METODOLOGIA Escola Frederic Mistral

La duració del projecte dels mags i les magues ha estat tot el curs. Dins de l’horari es tenen reservades unes hores setmanals al desenvolupament del projecte.

Pel que fa a la metodologia, aquesta té com a base l’aprenentatge entre iguals, on les nenes i els nens participen de manera activa en totes les parts del procés. Els infants, no només formen part del procés sinó que també reflexionen sobre el seu aprenentatge, en quin moment es troben, com poden millorar…

El projecte s’organitza a partir de 5 petits grups cooperatius formats per 5 alumnes aproximadament. D’acord amb Pujolàs i Lago (2007) per tal d’afavorir la col·laboració i l’ajuda entre iguals els grups dels infants són heterogenis. El mestre ha estat l’encarregat d’agrupar els infants tenint en compte les seves potencialitats, habilitats, interessos i afinitats. Així mateix, d’acord amb el Decret 150/2017 sobre la inclusió de l’alumnat a l’aula  el treball cooperatiu és una mesura universal per atendre la diversitat a la classe dins d’un marc inclusiu.

Aquest plantejament metodològic afavoreix el diàleg, el respecte a l’opinió dels altres, el consens,  l’empatia, la resolució de conflictes, la solidaritat, l’autoestima (tots som importants i imprescindibles), la seguretat en un mateix i l’autonomia, entre d’altres.

Després de decidir el tema en gran grup, han sorgit una sèrie de preguntes i mitjançant un mapa conceptual les hem agrupat en 5 gran blocs:

  • Com són els mags i les magues?
  • Quins instruments utilitzen els mags i les magues?
  • Com fan màgia?
  • Quins són els mags i les magues més famosos/es?
  • Qui és Harry Potter?

A banda d’aquestes preguntes generals, tots els dubtes i preguntes que sorgeixen durant el procés es van resolent de manera paral·lela.

Cada grup s’ha encarregat de donar resposta a una pregunta a través de les 3 fases del projecte:

  • Investigació (buscar informació a casa amb les famílies, seleccionar la informació més important i realització d’un guió visual).
  • Creació d’un mural
  • Exposició oral (Preparació, assaig, gravació per autoavaluar-se (amb una rúbrica) i coavaluar-se oralment  i exposició al grup de primer A).

Durant la investigació el rol d’alumnat ha estat subratllar i seleccionar la informació més important a través del consens. Quant a la creació del mural, el rol dels infants ha estat escriure la informació seleccionada, escriure el títol, retallar la informació i les imatges, resseguir les frases amb retolador i enganxar, pintar imatges i organitzar tot el material dins del mural. Cadascuna de les tasques ha estat repartides de manera consensuada segons cada grup, partint de la premisa que tothom ha de dur endavant alguna de les tasques.

Tenint en compte que aquest és el segon curs que els infants de primer fan aquest tipus de projecte, s’han mostrat més autònoms en cadascuna de les parts, tot i que sempre cal que el mestre els guiï i els acompanyi durant totes les fases del projecte. Així mateix el propi grup ha compartit amb els i les alumnes de nova incorporació el seu bagatge del curs anterior.

Per tal de recollir tota la informació, a l’aula hi ha un espai destinat al projecte. (FOTO)

Durant el procés, crearem espais tals com assemblea, rotllana per fer petites posades en comú i poder resoldre els problemes que puguin sorgir durant el procés.

Al finalitzar el projecte, agafem totes aquelles preguntes inicials i fem un feedback per tal de comprovar si s’han resolt tots els dubtes inicials i els que sorgit durant el procés.

Des de l’àrea d’anglès s’ha treballat  mitjançant fitxes de vocabulari i estructures senzilles, així com la visualització de vídeos i cançons relatives al tema del projecte.

La vida petita – Metodologia

Al projecte La vida petita (1r d’ESO), l’alumnat treballarà en grups heterogenis de tres persones on s’autogestionaran els rols. Aquests grups estaran en contacte amb el professorat durant les sessions de classe i mitjançant el Moodle. Per facilitar el treball en equip, faran servir la plataforma Google Drive.

Vet aquí una llista de les tasques que cada grup haurà de fer durant el projecte, amb els espais on es faran i la seva distribució temporal aproximada:

PRIMER TRIMESTRE

Novembre – 1a setmana

– Recollida de mostres (laboratori).

– Primera classificació (laboratori).

Novembre – 2a setmana

– Constatació de la necessitat de lupes d’augment (laboratori).

– Explicació de les parts d’un projecte tecnològic (aula ordinària).

– Disseny de la lupa (taller).

Novembre – 3a setmana

– Confecció de la lupa (taller).

Novembre – 4a setmana

– Observació amb la lupa de les mostres que ho permetin (laboratori).

– Classificació de les mostres observades (laboratori).

– Constatació de la necessitat d’un microscopi (laboratori).

Desembre – Sencer

– Disseny del microscopi (taller).

SEGON TRIMESTRE

Gener – Sencer

– Construcció del microscopi (taller).

Febrer – 1a setmana

– Finalització del microscopi (taller).

Febrer – 2a i 3a setmana

– Observació amb el microscopi de la resta de mostres (laboratori).

Febrer – 4a setmana/Març – 1a setmana

– Preparació de la presentació oral (taller i laboratori).

Març – 2a setmana

– Presentació oral del projecte.

TERCER TRIMESTRE

Abril – 1a setmana

– Observació de mostres amb un microscopi real (laboratori).

– Classificació final de les mostres observades (laboratori).

Abril – 2a setmana

– Comparació entre els resultats de les dues observacions: microscopi construït versus microscopi real (laboratori).

Abril – 3a setmana

– Trasllat al dietari d’aprenentatge de les conclusions extretes i lliurament.

Lola Anglada – Metodologia

METODOLOGIA

Quan iniciàvem cada sessió es realitzava un breu recordatori d’on estem i on volem anar (a l’aula teníem penjat una mena de base d’orientació que vam crear entre tots quan vam definir el projecte i anava molt lligada amb la rúbrica). Aquesta l’anàvem seguint per donar sentit i continuïtat a les tasques que es realitzaven. Després d’aquesta conversa inicial es començava a treballar en equip! Tots tenien clar el què s’havia de fer!

Intentàvem tancar les sessions fent una reflexió final sobre els aspecte treballats, tot i que en algunes sessions no va estar possible, a vegades el temps se’ns tirava a sobre…

Es va realitzar treball en petits grups heterogenis (3-4 alumnes) i reflexió en gran grup.

Va molt bé sempre ser dues mestres a l’aula per donar resposta, ajuda i guia a tots els grups.

Metodologia “Els drets humans”

L’alumnat ha treballat per grups classe ordinaris i heterogenis. Aquests grups estan formats per una vintena d’alumnes que, segons l’activitat a realitzar, s’han organitzat per parelles, en petits equips o en gran grup (assemblea).
En una fase inicial del projecte es va elaborar un sociograma per grup-classe per tal de tenir en compte les preferències de l’alumnat a l’hora de crear els grups de treball.
Abans de començar amb l’activitat principal del projecte, es van realitzar una sèrie d’activitats per tal de saber quins eren els coneixements previs de l’alumnat. A continuació, es van realitzar activitats introductòries amb tot el grup-classe que els van permetre adquirir les eines necessàries per dur a terme la tasca final.
Durant la preparació de la tasca final es van crear diversos grups d’experts i comissions per tal de garantir el bon funcionament de la Fira Solidària.

Metodologia del projecte “Coneix el Nostre Barri”

El nostre projecte Coneix el Nostre Barri Collblanc – Torrassa està basat en un centre d’interès negociat amb l’alumnat (indrets i serveis del nostre barri) que serveix de punt de partida del nostre projecte. L’alumne és protagonista en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves d’un entorn proper i també es fomenta la formulació de preguntes i la reflexió. En el projecte es dona gran rellevància al treball cooperatiu (grups heterogenis), es prenen decisions conjuntes a l’hora de seleccionar dades, hi ha repartició de tasques i roles i hi ha també una sèrie de reptes que han de resoldre de manera consensuada i de manera lúdica (gamificació).

Hi ha també una transferència d’estratègies d’aprendre a aprendre i s’avalua el que s’ha aprés i com s’ha aprés. Hi ha discussions en gran grup i en petit grups on els infants han de construir coneixement de forma continuada.

El tema de les aplicacions mòbils, la gamificació i els reptes és una eina de motivació intrínseca dels infants a través de la curiositat, el reconeixement de l’esforç, la cooperació i els assoliments, sempre amb un centre d’interès proper i significatiu a l’alumnat i al seu entorn.

METODOLOGIA

La metodologia constitueix l’eix central dels projectes. Els  aspectes i orientacions metodològiques seguides per al desenvolupament dels projectes i la filosofia d’aprenentatge ( inspirada en el blog del Jordi Domenech, Ins Marta Estrada) són els següents:

Metodologia didàctica:

  • Hi ha uns objectius clars i externs a l’aprenentatge en si.
  • Al començament dels projectes s’inclou un context real/simuli real i un
  • Els continguts han d’estar integrats i si es possible interdisciplinaris.
  • Les activitat contenen elements d’indagació i recerca. És fan més preguntes i es donin menys respostes.
  • Es planteja situacions que sovint no tenen una única solució i que fomentin la discussió entre a els alumnes.
  • Metodologia activa i participativa (ex: grups de 4 i a meitat del projecte els alumnes aniran donant voltes millorant els altres projectes).
  • El treball ha d’implicar la comunitat (professors, pares i mares, alumnes d’altres nivells i al barri si és possible).
  • Es genera un producte final vinculat al conflicte: un dossier d’aprenentatge, un bloc, un presentació audiovisual, un objecte físic, un servei, una campanya de conscienciació…
  • Durant el projecte mantenir el focus en el conflicte i en el procés i no en lo maco que sigui el producte.
  • La diversitat s’atén de forma autèntica, ja que els alumnes poden treballar a ritmes diferents i donar el màxim que puguin dins de els seves possibilitats.
  • Avaluació que impliqui l’alumnat: autoavaluació, coavaluació i avaluació formativa (és comparteixen amb els alumnes els objectius i criteris i d’aquesta manera és fomenta l’autoregulació).

Filosofia d’aprenentatge

  • Aprenentatge liderat per l’alumnat. Ells són els actors.
  • El mestre acompanya: Proposa, regula, pregunta, introdueix continguts quan són necessaris.
  • Inquietud i incertesa per una nova manera d’aprenentatge, tant per al professor com per a l’alumne.

Metodologia de “Salut mental”

La metodologia emprada ha estat formar grups heterogenis de quatre alumnes, per realitzar el treball de forma cooperativa, és a dir, repartir-se la feina a fer, i també col·laboratiu, ja que els grups havien de presentar una campanya de sensibilització conjunta sobre salut mental.

S’han realitzat diverses tasques orientades competencialment per conèixer què és la salut mental i conscienciar sobre la necessitat de no estigmatitzar les persones que pateixen malalties mentals. L’orientació del projecte és multidisciplinar, ja que es treballen d’una manera integrada diferents àrees del coneixement, com són les llengües, l’art, les ciències socials, les TICs i l’estadística.

El projecte consistia a fer una campanya de sensibilització sobre la salut mental. La campanya es podia orientar de manera lliure, l’únic requisit que es va posar als grups va ser que la campanya tingués material tangible (tríptic, díptic, cartell,…) i material audiovisual (anuncsi, vídeos de testimonis,…).

Van realitzar el treball durant cinc dies, en horari lectiu, cinc hores al dia i seguint un guió que els vam donar, enllaços compartits a través del moodle del centre i d’altra cerca.

Metodologia de “El trivial de l’Hospitalet”

La metodologia emprada ha estat formar grups heterogenis de quatre alumnes, per a realitzar el treball de forma cooperativa, és a dir, podien repartir-se la feina a fer, i també col·laboratiu, ja que els grups havien de presentar un treball conjunt, amb una presentació en power point i un producte final, un trivial. Els grups es van formar amb dos alumnes d’una classe amb dos alumnes d’una altra classe. Aquestes parelles les podien elegir els alumnes, però l’agrupació entre classes l’ha escollit els tutors de l’etapa educativa, tenint en compte les capacitats i la motivació dels alumnes, per tal que els grups siguessin heterogenis.

El fil conductor del treball ha estat el coneixement de la ciutat de l’Hospitalet, en diversos àmbits, com són la cultura, la història, l’art, la biologia des del punt de vista d’hàbitats i animals de la ciutat, personatges reconeguts de la ciutat (cuiners, actors, directors de cinema, futbolistes, …).

El projecte consistia a produir un joc de taula, un Trivial, dedicat exclusivament a la ciutat de l’Hospitalet, amb preguntes de diversa índole. Per a la realització del producte final, van haver de fer servir coneixements de tots els àmbits implicats, des de les matemàtiques (per a la confecció del tauler) fins a la llengua, cultura, història, etc… per tal de redactar les preguntes i respostes de les targetes de preguntes del joc.

Per a la realització del treball, els grups es van reunir en aules classes compartint taula, i van haver de voltar per l’Hospitalet per conèixer una mica l’origen i els principals edificis antics de la ciutat (al voltant del museu d’història de l’Hospitalet) i també al Parc de Can Buxeres, per tal de veure l’habitat i alguns animals salvatges de la ciutat i el seu comportament.

El treball el van realitzar en una setmana en horari lectiu, cinc hores al dia. Seguint un guió que els vam donar i també podien cercar informació per internet. I l’últim dia havien de fer una presentació del seu treball a la resta de grups, que el podien presentar en power point o en altres formats.

Cada treball va ser avaluat per dos professors.