Producte final

Com a producte final d’aquest projecte ha estat l’elaboració d’una prova d’avaluació interna per a cada nivell educatiu més competencial i més acord als principis metodològics que el nostre centre desenvolupa a l’etapa d’Ed. Primària.

Aquestes proves s’han presentat als alumnes com un pla de treball que han dut a terme durant dues setmana (la mateixa en que es porta a terme les proves d’avaluació de Cb dels alumnes de 6è) i s’han desenvolupat el mateix horari en que el grup té programat l’horari de pla de treball dins l’aula.

La correcció s’ha realitzat “in situ” amb l’alumne a partir de les rúbriques establertes per a cada prova i grup (tal i com s’acostuma a fer en el dia a dia de l’aula).

I la recollida de dades l’ha realitzat el tutor/a o mestre/a especialistes a la graella programada per la direcció del centre la qual calcula la qualificació mitjana assolida a partir del nivell que ha assolit en cada una de les tasques segons la rúbrica.

A mode d’exemple, aquesta és el Pla de Treball presentat als alumnes de 2n:

Implementació

Cada tutor/a elaborarà una proposta de prova d’avaluació interna de l’àmbit de llengua catalana i matemàtiques del nivell on està impartint docència enguany. Els mestres especialistes de l’àmbit de llengua anglesa elaboren la seva proposta per a cada grup classe en el que imparteixen docència i els/les mestres que porten a terme llengua castellana elaboren la seva proposta per a cada nivell.

Es proposa una prova de Llengua Catalana i Matemàtiques per Cicle Inicial.

Es proposa una prova de Llengua Catalana, Llengua Castellana, Llengua Anglesa i Matemàtiques per a Cicle Mitjà i 5è.

Els alumnes de 6è quedem exempts d’aquestes proves d’avaluació interna ja que porten a terme l’avaluació de CB del DEGC.

Un cop elaborades totes les propostes ens reunim tot l’equip docent del centre per portar les proves proposades i posteriorment entre tots, valorem la idoneïtat de la prova per al nivell en el que s’ha proposat. Discutim sobre si el que es demana és adequat, quins aspectes caldria millorar, suprimir i canviar.

Un cop hem revisat totes les proves proposades, revisem el producte final després d’introduir les modificacions proposades.

Posteriorment, elaborem la rúbrica d’avaluació de les proves que portarem a terme. Centrades en les dimensions d’expressió escrita llengua catalana i comprensió lectora.

Aquestes proves d’avaluació es portaran a terme seguint la mateixa metodologia de treball diari a l’aula, que en el nostre cas en a través d’un Pla de Treball.

Aquest Pla de Treball és porta a terme en les mateixes dates que els alumnes de 6è porten a terme les proves d’avaluació de CB del DEGC.

Els resultats obtinguts pels alumnes es realitzarà en el propi Pla de Treball un cop l’alumne dona per finalitzada la tasca, de manera que fem una valoració conjunta de la rúbrica i del nivell que ell/ella ho ha assolit. I posteriorment, un cop finalitzat el Pla de Treball, el docent recollirà els resultats obtinguts pels seus alumnes a la graella d’avaluació per fer l’anàlisi de resultats del seu grup i posteriorment l’anàlisi de resultats a nivell de centre.

Metodologia

Cada més, coincidint amb la sessió de formació dels coordinadors de la Xarxa de Competències Bàsiques, es convoquen dues sessions d’una hora de l’equip impulsor del nostre centre.

En aquestes sessions es presenta als membres de l’equip impulsor el material presentat a la sessió de coordinadors i posem en comú el treball d’anàlisi i millora de les proves d’avaluació interna del centre amb les modificacions proposades pel membre de l’equip al qui se li ha encomanat.

Tots els membres de l’equip impulsor porta a terme la prova d’avaluació interna millorada per, posteriorment, la valorem entre tots.

Els aspectes a valorar són els descrits a la pauta “Característiques d’avaluació per valorar l’assoliment de les competències” i introduïm les modificacions oportunes, si és el cas.

Planificació

Després de la proposta d’enguany de la Xarxa de Competències Bàsiques de millorar una prova per tal de que sigui més competencial, des de l’equip impulsor del nostre centre va néixer la proposta de fer més competencial les proves d’avaluació interna del nostre centre per tal de alinear-les amb el nou plantejament metodològic instaurat al centre des del curs 2017-2018, any en que vàrem començar a pertànyer a la Xarxa de Competències Bàsiques.

Primer, vàrem distribuir  les proves d’avaluació interna que estàvem portant a terme al centre, entre els membres l’equip impulsor del nostre centre tenint en compte el nivell o l’especialitat que cadascún/a porta a terme al centre.

Cadascú va fer un anàlisi i revisió del nivell de competència seguint la Pauta d’anàlisi d’assoliment de les competències proposada la Xarxa de Competències Bàsiques. I a través d’aquest anàlisi els membres de l’equip equip impulsor han redactat una proposta millorada de prova d’avaluació final interna que permeti dur a terme una avaluació més competencial dels nostres alumnes al finalitzar el curs.

Després hem analitzat una per una totes les propostes realitzades pels membres de l’equip impulsor i hem introduint les propostes i/o modificacions proposades pels membres de l’equip impulsor.

Posteriorment, l’equip coordinador ha recollit totes les proves i les ha editat per tal de que totes tinguin un format similar.

La setmana del 6 al 10 de maig els nostres alumnes portaran a terme aquestes noves proves seguint els criteris d’avaluació establerts per l’equip impulsor.

Un cop recollits els resultats, l’equip impulsor portarem a terme una anàlisi dels resultats i valorarem si s’han assolit els indicadors de millora plantejats al pla de treball de la Xarxa de Competències Bàsiques per introduir les modificacions oportunes pel proper curs, en el cas de que sigui necessari.

Qui som?

L’escola Trentapasses és un centre de titularitat pública ubicat a la comarca del Vallès Oriental.

Actualment s’hi imparteixen classes a alumnes d’Educació Infantil (3,4 i 5 anys) i Educació primària: Cicle Inicial 6-7 anys, Cicle Mitjà 8-9 anys i Cicle Superior 10-11 anys.

És una escola amb uns 50 anys d’història, actualment la trobem ubicada en un edifici al carrer Indústria, a prop del centre del poble.

Antigament formava part de la Zona Educativa Rural (ZER) Baix Montseny però degut al creixement d’alumnat va deixar de formar-hi part al juliol de l’any 2006.

En aquests moments l’escola té 9 aules: 3 d’educació infantil i 6 d’educació primària.

Des del curs 2017-2018 la nostra escola forma part de la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu d’introduir una metodologia més competencial en el nostre projecte educatiu com a escola.

Institut Giola. Producte final.

Quin producte final han de fer els alumnes?

Els alumnes han de dur a terme un menú saludable compost per un entrant, un segon plat i un postre. Aquest menú ha d’estar equilibrat nutricionalment i amb el major número possible d’ingredients de temporada i proximitat.

Els reptes són reals?

El repte és real amb aplicació pràctica, el producte final és la presentació d’aquest menú (5, un per grup i professor) amb el jurat explicat amb anterioritat en aquest blog.

Col·laborarem amb alguna entitat externa?

Col·laborem amb la ONG VSF Justícia Alimentària, una entitat que treballa de manera prioritària els conceptes relacionats amb la sobirania alimentària, l’alimentació i els hàbits de consum.

Com es comuniquen els resultats?

Els resultats es comuniquen després de la deliberació d’aquest jurat després d’haver provat els diferents menús.

Les presentacions són públiques?

Totes les presentacions són públiques, tots els companys poden assistir-hi, però a la pràctica, tothom treballa amb els grups generats després de la tria de l’alumnat.

Aquestes presentacions sempre estan dirigides als companys, al professorat i en l’últim cas, la presentació final està enfocada a una selecció de la societat del món real.

Les famílies podran tenir accés als productes finals?…

En aquest cas, per la temàtica pròpia del producte final, les famílies no hi poden tenir accés. És un hàndicap  propi d’aquest projecte.

Institut Giola. Avaluació

Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?

Els alumnes intervenen sobretot a la fase del projecte. Sobretot es co-avaluen en les exposicions orals i hi ha una autoavaluació final on l’alumnat pot valorar les seves impressions i el seu paper en el projecte.

En el cas del producte final, qui té protagonisme és el jurat composat per: una nutricionista, un cuiner, una professora del Cicle Agrari i la responsable i enllaç de la ONG VSF Justícia Alimentària.

Els professors del Projecte no valorem el Menú com a producte final ja que així li dona un toc de professionalitat que s’agraeix i ho agraeixen els alumnes.

Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?

No s’ha utilitzat la carpeta d’aprenentatge per se però sí que la seva finalitat ha estat tinguda en compte, tot i la complexitat d’encabir-hi aquest producte final.

Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?

L’evidència principal és el producte final on es fa la compilació d’aprenentatge significatiu, però en el camí, s’ha pogut evidenciar el progrés de tot l’alumnat en les problemàtiques treballades i amb les tasques demanades.
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

S’obtenen dades individualitzades ja que hi ha moments tant en la confecció del projecte com en la presentació del producte final on cadascú ha de demostrar què sap, com ho sap i de quina manera té la capacitat d’explicar-ho.

Master Chef Saludable. Implementació.

Com i a on s’obté la informació?

Els professors comptàvem amb un document format pdf editat per la ONG Justícia Alimentària VSF on hi havia les línies generals (dades, exemples i fonts de coneixement primàries i secundàries) per poder transmetre algunes de les idees treballades.

Tanmateix, també s’informa de les diferents granges i explotacions agrícoles i com funcionen aquestes a partir del Cicle Agrari que tenim al centre, relacionant d’aquesta manera els alumnes d’ESO amb els Cicles.

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

La nova informació, de manera general, es relaciona a partir de la generació de debats a partir dels dubtes i experiències sorgides. Un dels punts que va donar més joc en aquest sentit va ser el descobriment per part de l’alumnat d’alguns productes de temporada que no havien sentit mai o descobrir els processos industrials que fan que hi hagi tomàquets tot l’any, entre altres.

Com s’autoregulen els alumnes?

Els alumnes s’autoregulen amb una certa facilitat pel mètode assaig-error, ja que les dades que treballàvem, en alguns casos permetien anàlisis de profunditat diverses i amb els diferents nivells d’aprenentatge presents a cada grup, la cosa quedava ben equilibrada i en les diferents exposicions orals que van realitzar, es va notar la capacitat de treball i síntesi de tots els membres del grup.

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Els alumnes documentaren el seu procés de producció amb el mateix producte final, ja que havien de fer un menú saludable amb les seves fitxes de producció, on es reflectien, en gran mesura, les dades i coneixements treballats i la seva capacitat per explicar-lo.

Master Chef Saludable. Metodologia.

Com es formen els grups?

Els grups es formen a partir de la tria que han fet els alumnes dels quatre grups de segon d’ESO. Aquesta tria no estava condicionada a que el seu partenaire fos del mateix grup classe, sinó que és un espai obert a barreges.

 

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció?

Les tasques dissenyades estan enfocades a la realització d’un menú saludable, amb presència del comerç just, ètic i de proximitat amb els productes de temporada. Intentem acostar la realitat de l’alumnat, més urbana, amb el context del poble, amb una important presència agrícola i ramadera.

Com introduïm la recerca?

La recerca és introduïda a partir de les diferents dades treballades i amb generació de preguntes i debats diversos. Un exemple és: “Quan ens costa un producte i quin percentatge es queda el productor?”

Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?

Els espais creats són les aules dels diferents grups (una ala del centre) on els alumnes són lliures d’anar a preguntar dubtes, generar idees noves, etc…amb els altres companys i professors. Tanmateix, tenen disponible el taller de tecnologia, amb taules més grans per fer format “taula rodona” així com els porxos del pati.

Montse Sans, Joan Pons, Gemma Pampalona, Carles Alemany i Pol Alejandro.

INSTITUT VILAMAJOR. Producte final. Projecte GEP: “El sistema financer en JOC” en llengua anglesa.

Aquest projecte d’aproximació al sistema financer comença a tercer de l’ESO dins de l’optativa d’emprenedoria, però és a quart de l’ESO en l’optativa d’Economia quan realment arribem a fer un anàlisi més acurat dels diferents elements que el composen:

Els bancs, els serveis i productes bancaris, l’estalvi, les inversions, les assegurances, the money, …

Els alumnes un cop acabat el bloc destinat a l’estudi del sistema financer, han de ser capaços de generar les fitxes d’un Memory per poder jugar amb els companys.

Les fitxes que s’han d’aparellar, han de ser frases curtes i coherents i una de les fitxes ha de contenir un verb i l’altre un adjectiu o una acció, aquestes frases es redacten íntegrament en anglès, ja que dins d’aquest bloc, la part que fem amb metodologia AICLE és l’apartat dels diners, The Money.

Els alumnes realment fan amb aquesta matèria una primera aproximació al sistema financer que fins ara estava fora de la seva realitat propera.

Aquesta aproximació al sistema financer comença a tercer quan els alumnes han d’investigar com pagar als comerços del poble i on poder treure diners, també han de cercar productes financers en una institució comarcal o provincial.

Els alumnes prenen consciència dels diferents tipus de pagaments i de la multitud d’entitats financeres que no coneixen.

A quart de l’ESO la immersió en la realitat és encara més potent ja que necessiten començar a entendre com el sistema financer forma part de les unitats familiars i de les entitats públiques.

Sense obtenir cap dada familiar (per preservar la intimitat) ens aproximem als pressupostos familiars, les necessitats, les preferències, les despeses, l’estalvi, les inversions,els deutes, els mitjans de pagament, entre altres conceptes que fins ara estaven fora del seu abast. El feedback dels alumnes és molt significatiu ja que alguns veuen com se’ls obre la porta a poder mantenir una conversa en l’escenari adults amb coneixement i criteri, la qual cosa els genera molta satisfacció.

També s’inicia una activitat sobre pressupostos generals d’alguna entitat pública (estatal, autonòmica o local) on poden observar que existeixen partides financeres significatives. Als alumnes els sorprèn molt veure que les entitats públiques també recorren a l’endeutament ja sigui amb l’emissió d’emprèstits o utilitzant fons del sistema financer. Aquesta activitat té continuïtat en el següent bloc de macroeconomia en l’apartat dels comptes de l’Estat.

Els ha sorprès veure l’estructura d’uns pressupostos generals, les partides i els imports i hem estat comparant diferent ens locals de la comarca.

Tot plegat ha sigut una experiència enriquidora i gratificant per a tots els participants fent ús de la llengua anglesa.

Mayte González