Arxiu de la categoria: Cronologia

La nostra contribució al medi ambient. El nostre propòsit

Publicat el per
Respon

Un cop arribat al final del projecte, és moment d’acabar d’enllestir el propòsit final escollit pels nens, i publicar-ho per tal que -tant els pares com la resta de l’escola- conegui el que hem fet.

Els nens i nenes de Primer han preparat dos vídeos:

-un vídeo explicant diverses informacions sobre la cura del medi ambient, i on hem de llençar les diferents deixalles en els corresponents contenidors,

[youtube]https://youtu.be/vrrNZPHmjtE[/youtube]

-un altre vídeo on expliquem algunes de les accions que fem des de l’escola per tal de cuidar el Medi Ambient.

[youtube]https://youtu.be/lAoVLeeaMh8[/youtube]

 

ABANS DE LA XARXA, JA ESTÀVEM EN MARXA. LA REVISTA.

Publicat el per
Respon

“Com es fa una revista digital?”

Durant el curs 16-17 va engegar la nostra màquina de ” fer projectes”. És la visita a la clausura del curs 15-16 de la xarxa de competències, la que ens permet absorbir algunes idees de bons projectes que altres centres ja havien implantat. Així ens aventurem a posar en marxa el nostre projecte inicialment anomenat “La Revista”.

Els inicis no van ser fàcils, les idees de la distribució horària del professorat, la de l’alumnat, què farem i com ho farem no van ser fàcils de dirigi sobretot sense unes pautes que seguir  Però tot i així, ens en vam sortir amb força èxit.

Enguany doncs, és el segon any que fem aquest projecte, i l’experiència va ser més positiva aquest segon any perquè   havíem aprés d’alguns errors del primer any. (canvi d’algunes tasques, canvis en distribució, incorporació de visites a algunes redaccions de revistes…)

Més concretament, el projecte va tenir lloc durant la tercera setmana de gener però prèviament vam fer unes activitats de preparació a castellà, català,  anglès, visual i tecnologia. Durant la setmana del projecte, Vam ajuntar els 5 grups en 4 classes, amb els alumnes de PIM i SIEI distribuïts per tots els grups. A més a més també, vam organitzar els grups de treball que estaven formats per 5 alumnes i que havien de ser heterogenis. La duració total del projecte ha estat una setmana, 30 hores.

La tasca principal de cada grup era fer un article per la revista, i per això cada grup havia d’escollir entre text expositiu (català), entrevista (castellà), text descriptiu (anglès) o tira còmica (sense text). A més a més, havien de treballar la part gràfica (portada, logos, ilustracions i altres). Per portar a terme aquestes tasques, cada component del grup tenia una funció: reporter, redactor, dissenyador, il·lustrador i editor. Com es pot deduir, els alumnes van haver de treballar coordinats dintre del grup per fer l’article i, coordinar-se amb altres grups per prendre decisions referents a l’aspecte general de la revista.

Durant el procés han elaborat una carpeta d’aprenentatge seleccionant algun recurs que els ahgi estat útil per a assolir els objectius del projectei justificant la seva elecció. Aquesta carpeta fou presentada en format de powerpoint que es va presentar l’últim dia de classe.

Val a dir que totes les tasques estan descrites en un dossier que tenen els alumnes. En cada activitat, hi ha una “Base d’orientació” on es detalla allò que s’ha de fer i una “Rúbrica”. Una de les tasques més complicades és que els alumnes realment llegeixin aquests documents perquè, en general, els manca paciència i passen directament a fer la feina.

Per acabar, aquest projecte tindrà continuïtat en el nostre centre tot i que ens cal revisar quelcom, com potser, el paper dels alumnes dintre del grup. Ens preocupa que  hi hagi alumnes que en la dinàmica de treball de grup no compleixin amb les seves responsabilitats.

I aquí està la nostra revista digital:

https://es.calameo.com/read/0050029359f5fc4f1c77e

INSTITUT JOSEP LLUÍS SERT. QUI SOM?

Publicat el per
Respon
Una mica d’història
El centre va iniciar la seva activitat docent el curs 1987-1988 com a extensió de l’Institut de F.P. de Vilanova i LaGeltrú, del qual va dependre fins el curs 1991-1992, on s’impartien les especialitats de Formació Professional dePrimer Grau d’Administració, Delineació i Metall.
Va ser inaugurat oficialment al setembre de 1993 i el curs 1992-1993 començaren els estudis de B.U.P. juntament als que ja es feien de Formació Professional.
Amb la introducció de la reforma educativa (LOGSE-1990), la F.P. i el B.U.P van anar desapareixentprogressivament. Així, el curs 1996-1997 es van incorporar al centre els grups de 1r d’ESO i el curs 1998-1999 esvan iniciar els estudis de Batxillerat en les modal
itats de: Científic, de la Salut, Tecnològic, Lingüístic, Social,Humanístic i Econòmic.
L’any 2014 l’institut ha estat autoritzat pel Departament d’Ensenyament de la Gereralitat de Catalunya per aimpartir la doble titulació a Batxillerat – Baccaloréat. És a dir som un centre Batxibac.
Incorporació a la xarxa
A partir del curs 16-17 es consolida la centre la comissió de projectes, encarregada de dissenyar projectes per a 1er d’ESO amb l’objectiu de fomentar el treball cooperatiu i l’aplicació d’aprenenetatges competencials entre aquests alumnes.
Sorgeix el neguit per part del professorat i l’equip directiu de la possible incorporació a la xarxa com a suport per a la continuïtat i millora dels projectes ja implementats i per a l’ampliació d’aquests en altres nivells.
És doncs aquest curs, 17-18 el nostre primer any a la xarxa.

Saps què implica tenir un mòbil? Projecte de Recerca de 4t d’ESO

Publicat el per
Respon

El grup dedicat al projecte de 4t d’ESO va decidir treballar sobre l’ús dels mòbils. Investigant i plantejant objectius es van adonar de totes les possibilitats que obria el tema: el funcionament de l’aparell, el consum, les relacions socials, la salut, el mòbil com a eina de treball, l’impacte social, els usos de la llengua… Cada membre del grup de treball va triar un bloc i van començar a fer recerca d’informació. I aleshores es van obrir mes portes.

Revisant el projecte de Recerca que s’havia de fer al juny amb l’alumnat de 4t d’ESO es va veure  que aquest nou projecte es podia encabir molt bé i substituir al que ja es feia. Això va fer més real i factible la feina per poder-la implementar en aquest curs ja que no havíem de pensar ni com ni quan ni horaris… perquè ja estava creada la franja horària a final de curs!!

La següent feina va ser pensar el format i es va decidir que seria un sait i així ja tenim el nostre projecte enllestit, presentat a l’alumnat i a punt de fer-se realitat. Esperem que els sigui engrescador i que s’aconsegueixin tots els objectius plantejats! Ja us l’explicarem!!

A 1r B ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

Publicat el per
Respon

Si bé des de fa anys a les escoles es treballa per projectes, el fet de formar part del grup impulsor al centre ha fet replantejar i trontollar la manera de fer-ho fins ara.

Per tal de iniciar el tema de les deixalles, a 1r vàrem permetre que el paper s’acumulés dia a dia a la paperera i que el nostre conserge no fes la seva tasca.

Aquesta situació va provocar tot un debat que els propis alumnes van gestionar per esbrinar on anava tot allò que llencem a les escombraries.

A partir de l’observació, ells i elles varen fer els diferents contenidors que veien al carrer i van decidir el treball del reciclatge dels diferents residus.

Els grups de treball cooperatius (en aquest cas fets per la tutora) van elaborar un guió de quines eren les inquietuds que tenien al voltant del reciclatge del producte triat (vidre, paper, plàstic i orgànic).

Ells i elles van decidir les preguntes i els dubtes que havien de resoldre. Alguns van optar per preguntar a les famílies, d’altres per fer ells mateixos una reflexió, d’altres van recórrer a experiències viscudes.

Van demanar poder explicar-ho a la resta de la classe i van fer petites conferencies.

Tot i decidir que avaluaríem al final del projecte i confeccionar una rúbrica entre tots i totes del treball en grup, l’autoavaluació és en aquest cas una de les potes que resten més coixes. Crec que amb nenes i nenes de curta edat és important un treball més sistemàtic a l’hora d’aprendre i, per tant, l’autoavaluació i l’us de les rúbriques hauria de ser una eina molt utilitzada per tal que puguin entendre el seu funcionament.

El fet de treballar els projectes des d’una vessant més competencial també ha obert portes a que tots i totes puguin participar, intervenir, col·laborar  i aprendre d’acord amb les seves capacitats. Quan se’ls dóna veu i protagonisme, la canalla es mostra més motivada, més relaxada i més participativa.

A 2n A ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

Publicat el per
Respon

A la classe de 2n A de l’escola Ítaca hem estat treballant el projecte “Què passa amb les deixalles?” durant el tercer trimestre. El tema del projecte va ser triat per l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, amb la idea de poder dur a terme un projecte transversal a diferents nivells de l’escola. Així doncs, donat que no donàvem l’opció als nens i nenes de poder triar el tema del projecte, vam incidir en el fet que era un tema molt ampli i que sí que podíem triar en quin aspecte ens volíem centrar i quin enfocament li volíem donar.

Desprès d’unes primeres converses sobre el tema, vam observar que hi havia una quantitat important de nens i nenes de la classe preocupats perquè a casa seva no separaven les deixalles. L’alumnat era molt conscient de la importància que té separar correctament les deixalles a casa per a poder afavorir-ne el posterior reciclatge, però algunes de les seves famílies no ho feien, i vam decidir esbrinar quins eren els motius que els portava a no fer-ho per tal d’intentar trobar possibles solucions a aquest problema.

Vam decidir realitzar una enquesta a les famílies de la classe, on els preguntàvem quines deixalles separaven, quines no separaven i, el més important, per quin motiu no ho feien. Amb el resultat de les enquestes vam elaborar uns gràfics que mostraven quines eren les deixalles que més separaven a les nostres cases i les que menys i, per altra banda, vam recollir els diferents motius que portaven a les famílies a no separar les deixalles a casa seva. Un cop detectats els motius, podíem començar a proposar possibles solucions.

Ens vam dividir en grups i cada grup va dissenyar una proposta de solució a algun dels motius pels quals alguna família no separava les deixalles a casa. Un cop fet el disseny inicial, les vam exposar oralment als nostres companys i companyes, per tal que entre tots i totes poguéssim analitzar la viabilitat de la solució proposada i reajustar-la per a que fos efectiva en donar resposta a allò que el grup s’havia plantejat solucionar. Aleshores cada grup va introduir els reajustaments a la seva proposta i es va posar a treballar en la construcció de la mateixa. Quan vam tenir totes les propostes construïdes del tot, o només a falta de petits detalls, cada grup va explicar a la resta de la classe el que havia fet, incidint molt en tot el procés que havia seguit des de la proposta inicial i els reajustaments que havia introduït desprès de les aportacions de tothom. Aleshores ens adonàvem que la majoria de les propostes encara podien ser millorades amb les aportacions dels companys i companyes, ja que totes elles tenien punts forts però també punts febles.

Prenent consciència que, per molt que milloréssim les nostres construccions, no podrien servir per a totes les famílies (perquè cada una només podria anar a una casa) vam decidir que redactaríem unes instruccions per tal que, qui ho necessités, es pogués construir qualsevol de les propostes a casa, d’aquesta manera totes les nostres solucions podien servir per a tothom i, a més a més, encara estàvem a temps de pensar millores per als punts febles que havíem detectat quan havíem exposat la nostra idea ja construïda amb tot el grup-classe.

Com a mestra que ha conduït aquest projecte destaco l’evolució que han fet la gran majoria de nens i nenes del grup-classe a l’hora de rebre i aportar solucions de millora a les propostes dels diferents grups i a la seva pròpia proposta inicial. Ha estat molt interessant observar com anaven entenent que el projecte era col·lectiu i anaven modelant les seves actituds i vivències a l’hora de rebre que la seva proposta podia tenir punts febles que es podien millorar entre tots i totes, així com també que era bo moderar el seu discurs quan detectaven algun punt feble en la proposta d’algun altre grup, per tal que les persones que ho proposaven no se sentissin malament si no que poguessin integrar-hi la millora que elles o ells argumentaven.

 

A 6è A i a 6è B ens preguntem: Què fem amb les deixalles?

Publicat el per
Respon

Què fem amb les deixalles? Aquesta és la pregunta que l’equip impulsor de l’escola Ítaca s’ha plantejat per treballar en els diversos cicles, de forma transversal. A partir d’aquest enunciat general, es va proposar a l’alumnat de 6è que es formulés algunes qüestions sobre el tema. Adjuntem alguns exemples:

  • Quantes deixalles produeix una persona en un dia, un mes, un any?
  • Quines eren les deixalles més nombroses?
  • Quins països eren els més contaminats?
  • A què afectaven les deixalles?

 A continuació exposem els passos que es van anar seguint:

  • Classificació i esporgada de preguntes per tal de deixar les més pertinents. Es van adonar que hi havia preguntes de 3 tipus:
  1. Preguntes que es podien investigar a través de l’estadística matemàtica en les quals podien aplicar gràfiques que havien après a la classe de medi natural.
  2. Preguntes tipus propostes per reciclar i veure quins beneficis es poden treure de les deixalles.
  3. Preguntes sobre els perjudicis de les deixalles. Com afecten al medi ambient.

  • Es van distribuir les preguntes de manera que cada grup tenia tres preguntes i aquestes mateixes preguntes les tenia també algun dels altres grups.
  • Un cop investigada la pregunta posaven en comú la informació trobada amb l’altre grup que la tenia.
  • I així amb totes les preguntes per contrastar les informacions.
  • Després de debatre, fusionaven la informació d’ambdós grups i en treien conclusions.

 

A 5è A ens preguntem: Què passa amb les escombraries?

Publicat el per
Respon

El projecte que ha realitzat el grup de cinquè A sobre “Què passa amb les escombraries?” ha estat un projecte nascut de la preocupació que tenen aquests nens i nenes sobre la brutícia al mar, a partir d’un projecte anterior sobre el fons marí.
En primer lloc, els nenes i nenes van decidir quin era el repte que es proposaven com a grup en relació a aquest nou projecte.
Cada un dels grups tenia un camí diferent per arribar al repte que s’havia fixat.
Després de buscar la informació, comprendre-la i seleccionar la que interessava, els diferents grups van decidir exposar-la oralment.
Cada grup tenia el seu propi camí per  arribar al repte fixat: entrevistes a diferents col.lectius, gravacions, llibres, internet, trucades, cartes… Alguns van voler exposar la informació  en forma  de power point i d’altres confeccionant material.

Per avaluar el projecte, el grup sencer va acordar realitzar un disseny de rúbrica mitjançant el qual s’avaluaven tant individualment com de forma col.lectiva.
Això ho han fet en dos moments al llarg de l’elaboració del projecte per assegurar que les conductes i/o aspectes avaluables puguin redirigir-se en cas que s’hagin de millorar a partir de la conscienciació i reflexió personal.
Adjuntem el full de rúbrica.
L’exposició  oral també s’ha avaluat  per part de la mestra i ha resultat molt engrescadora veient els procesos i actuacions dels alumnes.

Finalment els nens i nenes van proposar fer un exercici pràctic que consisteix en l’elaboració d’un material per a comprovar que la separació de la brossa es realitza de manera correcta.
Aquest exercici el vam fer entre tots i totes.
Es tracta d’un exercici d’autoavaluació.
A la foto següent es veuen separant els residus segons el contenidor on ha d’anar.

El projecte ha estat molt motivador i creiem que han après molt a organitzar-se ja que ho han fet de manera autònoma i seguint interessos cosa que els ha fet sentir que feien una tasca important cadascú amb un rol dins del seu àmbit de treball.

La valoració que de l’alumnat ha estat molt bona. Verbalitzen el fet que els agrada treballar controlant i experimentant  els diferents procesos d’aprenentatge.

Pensant en futur

Publicat el per
Respon

Com explicàvem al primer article, enguany ha estat el primer curs en què hem decidit endinsar-nos en el repte de treballar per projectes i hem format un equip impulsor integrat per vint professors de diferents especialitats.

Encara que es tracta d’un nombre bastant elevat de participació, ens hem trobat amb alguna dificultat a l’hora de distribuir-nos per planificar els nostres projectes. Casualment no hi ha coincidències de grups entre els components de l’equip, és a dir, que, com a molt, són dos els professors que comparteixen un mateix grup. Això ha condicionat molt la nostra possibilitat d’implementar projectes durant aquest curs escolar. Vam estar pegant-li moltes voltes intentant trobar la manera d’implicar més de dues disciplines en, al menys, un projecte, però no va ser possible i, finalment, vam decidir començar a planificar projectes pensant en el curs vinent.

Aleshores vam organitzar-nos atenent al nivell en què teníem més grups i intentant evitar que coincidiren dos professors d’una mateixa matèria en un mateix grup. D’aquesta manera ens van sortir sis grups; dos de primer de l’ESO, dos de segon, un de tercer i un de quart.

Els diferents components de cada grup van començar comparant les seues programacions per trobar aquells continguts que, d’alguna manera, pugueren estar tractats des de diferents àmbits i integrar-los en un mateix projecte.

Entre ells potser podríem destacar-ne dos; “Escapa’t”, que consisteix a una mena de scape room, i “A l’abordatge”, un projecte bastant artístic ja que en ell s’integren continguts de les àrees de Visual i plàstica, Música, Tecnologia i Llengua i literatura castellana.

 

 

Comencem bé

Publicat el per
Respon

Després de contemplar diferents opcions, al nostre equip impulsor vam decidir que el que més ens interessava era reunir-nos una vegada al mes amb sessions de quatre hores de durada; un dimarts al mes de 16:00 a 20:00.

Xavi i jo vam tenir clar des del començament que, tant per la franja horària en què tindrien lloc com per l’extensió d’aquestes, havíem de preparar sessions molt dinàmiques per tal que no es feren massa pesades per als nostres companys.

En la primera d’elles vam dur-nos una molt grata sorpresa.Havíem planificat una activitat a la qual, a priori, pensàvem dedicar una hora o hora i mitja perquè el nostre equip impulsor, a partir de la reflexió i de les pròpies experiències, establira quins eren els principals objectius que guiarien els nostres projectes, així com  quins podrien ser els criteris d’avaluació i els indicadors d’èxit.

Aquesta activitat es va allargar més d’una hora; als nostres companys se’ls veia molt engrescats i, efectivament, en acabar la sessió, molts d’ells ens van comentar que fins ara mai havien dedicat un espai per compartir amb la resta de l’equip docent maneres de fer o inquietuds.

Vam haver de fer una petita reestructuració en les sessions posteriors, però vam marxar tots molt contents; havíem començat de la millor manera imaginable.

A continuació teniu una fotografia de la pluja d’idees que vam aconseguir entre tots.