Institut Giola. Producte final.

Quin producte final han de fer els alumnes?

Els alumnes han de dur a terme un menú saludable compost per un entrant, un segon plat i un postre. Aquest menú ha d’estar equilibrat nutricionalment i amb el major número possible d’ingredients de temporada i proximitat.

Els reptes són reals?

El repte és real amb aplicació pràctica, el producte final és la presentació d’aquest menú (5, un per grup i professor) amb el jurat explicat amb anterioritat en aquest blog.

Col·laborarem amb alguna entitat externa?

Col·laborem amb la ONG VSF Justícia Alimentària, una entitat que treballa de manera prioritària els conceptes relacionats amb la sobirania alimentària, l’alimentació i els hàbits de consum.

Com es comuniquen els resultats?

Els resultats es comuniquen després de la deliberació d’aquest jurat després d’haver provat els diferents menús.

Les presentacions són públiques?

Totes les presentacions són públiques, tots els companys poden assistir-hi, però a la pràctica, tothom treballa amb els grups generats després de la tria de l’alumnat.

Aquestes presentacions sempre estan dirigides als companys, al professorat i en l’últim cas, la presentació final està enfocada a una selecció de la societat del món real.

Les famílies podran tenir accés als productes finals?…

En aquest cas, per la temàtica pròpia del producte final, les famílies no hi poden tenir accés. És un hàndicap  propi d’aquest projecte.

Institut Giola. Avaluació

Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?

Els alumnes intervenen sobretot a la fase del projecte. Sobretot es co-avaluen en les exposicions orals i hi ha una autoavaluació final on l’alumnat pot valorar les seves impressions i el seu paper en el projecte.

En el cas del producte final, qui té protagonisme és el jurat composat per: una nutricionista, un cuiner, una professora del Cicle Agrari i la responsable i enllaç de la ONG VSF Justícia Alimentària.

Els professors del Projecte no valorem el Menú com a producte final ja que així li dona un toc de professionalitat que s’agraeix i ho agraeixen els alumnes.

Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?

No s’ha utilitzat la carpeta d’aprenentatge per se però sí que la seva finalitat ha estat tinguda en compte, tot i la complexitat d’encabir-hi aquest producte final.

Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?

L’evidència principal és el producte final on es fa la compilació d’aprenentatge significatiu, però en el camí, s’ha pogut evidenciar el progrés de tot l’alumnat en les problemàtiques treballades i amb les tasques demanades.
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

S’obtenen dades individualitzades ja que hi ha moments tant en la confecció del projecte com en la presentació del producte final on cadascú ha de demostrar què sap, com ho sap i de quina manera té la capacitat d’explicar-ho.

Master Chef Saludable. Implementació.

Com i a on s’obté la informació?

Els professors comptàvem amb un document format pdf editat per la ONG Justícia Alimentària VSF on hi havia les línies generals (dades, exemples i fonts de coneixement primàries i secundàries) per poder transmetre algunes de les idees treballades.

Tanmateix, també s’informa de les diferents granges i explotacions agrícoles i com funcionen aquestes a partir del Cicle Agrari que tenim al centre, relacionant d’aquesta manera els alumnes d’ESO amb els Cicles.

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

La nova informació, de manera general, es relaciona a partir de la generació de debats a partir dels dubtes i experiències sorgides. Un dels punts que va donar més joc en aquest sentit va ser el descobriment per part de l’alumnat d’alguns productes de temporada que no havien sentit mai o descobrir els processos industrials que fan que hi hagi tomàquets tot l’any, entre altres.

Com s’autoregulen els alumnes?

Els alumnes s’autoregulen amb una certa facilitat pel mètode assaig-error, ja que les dades que treballàvem, en alguns casos permetien anàlisis de profunditat diverses i amb els diferents nivells d’aprenentatge presents a cada grup, la cosa quedava ben equilibrada i en les diferents exposicions orals que van realitzar, es va notar la capacitat de treball i síntesi de tots els membres del grup.

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Els alumnes documentaren el seu procés de producció amb el mateix producte final, ja que havien de fer un menú saludable amb les seves fitxes de producció, on es reflectien, en gran mesura, les dades i coneixements treballats i la seva capacitat per explicar-lo.

Master Chef Saludable. Metodologia.

Com es formen els grups?

Els grups es formen a partir de la tria que han fet els alumnes dels quatre grups de segon d’ESO. Aquesta tria no estava condicionada a que el seu partenaire fos del mateix grup classe, sinó que és un espai obert a barreges.

 

Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció?

Les tasques dissenyades estan enfocades a la realització d’un menú saludable, amb presència del comerç just, ètic i de proximitat amb els productes de temporada. Intentem acostar la realitat de l’alumnat, més urbana, amb el context del poble, amb una important presència agrícola i ramadera.

Com introduïm la recerca?

La recerca és introduïda a partir de les diferents dades treballades i amb generació de preguntes i debats diversos. Un exemple és: “Quan ens costa un producte i quin percentatge es queda el productor?”

Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?

Els espais creats són les aules dels diferents grups (una ala del centre) on els alumnes són lliures d’anar a preguntar dubtes, generar idees noves, etc…amb els altres companys i professors. Tanmateix, tenen disponible el taller de tecnologia, amb taules més grans per fer format “taula rodona” així com els porxos del pati.

Montse Sans, Joan Pons, Gemma Pampalona, Carles Alemany i Pol Alejandro.

Qui som. Institut Giola.

Som l’Institut Giola de Llinars del Vallès i aquest és el segon curs que participem en la Xarxa de Competències Bàsiques. L’equip de Projecte Xarxa de 2n d’ESO fem el projecte Alimentacció que documentarem en aquest bloc.

Aquest projecte ha estat elaborat amb la col·laboració de la ONG Justícia Alimentària VSF.

El projecte Alimentacció és transversal i interdisciplinar sobre la sobirania alimentària, l’alimentació i els hàbits de consum.