Arxiu de la categoria: Centres docents

Implementació

Publicat el per
Respon

Com i a on s’obté la informació?

Per equips d’experts han buscat les instruccions de joc del trivial i han jugat amb els trivials elaborats altres cursos. Així poden veure la dinàmica del joc i exemples de preguntes dels diferents àmbits de matèries.

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs ?

Hauran d’elaborar preguntes i respostes amb targetes de joc de diferents àmbits de matèries . Hauran de escollir les preguntes dels continguts curriculars que hauran vist durant el curs escolar

Com s’autorregulen els alumnes?

Els alumnes s’autoregulen per tenir en compte els diferents nivells d’aprenentatge a partir d’una distribució de tasques a realitzar. Des dels grups d’experts : resoldre com elaborar la capsa, tauler, daus i targetes;  fer el disseny artístic ; seleccionar les preguntes de les targetes.

A través del diari s’autoregulen la feina feta per cadascú del grup cada dia i així veure si van assolint els objectius ..

Com documenten els alumnes el propi producte final?

Cada equip elabora un diari  de treball de cadascuna de les sessions. Alguns alumnes que fan de periodistes fan el recull de l’experiència en aquest projecte.

 

 

Alumnes de 1r ESO

Publicat el per
Respon

En finalitzar el projecte del Trivial, les tutores hem demanat una valoració d’aquest als nostres alumnes. En general, la seva opinió ha estat molt positiva ja que han estat capaços d’autogestionar-se i treballar cooperativament durant la durada del projecte.

A continuació deixem un recull de les seves opinions:

“Que tothom tingui un rol dins del grup fa que tots treballem”

“M’agrada el grup d’experts perquè si tens un dubte pots preguntar als companys dels altres equips”

“Hem pogut fer les activitats segons els nostres gustos. Per exemple, en Chahid, a qui li agrada molt escriure, ha gaudit molt fent el diari de les sessions, la Júlia s’ho ha passat molt bé preparant les preguntes de matemàtiques i en Jordi ha treballat molt dur fent les capses al taller”

“Estic molt contenta d’haver pogut escollir els membres del nostre equip perquè hem pogut treballar molt millor”

“M’ha agradat molt el projecte però alguns dies se’ns ha fet una mica pesat tenir tantes hores seguides. Necessitàvem fer un descans més llarg”

“El nostre equip pensa que fer 40 targetes és massa”

Planificació

Publicat el per
Respon

La setmana del 21 al 24 de maig s’ha desenvolupat la segona setmana de projectes que es fa al centre.

El divendres anterior es va explicar als alumnes com funciona el projecte, la metodologia, el producte final i l’avaluació. Al llarg de la setmana següent s’elabora el producte final. El repartiment d’hores és el següent:

Anna E., Juan B. i Jacint P.

Producte final. Institut Can Record.

Publicat el per
Respon

El producte final del Projecte Trivial és la construcció d’aquest famós joc per parts dels alumnes. La construcció d’aquest projecte ha de contenir:

  • Instruccions
  • Targetes i capsa de les targetes
  • Capsa
  • Taulell
  • Fitxes en forma de formatgets
  • Dau

Les bases del joc estan elaborades i dissenyades per cada grup segons l’estil amb el qual han decidit ambientar-se. El text expositiu elaborat es produeix amb la mateixa finalitat que els manuals d’instruccions com també poden incorporar a cada un dels jocs que podem adquirir als establiments.

A l’hora d’elaborar les targetes en forma de preguntes aquestes han de contenir el conjunt de coneixements i continguts curriculars treballats al llarg del primer curs de la E.S.O.

El taulell, de la mateixa forma com també s’ha fet amb les targetes, s’han elaborat a semblança del model original del joc. No obstant, també es reflecteix del mateix estil que el propi grup ha decidit adquirir.

Finalment, al taller, els propis alumnes han elaborat el material necessari per poder jugar com son les fitxes i els daus.

Juan B. i Jacint P.

Institut Vilamajor. Planificació. Projecte Solidaritat

Publicat el per
Respon

Espai Tutoria. Projecte Solidaritat

El projecte Solidaritat sorgeix arran d’una xerrada que la ONG Open Arms va portar a terme el curs passat al nostre institut per l’alumnat de 2n d’ESO. L’experiència va ser tan positiva que ens va fer plantejar la possibilitat d’elaborar un projecte amb més cos durant aquest curs entorn les ONG’s, associacions o entitats que porten a terme accions de solidaritat aquí, o arreu del món.

Els objectius d’aprenentatge que ens hem proposat són:

  • Conèixer diferents experiències en l’àmbit de la solidaritat: ONG’s, Associacions, Entitats, voluntariat.
  • Valorar la importància de la seva feina.
  • Reflexionar sobre la necessitat d’exercir una ciutadania  responsable i participativa.
  • Potenciar l’esperit crític i de debat davant les desigualtat socials.
  • Aprendre a estructurar, donar contingut, documentar, referenciar i difondre un projecte.
  • Millorar el nivell de competència en el treball col·laboratiu. Responsabilitzar-se de les tasques associades al rol dins d’un equip de treball i gestionar el temps de forma eficient.
  • Dur a la pràctica els coneixements del correu electrònic formal treballats prèviament a l’assignatura de Llengua Catalana.

 

Partint dels objectius esmentats s’han planificat les següents activitats d’aprenentatge:

  • Una sessió inicial introductòria sobre el concepte d’ONG per tal de recollir coneixements previs, experiències i/o opinions sobre el tema del nou projecte.
  • Una xerrada a tot l’alumnat per part de voluntaris d’Open Arms.
  • Diverses sessions de treball en grup per:
  • Elaborar una presentació oral entorn d’una ONG, associació o entitat escollida.
  • Elaborar i enviar un correu electrònic formal per sol·licitar informació o preguntar dubtes.
  • Elaborar un cartell informatiu per penjar-lo, posteriorment, als passadissos del centre i fer-ne una exposició.
  • I per posar el punt final, un esmorzar solidari amb l’objectiu de recaptar diners i destinar-los a la ONG Open Arms, en agraïment a la xerrada que gratuïtament ens fa cada any a l’institut.

 

Neus Vila, Cristina Pacheco i Esperança Roca

Institut Vilamajor. Planificació.

Publicat el per
Respon

PROJECTE RÀDIO

El projecte Ràdio Ins Vilamajor s’està desenvolupat a les classes de 3 d’ESO, com a optativa, a l’Institut VIlamajor situat a Sant Pere de Vilamajor durant la 2a i 3a avaluació del curs 2018-2019. Aquest projecte es va començar a gestar el curs anterior per una iniciativa de la Biblioteca Municipal. El nostre centre educatiu va acceptar la proposta que engeguem ara, ja que és transversal, tot i que l’hem iniciat com a matèria optativa també tindrà incidència en altres matèries com ara, tutoria, català i socials. En tractar-se d’un mitjà de comunicació que arriba a tothom és un instrument motivador pels alumnes.

Equipament de Ràdio

D’acord amb el projecte educatiu del centre (PEC, 2016-2018) de l’Institut VIlamajor el centre vol : a) Impartir docència amb metodologies amb enfocament globalitzat per tal d’afavorir unes condicions d’aprenentatge motivadores que desenvolupin l’aprenentatge competencial. b) Promoure la participació de tota la comunitat educativa en les activitats del centre.

Per tal de contribuir a fer possibles aquests dos objectius es proposa:

– aprofitar la voluntat i motivació dels professors que imparteix llengües i tutoria (2 hores a la setmana) per aprendre la pràctica radiofònica i poder així potenciar les seves activitats a l’aula com a docents.

– Una ​sessió inicial ​de dues hores (primera setmana de febrer 2019), formatiu i orientatiu, que ajudi a identificar els elements que cal tenir present alhora de fer ràdio a l’aula.

– una sessió de dues hores ​(abril 2019)​, de seguiment, que facili la posada en comú de les dificultats i potencialitats de la posada en pràctica del mitjà periodístic.

– una sessió de dues hores (juny 2019)​, de valoració, que permeti destacar els fruits obtinguts i els reptes a superar.

– Una ​sessió de cloenda al Patronat de SAV on poder emetre en directe i posar en pràctica les habilitats, els coneixements i els treballs realitzat per l’alumnat de 3r d’ESO que hagi fet ràdio, per mitjà de l’optativa i de les sessions dedicades a llengües i tutoria. Una jornada oberta a les famílies i al veïnat de Vilamajor.

– Entre les ​quatre sessions ​s’acompanyarà l’equip de docents (2 hores setmanals) en aquells aspectes que siguin necessaris per tal de superar les dificultats tècniques i metodològiques que comporta la proposta radiofònica a l’aula.

 

Antonio Angulo, Eva Cotet i Noèlia Aranda

Institut Vilamajor. Metodologia.

Publicat el per
Respon

EL DECÀLEG DE L’ESPAI TUTORIA

Projecció. Els projectes de l’espai tutoria comporten l’elaboració d’un producte final que transcendeixi els límits de l’aula (un esmorzar solidari, una obra de teatre, una exposició, una parada de mercat solidària… ) i arribi a la resta de la comunitat educativa sempre que sigui possible.

 

Inclusivitat. Les activitats a l’aula impliquen a tot l’alumnat independentment del seu ritme d’aprenentatge.

Centrat en problemes de l’alumnat. Projecte Internet Segura com a cas paradigmàtic. Diversos projectes sorgeixen de l’observació dels dubtes, dificultats o problemes de l’alumnat.

Actiu. L’alumnat participa en la creació de coneixement a través de compartir les seves experiències, recercar la informació, extreure conclusions de la realitat que l’envolta, comunicant i compartint el coneixement amb la resta de la comunitat educativa o intercanviant experiències amb alumnat d’altres nivells. L’alumne no és un receptor passiu d’informació.

Competencial. Tant en l’avaluació com en la programació. L’espai tutoria assumeix les competències pròpies de Cultura i Valors Ètics, les de l’Àmbit Personal i Social (totes només per aquest curs) i algunes de l’àmbit digital. S’empra la co-avaluació i l’autoavaluació mitjançant rúbriques.

Implicació i col·laboració d’agents externs com Entitats Locals, Escoles de Primària, biblioteca SAV, Ajuntaments, famílies,  Mossos d’esquadra,  Proactiva Open Arms, Arrels …

 

INSTITUT VILAMAJOR. Implementació. Projecte Solidaritat.

Publicat el per
Respon

         El projecte de solidaritat a 2n d’ESO es posa en marxa el dia 11 de gener d’aquest curs 2018/19.

Dividim el projecte en sis sessions, encaminades a treballar els següents continguts:

  • Drets i deures en l’àmbit social.
  • Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, respecte, participació, etc.
  • Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís i diàleg.

     

Es fa una sessió introductòria on primer de tot l’alumnat omple un qüestionari inicial per saber quins son els coneixements previs que tenen entorn les ONG, el seu significat, etc. Després, es comparteix la informació mitjançant una pluja d’idees. Posteriorment, es projecta un  vídeo explicatiu sobre les ONG (https://youtu.be/yEIcXHW6JdA ), que adaptem al nostre entorn més proper.

A la segona sessió rebem la visita d’uns voluntaris d’Open Arms, que ens expliquen com es crea la ONG, quines accions realitza i com ha estat  la seva experiència personal en el salvament d’immigrants en alta mar. La xerrada arriba als alumnes d’una forma molt directe, copsant en ells sentiments de solidaritat, respecte i, sobretot, admiració per la tasca dels voluntaris. En certs moments es mostren videos reals de la feina que realitzen per tal de conscienciar l’alumnat de la situació actual que pateixen els refugiats.  Posteriorment es fa un feedback de l’activitat a classe.

      

A la tercera sessió l’alumnat es distribueix en grups de quatre o cinc persones  per tal cercar informació relacionada amb una ONG i fer, posteriorment, una exposició oral amb suport visual.

Caldrà, també, que els alumnes elaborin un correu electrònic (explicat prèviament a l’assignatura de català) i un cartell informatiu per revestir les parets del centre i donar a conèixer a la resta de l’alumnat la tasca realitzada. La quarta i la cinquena sessió estan destinades a elaborar el treball.

Es destina la sisena sessió a dur a terme les presentacions orals i a penjar els cartells informatius. Finalment, com a cloenda, es fa un esmorzar solidari a l’hora del pati elaborat pels propis alumnes. L’objectiu és recollir diners per la ONG Open Arms i tancar, així, el cicle iniciat amb la seva xerrada.  

Neus Vila i Cristina Pacheco

INSTITUT VILAMAJOR. Implementació. Projecte Ràdio.

Publicat el per
Respon

Inici de l’optativa de Ràdio amb els alumnes

El 13 de febrer començàvem l’optativa de Ràdio i ho féiem amb el Dia Mundial de la Ràdio. Com que tots els alumnes coneixen i saben que la ràdio és un mitjà de comunicació amb diferents programes, destinades a diferents públics i amb una intenció comunicativa variada: música, butlletins informatius, temes més específics com lectura, polítiques… Vam decidir anar a la ràdio del poble i que veiessin de primera mà una ràdio des de dins i la seva organització de continguts, escaleta…

 

13/02 Presentació del curs

Primera part

La primera part la vam dedicar a l’activació de coneixements previs. Estàvem als estudis de gravació de Ràdio Vilamajor i els vam preguntar: per què serveix la ràdio, quines ràdios sintonitzen i quins programes escolten –avaluació de coneixements previs-. La participació activa de l’alumnat va ser bona perquè és un mitjà de comunicació proper a ells. Quan vam parlar dels programes que escoltaven, els vam introduir quin programa de ràdio teníem pensat com a projecte final d’optativa:

-un butlletí informatiu

-un debat

-entrevista

-reportatge

 

És a dir, un programa dividit en quatre seccions que estan relacionats amb els gèneres d’informació i d’opinió periodístics que prèviament ja han fet a la matèria de català.

Tot seguit, per conèixer si els alumnes van aprenent aquells continguts de classe (és a dir, si són capaços d’autoregular els coneixements previs amb els nous que han d’incorporar), els vam demanar que escolliren un dels programes de ràdio i que han de fer una anàlisi d’aquell programa durant tota l’avaluació seguint allò que fem a classe.

Segona part

La segona part de la sessió, recordem que l’optativa compta amb dues hores consecutives. Aquesta segona sessió de 60 minuts, la vam dedicar a fer una activitat més pràctica i dinàmica. Els vam presentar el material que es necessita per fer ràdio (taula pel tècnic de so, micròfons, quin programa utilitzarem per gravar, com s’han de situar davant d’un micròfon,auriculars, la importància del soroll que es fa…). Tot seguit, vam fer grups de quatre i havien de llegir un butlletí informatiu mentre els altres grup estaven a la cabina de tècnic veient com funciona aquest paper.

 

20/02/2019 Butlletí informatiu

Primera part

En aquesta primera part per tal d’activar els coneixements previs  de la part teòrica els vam preguntar si recordaven les 6W. Vam repassar l’estructura de la notícia i la diferència entre donar-les per ràdio i en paper. Un dels aspectes que els va copsar és la importància de la puntualitat del butlletí de notícies i com es marca sempre a unes hores determinades.

Tot seguit, els vam repartir unes notícies d’un butlletí de notícies desordenades i amb grups van estar reflexionant sobre com s’ordenaven aquestes. Després vam escoltar el butlletí i vam debatre a quines conclusions havien arribat i el llenguatge radiofònic, sintonies, veus.

Segona part

Els alumnes es van repartir les veus i vam anar a la nostra cabina de gravació per tal de gravar el butlletí.

27.02.2019 La crònica i el reportatge

Primera part de la sessió (activació de coneixements previs teòrics)

Com en totes les sessions activem els coneixements previs per mitjà de preguntes que els facin recordar la part teòrica que ja van fer a la matèria de català. Després en parlem de la diferència entre crònica i reportatge.

Segona part (ho practiquem)

Escoltem dues cròniques reals i els expliquem que amb el grups de treball que hi ha establerts des de la primera sessió han de convertir una notícia en una crònica de ràdio. Mentre feien aquesta feina els dos professors amb l’avaluació per observació véiem si estaven assolint els continguts explicats i quins parts necessitaven repassar. El fet de fer-los treballar amb grups cooperatius ens permetia explicar de manera més individualitzada allò que fos necessari. Un cop feta la feina, baixàvem a l’estudi de gravació.

06.03.2019 L’entrevista

Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser les preguntes d’una entrevista, la importància de la música. Com a segona part d’aquesta mateixa sessió vam preparar una bateria de preguntes (cada grup feia les seves preguntes) destinades a dos convidats que teníem en la segona sessió: Josep Cabayol i l’ Adrià Bas, periodistes de renom en el territori català. Els vam acotar les preguntes en blocs, perquè els fos més fàcil redactar l’entrevista, ja que teníem poc temps. Per exemple, pel que fa al Josep Cabayol un grup buscava informació per fer les preguntes sobre la trajectòria professional de Cabayol, un altre sobre mitjans de comunicació, un tercer i quart grup: s’interessava pel Cabayol sensibilitzat amb ecologia, drets humans i feminisme.

 

13.03.2019 El debat

Primera part, com sempre activació de coneixements previs i explicació de nous continguts. Vam remarcar com havien de ser un debat a la ràdio i la diferència entre debat i tertúlia. Tot seguit, cada grup cooperatiu a partir d’un titular i de diferents posicions que havien d’adoptar van escriure el seu debat. La segona part de la sessió la vam dedicar a la gravació dels debats.

 

20.03.2019 Projecte final del nostre programa de ràdio

Comencem a preparar el projecte final que tindrà lloc el 29 de maig. Com que hem dedicat cada sessió anterior a parlar de les diferents seccions que tindrà el nostre projecte final i a fer pràctiques. En aquesta sessió havíem de triar el tema del programa i, a més a més, cada grup cooperatiu de quina secció (entrevista, butlletí, debat i reportatge) s’havia d’encarregar. Amb aquesta distribució de les sessions anteriors, tots els grups han pogut conèixer els diferents gèneres periodístics adaptats a la ràdio.

Un cop distribuïts les seccions per grups cooperatius, cada membre del grup s’havia d’escollir quina funció de l’equip humà que intervé en les gravacions se n’ocupava.

Com ja hem comentat altres vegades, la ràdio és un treball d’equip. Ésessencial que cada persona sàpiga quin paper té dins l’equip, i tingui moltclares les seves funcions. Si l’equip no s’entén a la perfecció, el programa nosortirà bé.

Dins un equip professional de ràdio, sempre hi ha d’haver les peces següents: presentador/director, subdirector/segona veu, productor, guionista/redactor i tècnic de so.

27.03.2019 Guió radiofònic

La setmana passada ja ens vam distribuir les feines que farà cada grup. Avui parlarem del guió, de com ha de ser el guió específic de cada secció, i quin format ha de tenir el guió de tot el programa en general. Recordeu que treballarem en grups, però per acabar fent un programa tots plegats. Per tant, hem de seguir les mateixes pautes, perquè sigui un guió que pugui entendre tothom.

L’estructura del guió sencer:

  1. Introducció general
  2. Seccions. Les seccions poden anar separades per una música, i cada una d’elles ha de tenir la seva mini introducció i el seu comiat.
  3. Comiat del programa.
  4. Crèdits

 

3.04.2019 Documentació i producció

Què vol dir fer producció?

Quan plantegem un programa de ràdio hem de comptar amb gent per entrevistar que ens ajudin a respondre les preguntes a les que volem donar resposta. Però abans que res, necessitem saber si podem disposar d’aquesta gent o no. La producció consisteix en fer les gestions necessàries per saber si els convidats que volem poden venir o no. En cas que ens diguin que sí, cada grup ja pot començar a documentar-se.

Per què necessiten documentar-se?

Per fer un bon programa de ràdio hem d’assegurar-nos que els alumnes estan molt ben informats del tema que estem tractant. Per això és bàsic avaluar si s’estan fent moltes preguntes, i intentar trobar les respostes -amb l’ajuda del professor-guia, per després, exposar-les als oients. Cada gènere radiofònic necessita una documentació específica, i diferent entre sí. No és el mateix documentar-se per una entrevista que per un informatiu.

 

13.04.2019 Documentació i producció

Continuem amb les tasques de documentació i producció. Cada grup cooperatiu té clar de quina manera ho han de fer segons les seccions:

Com ens hem de documentar per fer cada secció?

Tenim a l’abast una font d’informació molt gran: internet. Però no sempre tota la informació que circula per internet és fiable ni certa. Per això hem de saber contrastar tota la informació que trobem, per estar segurs que no ens estem equivocant, i saber buscar les fonts correctes.

INFORMATIU. Per fer un bon informatiu hem de buscar notícies relacionades amb el tema que tractem. Per saber si les notícies són certes, hem d’haver-les trobat almenys a tres mitjans diferents.

REPORTATGE. Per fer un bon reportatge hem de buscar moltes fonts diferents, i tenir molta informació sobre la taula per després seleccionar la que més ens interessi. Hem de trobar testimonis que expliquin el seu cas, notícies relacionades, reportatges, documentals, etc. Tot el que tinguem a l’abast.

ENTREVISTA. Hem de buscar tota la informació relacionada amb el personatge que entrevistarem. Encara que ens sembli informació poc útil, guardem-la. En una entrevista no sabem mai quan haurem de fer servir la improvisació, i val la pena saber el màxim de coses possibles, per tenir una conversa rica. Si la persona a qui entrevistem ens parla d’alguna cosa que no tenim al guió, ni en tenim ni idea, no podrem contra preguntar.

DEBAT. Hem de tenir tota la informació a favor i en contra del tema a tractar. És com si haguéssim de fer una entrevista, però amb més d’un entrevistat. És molt important anar seguint el que els ponents van dient, per poder corregir-los si s’equivoquen, o per anar contextualitzant el que diuen.

 

23.04.2019 Visita a Catalunya Ràdio

Vam destinar aquest dia per visitar Catalunya Ràdio i fer la gravació allí d’un possible butlletí de notícies. Aquí en teniu un exemple:

 

Butlletí informatiu (Catalunya Ràdio)

 

24.04.2019 Prova de gravació de seccions

Cada grup va fer una primera prova de gravació de secció per poder acabar enregistrant un programa complert.

 

Antonio Angulo, Noèlia Aranda i Eva Cotet

Avaluació

Publicat el per
Respon

Per a la recollida de dades els coordinadors de la XCB del centre hem elaborat un full de càlcul que ens permeti calcular els resultats obtinguts pels nostres alumnes.

Els nostre equip impulsor recull el nivell assolit per cada alumne en cadascuna de les dimensions que s’avaluava en cada tasca i el full de càlcul està configurat perquè calculi el nivell de competència assolit: Baix, Mig-Baix, Mig- Alt i Alt.

Posteriorment aquestes dades es recullen en un gràfic de barres per fer més visual la informació recollida per nivell.

I posteriorment, en un altre full es recull l’ànalisi de totes les dades del centre, que ens permet calcular el percentatge d’alumnes que supera les proves amb un nivell Mig-Baix o superior del nostre centre.

I posteriorment em realitzat l’anàlisi dels resultats per fer-los contar a la memòria anual de centre.