És un conte que m’agrada! espero que a vosaltres també us agradi.

Quan sento un nus a l’estómac, obro les meves capsetes de colors.

Obro la capsa vermella i salten les emocions que hi guardo: la ràbia i l’enuig.

Obro la capsa grisa i surten apagades: la tristesa i la soledat. 

Obro la capsa negra i trec la por.

Obro la capsa verda i veig l’esperança i la il·lusió.

Obro la capsa groga i surten les paraules brillants: amistat, amor i alegria.

Obro la capsa blava i silenciosament surten la calma, la pau i la gratitud.

Amb totes elles, hi jugo, hi parlo… després les miro i decideixo quines em vull quedar.

Tots els matins, abans d’anar a escola, agafo: verd-il·lusió, groc-amor, blau-calma. Les altres les fico a les seves capses.

Ah! i el nus de l’estòmac s’ha esfumat.

Són trossets d’un conte de la Mercè Conangla