Institut Vilamajor. Avaluació. Construcció d’un instrument.

Arribats a un final en el projecte d’instruments musicals hem de felicitar-nos per la feina feta. Ha estat un dels primers projectes interdisciplinari del centre i, malgrat el entrebancs, imprevistos i dificultats, creiem haver arribat a bon port. Tot i així hi ha coses a tenir en compte en altres aventures semblants.

L’inici del projecte parteix d’una proposta molt tancada d’una àrea molt concreta: Crear instruments musicals (flautes de pvc o cartró), a partir del treball de progressions matemàtica. En inici aquesta proposta portava implícit el treball de l’àrea de tecnologia per a la construcció dels instruments i l’àrea de música per a preparar una petita demostració sonora. Pensàrem que el dia de Sant Jordi (dia que el centre ja feia una celebració amb actuacions i entrega de premis) seria una data adient.

Fins aquí tot semblava prou embastat; però vam voler fer el projecte més ambiciós i això ens va desdibuixar la unitat en el treball. Des de l’àrea de socials varen proposar l’estudi dels primers instruments musicals, enllaçat amb els continguts del curs de la prehistòria. Per grups, l’alumnat va estar investigant l’origen i el so dels instruments més primitius. I des de l’àrea de Visual i Plàstica es va treballar en uns audiovisuals: animacions stop-motion sonoritzats amb els instruments que s’havien produït.

Amb tot això el nom del projecte “instruments musicals” sembla no adequar-se del tot al que es pretenia fer. Hagués calgut potser cercar un tema més vertebrador que englobés totes les propostes. Va faltar temps per a donar una volta més al tema i donar-li un sentit més unitari. Hi va haver propostes molt interessants, però sense temps per a portar-les a terme.

En la fase de desenvolupament vàrem tenir l’inconvenient de la temporització ja que hi va haver un retard en la construcció del instruments i això va retardar el treball de la preparació de les peces musicals. En una altra ocasió s’hauria de tenir en compte els possibles retards i marcar amb més fermesa els terminis.

 

De cara al curs vinent hi ha coses que creiem que hem de tenir en compte:

L’elecció d’un tema, un producte final que englobi totes les activitats del projecte i donin un sentit d’unitat.

La planificació. Tenir en compte els temps i la seqüenciació de cada fase i donar cert marge per els imprevistos.

Crear instruments d’autoavaluació i coavaluació per a diversos moments del procés; tan en la fase de desenvolupament com en la fase final.

Consensuar objectius i criteris d’avaluació amb l’alumnat en la fase inicial, i revisar-los al llarg del procés.

Establir uns mateixos grups de treball en les diverses àrees. I establir uns rols dins de cada grup.

Que l’espai tutoria sigui el vertebrador del projecte. Cal buscar temes més relacionats en l’alumnat, el centre o en l’entorn immediat. Propostes per l’any vinent: projecte pati, l’ordinador i jo, Civisme, Qui sóc jo,…

 

“L’aprenentatge no és l’objectiu, sinó la conseqüència del posar-se en joc”

Miguel Castro 

 

Així doncs, estem contents amb el camí fet i engrescats per a continuar incorporant treballs transversals al centre.

Marçal Oliver

Institut Vilamajor. La veu de l’alumnat.

S’ha acabat el Projecte “ Construcció d’instruments. La música a la Prehistòria” i des de la matèria de Ciències Socials  se’ns demana fer una valoració-avaluació de com ha estat el treball.

A l’inici, els professors de socials, van repartir-nos uns documents de treball.  El primer, on s’especificaven:  objectius, metodologia i avaluació; i un segon document, on s’especificaven les tasques de cada membre del grup, planificació tasques,  diari del projecte.  L’últim document que ens van donar, ja cap el final de les sessions de treball, una rúbrica d’autoavaluació i de coavaluació.

Projecte_La música a la Prehistòria

Rúbrica Projecte_La música a la Prehistòria

 

Com que no era el primer treball que fèiem en grup, dins de la matèria,  se’ns va donar l’oportunitat de poder triar un company de parella i després els professors van fer grups de 4 persones.  Ràpidament vam repartir-nos les tasques a fer dins del grup de treball i endavant !!

El desenvolupament de les tasques ha estat molt autònom i el professor ha estat un guia i gestor dels dubtes que ens podien sorgir dins del grup i que no podíem resoldre entre nosaltres.

Aspectes a favor de la realització del projecte han estat:  bon ambient d’entesa i treball dins del grup i l’aula; coneixement del tipus de documentació per desenvolupar el treball;  llibertat per poder triar quin contingut volíem explicar (dins de la tria del nostre link) i de com fer la presentació.  Alguns grups van aportar l’instrument construït a tecno i altres instruments elaborats per ells mateixos en les seves presentacions.

Aspectes en contra.  No haver pogut fer la sortida al CaixaForum sobre “Músiques a l’antiguitat”.

Aspectes a millorar.  Tot i que en general es va treballar molt bé,  en alguns dels grups va faltar una mica de cohesió i, com sempre, alguns van treballar més que d’altres.  A nivell del producte final (sense fer la revisió posterior), hem de recordar fer sempre unes conclusions sobre el treball, una valoració personal i fer les referències dels documents que hem utilitzat per elaborar els nostres treballs.

Els professors implicats en el projecte “Construcció d’instruments musicals” i en d’altres projectes del centre, com el d’”Internet segura de tu a tu”,  hem copsat que els nostres alumnes han anat seguint totes les indicacions que se’ls ha anat donant al llarg dels projectes. La tasca del professorat, en aquest nova proposta, ha estat l’acompanyament i la resolució de dubtes que els podien sorgir i que no els resolien en grup.  Una grata experiència de treball a l’aula.

     Judith Raurell, Xavier Rodríguez

Institut Vilamajor. Implementació. Construcció d’un instrument.

Construint un instrument al taller de tecnologia. Hem calculat les mesures a classe de matemàtiques.

Serem capaços de fer-lo servir per posar música a aquest audiovisual que hem fet a EViPlàstica?

INS VILAMAJOR. QUI SOM?

Nosaltres i els projectes.

Aquest curs 17_18 és el segon que treballem per projectes a l’Institut Vilamajor, o més ben dit, és el segon curs en que els projectes ocupen un lloc en PEC

“Impartir docència amb metodologies de treball per projectes o metodologies amb enfocament globalitzat per tal d’afavorir unes condicions d’aprenentatge motivadores que desenvolupin l’aprenentatge competencial: pla lector, geometria, revista, ràdio, biblioteca escolar, jocs florals…”

I en la PGA

Estratègia: 1.6 Implementació del treball per projectes com a innovació educativa al centre

Les novetats d’aquest any són XarxaCb… Espai Tutoria…

L’Equip Impulsor.

Tal i com es proposa a la xarxa Cb hem partit d’un equip impulsor. Els criteris per formar l’equip impulsor han estat l’afinitat amb la metodologia de treball per projectes; presència de càrrecs de direcció, els càrrecs de coordinació i orientació i la presència de tutors dels nivells implicats.

L’alumnat.

Els projectes que desenvolupem en l’àmbit de la formació de XarxaCb es concentren en els nivells de 1r d’ESO (Construcció d’un instrument) i de 2n d’ESO (Internet segura de tu a tu).

Alumnat referent en seguretat a la Xarxa. Han rebut la formació Internet segura de tu a tu per part dels Mossos d’Esquadra.

Per una guia eficaç, cal un expert.

Una metodologia alternativa en el Projecte Construcció d’instruments
musicals. Institut Vilamajor.
Replantegem objectius
Un bon plantejament d’un projecte no pot obviar quin és l’objectiu del projecte: Evidentment l’objectiu és l’aprenentatge dels estudiants, però en els projectes posem la mirada en com aprenen però ens preocupem suficientment en què aprenen?

L’estructura d’un projecte al voltant d’un focus d’interès (moltes vegades triat pels estudiants) amb un producte final no sempre garanteix l’assoliment de les competències de totes les matèries implicades, a l’Institut de Vilamajor proposem una estructura alternativa en la què l’objectiu principal és el desenvolupament de les competències de cada matèria així com l’aprenentatge dels continguts curriculars. A més, pensem que l’especialista de la matèria és qui pot guiar d’una manera
més exitosa als estudiants en l’assoliment de les pròpies competències i per tant estructurem els projectes evitant què, per exemple, una professora de llengua estigui guiant un aprenentatge de l’àmbit tecnològic.
Producte final versus producte en comú
Produir un producte final no té per què ser l’objectiu últim d’un projecte, en el nostre cas, tot l’alumnat treballa al voltant d’un producte en comú, en aquest cas un instrument musical. L’alumnat ha de trobar la coherència i la connexió entre tot el que es treballa, però cada especialista ha de poder desenvolupar el seu currículum competencial treballant, autonomament al voltant del producte comú.
Garantir l’aprenentatge del currículum competencial
Així, per exemple, des de matemàtiques proposem als estudiants el repte d’analitzar i descobrir quines relacions numèriques hi ha entre les longituds d’uns tubs que s’utilitzaran en la construcció d’un instrument.
Guia de reball. Amb aquest repte podem desenvolupar, per exemple la competència 3. «Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses». Per assolir aquesta competència en aquest context l’alumnat s’ha d’endinsar en l’aprenentatge del contingut curricular referent as nombre enters i la prioritat d’operacions (contingut clau 1 Sentit del nombre i de les operacions). Difícilment un
especialista de, per exemple, llengua anglesa, pot acompanyar els estudiants en el seu progrès d’aquest aprenentatge, per tant és el professorat de matemàtiques i només aquest el que guiarà l’alumnat en aquest repte, i per tant en aquest aprenentatge competencial.
Per la seva banda el professorat de Ciències Socials treballa el contingut curricular referent a la prehistòria, els instruments musicals i la recerca sobre la seva construcció primària els permet, no sols l’aprenentatge dels continguts curriculars de la matèria si no el desenvolupament de, per exemple la competència 3. «Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals»

El professorat de tecnologia, i només aquest s’encarregarà de la tasca específica referent a la construcció de l’instrument desenvolupant la Competència 9. «Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat»
El professor de música utilitzarà els instruments construïts per treballar la Competència 3 de l’àmbit artístic «Interpretar música de forma individual i col·lectiva utilitzant la veu, els instruments, el cos i les eines tecnològiques»
Aquesta estructura del projecte permet minimitzar els enormes esforços en coordinació (un dels talons d’Aquil·les en el treball per projectes), i permet mantenir estructures horàries simples.
A l’article Espai, context i creativitat. Aprenentatge de les matemàtiques la professora Maite Gorriz i el professor Santi Vilches, del l’Institut Vilamajor fan una reflexió sobre la manera d’integrar les matemàtiques en l’ensenyament per projectes.

Elements essencials de coordinació
És necessari una temporització ajustada, per exemple, per construir l’instrument a la classe de tecnologia cal haver fet prèviament tots els càlculs a la classe de Matemàtiques. El professorat de música necessita els instruments abans de plantejar assajos i un concert…
L’alumnat ha de veure una coherència en la que tot ha d’estar lligat tot i que sigui independent a la vegada. Per potenciar aquesta sensació de coherència cal mantenir uns acords bàsics de gestió d’aula. L’alumnat treballarà en grups cooperatius heterogenis en els que hi haurà connexions entre les tasques que han de fer entre una i altra matèria.

Avaluació
És evident que l’equip docent és l’òrgan col·legiat que ha de prendre decisions conjuntes pel que fa a la millora general de l’aprenentatge dels estudiants, però, per altra banda, cada professor dins del seu àmbit ha de determinar els criteris d’avaluació i els indicadors que li permetin determinar el grau d’assoliment de les competències de la seva matèria així com les estratègies de millora específica. L’avaluació d’un projecte no té per què ser especialment diferent a l’avaluació d’un ensenyament que no estigui basat en projectes. L’avaluació en tots els cassos s’ha de centrar en les mateixos objectius que no són altres que regular l’aprenentatge competencial dels estudiants.

Santi Vilches La Torre