L’avaluació

LA PEDRA ANGULAR DEL PROJECTE.

I va arribar el decret que havia de salvar-nos la vida.

Avaluar per competències ja no pot esperar. Però, què vol dir això realment? Què vol dir ser competent?

Crec que hem passat per un procés de perversió sobre el significat autèntic del que vol dir ser competent. Hem pensat que els alumnes eren competents en matemàtiques quan interpretaven la factura del llum… però ser competent és només això?

Com avaluem per competències? Ja no he d’ensenyar el que ensenyava? On hi quep la gramàtica?…

Entendre com lligar el currículum, les competències de la matèria, les transversals, els continguts curriculars…ens ha costat. I estem en procés.

Ara bé, requereix un esforç enorme que hem de fer a contrarellotge i a vegades a contracor.

Els misteris del nou programa Esfer@, per dimensions, … els tres nivells d’assoliment… tot això són dubtes que ens assetgen i inquieten.

El grau d’assoliment de les competències, havia de ser en tres nivells? No podia ser en 4?

El desenvolupament del projecte ens està ajudant a entendre què vol dir avaluar per competències.

El valor de les rúbriques. L’alumne produeix diferents treballs al llarg de la seva vida acadèmica. Sovint alguns dels més laboriosos eren els que menys pes tenien en el còmput perquè ni nosaltres sabíem com avaluar-los.

Les rúbriques actuen com a base d’orientació per a l’alumnat. L’alumne sap què s’espera d’ell i amb quin grau de qualitat ho ha d’executar. L’examen ja no és el més important, hi ha altres instruments d’avaluació que serveixen.

Controlar l’avaluació de tot és difícil. Hauriem de fer graelles complexes i relacionar-les… però les noves tecnologies ens hi ajuden. Additio (agenda del professor), Idoqueo (apple)…

Amb tots aquests dubtes així hem avaluat:

 

Producte final

UNA MARXA SOLIDÀRIA … I ALTRES COSES

Quin producte final hem creat?

L’organització d’una marxa solidària que posarem en marxa el curs vinent.

Hem creat també els TOP 10 de Figueres. Allò que tothom ha de conèixer si visita Figueres.

Hem aprofundit en la figura d’en Monturiol

S’han dissenyat experiments de CCNN

I s’han creat tutorials sobre l’ús i manteniment de la bicicleta

Metodologia

I QUÈ ÉS UN PROJECTE?

Posar-nos d’acord en què és un projecte ens va portar temps. I alguna reunió. I encara no estic prou segura que tots ho entenem de la mateixa manera.

A l’inici de curs comencem explicant què és això de la Xarxa de competències bàsiques i convidem a tothom a formar part de l’equip impulsor. Aquest equip dissenya el projecte i elabora els documents necessaris. Després ho trasllada a tot l’equip docent i el tirem endavant.

La xarxa ens ofereix un paraigües i una excusa per endinsar-nos en aquesta metodologia.

Cal esmentar la gran implicació dels tutors en tot aquest muntatge ja que al final sempre són ells els qui han d’acabar tancant i fent que tot quadri.

Tot el professorat s’implica però no tothom de la mateixa manera. Quan plantegem aquests projectes ens fem la pregunta: l’alumne aprèn malgrat el mestre? I la resposta és que alguns alumnes sí, però que n’hi ha d’altres que no, que si el mestre no els acompanya no aprendran. El projecte vol això. Que els alumnes que són capaços de treballar sols ho facin i avancin tot el que ells vulguin i siguin capaçaos. I, a més, que ajudin els que van més lents o no tenen tantes estratègies. El mestre acompanya.

Això ens ho hem de recordar perquè podem caure a la temptació que mentre els alumnes treballen nosaltres podem estar fent les nostres tasques. I no és així.Quan més feedbach hi hagi sobre el propi aprenentatge, l’alumne més aprendrà, més serà capaç d’autoregular-se. Més connexions hi hauran.

les TIC ens hi ajuden. Hi ha aplicacions que poden controlar molts dels aspectes que nosaltres no seríem capaços. Com per exemple l’aplicació de l’Additio o l’iDoceode l’Apple per anomenar algunes.

En aquest punt vam haver de fer una important reflexió sobre el paper de les transversals. Al moment de posar en marxa el projecte no les teníem massa desenvolupades (ara una mica més). Però teníem el convenciment que aquestes competències són importants en tot el procés d’aprenentatge i que no podíem obviar-les. Vam fer una tria de les que ens vèiem en cor de controlar. I ens vam adonar que no tot el professorat està en disposició d’ensenyar la competència digital a l’alumnat. Això és una mancança que hem de mirar de corregir.

Sobre la personal i social pensem que és la que dona coherència i sentit a tot el que fem a l’aula.

Atenció a part és el tema de l’aprenentatge cooperatiu.

Crec que un dels principals problemes que tenim en educació és que no som coherents. Parlem de coses políticament correctes però no creiem en elles. I un d’aquests aspectes és el treball en grup. Molts mestres parlem de treballar en grup però tenim el convenciment que és injust que uns tinguin la mateixa nota que altres quan no han treballat igual?

I… els hem ensenyat a treballar en grup? És el nostre hàndicap. Treballen en grup, avaluem el treball en grup però és l’aspecte que més insatisfacció crea.

A la xarxa vam fer una dinàmica per experimentar tècniques i metodologies que van en aquesta direcció…

Cal un entrenament. Cal promoure la pertinença al grup, deixar clara la col.laboració que cada membre pot aportar.

La cooperació es promou proporcionant i compartint informació sobre el coneixement del grup

Ara bé, cal un guió d’aprenentatge: un conjunt d’orientacions i recomanacions que facilitaran el desenvolupament d’un determinat procés d’aprenentatge. El facilitat el professor. Ha d’anar orientat cap a la construcció del coneixement, ha d’integrar el coneixement (l’ha de lligar amb els coneixements previs), cal detallar les activitats que l’alumne haurà de fer, quina ha de ser la seva seqüenciació, què cal fer de manera individual i què en grup.

Tothom sap que els professionals de qualsevol disciplina no treballen sols, però hem de transmetre la idea de què no només no vivim sols si no que ens enriquim els uns dels altres

Els espais col.laboratius permeten que els alumnes treballin junts sense estar al mateix lloc

L’avaluació del projecte té una càrrega molt important del treball en grup. Cal un entrenament ja!!!

I quin és el paper de l’equip docent? Ja hem vist abans que l’hem rellegat una mica a 2n terme, a que sigui un executor. Però no hauria de ser així.

A secundària el departament “mana” molt. I ho ha de fer. Però no hem d’entrar en contradicció amb l’equip docent

Això el decret d’avaluació ho apunta.

A nosaltres el procés de qualitat ens ha ajudat molt en aquest aspecte. Hem hagut d’endreçar tota la documentació i ser molt curosos entre el que escrivim i el que fem. Això t’ajuda a reflexionar i fer una traçabilitat adequada.

 

Implementació

MANS A L’OBRA

Un cop vam tenir el projecte dissenyat ja podíem començar a treballar.

Al calendari general de curs teníem la setmana del 8 al 12 d’abril per portar a terme el projecte. Al llarg d’aquesta setmana els alumnes de 4t se suposava que estarien de viatge, els de 2n de batxillerat també i els de 1r de batxillerat teníem pensat que fessin les jornades de treball de recerca. D’aquesta manera teníem tot el professorat a disposició dels projectes.

Aquest any això no va poder ser així. Vam organitzar el projecte amb tot l’alumnat al centre. Això va ser un gran obstacle perquè els professors havien d’atendre els alumnes de 4t i batxillerat amb el que no podia ser que els professors fessin un horari continuat a les aules de projecte.

Això ha estat un gran inconvenient perquè és difícil fer un seguiment amb professors qe entren i surten, però no hi havia alternativa. Vam fer uns horaris, el més lògic possibles i… endavant!!!

Els alumnes tenien un site on s’explicava tot el que havien de fer i els professors els acompanyàvem.

La següent imatge mostra què ha de fer cada grup i què ha de fer cada alumne a nivell individual.

Tasques del coordinador:

  • Organitzar les tasques del dia i del grup
  • Revisar la tasca del dia anterior
  • Recollir el material dels altres grups de l’aula
  • Elaborar la guia del corredor
  • Lliurar la guia del corredor
  • Calcular el preu de la marxa i nombre de participants

Tasques del relacions públiques:

  • Avituallament: què i on (pressupost)
  • Inscripció
  • Premis: format i/o mètode. Import
  • Premis: disseny i pressupost
  • Cronometratge: mètode i pressupost
  • Publicitat: Format i pressupost
  • Col.laboradors: empreses, institucions i organització de voluntaris

Tasques del dissenyador gràfic:

  • Disseny del logo (nom institut i Monturiol)
  • Disseny del cartell
  • Disseny del dorsal
  • Senyalització
  • Disseny del pòdium
  • Pressupost de tots els dissenys

Tasques dels tècnics:

  • Esbrinar, sol.licitar els permisos necessaris: ajuntament, assegurances,…
  • Què es donarà als avituallaments
  • Fer un estudi dels punts de Figueres on hi ha elements Monturiol

Tasques de l’executor:

  • Disseny del recorregut: aplicació i perfil (punt de sortida l’institut)
  • Gestió dels punts de control i voluntaris (protecció civil).
  • Punts de control
  • Senyalització

El resultat de la feina de tots plegats seria la marxa solidària.

Planifiquem

DEL MONTURIOL A SENEGAL

Un dels múltiples projectes que tenim en marxa a l’institut és el de servei comunitari. Sempre hem tingut un problema per intentar que tots els alumnes fessin el servei. Per això se’ns va ocórrer el projecte que us presentem.

Tenim un conveni de col·laboració amb un institut de Senegal a través de la fundació Utopia. Aquesta fundació té un projecte preciós que es diu: Bicicletes pel Senegal. Aquest projecte consisteix en què els alumnes de Palmarin rebin una bicicleta per poder anar a escola ja que aquests alumnes viuen entre 4 i 12 quilòmetres de l’escola. Ens encanta aquest projecte perquè pensem que si els alumnes troben una vida digna al seu país no marxaran.

La fundació no ens demana res material. Només demana que donem a conèixer el projecte. Així és que vam pensar que estaria bé organitzar una marxa solidària per donar a conèixer el projecte. Una marxa que havia de tenir entre 8 i 12 quilòmetres per experimentar el camí que aquests alumnes han de fer per anar a l’escola. Vam pensar que si fèiem coincidir el projecte amb el servei matàvem dos ocells d’un tret. Així va ser com vam començar a treballar.

Com que a més aquest any se celebra el bicentenari del naixement d’en Monturiol vam pensar que podríem fer lligar també la figura d’en Monturiol amb tot plegat.

Així és que ens vam proposar:

  • Organitzar una marxa solidària (els alumnes haurien de preveure-ho tot)
  • Donar a conèixer la figura d’en Monturiol als nostres alumnes i als alumnes de Palmarín.
  • Preparar material didàctic per als alumnes de Palmarín: material didàctic de laboratori i tutorials sobre ús i manteniment de la bicicleta fonamentalment.
  • A més havíem de preparar la nostra presentació i la del nostre entorn als alumnes de Palmarín.

Per poder portar a terme aquesta idea vam idear uns rols: coordinador/a, dissenyador gràfic, relacions públiques, executor i tècnic urbanístic (cada rol estava definit).

Distribuiríem a tot l’alumnat de 1r i 2n en 8 aules (els grups els vam fer de la següent manera: cada alumne triava el rol amb el que es veia més capaç de ser eficaç. Els tutors ajuntaven els alumnes segons el seu criteri. Vam primar el criteri d’efectivitat.

 

COORDINADOR 

Si ets una persona organitzada, amb iniciativa, que et saps explicar i et veus capaç de liderar el teu grup per aconseguir els objectius que us heu proposat.

RELACIONS PÚBLIQUES

Si ets una persona que et comuniques amb facilitat i amb diplomàcia, que ets capaç d’enfortir els llaços amb els altres, escoltant, informant, convencent,… per arribar a un consens.

DISSENYADOR GRÀFIC

Si t’agrada comunicar idees als altres de forma visual, amb diferents suports (digitals o plàstics) i amb qualitat.

TÈCNIC URBANÍSTIC

Si t’interessa la teva ciutat o el teu barri, les normatives que existeixen per ordenar els carrers, la circulació, els edificis, la seva conservació.

EXECUTOR

Si coneixes aplicacions relacionades amb l’esport, t’agrada practicar-lo i et veus capaç de portar la iniciativa per dur a terme les decisions que ha pres el teu grup.

La imatge que teniu a continuació mostra com vam distribuir les aules i les tasques que havia de fer cada aula:

A cada aula:

Prèviament a l’inici del treball vam comptar amb l’ajut -sense ell no hauríem pogut fer el projecte- d’en Lluís Genover. En Lluís és un dels organitzadors de la Cursa del Fau, cursa de muntanya que ja fa una colla d’anys que es fa a Maçanet de Cabrenys.

Ell va venir desinteressadament a l’Institut i ens va explicar amb tot luxe de detalls què havíem de tenir en compte per organitzar la cursa.

 

 

 

 

 

 

Qui som?

UN NOU CURS, UN NOU PROJECTE

Som l’equip impulsor de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres. Som un centre gran: 90 professors, 800 alumnes. Impartim ESO, BTX i CF (Automoció, Electricitat i Electrònica i Imatge personal). Ens acostem als 50 anys d’història!!! Aquest és el quart any que participem a la Xarxa de Competències Bàsiques.

Sota el paraigües de la xarxa vam començar a fer el crèdit de síntesi sent fidels a la idea de treball per projectes.

No teníem, ni tenim, la intenció -no per falta de motivació- de treballar sempre per projectes. El nostre centre podríem dir que treballa de manera convencional però que de tant en tant, i cada vegada més sovint, experimenta noves maneres, nous materials, nous horitzons. Som agosarats però no inconscients i hem de ser realistes i abastar allò que podem controlar. O així ens ho pensem. Creiem que la idea de Narcís Monturiol presideix la nostra tasca:

Al llarg d’aquests quatre anys hem fet cada any un model de projecte. El primer any vam fer un projecte -està documentat al blog de la xarxa: Aquí es parla de la guerra, de futbol i de la vida sana– tan obert que ni nosaltres sabíem per on havíem per on derivaria. Al curs següent el vam acotar tant que no hi havia espai per la creativitat, per la improvització, pel descobriment –Aprenents de mags . El curs passat ja vam començar a trobar l’equilibri: vam intentar donar llibertat als alumnes amb uns referents clars, és a dir, que no s’endinsessin en un mar sense cap punt de referència : neix el projecte pati. https://blocs.xtec.cat/xcbprojecte276/2018/05/05/neix-el-projecte-pati/. I aquest any, el projecte que us presentem és un projecte que intenta corregir els errors dels anteriors.

Ara tenim un projecte per als alumnes de 1r d’ESO: aprenents de mags -en constant revisió- . Els alumnes de 2n i 3r fan el mateix projecte. El curs passat van fer el projecte pati -també documentat al blog de la xarxa- i ara aquest que us presentem. D’aquesta manera tindrem 3 projectes diferents que faran els alumnes de 1r a 3r d’ESO.

Els nostres productes finals

El projecte ha estat molt intens i molt interessant. Una experiència realment enriquidora per als alumnes, per als docents i per a tota la comunitat educativa.

I un cop finalitzat, ens sentim molt  orgullosos de poder compartir els productes finals del nostre projecte “3019: Millorem el present des del futur“.

Els guanyadors han estat els següents:

Fase investigació:

  • Àmbit científic: equip base 3
  • Àmbit socials: equip base 4
  • Àmbit comunicació: equip base 1

Fase resolució: Productes finals

  • Equip base 1

 

Gaudiu-ne!

Com hem avaluat el projecte?

L’avaluació ha format part de la vida de l’aula. S’han compartit els criteris d’avaluació des de l’inici del projecte.

Diàriament els alumnes han emplenat el seu diari d’autoavaluació per tal de fer judicis sobre el desenvolupament del projecte i proposar millores. Les interaccions dialògiques que s’han establert entre els docents i els alumnes ens han servit per intercanviar informació, reflexionar de forma compartida i prendre decisions encaminades a optimitzar el procés d’aprenentatge.

El darrer dia del projecte s’ha fet una presentació de tota la feina feta: resultats de la fase d’investigació i productes finals. Hem tingut alumnes d’altres cursos com a convidats per fer més versemblant la presentació de cada partit i el seu programa electoral.

La tria del partit guanyador s’ha dut a terme entre tots els assistents, amb la intenció de fer l’avaluació final més el més participativa possible i, conseqüentment, que els seus resultats siguin més significatius i potenciïn els aprenentatges, així com l’empoderament de tots els participants.

 

Projecte 3019: Què estan aprenent els nostres alumnes?

Ja hem arribat a l’equador del projecte “3019: Millorem el present des del futur”.

Els equips d’experts ja han dut a terme la fase d’investigació. Després de contrastar cada parella les seves troballes amb la resta del mateix àmbit i fetes les correccions oportunes, cada expert ha retornat al seu equip base.

Ara els equips base ja estan elaborant els productes finals: programa electoral, cartells publicitaris amb el lema del partit, logo i cançó de campanya.

I què han  après els nostres alumnes? Algunes de les seves respostes són:

“Ser crític vers la problemàtica del món actual”, “Ser millor company, organitzar-me i saber investigar en equip”, “D’una pluja d’idees, decidir en grup quines farem i aprendre a desenvolupar-les”. “Fer-me conscient del que sóc capaç de fer”