Producte final: per a què investiguem, com ho compartim i amb qui?

A l’hora d’escollir el producte final, són els propis alumnes, amb l’ajuda de les seves i els seus mestres, els que decideixen què volen fer, quin producte final realitzaran. 

Infantil:

Els alumnes, amb l’ajuda de la mestra, van construint un mapa mental de tot allò que han après del projecte. A partir de les preguntes que van sorgir, els alumnes expliquen què han aprés i això s’inclou al mapa mental.

Inicial:

Els alumnes fan una pluja d’idees per determinar el producte final (que va més enllà del dossier, on es recopilen totes les tasques fetes al llarg del trimestre). Amb uns dies de reflexió, on es busquen exemples de les possibles opcions, es fa una votació per decidir quin serà el producte final. Cada grup classe escull un propòsit (que pot o no coincidir amb l’altre grup classe). Han sorgit idees com: un mural, un vídeo, uns Grups Interactius amb els nens i nenes del cicle.

Mitjà:

Cada classe tria un pròposit, que ha de ser diferent cada trimestre. Es comenten diferents propostes i es decideix per votació. Aquest any han decidit fer un cub amb informació, havien de triar un astre i en cada cara posaven diferent informació: dibuix, d’on prové el nom, el diàmetre, descripció, curiositats… L’altre classe ha triat fer un lapbook.

Superior:

L’alumne tria el propòsit final. Es fa un votació a partir de les idees aportades pels alumnes. Aquest trimestre s’ha escollit realitzar un lapbook i un dossier de treball en grup.

Al dossier de treball hi consta la informació que han buscat. Part del producte final és l’exposició oral realitzada en grup. Tot això, s’ho enduen a casa juntament amb un àlbum amb totes les feines relacionades amb el projectes.

Una bona representació dels propòsits els compartim amb la resta de l’escola, exposant-los, i amb les famílies.

Implementació: Què farem amb les troballes de nous coneixements?

Inicialment, s’han desglossat els continguts a treballar durant el trimestre que es fan coincidir amb els interessos de l’alumnat, en la mesura del possible. Respecte als criteris d’avaluació, tot i tenir els específics de la rúbrica, durant el curs vam elaborar criteris genèrics d’avaluació, que fem servir als informes que entreguem a les famílies.

Com que els projectes es treballen des de les diferents  àrees (llengües, matemàtiques, medi…), els alumnes estan constantment transferint els coneixements entre les diferents matèries.

Els alumnes fan recerca a través de llibres de consulta de l’aula, llibres de la biblioteca o de casa, iPads, l’ordinador de la classe, mini-portàtils… d’on obtenen la informació que necessiten. També realitzem xerrades, tallers i sortides relacionats amb els projectes.

Hi ha reunions de coordinació setmanals entre les tutores i l’especialista de llengua anglesa. D’aquesta manera es poden consensuar els continguts i objectius a treballar durant la setmana.  En aquestes reunions determinem quines activitats, experiments durem a terme i com treballarem allò que l’alumnat vol aprendre.

Metodologia: Detectius de nous aprenentatges

Educació Infantil

Un cop feta la pluja d’idees els alumnes s’enduen per investigar a casa una de les preguntes sorgides. Amb l’ajuda i col·laboració de les famílies realitzen murals, puzles o materials manipulatius per explicar allò que han investigat.

 

Cicle inicial

La metodologia és flexible, partim de les preguntes i interessos dels alumnes. Tot i això, el tema del projecte encara està determinat pel mestre.  Agrupem als alumnes heterogèniament i fem servir l’estratègia cooperativa de grup d’experts. Es treballen els rols de portaveu, secretari i el controlador del soroll.

Partim d’algunes de les preguntes plantejades pels alumnes al què volem saber (una pregunta diferent per grup) i els ajudem a seleccionar aquella informació que troben. Fem servir rúbriques que ajuden als alumnes a regular les seves actuacions (i saber què s’espera d’ells en les expressions orals o les expressions escrites). També fem servir unes pautes que ajuden i guien l’alumnat a trobar resposta a les qüestions plantejades. Més endavant, surten per equips a explicar què han trobat.

Hem iniciat el portfoli digital que ens proporciona la plataforma Classdojo.

Cicle mitjà

Metodologia de puzle: A partir de les preguntes del què volem saber, els alumnes s’han agrupat per temes i han format un grup d’experts. Els alumnes s’han repartit a partir de la seva pregunta plantejada. Els mateixos alumnes són els encarregats de crear les categories d’investigació.

Disposen d’un full de ruta: apunten les preguntes del grup i amb els iPads cerquen la informació. Com a experts han de preparar una expressió oral a partir d’un vídeo preparat per les mestres relacionat amb el seu tema. La planificació de l’expressió oral ve donada per les mestres. Aquests alumnes s’agrupen novament i, com a experts, expliquen allò que han investigat sobre el seu tema.

La metodologia a l’aula és flexible, segons els interessos de l’alumnat aprofundim en algun aspecte i es plantegen i s’afegeixen noves preguntes.

Dins dels grups d’experts hi ha varis rols: portaveu, secretari, controlador de temps i xiuxiuejador. El mestre dóna els rols, que van canviant durant els trimestres.

Carpeta d’aprenentatge: quan acaba el trimestre l’alumne tria d’1 a 4 evidències (tasques del projecte) que són significatives per al seu aprenentatge. Per tal de fer aquesta tria se’ls hi dona un full de registre. 

A través del Google Classroom, al que els alumnes tenen accés des de casa i des dels iPads, es van plantejant petits reptes que els alumnes han de resoldre a través de la investigació.

Portfoli digital: els vídeos d’expressió oral comenten com ho han gravat i com ho han fet. Cada alumne, dins del seu grup d’experts, busca una fotografia.

Cicle Superior

Després de fer el què volem saber, els alumnes extreuen 6 grans blocs que es treballaran durant el projecte. Agrupen les preguntes dels seus companys i els hi posen un títol.

Els alumnes s’intenten agrupar en funció dels seus interessos, tot i que la mestra intenta agrupar-los en grups equilibrats i heterogenis.

A partir dels grups de treball, els alumnes comencen la investigació amb un full de ruta on hi consten les preguntes a investigar, els rols de cada membre del grup de treball (cada alumne decideix el seu rol: líder, secretari, controlador del temps/veu, material-portaveu, ) i decideixen d’on agafaran la informació (llibres de consulta, iPads…) han de plantejar-se en què necessitaran ajuda.

L’alumnat ha de crear un guió de treball; tot i això, els mestres ajuden donant una pauta del guió de treball, podent canviar-lo i modificar-lo d’acord amb els seus interessos.

Com ho planifiquem?

Infantil: La granja

El projecte de la granja parteix de l’interès que te l’infant en descobrir curiositats sobre els animals més comuns després d’una visita a la granja. Al principi del projecte se’ls hi dóna poder als alumnes per decidir quin animal investigaran. A continuació, fan una petita pluja d’idees per conèixer quins són els interessos dels alumnes respecte a l’animal triat.

Aquesta investigació la fan els alumnes amb l’ajuda i col·laboració de les famílies, qui elaboren, juntament amb el nen/a, algun mural o petita presentació per explicar  a la resta de la classe. També s’aporta material de consulta per a que els infants fullegin.

Cicle Inicial: El medi ambient

El projecte del medi ambient sorgeix de la importància de cuidar tot allò que ens envolta i de fer conscient a l’alumnat de la necessitat de reciclar i tenir cura del medi. A principi del projecte es fa una pluja d’idees amb l’alumnat sobre què saben i què volen saber al respecte. Pel que fa a la motivació de l’alumnat, trobem que ens falten fer activitats de motivació prèvies que engresquin als alumnes a investigar sobre aquella matèria.  Tot i això, aquest any hem fet algunes activitats al inici del projecte que també han donat peu a preguntes interessants a investigar. Degut a que som escola verda, hem anat a conèixer l’hort i hem conegut la compostadora i la seva funció.

Igualment, l’alumnat aporta informació des de casa en revistes o retalls de diari relacionats amb el tema. Igualment comencem a fer recerca per grups fent servir els iPads.

A vegades realitzem alguna activitat de coneixements previs per tal de comparar al final quin ha sigut el nostre aprenentatge però en aquest projecte no ens hem plantejat cap. A la sessió inicial no es comparteix amb l’alumnat què pretenem que aprenguin per tal de que les seves idees prèvies no es vegin suggestionades.

Un cop realitzada la pluja d’idees sobre què volem saber, el professorat agrupa les preguntes per temàtica o interès. Si bé és una activitat que ens sembla feixuga per alumnat tant jove, pensem que potser es podria plantejar fer un petit tastet al proper projecte.

Cicle mitjà: l’Univers

L’alumnat assisteix a una sortida al Planetari de Barcelona com a activitat de motivació prèvia. Allà aprenen nova informació i són capaços de reflexionar sobre allò que saben prèviament. En tornar a l’aula es fa la pluja d’idees per a que els alumnes puguin exposar aquells neguits que els hi ha sorgit a la sortida. Trobem que és una manera molt enriquidora de començar un projecte ja que la motivació de l’alumnat vers el tema és molt positiva. Tot i això, durant la pluja d’idees el mestre ha d’anar reconduint i replantejant algunes preguntes ja que encara no són capaços de discriminar què és una bona pregunta i què no.

En aquest moment els alumnes decideixen quin serà el propòsit final del projecte. Es realitza una avaluació inicial que es tornarà a fer a finals de projecte.

 

Cicle superior: els aparells del cos

L’alumnat exposa què saben sobre el tema, entre ells debaten si allò que saben és correcte i això dóna peu a reflexionar. A continuació, fan l’activitat de motivació. Mitjançant la visualització de vídeos i activitats amb l’iPad fent servir 4D, els alumnes es plantegen què volen saber sobre el tema. La visualització i l’experimentació amb aplicacions interactives els engresca i els facilita la recerca.

Comencem a construir

Primerament, en el grup impulsor en una sessió de treball vam establir quins objectius ens marcàvem (què volem aconseguir?), els criteris d’avaluació (quines són les característiques d’èxit de cada objectiu?) i els indicadors (en què es veu que el criteri d’avaluació s’acompleix?). Quan ja teniem definit el nostre pla de treball, vam revisar els projectes del curs passat.

 

 

Una vegada hem decidit quins projectes, dels que ja fem a l’escola, analitzarem; ens hem distribuït en 4 grups de treball (un per cada cicle).

 

Agrupats al voltant del projecte, el primer que vam fer va ser parlar de la motivació de l’alumnat en fer un projecte i vam dissenyar quines podien ser les activitats de motivació que ajudarien a enriquir els projectes.

Més endavant, ens vam plantejar com incloure a les famílies per tal de millorar l’implicació de la comunitat educativa i per tant, incrementar la motivació de l’alumnat.

 

 

Tot això, es va tenir en compte a l’hora de dissenyar les rúbriques d’autoavaluació del projecte, amb l’objectiu de consensuar amb els alumnes i fer-los coneixedors del que aprendran i/o aconseguiran fer al llarg del projecte. Posar-nos a la seva pell ens ajuda per a poder trobar instruments que els ajudin al llarg del trimestre.