Inici de l’optativa de Ràdio amb els alumnes
El 13 de febrer començàvem l’optativa de Ràdio i ho féiem amb el Dia Mundial de la Ràdio. Com que tots els alumnes coneixen i saben que la ràdio és un mitjà de comunicació amb diferents programes, destinades a diferents públics i amb una intenció comunicativa variada: música, butlletins informatius, temes més específics com lectura, polítiques… Vam decidir anar a la ràdio del poble i que veiessin de primera mà una ràdio des de dins i la seva organització de continguts, escaleta…
13/02 Presentació del curs
Primera part
La primera part la vam dedicar a l’activació de coneixements previs. Estàvem als estudis de gravació de Ràdio Vilamajor i els vam preguntar: per què serveix la ràdio, quines ràdios sintonitzen i quins programes escolten –avaluació de coneixements previs-. La participació activa de l’alumnat va ser bona perquè és un mitjà de comunicació proper a ells. Quan vam parlar dels programes que escoltaven, els vam introduir quin programa de ràdio teníem pensat com a projecte final d’optativa:
-un butlletí informatiu
-un debat
-entrevista
-reportatge
És a dir, un programa dividit en quatre seccions que estan relacionats amb els gèneres d’informació i d’opinió periodístics que prèviament ja han fet a la matèria de català.
Tot seguit, per conèixer si els alumnes van aprenent aquells continguts de classe (és a dir, si són capaços d’autoregular els coneixements previs amb els nous que han d’incorporar), els vam demanar que escolliren un dels programes de ràdio i que han de fer una anàlisi d’aquell programa durant tota l’avaluació seguint allò que fem a classe.
Segona part
La segona part de la sessió, recordem que l’optativa compta amb dues hores consecutives. Aquesta segona sessió de 60 minuts, la vam dedicar a fer una activitat més pràctica i dinàmica. Els vam presentar el material que es necessita per fer ràdio (taula pel tècnic de so, micròfons, quin programa utilitzarem per gravar, com s’han de situar davant d’un micròfon,auriculars, la importància del soroll que es fa…). Tot seguit, vam fer grups de quatre i havien de llegir un butlletí informatiu mentre els altres grup estaven a la cabina de tècnic veient com funciona aquest paper.
20/02/2019 Butlletí informatiu
Primera part
En aquesta primera part per tal d’activar els coneixements previs de la part teòrica els vam preguntar si recordaven les 6W. Vam repassar l’estructura de la notícia i la diferència entre donar-les per ràdio i en paper. Un dels aspectes que els va copsar és la importància de la puntualitat del butlletí de notícies i com es marca sempre a unes hores determinades.
Tot seguit, els vam repartir unes notícies d’un butlletí de notícies desordenades i amb grups van estar reflexionant sobre com s’ordenaven aquestes. Després vam escoltar el butlletí i vam debatre a quines conclusions havien arribat i el llenguatge radiofònic, sintonies, veus.
Segona part
Els alumnes es van repartir les veus i vam anar a la nostra cabina de gravació per tal de gravar el butlletí.
27.02.2019 La crònica i el reportatge
Primera part de la sessió (activació de coneixements previs teòrics)
Com en totes les sessions activem els coneixements previs per mitjà de preguntes que els facin recordar la part teòrica que ja van fer a la matèria de català. Després en parlem de la diferència entre crònica i reportatge.
Segona part (ho practiquem)
Escoltem dues cròniques reals i els expliquem que amb el grups de treball que hi ha establerts des de la primera sessió han de convertir una notícia en una crònica de ràdio. Mentre feien aquesta feina els dos professors amb l’avaluació per observació véiem si estaven assolint els continguts explicats i quins parts necessitaven repassar. El fet de fer-los treballar amb grups cooperatius ens permetia explicar de manera més individualitzada allò que fos necessari. Un cop feta la feina, baixàvem a l’estudi de gravació.
06.03.2019 L’entrevista
Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser les preguntes d’una entrevista, la importància de la música. Com a segona part d’aquesta mateixa sessió vam preparar una bateria de preguntes (cada grup feia les seves preguntes) destinades a dos convidats que teníem en la segona sessió: Josep Cabayol i l’ Adrià Bas, periodistes de renom en el territori català. Els vam acotar les preguntes en blocs, perquè els fos més fàcil redactar l’entrevista, ja que teníem poc temps. Per exemple, pel que fa al Josep Cabayol un grup buscava informació per fer les preguntes sobre la trajectòria professional de Cabayol, un altre sobre mitjans de comunicació, un tercer i quart grup: s’interessava pel Cabayol sensibilitzat amb ecologia, drets humans i feminisme.
13.03.2019 El debat
Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser un debat a la ràdio i la diferència entre debat i tertúlia. Tot seguit, cada grup cooperatiu a partir d’un titular i de diferents posicions que havien d’adoptar van escriure el seu debat. La segona part de la sessió la vam dedicar a la gravació dels debats.
20.03.2019 Projecte final del nostre programa de ràdio
Comencem a preparar el projecte final que tindrà lloc el 29 de maig. Com que hem dedicat cada sessió anterior a parlar de les diferents seccions que tindrà el nostre projecte final i a fer pràctiques. En aquesta sessió havíem de triar el tema del programa i, a més a més, cada grup cooperatiu de quina secció (entrevista, butlletí, debat i reportatge) s’havia d’encarregar. Amb aquesta distribució de les sessions anteriors, tots els grups han pogut conèixer els diferents gèneres periodístics adaptats a la ràdio.
Un cop distribuïts les seccions per grups cooperatius, cada membre del grup s’havia d’escollir quina funció de l’equip humà que intervé en les gravacions se n’ocupava.
Com ja hem comentat altres vegades, la ràdio és un treball d’equip. Ésessencial que cada persona sàpiga quin paper té dins l’equip, i tingui moltclares les seves funcions. Si l’equip no s’entén a la perfecció, el programa nosortirà bé.
Dins un equip professional de ràdio, sempre hi ha d’haver les peces següents: presentador/director, subdirector/segona veu, productor, guionista/redactor i tècnic de so.
27.03.2019 Guió radiofònic
La setmana passada ja ens vam distribuir les feines que farà cada grup. Avui parlarem del guió, de com ha de ser el guió específic de cada secció, i quin format ha de tenir el guió de tot el programa en general. Recordeu que treballarem en grups, però per acabar fent un programa tots plegats. Per tant, hem de seguir les mateixes pautes, perquè sigui un guió que pugui entendre tothom.
L’estructura del guió sencer:
- Introducció general
- Seccions. Les seccions poden anar separades per una música, i cada una d’elles ha de tenir la seva mini introducció i el seu comiat.
- Comiat del programa.
- Crèdits
3.04.2019 Documentació i producció
Què vol dir fer producció?
Quan plantegem un programa de ràdio hem de comptar amb gent per entrevistar que ens ajudin a respondre les preguntes a les que volem donar resposta. Però abans que res, necessitem saber si podem disposar d’aquesta gent o no. La producció consisteix en fer les gestions necessàries per saber si els convidats que volem poden venir o no. En cas que ens diguin que sí, cada grup ja pot començar a documentar-se.
Per què necessiten documentar-se?
Per fer un bon programa de ràdio hem d’assegurar-nos que els alumnes estan molt ben informats del tema que estem tractant. Per això és bàsic avaluar si s’estan fent moltes preguntes, i intentar trobar les respostes -amb l’ajuda del professor-guia, per després, exposar-les als oients. Cada gènere radiofònic necessita una documentació específica, i diferent entre sí. No és el mateix documentar-se per una entrevista que per un informatiu.
13.04.2019 Documentació i producció
Continuem amb les tasques de documentació i producció. Cada grup cooperatiu té clar de quina manera ho han de fer segons les seccions:
Com ens hem de documentar per fer cada secció?
Tenim a l’abast una font d’informació molt gran: internet. Però no sempre tota la informació que circula per internet és fiable ni certa. Per això hem de saber contrastar tota la informació que trobem, per estar segurs que no ens estem equivocant, i saber buscar les fonts correctes.
INFORMATIU. Per fer un bon informatiu hem de buscar notícies relacionades amb el tema que tractem. Per saber si les notícies són certes, hem d’haver-les trobat almenys a tres mitjans diferents.
REPORTATGE. Per fer un bon reportatge hem de buscar moltes fonts diferents, i tenir molta informació sobre la taula per després seleccionar la que més ens interessi. Hem de trobar testimonis que expliquin el seu cas, notícies relacionades, reportatges, documentals, etc. Tot el que tinguem a l’abast.
ENTREVISTA. Hem de buscar tota la informació relacionada amb el personatge que entrevistarem. Encara que ens sembli informació poc útil, guardem-la. En una entrevista no sabem mai quan haurem de fer servir la improvisació, i val la pena saber el màxim de coses possibles, per tenir una conversa rica. Si la persona a qui entrevistem ens parla d’alguna cosa que no tenim al guió, ni en tenim ni idea, no podrem contra preguntar.
DEBAT. Hem de tenir tota la informació a favor i en contra del tema a tractar. És com si haguéssim de fer una entrevista, però amb més d’un entrevistat. És molt important anar seguint el que els ponents van dient, per poder corregir-los si s’equivoquen, o per anar contextualitzant el que diuen.
23.04.2019 Visita a Catalunya Ràdio
Vam destinar aquest dia per visitar Catalunya Ràdio i fer la gravació allí d’un possible butlletí de notícies. Aquí en teniu un exemple:
Butlletí informatiu (Catalunya Ràdio)
24.04.2019 Prova de gravació de seccions
Cada grup va fer una primera prova de gravació de secció per poder acabar enregistrant un programa complert.
Antonio Angulo, Noèlia Aranda i Eva Cotet
