Els alumnes de primer van treballar aquest projecte i vam dur a terme aquesta activitat relacionada amb l’Erasmus+ de l’escola.
The year 1s and 2s have worked really hard to find a solution to the situation Iceland gave us: “A 7- 8 year old goes to school on his/her own for the first time, how can technology help him/her?”
Durant el curs hem treballat diferents blocs de continguts al voltant del projecte de salut integral, com ara les parts del cos, l’ alimentació saludable i els esports.
A continuació posem una mostra d’alguna de les activitats que s’han dut a terme en diferents moments:
Com que treballem de forma globalitzada vam incorporar la robòtica al desenvolupament del projecte com una eina més d’aprenentatge. Vam dissenyar una activitat sobre els òrgans interns (pulmó, cor, ronyons, estòmac, intestins, cervell), una altra sobre aliments saludables o poc saludables i una última sobre el material necessari per fer diferents esports.
En aquesta sessió de plàstica es treballaran els hàbits alimentaris com a part del projecte de la salut. L’activitat plàstica en sí, consistirà en estampar fruita sobre paper.
Per iniciar l’activitat es durà a terme una conversa inicial sobre els bons hàbits alimentaris i la salut, a través de preguntes i aportacions de l’alumnat.
Es fa una observació externa de les fruites tot parlant de les seves propietats i característiques físiques i alimentàries (sabor, olor, textura…), així com fomentant la creació d’hipòtesis. En acabat, es duu a terme el mateix procés d’observació i raonament per tal d’observar les fruites per dins. Finalment, es procedeix a realitzar l’activitat plàstica que, tal i com s’ha comentat anteriorment, consistirà en estampar les fruites tallades per la meitat.
Dins les sessions de psicomotricitat duem a terme un projecte de ioga als tres cursos d’ educació infantil. El que pretenem és que els nens i nenes preguin consciència del seu cos, el coneguin , Aprenguin a estimar-lo i a autoregular-se. Treballem la coordinació de moviments conjuntament amb la respiració.
Al llarg del curs aprenem diferents postures, les quals també practiquen amb les seves famílies.
A l’escola Jacint Verdaguer aprenem a través dels projectes, cada trimestre els alumnes de l’escola pensem que ens agradaria estudiar i després el presentem a la classe. Tot seguit, escrivim tots els projectes que han sortit a la pissarra i votem quin és el que més ens agrada. Ha estat així com ha sorgit aquest primer trimestre al cicle superior, el projecte sobre el “manga“
Sabíem que a Barcelona, cada any es celebra durant uns 5 dies, un Saló Manga i vam pensar que seria una bona idea fer-ne un aquí, a Castelldefels. Així que, el dia 17 de novembre del 2017 els nens i nenes de 6è vam anar a las sala de reunions de la biblioteca “Ramon Fernandez Jurado” per parlar i negociar sobre el Saló Manga que volíem preparar. La biblioteca ens va oferir la Sala Margarida Xirgu, per poder realitzar totes les activitats que teníem previstes durant el Saló Manga, però encara necessitàvem més col·laboradors per portar-lo a terme.
Vam decidir, a la classe, fer grups per enviar diferents correus electrònics a entitats de Castelldefels, per si podien col·laborar en l’ organització del nostre Saló Manga. Va ser així com vam aconseguir diferents tipus d’ ajudes per realitzar els diferents tallers del Saló.
Després de moltes reunions i d’ arribar a acords, els dies 12 i 13 de desembre del 2017, és va realitzar a la Sala Margarida Xirgu el I Saló Manga de Castelldefels. Ens van visitar moltes escoles de la nostra ciutat i els nens i nenes van poder gaudir dels diferents tallers com el de cuina, origami, dibuix manga, maquillatge, concurs de dibuix i photocall.
Va ser una experiència única i inoblidable, de la que tots els nens i nenes de cicle superior ens sentim molt orgullosos.
Si bé des de fa anys a les escoles es treballa per projectes, el fet de formar part del grup impulsor al centre ha fet replantejar i trontollar la manera de fer-ho fins ara.
Per tal de iniciar el tema de les deixalles, a 1r vàrem permetre que el paper s’acumulés dia a dia a la paperera i que el nostre conserge no fes la seva tasca.
Aquesta situació va provocar tot un debat que els propis alumnes van gestionar per esbrinar on anava tot allò que llencem a les escombraries.
A partir de l’observació, ells i elles varen fer els diferents contenidors que veien al carrer i van decidir el treball del reciclatge dels diferents residus.
Els grups de treball cooperatius (en aquest cas fets per la tutora) van elaborar un guió de quines eren les inquietuds que tenien al voltant del reciclatge del producte triat (vidre, paper, plàstic i orgànic).
Ells i elles van decidir les preguntes i els dubtes que havien de resoldre. Alguns van optar per preguntar a les famílies, d’altres per fer ells mateixos una reflexió, d’altres van recórrer a experiències viscudes.
Van demanar poder explicar-ho a la resta de la classe i van fer petites conferencies.
Tot i decidir que avaluaríem al final del projecte i confeccionar una rúbrica entre tots i totes del treball en grup, l’autoavaluació és en aquest cas una de les potes que resten més coixes. Crec que amb nenes i nenes de curta edat és important un treball més sistemàtic a l’hora d’aprendre i, per tant, l’autoavaluació i l’us de les rúbriques hauria de ser una eina molt utilitzada per tal que puguin entendre el seu funcionament.
El fet de treballar els projectes des d’una vessant més competencial també ha obert portes a que tots i totes puguin participar, intervenir, col·laborar i aprendre d’acord amb les seves capacitats. Quan se’ls dóna veu i protagonisme, la canalla es mostra més motivada, més relaxada i més participativa.
A la classe de 2n A de l’escola Ítaca hem estat treballant el projecte “Què passa amb les deixalles?” durant el tercer trimestre. El tema del projecte va ser triat per l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, amb la idea de poder dur a terme un projecte transversal a diferents nivells de l’escola. Així doncs, donat que no donàvem l’opció als nens i nenes de poder triar el tema del projecte, vam incidir en el fet que era un tema molt ampli i que sí que podíem triar en quin aspecte ens volíem centrar i quin enfocament li volíem donar.
Desprès d’unes primeres converses sobre el tema, vam observar que hi havia una quantitat important de nens i nenes de la classe preocupats perquè a casa seva no separaven les deixalles. L’alumnat era molt conscient de la importància que té separar correctament les deixalles a casa per a poder afavorir-ne el posterior reciclatge, però algunes de les seves famílies no ho feien, i vam decidir esbrinar quins eren els motius que els portava a no fer-ho per tal d’intentar trobar possibles solucions a aquest problema.
Vam decidir realitzar una enquesta a les famílies de la classe, on els preguntàvem quines deixalles separaven, quines no separaven i, el més important, per quin motiu no ho feien. Amb el resultat de les enquestes vam elaborar uns gràfics que mostraven quines eren les deixalles que més separaven a les nostres cases i les que menys i, per altra banda, vam recollir els diferents motius que portaven a les famílies a no separar les deixalles a casa seva. Un cop detectats els motius, podíem començar a proposar possibles solucions.
Ens vam dividir en grups i cada grup va dissenyar una proposta de solució a algun dels motius pels quals alguna família no separava les deixalles a casa. Un cop fet el disseny inicial, les vam exposar oralment als nostres companys i companyes, per tal que entre tots i totes poguéssim analitzar la viabilitat de la solució proposada i reajustar-la per a que fos efectiva en donar resposta a allò que el grup s’havia plantejat solucionar. Aleshores cada grup va introduir els reajustaments a la seva proposta i es va posar a treballar en la construcció de la mateixa. Quan vam tenir totes les propostes construïdes del tot, o només a falta de petits detalls, cada grup va explicar a la resta de la classe el que havia fet, incidint molt en tot el procés que havia seguit des de la proposta inicial i els reajustaments que havia introduït desprès de les aportacions de tothom. Aleshores ens adonàvem que la majoria de les propostes encara podien ser millorades amb les aportacions dels companys i companyes, ja que totes elles tenien punts forts però també punts febles.
Prenent consciència que, per molt que milloréssim les nostres construccions, no podrien servir per a totes les famílies (perquè cada una només podria anar a una casa) vam decidir que redactaríem unes instruccions per tal que, qui ho necessités, es pogués construir qualsevol de les propostes a casa, d’aquesta manera totes les nostres solucions podien servir per a tothom i, a més a més, encara estàvem a temps de pensar millores per als punts febles que havíem detectat quan havíem exposat la nostra idea ja construïda amb tot el grup-classe.
Com a mestra que ha conduït aquest projecte destaco l’evolució que han fet la gran majoria de nens i nenes del grup-classe a l’hora de rebre i aportar solucions de millora a les propostes dels diferents grups i a la seva pròpia proposta inicial. Ha estat molt interessant observar com anaven entenent que el projecte era col·lectiu i anaven modelant les seves actituds i vivències a l’hora de rebre que la seva proposta podia tenir punts febles que es podien millorar entre tots i totes, així com també que era bo moderar el seu discurs quan detectaven algun punt feble en la proposta d’algun altre grup, per tal que les persones que ho proposaven no se sentissin malament si no que poguessin integrar-hi la millora que elles o ells argumentaven.
Què fem amb les deixalles? Aquesta és la pregunta que l’equip impulsor de l’escola Ítaca s’ha plantejat per treballar en els diversos cicles, de forma transversal. A partir d’aquest enunciat general, es va proposar a l’alumnat de 6è que es formulés algunes qüestions sobre el tema. Adjuntem alguns exemples:
A continuació exposem els passos que es van anar seguint:
El projecte que ha realitzat el grup de cinquè A sobre “Què passa amb les escombraries?” ha estat un projecte nascut de la preocupació que tenen aquests nens i nenes sobre la brutícia al mar, a partir d’un projecte anterior sobre el fons marí.
En primer lloc, els nenes i nenes van decidir quin era el repte que es proposaven com a grup en relació a aquest nou projecte.
Cada un dels grups tenia un camí diferent per arribar al repte que s’havia fixat.
Després de buscar la informació, comprendre-la i seleccionar la que interessava, els diferents grups van decidir exposar-la oralment.
Cada grup tenia el seu propi camí per arribar al repte fixat: entrevistes a diferents col.lectius, gravacions, llibres, internet, trucades, cartes… Alguns van voler exposar la informació en forma de power point i d’altres confeccionant material.
Per avaluar el projecte, el grup sencer va acordar realitzar un disseny de rúbrica mitjançant el qual s’avaluaven tant individualment com de forma col.lectiva.
Això ho han fet en dos moments al llarg de l’elaboració del projecte per assegurar que les conductes i/o aspectes avaluables puguin redirigir-se en cas que s’hagin de millorar a partir de la conscienciació i reflexió personal.
Adjuntem el full de rúbrica.
L’exposició oral també s’ha avaluat per part de la mestra i ha resultat molt engrescadora veient els procesos i actuacions dels alumnes.
Finalment els nens i nenes van proposar fer un exercici pràctic que consisteix en l’elaboració d’un material per a comprovar que la separació de la brossa es realitza de manera correcta.
Aquest exercici el vam fer entre tots i totes.
Es tracta d’un exercici d’autoavaluació.
A la foto següent es veuen separant els residus segons el contenidor on ha d’anar.
El projecte ha estat molt motivador i creiem que han après molt a organitzar-se ja que ho han fet de manera autònoma i seguint interessos cosa que els ha fet sentir que feien una tasca important cadascú amb un rol dins del seu àmbit de treball.
La valoració que de l’alumnat ha estat molt bona. Verbalitzen el fet que els agrada treballar controlant i experimentant els diferents procesos d’aprenentatge.
Infantil: La granja
El projecte de la granja parteix de l’interès que te l’infant en descobrir curiositats sobre els animals més comuns després d’una visita a la granja. Al principi del projecte se’ls hi dóna poder als alumnes per decidir quin animal investigaran. A continuació, fan una petita pluja d’idees per conèixer quins són els interessos dels alumnes respecte a l’animal triat.
Aquesta investigació la fan els alumnes amb l’ajuda i col·laboració de les famílies, qui elaboren, juntament amb el nen/a, algun mural o petita presentació per explicar a la resta de la classe. També s’aporta material de consulta per a que els infants fullegin.
Cicle Inicial: El medi ambient
El projecte del medi ambient sorgeix de la importància de cuidar tot allò que ens envolta i de fer conscient a l’alumnat de la necessitat de reciclar i tenir cura del medi. A principi del projecte es fa una pluja d’idees amb l’alumnat sobre què saben i què volen saber al respecte. Pel que fa a la motivació de l’alumnat, trobem que ens falten fer activitats de motivació prèvies que engresquin als alumnes a investigar sobre aquella matèria. Tot i això, aquest any hem fet algunes activitats al inici del projecte que també han donat peu a preguntes interessants a investigar. Degut a que som escola verda, hem anat a conèixer l’hort i hem conegut la compostadora i la seva funció.
Igualment, l’alumnat aporta informació des de casa en revistes o retalls de diari relacionats amb el tema. Igualment comencem a fer recerca per grups fent servir els iPads.
A vegades realitzem alguna activitat de coneixements previs per tal de comparar al final quin ha sigut el nostre aprenentatge però en aquest projecte no ens hem plantejat cap. A la sessió inicial no es comparteix amb l’alumnat què pretenem que aprenguin per tal de que les seves idees prèvies no es vegin suggestionades.
Un cop realitzada la pluja d’idees sobre què volem saber, el professorat agrupa les preguntes per temàtica o interès. Si bé és una activitat que ens sembla feixuga per alumnat tant jove, pensem que potser es podria plantejar fer un petit tastet al proper projecte.
Cicle mitjà: l’Univers
L’alumnat assisteix a una sortida al Planetari de Barcelona com a activitat de motivació prèvia. Allà aprenen nova informació i són capaços de reflexionar sobre allò que saben prèviament. En tornar a l’aula es fa la pluja d’idees per a que els alumnes puguin exposar aquells neguits que els hi ha sorgit a la sortida. Trobem que és una manera molt enriquidora de començar un projecte ja que la motivació de l’alumnat vers el tema és molt positiva. Tot i això, durant la pluja d’idees el mestre ha d’anar reconduint i replantejant algunes preguntes ja que encara no són capaços de discriminar què és una bona pregunta i què no.
En aquest moment els alumnes decideixen quin serà el propòsit final del projecte. Es realitza una avaluació inicial que es tornarà a fer a finals de projecte.
Cicle superior: els aparells del cos
L’alumnat exposa què saben sobre el tema, entre ells debaten si allò que saben és correcte i això dóna peu a reflexionar. A continuació, fan l’activitat de motivació. Mitjançant la visualització de vídeos i activitats amb l’iPad fent servir 4D, els alumnes es plantegen què volen saber sobre el tema. La visualització i l’experimentació amb aplicacions interactives els engresca i els facilita la recerca.
El projecte de quart d’ESO neix a partir del viatge de final de curs a Itàlia i de les inquietuds pròpies dels alumnes.
Pel que fa a la nova metodologia de treball per projectes, la nostra proposta pretén iniciar aquest mètode amb els alumnes de segon cicle de l’ESO. Caldrà comprovar l’eficiència quant al resultats d’aprenentatge en relació als continguts que hauran d’adquirir.
El projecte desenvolupat per l’equip impulsor té com a objectiu explicar les circumstàncies del viatge pel que fa a l’itinerari, les ciutats, museus i pobles que es visiten. Impliquem l’alumne a partir del viatge en la preparació de l’itinerari, la reserva dels hotels, el mitjà de transport, les visites als museus, la gastronomia, i el pressupost que caldrà tenir en compte.
Des de l’institut Valèria Haliné hem creat un projecte pels alumnes de quart d’ESO vinculat al projecte de recerca de final d’etapa. Aquest també està relacionat al viatge de final de curs que té lloc entre la darrera setmana de maig i primera de juny.
L’objectiu del projecte, sota el títol Ci vediamo, ha estat la d’elaborar un tríptic de promoció d’una destinació turística en tres idiomes diferents, en aquest cas la Toscana (Itàlia) i la presentació d’aquesta proposta turística davant d’uns suposats clients. També calia presenta la proposta detallada de tot el projecte.
El fet de relacionar viatge de final de curs amb el projecte de recerca ha estat positiu, doncs ja al llarg del viatge els alumnes han pogut recollir informació (escrita, gràfica…) vinculada al mateix projecte.
Els alumnes, en línies generals, han fet el projecte seu i la setmana ha estat molt profitosa pel que fa a l’ambient de treball. Des de l’equip docent se’ls ha anat assessorant en possibles dubtes que anaven sorgint al llarg d’aquella setmana. I algunes de les presentacions han estat realment brillants, fins i tot en un cas d’una creació d’una pàgina web com a presentació del treball.
És un projecte que ha funcionat molt bé i que en principi es repetirà en anys posteriors.