Metodologia. City students & town students. Escola les Aigües.

Hem treballat fent servir una metodologia activa, participativa i globalitzadora partint dels coneixements previs per tal de crear un aprenentatge significatiu i funcional mitjançant la descoberta del nostre entorn més proper (el nostre poble, l’escola, el barri…)

A l’hora d’organitzar la classe,  fem diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portem a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles.

  • Treballem on-line: Investiguem, creem i compartim.
  • Treballem amb Google Drive: Ens permet compartir tasques, fotos, vídeos amb tots els companys/es, fer projectes des de casa, poder fer una consulta al mestre/a o  altres companys.
  • Treball cooperatiu: Cada alumne desenvolupa el seu rol dins del grup, comparteix, dialoga, presenta idees als companys, s’autoavalua, coavalua, etc.

Escola Aqua Alba: Es pot tornar a envellir?

Els alumnes de sisè hem dut a terme el projecte: Es pot tornar a envellir?

Per dur a terme el projecte s’ha agrupat l’alumnat en grups heterogenis (cooperatius) que permet un desenvolupament de les activitats d’aprenentatge participatiu per part dels alumnes. En tot moment l’alumne esdevé protagonista del seu aprenentatge, per potenciar la iniciativa de l’alumne, integrant continguts reals i propers a la vida dels estudiants.

El que es vol amb el treball cooperatiu és seguir els interessos dels alumnes fomentant la creativitat i el pensament crític, per així aconseguir uns hàbits de treball dins del grup que possibilitin el treball a ritmes diferents i l’ajut pedagògic: hàbits de treball autònom, hàbits de cooperació i hàbits de convivència.

L’aprenentatge cooperatiu permet relacionar els continguts que van adquirint amb les experiències que hagin viscut i els seus coneixements previs. També, establir una relació amb l’entor social i natural com agent d’aprenentatge, potenciar una manera de fer investigadora amb una estructura organitzativa que permet atendre la diversitat, el desenvolupament de valors i les competències clau.

“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Com hem treballat?

Aquest tema es planteja en un treball per projectes i en treball cooperatiu. L’agrupació dels alumnes és heterogènia, en grups de cinc i ho ha realitzat  la mestra.

La metodologia és activa, participativa i parteix dels coneixements previs i interessos de l’alumnat.

S’han utilitzat les TAC(un portàtil per cada grup) com a eina de recerca d’informació i de creació de coneixement. Abans d’iniciar la recerca es va elaborar de forma conjunta un decàleg: “com fer una bona recerca a internet” i es va deixar penjat a l’aula.

Propostes de millora

Analitzat aquest apartat creiem que l’agrupació dels alumnes hauria de ser de 3 o 4 alumnes com a màxim i que hagués estat positiu assignar-los un rol a cadascú. També, tot i elaborar el decàleg de com fer una bona recerca, hagués estat positiu proporcionar-los un llistat de possibles recursos/direccions web per guiar-los de forma més significativa la recerca d’informació. Finalment, tot i que la mestra fa de guia i resol dubtes durant tot el procés de recerca i de creació de coneixement, convindria tenir present sempre en la planificació de les sessions els 10 minuts finals per oferir-los un espai de compartir dubtes, de reflexionar sobre el treball i el procés i com a cloenda de la sessió per intentar fer-ho millor a la propera.

 

Metodologia: l’època dels descobriments

En un primer moment el treball s’inicia amb el gran grup, buscant els coneixements previs que tenien sobre l’edat Moderna. A partir de preguntes sobre l’època, els alumnes anaven explicant el que coneixien sobre la temàtica proposada.
Seguidament, els alumnes individualment expressaven oralment i per escrit, les seves expectatives sobre el projecte. En saber quin era el producte final que se’ls hi demanava podien començar a imaginar d’una manera molt més clara el camí a seguir.

En iniciar les activitats d’aprenentatge es comença a treballar formant grups cooperatius.
La forma de crear-los ha estat molt variada depenent de les activitats proposades, intentant que sempre hi hagués un expert/a que fos capaç de guiar el grup.

El projecte es dur a terme com a mínim una tarda setmanal i altres hores on s’ha treballat amb els altres mestres implicats.

Institut Vilamajor. Metodologia.

EL DECÀLEG DE L’ESPAI TUTORIA

Projecció. Els projectes de l’espai tutoria comporten l’elaboració d’un producte final que transcendeixi els límits de l’aula (un esmorzar solidari, una obra de teatre, una exposició, una parada de mercat solidària… ) i arribi a la resta de la comunitat educativa sempre que sigui possible.

 

Inclusivitat. Les activitats a l’aula impliquen a tot l’alumnat independentment del seu ritme d’aprenentatge.

Centrat en problemes de l’alumnat. Projecte Internet Segura com a cas paradigmàtic. Diversos projectes sorgeixen de l’observació dels dubtes, dificultats o problemes de l’alumnat.

Actiu. L’alumnat participa en la creació de coneixement a través de compartir les seves experiències, recercar la informació, extreure conclusions de la realitat que l’envolta, comunicant i compartint el coneixement amb la resta de la comunitat educativa o intercanviant experiències amb alumnat d’altres nivells. L’alumne no és un receptor passiu d’informació.

Competencial. Tant en l’avaluació com en la programació. L’espai tutoria assumeix les competències pròpies de Cultura i Valors Ètics, les de l’Àmbit Personal i Social (totes només per aquest curs) i algunes de l’àmbit digital. S’empra la co-avaluació i l’autoavaluació mitjançant rúbriques.

Implicació i col·laboració d’agents externs com Entitats Locals, Escoles de Primària, biblioteca SAV, Ajuntaments, famílies,  Mossos d’esquadra,  Proactiva Open Arms, Arrels …

 

Metodologia

Cada més, coincidint amb la sessió de formació dels coordinadors de la Xarxa de Competències Bàsiques, es convoquen dues sessions d’una hora de l’equip impulsor del nostre centre.

En aquestes sessions es presenta als membres de l’equip impulsor el material presentat a la sessió de coordinadors i posem en comú el treball d’anàlisi i millora de les proves d’avaluació interna del centre amb les modificacions proposades pel membre de l’equip al qui se li ha encomanat.

Tots els membres de l’equip impulsor porta a terme la prova d’avaluació interna millorada per, posteriorment, la valorem entre tots.

Els aspectes a valorar són els descrits a la pauta “Característiques d’avaluació per valorar l’assoliment de les competències” i introduïm les modificacions oportunes, si és el cas.

Master Chef Saludable. Metodologia.

Com es formen els grups?

Els grups es formen a partir de la tria que han fet els alumnes dels quatre grups de segon d’ESO. Aquesta tria no estava condicionada a que el seu partenaire fos del mateix grup classe, sinó que és un espai obert a barreges.

 

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció?

Les tasques dissenyades estan enfocades a la realització d’un menú saludable, amb presència del comerç just, ètic i de proximitat amb els productes de temporada. Intentem acostar la realitat de l’alumnat, més urbana, amb el context del poble, amb una important presència agrícola i ramadera.

Com introduïm la recerca?

La recerca és introduïda a partir de les diferents dades treballades i amb generació de preguntes i debats diversos. Un exemple és: “Quan ens costa un producte i quin percentatge es queda el productor?”

Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?

Els espais creats són les aules dels diferents grups (una ala del centre) on els alumnes són lliures d’anar a preguntar dubtes, generar idees noves, etc…amb els altres companys i professors. Tanmateix, tenen disponible el taller de tecnologia, amb taules més grans per fer format “taula rodona” així com els porxos del pati.

Montse Sans, Joan Pons, Gemma Pampalona, Carles Alemany i Pol Alejandro.

Fem difusió del PCT (Metodologia)

Volem millorar la documentació dels projectes PCT i donar a conèixer les activitats que es fan a cada projecte PCT.

Cada projecte té un lloc web propi (sites) on s’han d’especificar programació, materials, pressupostos i tot aquell material documental que es pugui generar durant la duració del projecte  (fotos, vídeos, audios, documents…).

Per obtenir un bon resultat de la documentació generada durant la setmana del projecte PCT s’hauran de realitzar les següents accions :

  • Dissenyar d’una rúbrica  per part dels alumnes abans d’iniciar el projecte on s’especificaran els elements i els criteris d’avaluació que ha de tenir el seu lloc web per a documentar el projecte PCT.

  • Dissenyar d’una rúbrica per part dels professorat del PCT determinant les competències digitals.
    • El professorat elabora els tres nivells d’assoliment de les competències valorades en el projecte.
    • Els alumnes coordinadors reparteixen les diferents tasques que han de documentar al web (sites).
  • Fer el seguiment de les tasques i elaboració del sites que documenta el projecte PCT per part de l’alumnat coordinador i del professorat encarregat de cadascun dels PCT.
  • Publicar els webs creats, twits… generats durant el projecte PCT a la web del centre per fer una àmplia difusió dels treballs realitzats:

    http://www.plamarcell.cat/pct/

    https://twitter.com/hashtag/pct2019plamarcell

INSTITUT VILAMAJOR. Metodologia. Projecte GEP: “Vine i Explica’ns” en llengua anglesa.

Per tal de fomentar l’ús de l’anglès al centre, més enllà de les classes reglades, es va proposar a les famílies la seva participació. La idea era fer xerrades sobre temes diversos comptant amb la col·laboració dels membres de la comunitat educativa, ja que estem en un entorn social i cultural molt ric i amb famílies molt implicades amb el centre.

En la reunió d’inici de curs, els tutors van donar una fitxa als pares i mares per omplir si volien participar en el projecte. Se’ls proposava venir a explicar la seva experiència personal en 3 àmbits possibles: experiències acadèmiques/professionals, vitals i lingüístiques.

A partir de les fitxes es va fer un buidat de les propostes, vàrem decidir començar el projecte només en dos cursos. Per una banda, a 2n d’ESO perquè hi ha un nombre important de familiars que es van oferir i, per altra banda, a 4t d’ESO per poder treballar l’orientació (els itineraris formatius i professionals).

Excepte la taula rodona d’orientació de 4t d’ESO, que es va portar a terme amb 5 persones, la resta de xerrades es va fer en anglès en el grup classe.

A continuació resumim com es van desenvolupar les diverses sessions.

Xerrades a 2n d’ESO

2n A i 2n E. La mare del Nicolas va venir a explicar la seva experiència que des de jove va anar a estudiar i, després, treballar en diferents països. L’experiència de viure en diversos llocs i les seves anècdotes.

2n B. La mare del Lucas va explicar que havia treballat a Anglaterra i actualment encara utilitza l’anglès a la feina ja que treballa en una empresa catalana que ven paracaigudes a diversos països. Fins i tot va portar un paracaigudes perquè els alumnes el poguessin veure.

2n C i 2n D. La tieta de la Ruth ens va explicar que havia viscut a Anglaterra. Va anar-hi a estudiar i s’hi va quedar a treballar. La seva feina era (i continua essent) amb persones que han perdut alguna extremitat i porten una pròtesis. A més va portar algunes de les pròtesis i sensibilitzar sobre aquesta problemàtica.

Els alumnes han valorat molt positivament les xerrades. Tots han entès el missatge bàsic en anglès. També cal dir, que si calia, el professor els ajudava a comprendre algunes paraules. Entre les idees per millorar el projecte el curs vinent els alumnes van proposar que l’activitat es fes en grups reduïts.

Xerrades a 4t d’ESO

A 4t d’ESO van venir dues mares que han viscut i treballat en països anglòfons i encara ara utilitzen l’anglès en la seva feina. Ambdues han explicat en anglès la seva feina i la seva experiència de treballar en un altre país.

Donat que a 4t d’ESO s’aprofundeix molt en l’orientació acadèmica i professional, també hem valorat que els joves puguin escoltar experiències laborals internacionals.

4t A, B i C. La mare de la Mar que treballa en projectes d’investigació aeroespacial, va explicar el projecte de construcció d’una nau espacial i el treball d’equip amb científics de diversos països del món.

4t D. La mare de l’Eudald que treballava com a correctora i traductora, va explicar algunes de les novel·les que ha traduït i van poder experimentar les dificultats de traduir un fragment real d’una novel·la.

Des del punt de vista dels alumnes va ser una experiència positiva. La majoria van ser capaços de seguir les explicacions en anglès sense problemes i, pocs, van necessitar ajut per comprendre. Alguns van ser capaços de fer les preguntes en anglès.

Els professors implicats en el projecte considerem que han sigut sessions molt interessants ja que han situat l’anglès en un context pràctic. És una manera de treballar la comprensió oral amb persones que no són habituals a l’institut, i a més té gràcia que siguin familiars dels alumnes.

Va ser una experiència per poder comprovar que l’expressió oral no cal que sigui perfecta per poder fer-se entendre, però és la clau per poder comunicar-se i «anar pel món» . A la vegada es van poder fer conscients de que com més es fa servir una llengua més fluida és l’expressió i per tant cal aprofitar tots els espais per poder practicar-la.

Creiem que l’experiència ha estat molt positiva tant per les famílies com pels joves, com pels professors. És una manera de potenciar el sentiment de comunitat educativa i l’ús de l’anglès al centre.

Esperança Roca i Maria Tallà

 

 

INSTITUT ESCOLA LA TORDERA

Per a cada projecte escollim els grups de manera diferent. En aquest cas treballarem en grups de quatre alumnes.

Per presentar The Amacing Race hem comptat amb “l’ajuda” de Berni Ecleston, una de les autoritats més representatives de la Fórmula 1, que “ens ha explicat” què volem com a producte final.

Una vegada feta la presentació, hem repartit als petits enginyers un dossier amb tot el que hauran d’aconseguir. Tots plegats hem llegit els objectius del projecte punt per punt per si hi havia qualsevol dubte i per últim cada alumne s’ha assegut amb els companys del seu grup per formar la seva “escuderia”. A cada escuderia se li ha repartit un kit de partida, sense cap instrucció de muntatge.

Una vegada se’ls ha repartit el material i un ordinador per investigar, els alumnes han començat a treballar pel seu compte.

El projecte tindrà una duració de dues setmanes amb una dedicació de dues hores consecutives quatre dies a la setmana.