Cometas al cielo

Com a última entrada afegirem aquesta activitat de secundària. Una mica com a cloenda del curs i de les feines de les diferents ètnies que s’ha fet al llarg del curs.

SETMANA CULTURAL SECUNDÀRIA

Durant la Setmana Cultural a Secundària es va elaborar un taller amb el qual es pretenia aprofitar el material que es va fer servir per a les disfresses del carnestoltes. Intentant així fomentar el reciclatge com Escola Verda que som. En aquest taller els alumnes van crear estels a partir del material de les disfresses (bosses, cartolines, etc.)

Vinculat amb aquest taller es va projectar la pel·lícula “Cometas en el cielo”, que transcorre a Afganistan i “ Quiero ser como Beckham”, que parla d’una noia anglo-india que vol ser futbolista i l’hi oculta als seus pares, indis molt tradicionals. A totes dues pel·lícules s’aborden les diferències culturals i ètniques que ens han servit per analitzar les ètnies des de una altra perspectiva.

Avaluació i valoració

En aquesta activitat final volem conèixer l’opinió dels alumnes, i dels mestres també, de com han viscut l’experiència de treballar mitjançant un projecte pedagògic.

QÜESTIONARI

  • Com has viscut la setmana cultural?

 

 

  • Havies treballat abans per projectes?

 

 

  • T’ha agradat participar del projecte dut a terme durant la setmana cultural?

 

 

  • Correspon amb la idea que tu tenies prèviament del treball per projectes?

 

 

  • Quins aspectes milloraries i quins valores més positivament?

ENQUESTA

FAUNA NOVA ZELANDA

FAUNA NOVA ZELANDA

Nova Zelanda, està situada a prop de 2000 km al sud-est d’Austràlia al mar de Tasmània, i a causa d’aquest aïllament geogràfic, la fauna i flora silvestres són molt particulars i en molts casos úniques al món. Fa més de 80 milions d’anys es va separar de l’antic continent Gondwana, i la seva vida silvestre ha evolucionat aïllada de la resta del món. Al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus. En mancar de predadors naturals, algunes de les espècies d’aus van perdre la capacitat de volar, com per exemple el kiwi, animal emblemàtic del país, i moltes es van extingir després de l’arribada dels humans i els mamífers que van introduir.

No obstant això, la flora neozelandesa és excepcionalment desenvolupada. L’aïllament de l’illa i la seva colonització tardana han contribuït al desenvolupament d’espècies vegetals úniques. Els arbres natius no perden les fulles a l’hivern, sinó que romanen d’un color verd durant tot l’any. Hi ha 1500 que tan sols existeixen a Nova Zelanda, com el kowhai daurat o el pohutukawa. Abans de l’arribada dels europeus, la vegetació estava constituïda per boscos d’arbres de fulla perenne, amb sòls de molsa i falgueres. Actualment, aquest bosc només existeix en els parcs nacionals i les zones habitades.

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

FITXA TÈCNICA     

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                  

 

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiquesfísiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom: Kiwi

Nom científic: Apteryx

Classe: Aus

Mida:Mesura uns 25-45 centímetres d’altura i pesa 1kg a 3kg .

Característiques físiques:

  • Té un bec molt llarg, prim, flexible i corb amb gran sensibilitat al tacte.
  • Les ales del kiwi són molt petites. Mesuren Uns 3 centímetres.
  • El kiwi no té cua.

–          El seu plomatge és vermell i marró i l’ajuda a camuflar-se entre la vegetació.

Alimentació:És omnívor i menja: cucs, insectes, escarabats, aranyes, cargols, formigues, etc. i també de granotes, crancs d’aigua dolça, baies, llavors …

Habitat:Zones subtropicals (plantacions de pins, boscos …)

Curiositats:

– Aus nocturnes

– No volen

– Són aus són molt ràpides, però a la vegada són molt tímides.

 

 FITXA TÈCNICA         

Nom:Tuatara

Nom científic: Sphenodon

Classe:Rèptil

Mida:Mesurenuns 70 cm de longitud i pesen uns 0,45 a 1,300 kilograms

Característiques físiques:

–          Els tuatares tenen una cresta espinosa prominent al llarg del coll i la part posterior. (els mascles utilitzen aquesta cresta espinosa per lluitar entre ells).-          L’esquena està coberta de petites escates.-          El color del cos és gris i verd

  • Els tuatares no tenen oïdes externes.

Alimentació:Són carnívors. Mengen: insectes, cargols, llangardaixos, ous i cries d’aus.

 

Habitat:Viuen en caus

 

Curiositats:

  • Tenen un tercer ull. Es troba sobre el cap
  • Els tuatares poden fer créixer una cua perduda
  • Rèptils nocturns
  • Són animals solitaris

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                      

 

Nom:El dofí Hèctor o dofí de cap blanc

Nom científic: Cephalorhynchushectori

Classe:Mamífer

Mida:Els adults tenen una longitud d’1,2 a 1,6 m i pesen d’uns 40 a 60 kg

Característiques físiques:

–          Té una aleta dorsal arrodonida-          És de color gris però, el pit i el ventre són de color blanc-          Tenen el musell curt Alimentació:S’ alimenten principalment de peixos

 

Habitat:Habiten les regions costaneres, de poca profunditat, de Nova Zelanda

 

Curiositats:

–          El dofí realitza curtes capbussades de fins a 90 segons per alimentar-se amb crustacis o petits peixos al fons del mar.-          Es troba en perill crític perquè és capturat a les xarxes de pesca o ferit per les hèlixs dels vaixells-          És una de les espècies més petites de dofins

Descarrega l’arxiu

Fitxes Animals Nova Zelanda

 

 

Cultura Maorí

Vídeo: “Visita a Whakarewarewa, un poblado maorí”

En aquesta activitat, es presentaven diferents vídeos en que feien un apropament a la cultura maorí. D’una manera visual els nens podien treballar l’expressió oral fent preguntes en aquelles coses que eren del seu interès desprès de veure els vídeos.

L’opinió dels nens i el interès pel tema tenien una importància cabdal en aquest activitat de tot el grup.

La vida a Whakarewa

Haka a Whakarewa

Whakarewarewa, un poblado típico maorí

Hangi ( estil de cuina maorí)

 

Simetria

En aquesta activitat es treballa l’àmbit artístic i matemàtic. Desenvolupant una activitat de dibuix de simetria amb un dibuix procedent de la cultura maoría ancestral.

Els nens havien de completar la part que no estava. Art i desenvolupament de l’espai i geometria en una mateixa tasca.

Clica en l’enllaç següent per obtenir una mostra de l’activitat.

Simetria Maori

Murals

ACTIVITATS FINALS

A l’escola el nen de 4t han realitzat murals, tòtems i dibuixos per il·lustrar en imatges la cultura maorí o inclòs similars d’altres parts del món, que tenen similituds amb la cultura maorí.

A més a més, el projecte també tenia un objectiu tranversal en que altres grups de l’escola han implementat el seu treball similar al desenvolupat pels nens/es de 4t. Les diferents ètnies que s’han treballar al llarg del projecte.

 

HANGI (MÈTODE DE CUINA MAORÍ)

En aquesta activitat es procura ensenyar, mitjançant una comprensió lectora, una tècnica de cuina d’aquesta ètnia dels maorís. La comprensió es realitza a l’àrea de castellà.

Nombre: _______________________________________________

 HANGI

 El “Hāngi” es un método tradicional maorí de cocinar alimentos muy antiguo que ha llegado a nuestros días. Se cocina en ocasiones especiales y todo el proceso lleva varias horas. Típico de Nueva Zelanda.

Cocinar este plato tradicional implica cavar un pozo en el suelo, calentar rocas volcánicas en él con la ayuda de un buen fuego, poner cestas de comida sobre las piedras, y cubrir todo con tierra durante varias horas antes de abrir o levantar el hāngi. Realmente es un método de cocción al vapor pero en la tierra.

Hay muchas variantes y detalles que pueden cambiarse.

INGREDIENTES

  • Camotes
  • Papas
  • Zanahorias
  • Cebollas
  • Otro tipo de verdura a gusto
  • Carne

¿CÓMO COCINAR HANGI?

 Preparar papas, camotes, zanahorias, cebollas y otras verduras de antemano. Lavarlas, pelarlas y cortarlas.

  1. Cavar un hoyo de una profundidad aproximada de medio metro (altura de las rodillas) y de dos metros de
    diámetro.
  2. Llenar el hoyo con madera (de quemado lento y alto contenido energético) y amontonar piedras
    volcánicas (o piezas de acero por encima).
  3. Encender el fuego y dejarlo ardiendo durante unas dos o tres horas hasta que las piedras (o el acero) estén al rojo vivo.
  4. En ese momento quitar las brasas y madera sin quemar.
  5. Preparar las verduras y la carne en 2 canastas independientes, de alambre (malla de alambre).
    La de la carne se debe colocar por debajo de la de las verduras, ya que tardará más tiempo en cocinar.
  6. Cubrir las canastas con telas limpias y blancas (puedes usar sábanas o manteles viejos, pero deben estar limpios), que estén completamente empapadas.
  7. Colocar sacos empapados (de arpillera) sobre las telas para que la comida no se contamine con tierra y con la ayuda de una pala, echar cuidadosamente tierra sobre los sacos. No se debe permitir que el vapor escape. Si se escapa en algún punto, hay que taparlo con tierra.
  8. Dejar cocinar durante tres o cuatro horas. Ante la duda, dejarlo más tiempo que menos.
  9. Cuando llegue el momento de abrir el hangi, se debe extremar el cuidado a la hora de quitar la tierra.
Hangi, tècnica de cuina ancestral maorí

Imatge que mostra com es cuina pels maorís a Nova Zelanda

Conte maorí

Activitat d’implementació.

A continuació hi haurà la introducció d’un conte Maorí i s’ha de continuar escrivint el seu nus i el desenllaç amb un dibuix final.

La història de Hinemoa i Tutanekai

La història de Hinemoa i Tutanekai va tenir lloc fa 300 anys. Tutanekai era un jove d’una tribu de l’illa sagrada de Mokoia, Hinemoa era filla d’un important cap d’una tribu que vivia en el que avui és Rotorua, a la riba del Llac Rotorua. El pare de Hinemoa, prohibia la relació de la seva filla amb Tutanekai, per tenir aquest un estatus social dins de la seva tribu massa baix. Les dues tribus, com en tota bona història d’amor que es preï, estaven enfrontades.

Enfront dels impediments, Tutanekai s’asseia a la riba de la seva illa a tocar el seu kōauau (flauta), mentre pensava en Hinemoa, qui per la seva banda escoltava les melodies arribar des Iri Iri Kapua, la seva roca a la vora del llac en terra ferma . El temps passava i la tribu Hinemoa s’esforçava a impedir que la seva relació, retirant de la riba totes les wakas (canoes maoris) perquè no poguessin veure mai més.

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

 

 

Balls Ètnies al Carnestoltes

CARNESTOLTES GAVÀ MAR 2018

Al carnestoltes vam escollir balls aprofitant les diferents ètnies que cada curs tenia. Vam lligar el projecte que desenvolupen per 4t, per poder experimentar de manera interdiscliplinària a les classes d’educació física per tota l’escola.

Aquest va ser el funcionament i la dinàmica, així com la llista de difernts balls de les ètnies del món, que desenvolupem al llarg del nostra projecte.

Kwaheri Kenia (Massais)

Les danses africanes promouen la participació de tots els seus integrants. Sobretot domina els sons de percussió i de les veus dels seus propis ballarins. El so i el ritme expressen l’estat d’ànim dels seus participants.

El poble massai és una tribu seminòmada, que no viuen en un lloc en concret, sinó que se’n van amb les cases i tot a perseguir animals, cultivar terres… Està formada per més de 350.000 persones que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània

In the street (Inuit)

Són un grup humà de l’Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, són una de les dues branques dels pobles esquimals. Una dansa festiva d’aquesta ètnia van portar a terme.

Ena Bushi (Buyei)

Una dansa que ens porta a la recollida de l’arròs en països orientals.  Els buyei són una minoria ètnica, una de les 56 oficials reconegudes pel govern xinès.

HAKA (Maorís)

Un haka és un ball tradicional de grup d’origen maori, però hom sol referir-se amb aquest nom concretament a la dansa de guerra maori. Actualment abans de cada partit dels  All Blacks, l’equip nacional de rugbi de Nova Zelanda, acostuma a ballar aquesta haka.

Els All black utilitzen aquesta lletra:

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Tenei te tangata puhuru huru

Nana nei i tiki mai

Whakawhiti te ra

A upa … ne! ka upa … ne!

A upane kaupane whiti te ra! Hi !!!

La traducció al català seria:

Moro! Moro! Visc! visc!

Moro! Moro! Visc! visc!

Aquest és l’home hirsut*

Que portà el sol

I el feu novament lluir

Un pas cap amunt! Un altre pas cap amunt!

Un pas cap amunt, un altre ….. el Sol resplendeix!

Els maoris són una  ètnia autòctona de les illes de Nova Zelanda, a l’Oceà Pacífic sud. La paraula maori significa “comú, normal”, en la llengua maori .

Simbus

Ètnia de Papua Nova Guinea Simbu, pronunciat ”Sipuuuu” en el dialecte local, significa “gràcies”. Les danses dels esquelets van sorgir per intimidar les tribus enemigues.

Dong

Los dong són un grup ètnic, reconeguts per la República popular de Xina. El poblat xinès  tradicional consisteix en grups de 20 o 30 persones. Els Dong són famosos per la seva habilitat en la construcció fent servir la fusta.

ZINGAROS

El poble gitano o romanís és un grup ètnic divers que viu a l’Orient mitjà i Turquia.

Segueix de manera fidel els seus costums, però també s’han adaptat, especialment a Andalusia, on els gitanos es van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de “cantaors” o “bailaors” o guitarristes a la cultura andalusa i espanyola.

Mapa conceptual Projecte Ètnies del món

Les diferents ètnies tenen unes característiques comunes entre tots nosaltres. Com viuen?, com són? Quins són els seus trets culturals? Rols Socials, Què activitats econòmiques realitzen?… La seva manera de vestir, de menjar o com veuen ell món més modern que tenen al seu voltant.

La manera com conserven la seva cultura, moltes vegades mil·lenària. Moltes preguntes i idees que al llarg del projecte aniran sortint de ben segur. Potser no donarà temps a trobar les respostes a tots aquests conceptes, però moltes coses són, en definitiva, igual que a la nostra vida. Només que d’una manera de viure diferent.

Mapa conceptual Ètnies del Món