una altra millora de l’activitat podria ser que tothom tingués el mateix document, així hi hauria conceptes que es repetirien més…. bé, ja anirem millorant!

Avui hem fet el primer pas, tenim poc temps però moltes ganes i moltes idees.

Gràcies a totes, i moltes gràcies i molta sort a la nostra amfitriona d’avuí!

Per cert, per la propera qui ens convida?

 

Publicat dins de Avaluació, Competències | 3 comentaris