“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Avaluació

Per avaluar el projecte es va fer un Kahoot per repassar els continguts. Després es va fer una prova escrita individual amb preguntes sobre continguts treballats durant les sessions, i també amb preguntes sobre les experiències d’aprenentatge que van viure durant el projecte.

Propostes de millora

L’avaluació del treball en equip es va dur a terme de forma continuada durant tot el procés d’elaboració del projecte (full d’observacions) i a partir del document final. L’avaluació individual es va dur a terme a partir d’una prova escrita. Potser, si s’hagués elaborat una carpeta d’aprenentatge hagués estat un instrument d’avaluació individual que plasmaria molt millor el procés d’aprenentatge perquè deixa evidències de cada moment del procés i no només del producte final. A més, esdevindria una eina d’autoavaluació i d’autoregulació per l’alumnat.

“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Producte final.

El producte final és un dossier individual (no públic) on es recullen les preguntes inicial plantejades i les respostes. Destaquem la col·laboració de la llevadora del CAP com a entitat externa.

El producte final, dossier,  es va exposar a l’exposició oberta a les famílies, durant la Setmana de la ciència que es fa a l’escola.

Propostes de millora

El producte final va ser igual per tots. Però seria més enriquidor, tant individualment com pel grup, que cada petit grup de treball tingués el seu propi treball. I a més, el fet de compartir-los entre ells també hagués pogut ser un exercici de co-avaluació interessant. El treball es va exposar durant la setmana de la ciència però, paral·lelament, també s’hauria pogut exposar de forma oral a l’aula o algun altre nivell de l’escola.

“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Implementació.

SESSIÓ 1:

  • Partim de la pregunta (de forma còmica): d’on hem sortit?
  • Conversa en gran grup per partir dels coneixements previs: què sabem?
  • Elaborem un llistat: què volem saber?

Segons el que volen saber i d’acord amb els objectius a treballar, la mestra elabora blocs de continguts per temàtiques.

Es formen grups heterogenis de 5 alumnes i se’ls assigna un bloc de continguts en format pregunta per a que facin recerca i les responguin.

 

SESSIÓ 2 i SESSIÓ 3:

  • Es distribueixen les taules en petit grup. A cada taula hi ha un grup de treball. Aquests grups seran experts en el tema.
  • Se’ls presenta el bloc de preguntes que han de treballar.
  • Recerca d’informació a internet i també al llibre.
  • Creen un word per grup on redacten la informació recollida.

 

SESSIÓ 4 i 5:

  • Es reagrupen els alumnes de manera que tornen a ser grups de 5 però aquesta vegada hi ha un expert de cada tema a cada grup.
  • Posen en comú la informació recollida. Cada expert exposa la seva part de recerca a la resta del grup.
  • Elaboren un nou document on es recull la informació que ha aportat cada expert.
  • Un cop acabat, la mestra revisa els treballs, els imprimeix i se’ls hi proporciona als nens per a que tinguin el treball i puguin estudiar-se’l.

 

SESSIÓ 6:

  • Es visualitza un vídeo (imatge i lletra) en què s’explica què són les ecografies i per a que serveixen.
  • Analitzen les ecografies que cadascú ha portat amb els mateixos grups de treball: setmanes de gestació, quines parts del cos reconeixen, cada quan es fan ecografies, quin tipus d’informació ens donen…

 

SESSIÓ 7:

  • Sortida al CAP on la llevadora ensenya els diferents espais destinats a les dones embarassades, quin acompanyament se’ls fa, quins instruments utilitzen i quina informació els proporcionen aquests.

 

 

SESSIÓ 8:

  • Es duu a terme un kahoot com a activitat prèvia a la prova.
  • Valoració conjunta del projecte.

SESSIÓ 9:

  • Prova escrita individual. Estava formada per preguntes sobre continguts però també sobre les experiències d’aprenentatge que van viure durant el projecte.

 

 

Propostes de millora

Es proposa que els alumnes puguin reagrupar les preguntes inicials (Què volem saber?) per blocs de continguts enlloc de fer-ho la mestra, de manera que prioritzin i classifiquin les preguntes per ordre temàtica o d’importància: establint una jerarquia i un guió de treball. Si és elaborat per ells, és més significatiu.

Podríem preparar les preguntes per fer-les a la llevadora.

“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Com hem treballat?

Aquest tema es planteja en un treball per projectes i en treball cooperatiu. L’agrupació dels alumnes és heterogènia, en grups de cinc i ho ha realitzat  la mestra.

La metodologia és activa, participativa i parteix dels coneixements previs i interessos de l’alumnat.

S’han utilitzat les TAC(un portàtil per cada grup) com a eina de recerca d’informació i de creació de coneixement. Abans d’iniciar la recerca es va elaborar de forma conjunta un decàleg: “com fer una bona recerca a internet” i es va deixar penjat a l’aula.

Propostes de millora

Analitzat aquest apartat creiem que l’agrupació dels alumnes hauria de ser de 3 o 4 alumnes com a màxim i que hagués estat positiu assignar-los un rol a cadascú. També, tot i elaborar el decàleg de com fer una bona recerca, hagués estat positiu proporcionar-los un llistat de possibles recursos/direccions web per guiar-los de forma més significativa la recerca d’informació. Finalment, tot i que la mestra fa de guia i resol dubtes durant tot el procés de recerca i de creació de coneixement, convindria tenir present sempre en la planificació de les sessions els 10 minuts finals per oferir-los un espai de compartir dubtes, de reflexionar sobre el treball i el procés i com a cloenda de la sessió per intentar fer-ho millor a la propera.

 

“D’ON HEM SORTIT?”: LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Planificació

El projecte triat ha estat LA REPRODUCCIÓ HUMANA. Aquest projecte l’han viscut els alumnes i les alumnes de 5è. El projecte es va plantejar per dur-lo a terme durant el segon trimestre. Es va planificar per ser executat en sis sessions d’una hora i mitja cadascuna.
Inicialment, per a motivar a l’alumnat es va plantejar la pregunta : “D’on hem sortit?” .
Posteriorment, es van formular les preguntes: Què sabem?, Què volem saber? I Què hem après?

Propostes de millora:
Hem analitzat aquest apartat i hem arribat a la conclusió que no cal decidir el què volem saber en la mateixa sessió. També creiem enriquidor el fet que la família, companys… puguin col·laborar en la elaboració del Què volem saber?, així les preguntes serien més assolibles per a ells. Per últim, considerem que el títol del projecte podria ser més engrescador pels infants.

Metodologia: l’època dels descobriments

En un primer moment el treball s’inicia amb el gran grup, buscant els coneixements previs que tenien sobre l’edat Moderna. A partir de preguntes sobre l’època, els alumnes anaven explicant el que coneixien sobre la temàtica proposada.
Seguidament, els alumnes individualment expressaven oralment i per escrit, les seves expectatives sobre el projecte. En saber quin era el producte final que se’ls hi demanava podien començar a imaginar d’una manera molt més clara el camí a seguir.

En iniciar les activitats d’aprenentatge es comença a treballar formant grups cooperatius.
La forma de crear-los ha estat molt variada depenent de les activitats proposades, intentant que sempre hi hagués un expert/a que fos capaç de guiar el grup.

El projecte es dur a terme com a mínim una tarda setmanal i altres hores on s’ha treballat amb els altres mestres implicats.

INSTITUT ESCOLA LA TORDERA

THE AMACING RACE

Per fi hem acabat el projecte!!

I sembla que als nostres alumnes els ha agradat força!!!

Malgrat que admeten que la part matemàtica els ha resultat un pèl tediosa… també diuen que s’ho han passat genial dissenyant i creant els seus automòbils i fins i tot ens han assegurat que estarien disposats a repetir el projecte!
El cert és, però, que el curs vinent els esperen altres projectes també molt i molt interessants, com per exemple són l’elaboració d’instruments i d’articulacions com els que durant aquests dies trobareu a l’exposició d’objectes elaborats amb material reciclat que tenim al nostre centre!

INSTITUT VILAMAJOR. Qui Som. Els Projectes i l’Equip impulsor.

Ruta 2019

Continuem com en cursos anteriors afegint el treball per projectes, les metodologies globalitzadores, l’educació competencial en el dia a dia del Centre.

 

Continuem amb els projectes més rodats com l’Espai tutoria, Projecte GEP, Projecte Robòtica, Projecte de Lectura i Comunicació, Projecte de Geometria, 

 

 

Visita d’Open Arms al Centre en el marc del Projecte de Solidaritat dins l’Espai Tutoria.

 

 

També n’afegim de nous com el Projecte Ràdio. Una ràdio d’Institut feta per l’alumnat en col·laboració amb entitats locals.

Equip impulsor renovat. Fem rotacions en el professorat que passa per l’equip impulsor per tal d’obrir noves direccions per on expandir-nos en l’ús d’una metodologia centrada en els projectes.

 

 

L’Equip impulsor treballant en l’actualització del PAT de l’ESO.

Som-hi!

L’equip directiu

Difusió dels projectes al web del centre

Un dels productes finals del projecte PCT és el lloc web completat per l’alumnat del projecte mentre el realitzen. Aquest curs, ens havíem proposat millorar la documentació dels projectes mentre treballàven les competències digitals. Aquí us deixem l’enllaç de la pàgina web on podreu veure alguns dels resultats d’aquesta feina de documentació que han fet l’alumnat de l’Institut Pla Marcell en aquest curs 2018-19.

http://www.plamarcell.cat/pct/

http://www.plamarcell.cat/pct/projectes-18-19/

La valoració que en fem, és positiva tot i que sempre podem millorar aspectes dels objectius que ens vam marcar a inici de curs. Continuarem treballant!

Seguim!

Ins El Sui

Després de valorar el projecte del Mar, els alumnes de 2n d’ESO han valorat el funcionament i els resultats del projecte. Entre els aspectes que han destacat podem anomenar:

Necessitàven més temps per comentar en grup les reflexions sobre l’impacte de les persones a la platja. Cal per tant un espai de reflexió durant l’elaboració.

Van destacar el temps de laboratori per separar els plàstics de la sorra. La quantitat de microplàstics trobats és dels aspectes que més els va sorprendre.

També van valorar molt positivament el poder elegir la presentació del projecte final; tenir la llibertat per exposar la informació que ells van considerar més important i el format de fer-ho.

La sortida de la platja va ser interessant però depenent del grup considerava que hagueren pogut fer més activitats, que els va sobrar temps. Altres el contrari.

Com a valoració general cal destacar que el projecte ha fet una gran labor de concienciació cap a l’alumnat. Caldria millorar la difusió cap a l’entorn de l’institut i les famílies.