Una metodologia alternativa en el Projecte Construcció d’instruments
musicals. Institut Vilamajor.
Replantegem objectius
Un bon plantejament d’un projecte no pot obviar quin és l’objectiu del projecte: Evidentment l’objectiu és l’aprenentatge dels estudiants, però en els projectes posem la mirada en com aprenen però ens preocupem suficientment en què aprenen?

L’estructura d’un projecte al voltant d’un focus d’interès (moltes vegades triat pels estudiants) amb un producte final no sempre garanteix l’assoliment de les competències de totes les matèries implicades, a l’Institut de Vilamajor proposem una estructura alternativa en la què l’objectiu principal és el desenvolupament de les competències de cada matèria així com l’aprenentatge dels continguts curriculars. A més, pensem que l’especialista de la matèria és qui pot guiar d’una manera
més exitosa als estudiants en l’assoliment de les pròpies competències i per tant estructurem els projectes evitant què, per exemple, una professora de llengua estigui guiant un aprenentatge de l’àmbit tecnològic.
Producte final versus producte en comú
Produir un producte final no té per què ser l’objectiu últim d’un projecte, en el nostre cas, tot l’alumnat treballa al voltant d’un producte en comú, en aquest cas un instrument musical. L’alumnat ha de trobar la coherència i la connexió entre tot el que es treballa, però cada especialista ha de poder desenvolupar el seu currículum competencial treballant, autonomament al voltant del producte comú.
Garantir l’aprenentatge del currículum competencial
Així, per exemple, des de matemàtiques proposem als estudiants el repte d’analitzar i descobrir quines relacions numèriques hi ha entre les longituds d’uns tubs que s’utilitzaran en la construcció d’un instrument.
Guia de reball. Amb aquest repte podem desenvolupar, per exemple la competència 3. «Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses». Per assolir aquesta competència en aquest context l’alumnat s’ha d’endinsar en l’aprenentatge del contingut curricular referent as nombre enters i la prioritat d’operacions (contingut clau 1 Sentit del nombre i de les operacions). Difícilment un
especialista de, per exemple, llengua anglesa, pot acompanyar els estudiants en el seu progrès d’aquest aprenentatge, per tant és el professorat de matemàtiques i només aquest el que guiarà l’alumnat en aquest repte, i per tant en aquest aprenentatge competencial.
Per la seva banda el professorat de Ciències Socials treballa el contingut curricular referent a la prehistòria, els instruments musicals i la recerca sobre la seva construcció primària els permet, no sols l’aprenentatge dels continguts curriculars de la matèria si no el desenvolupament de, per exemple la competència 3. «Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals»

El professorat de tecnologia, i només aquest s’encarregarà de la tasca específica referent a la construcció de l’instrument desenvolupant la Competència 9. «Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat»
El professor de música utilitzarà els instruments construïts per treballar la Competència 3 de l’àmbit artístic «Interpretar música de forma individual i col·lectiva utilitzant la veu, els instruments, el cos i les eines tecnològiques»
Aquesta estructura del projecte permet minimitzar els enormes esforços en coordinació (un dels talons d’Aquil·les en el treball per projectes), i permet mantenir estructures horàries simples.
A l’article Espai, context i creativitat. Aprenentatge de les matemàtiques la professora Maite Gorriz i el professor Santi Vilches, del l’Institut Vilamajor fan una reflexió sobre la manera d’integrar les matemàtiques en l’ensenyament per projectes.

Elements essencials de coordinació
És necessari una temporització ajustada, per exemple, per construir l’instrument a la classe de tecnologia cal haver fet prèviament tots els càlculs a la classe de Matemàtiques. El professorat de música necessita els instruments abans de plantejar assajos i un concert…
L’alumnat ha de veure una coherència en la que tot ha d’estar lligat tot i que sigui independent a la vegada. Per potenciar aquesta sensació de coherència cal mantenir uns acords bàsics de gestió d’aula. L’alumnat treballarà en grups cooperatius heterogenis en els que hi haurà connexions entre les tasques que han de fer entre una i altra matèria.

Avaluació
És evident que l’equip docent és l’òrgan col·legiat que ha de prendre decisions conjuntes pel que fa a la millora general de l’aprenentatge dels estudiants, però, per altra banda, cada professor dins del seu àmbit ha de determinar els criteris d’avaluació i els indicadors que li permetin determinar el grau d’assoliment de les competències de la seva matèria així com les estratègies de millora específica. L’avaluació d’un projecte no té per què ser especialment diferent a l’avaluació d’un ensenyament que no estigui basat en projectes. L’avaluació en tots els cassos s’ha de centrar en les mateixos objectius que no són altres que regular l’aprenentatge competencial dels estudiants.

Santi Vilches La Torre