Els planetes

Cada començament de trimestre es planteja als alumnes què volen investigar, partint així dels seus interessos. Cal dir, que els nens d’I5 ja tenen bagatge en aquesta metodologia .

Normalment hi ha més d’un tema d’interés i per tant es fa una votació per acorda el que treballarem. Entre tots busquem el títol del projecte i ens posem mans a l’obra seguint els següents passos :

  1. Activem els coneixements previs dels infants. Es tenen en compte totes les aportacions, siguin correctes o no. (Què sabem)
  2. Verbalitzem què ens interessa saber. (Què volem saber)
  3. Organitzem tot el que volem saber.(Elaborem l’índex)
  4. Acordem els grups de treball i on buscarem la informació. Es comparteix amb els pares una graella amb els grups i els diferents punts a investigar. Depenent de les característiques de la classe, els diferents grups poden venir donats des de la mestra o més lliures, amb aixó volem treballar que tothom es senti inclòs i partícip.
  5. Posem en comú tots els coneixement que hem adquirit. (Què hem après).
  6. Avaluació del projecte.

Els planetes

Aquest som l’equip de mestres que portem a terme el projecte « Els Planetes » a infantil 5 anys.

Som una escola on treballem per projectes des de l’any 2010, cada curs en fem 3, un per trimestre. Durant aquest temps ens hem anat formant i reciclant en ABP. Comptem amb un equip de mestres estable i les noves incorporacions s’han adaptat a aquesta metodologia que forma part del nostre ADN.

L’equip que intervé en el seu desenvolupament, es reuneix en cicle per acordar els objectius del mateix.

Un dels reptes que ens hem plantejat és la implicació de totes les famílies.

 

Avaluació

Enguany hem començat a implementar el treball per projectes amb els alumnes de 1 de l’ESO. És molt probable que durant l’etapa de Primària s’hagen familiaritzat amb aquesta metodologia i que, per tant, ho estiguen també amb les rúbriques. Aquest serà el nostre principal instrument d’avaluació ja que gràcies a elles l’alumne tindrà clar des del començament quines són les expectatives i els continguts que ha d’assolir. Dedicarem una de les primeres sessions a consensuar amb ells quins seran els indicadors d’avaluació del seu procés d’aprenentatge i ens assegurarem que els comprenen i comparteixen,  d’aquesta manera seran concients de quin és el seu punt de partida, del resultat del seus esforços i de la seua evolució al llarg del temps.

Aquestes rúbriques, que seran susceptibles de ser modificades en qualsevol moment si ho considerem oportú, les farem servir en tres direccions diferents.

Autoavaluació; l’estudiant avaluarà el seu procés d’aprenentatge i els resultats obtinguts, no només per posar-se una calificació personal sinó, sobretot, per reflexionar sobre els problemes o dificultats que li van sorgint i de quina manera els va superant.

Coavaluació; el treball individual de cada alumne serà valorat per la resta de companys del seu grup i, per altra banda, els productes del treball cooperatiu de cada grup ho serà per part de la resta d’equips. Tal i com demostra el vídeo La papallona d’Austin, que vam visualitzar en una de les sessions de la XCB’s, el feedback rebut per part dels iguals és de gran ajuda a l’hora de saber què és important i com millorar-lo. L’alumne aprendrà, gràcies a aquesta retroalimentació, que els errors són una gran oportunitat per avançar.

Heteroavaluació (professor-alumne); per mitjà de l’observació a l’aula, els professors de les diferents matèries implicades al projecte, anirem també valorant el treball dels alumnes. Ho farem tant d’aquells aspectes actitudinals (responsabilitat, compromís, presa de decisions, etc) com de les diferents activitats individuals o grupals recollides a la seua carpeta d’aprenentatge.

Per una altra banda, i dins d’aquesta heteroavaluació, al final de cada projecte demanarem als alumnes que facen una valoració general d’aquest, la qual ens ajudarà a conèixer quines han estat les seues dificultats, a millorar el nostre plantejament i a mantindre la motivació i satisfacció dels estudiants.

Després de l’1 el 2

Des del nostre punt de vista és imprescindible adoptar una metodologia de treball que ens done seguretat en la creació de les diferents propostes de projectes que puguen aparèixer, que ens agilitzen la feina a realitzar gràcies a uns passos ben definits i que ens permeta documentar tota la informació que proposem i que obtenim dels nostres alumnes.

Així, vhem estipulat un procediment a seguir a l’hora de dissenyar un projecte per l’alumnat. En una primera fase, establim el Pla General del Projecte on s’ha d’acordar entre els professors que hi formen part els aspectes bàsics del projecte: la descripció de la proposta, el producte o resultat final a obtenir i els fils conductors que permeten fer extens el projecte, així com els continguts que cada docent, des de la seua matèria, vol transmetre i  que poden encaixar amb la idea del projecte.

En una segona fase, s’arriba a un nivell de concreció més elevat, i es detalla el Pla d’Activitats de cada matèria. Cada docent coneix quantes hores de la seua assignatura van destinades al Projecte i ha participat en el Pla General, per tant, detalla un seguit de tasques ja orientades a la proposta de projecte que cobreixen les hores de la seua matèria.

L’última fase és la fase de la fusió i a on el Projecte es fa interdisciplinar i es barregen totes les matèries que hi són presents, partint de les tasques que ha definit cada docent a la seua assignatura. En aquesta fase es detallen els enunciats que tindran els alumnes de les diferents activitats que es proposen i a on les matèries es barregen, es fusionen i es contextualitzen  per definir el Pla de Treball de l’alumne, que el guiarà durant tot el projecte.

De moment, aquesta fase de  fusió és la que ens ha resultat més complicada; ens ha costat molt  connectar activitats de diferents matèries en un sol enunciat i aconseguir, a més, que aquest resulte atractiu per l’alumne.  En qualsevol cas, el que sí tenim clar és que aquest procés, amb aquestes tres fases que hem detallat anteriorment, ens facilitarà molt  l’elaboració dels nostres projectes.

Implementació

Enguany és el primer curs en què treballarem per projectes al nostre centre. Tenint en consideració les limitacions a nivell d’aulari, horari i recursos humans que posava sobre de la taula la direcció de l’ institut, hem acordat concentrar en un dia a la setmana (dimarts), durant quatre hores i mitja el que seria la sessió amb Treball per Projectes, focalitzada exclusivament en tots els primers d’ESO.

En base a diferents variables -professorat implicat, dificultat de confeccionar horaris i altres-  hem decidit apostar per les mateixes quatre assignatures tot l’any: matemàtiques, anglès, tecnologia i castellà, fent cada avaluació un projecte amb enfocament globalitzat, de forma cooperativa i amb avaluació formadora.
La temporització de les sessions seguirà sempre un patró semblant i el professorat s’esdevindrà més un recolzament i un guia permanent en tota la fase del projecte.

La primera part de la sessió serà un: “On som?” En aquesta primera part, cada grup valora el punt en què es troba i què hi ha endarrerit de la classe anterior. Una segona part serà un: “Què hem de fer avui?” Cada equip ha d’establir el seu propi pla d’acció per ser eficients i eficaços durant el temps de treball. Així doncs, la tercera part seria un: “Fer”. A partir d’aquí els diferents equips  treballen amb el suport i guia del professorat assistent. I, finalment, una última part serà un: “Què hem fet?” Aquesta consistiria en un tancament per fer consciència del que s’ha après i per autoavaluar-se i coavaluar-se.

A la primera avaluació hem començat pel projecte “La nostra volta al món”. Els nostres alumnes planificaran i “visitaran” un país de cada continent. Abans de res han hagut d’argumentar la seua elecció i han indicat en un mapa quina serà la seua ruta. A partir d’aquí, treballaran continguts no sols de les quatre matèries que comentàvem anteriorment, sinó també de matèries com geografia -no podia ser d’una altra manera tractant-se de realitzar un viatge- o visual i plàstica.  Reservaran vols i hotels, escriuran crítiques d’alguns dels serveis dels que han fet ús, coneixeran la cultura i tradicions d’aquestos països, dissenyaran maquetes d’algunes de les construccions més emblemàtiques dels països del seu itinerari, etc.

 

La nostra intenció amb aquest projecte és, més enllà d’aconseguir que assoleixen aquestos continguts, despertar en ells l’afició per viatjar i la curiositat per descobrir noves realitats.

L’institut fa anys i ho volem celebrar

Amb motiu dels més de vint anys que en té el nostre centre, i la curiositat que l’alumnat mostra per històries que han sentit sobre l’Institut, es va decidir poder investigar sobre aquestes i per tal de poder recopil·lar la informació. Aquesta informació seria endreçada per cursos i quedaria plasmada en una línia del temps per les parets de l’institut citant els esdeveniment més important on amb imatges, documents, anècdotes del professorat i altres arxius, poguéssim fer un passeig en el temps i mostrar a petits i grans la nostra història.

Per tal d’oferir espais de cerca, es farà una primera visita a l’arxiu municipal on podran trobar des dels plànols del centre fins a revistes i fotografies de la inauguració.

Per tal de poder recollir el plantejament del treball, adjuntem un enllaç

https://drive.google.com/open?id=1c-tya8yPhmG1fsENhs8Z3Am2enD84a5F

 

Reformes a la cuina

L’alumnat mostra curiositat per una habitació que hi ha en un dels extrems del passadís de la segona planta del centre i la qual rep el nom de cuina. Aprofitant aquestes preguntes any rere any i el profit escàs que se’n fa de la cuina, es va decidir poder oferir l’espai per a poder proposar idees per tal de treure’n profit.

Es plantejaria confeccionant equips de projectes on cada equip presentés una proposta i la que sortís més votada entre l’alumnat, seria la que es duria a la pràctica.

Les possibles idees que es van parlar van ser vàries:

  • Es demanarà el projecte en plànols.
  • Pressupostos necessari per a la realització del projecte.
  • Viabilitat del projecte.
  • Legalitat de la proposta (que allò que es realitzi, estigui dins de la normativa de construcció que ha de complir un centre educatiu).

El producte final seria poder tenir una sala adequada a les necessitats que l’alumnat hi detecta i que sigui un espai funcional per alumnat i docents.

La gossera

Des del centre on estem ubicats, sovint sentim bordar als gossos que estan a la gossera del camp de tir. L’alumnat de vegades mostra un cert neguit pel fet de no saber si realment els gossos estan bé o no.

Des dels àmbits de ciències experimentals, Llengües i tecnologia, Es plantejarà poder treballar quines són les condicions necessàries, per poder obrir una gossera, tenint present:

  • Necessitats físiques dels gossos
  • Necessitats fisiològiques
  • Condicions sanitàries
  • Normativa dels espais que han de tenir els gossos
  • Formació del personal que hi treballa amb ells
  • Motius pels quals els gossos estan a gosseres
  • Sortida que se’ls hi dona als gossos

Una vegada estigui la cerca feta, es proposarà a l’alumnat simular l’obertura d’una gossera tenint present tot el material de cerca que han aconseguit i, si es veu viable, poder presentar aquest projecte en alguna associació que vetlli pels gossos.

PROJECTE: EL MEU BARRI DINS EL MÓN

Els alumnes de primer van treballar aquest projecte i vam dur a terme aquesta activitat relacionada amb l’Erasmus+ de l’escola.

The year 1s and 2s have worked really hard to find a solution to the situation Iceland gave us: “A 7- 8 year old goes to school on his/her own for the first time, how can technology help him/her?”

Continua llegint