Després de l’1 el 2

Des del nostre punt de vista és imprescindible adoptar una metodologia de treball que ens done seguretat en la creació de les diferents propostes de projectes que puguen aparèixer, que ens agilitzen la feina a realitzar gràcies a uns passos ben definits i que ens permeta documentar tota la informació que proposem i que obtenim dels nostres alumnes.

Així, vhem estipulat un procediment a seguir a l’hora de dissenyar un projecte per l’alumnat. En una primera fase, establim el Pla General del Projecte on s’ha d’acordar entre els professors que hi formen part els aspectes bàsics del projecte: la descripció de la proposta, el producte o resultat final a obtenir i els fils conductors que permeten fer extens el projecte, així com els continguts que cada docent, des de la seua matèria, vol transmetre i  que poden encaixar amb la idea del projecte.

En una segona fase, s’arriba a un nivell de concreció més elevat, i es detalla el Pla d’Activitats de cada matèria. Cada docent coneix quantes hores de la seua assignatura van destinades al Projecte i ha participat en el Pla General, per tant, detalla un seguit de tasques ja orientades a la proposta de projecte que cobreixen les hores de la seua matèria.

L’última fase és la fase de la fusió i a on el Projecte es fa interdisciplinar i es barregen totes les matèries que hi són presents, partint de les tasques que ha definit cada docent a la seua assignatura. En aquesta fase es detallen els enunciats que tindran els alumnes de les diferents activitats que es proposen i a on les matèries es barregen, es fusionen i es contextualitzen  per definir el Pla de Treball de l’alumne, que el guiarà durant tot el projecte.

De moment, aquesta fase de  fusió és la que ens ha resultat més complicada; ens ha costat molt  connectar activitats de diferents matèries en un sol enunciat i aconseguir, a més, que aquest resulte atractiu per l’alumne.  En qualsevol cas, el que sí tenim clar és que aquest procés, amb aquestes tres fases que hem detallat anteriorment, ens facilitarà molt  l’elaboració dels nostres projectes.

LES EGÍPCIES… ens posem en marxa! Però… com?

Els grups estan formats per 4-5 alumnes heterogenis i permanents. En la mesura del possible, s’intenta que el grup estigui format per un alumne que cooperi ( que sigui capaç d’ajudar), un altre que pugui presentar certes dificultats (necessita ajuda) i dos amb un ritme d’aprenetatge adequat a l’edat. Per tal que el treball en equip sigui cooperatiu, cadascun dels membres tenien un ​rol o càrrec​:

COORDINADOR: -Responsable que tots els membres del grup facin les seves funcions i que el treball es desenvolupi de forma correcta. – Sap quina feina ha de fer cada membre de l’equip. – Demana ajuda al docent en cas de necessitat.

– Fa respectar el torn de paraula. – Fomenta la participació.

PORTAVEU: Parla en nom del grup. comunica en veu alta els resultats del treball.

CONTROLADOR DEL TEMPS: ​informa i organitza el temps de treball

CONTROLADOR DEL SOROLL​: s’encarrega que el grup parli en un to adequat.

TASQUES

– LLegeix i explica la tasca o les instruccions que s’han de fer o seguir. – Consensuar el que s’ha de fer, dona idees del que s’ha de fer i com ho faria. – Realització i cerca de la solució. – Finalitzar les dades finals que s’han buscar, i donar una solució grupal. Redactar activitats

○ ​Presentació a l’alumnat de l’eix transversal de l’escola per al curs escolar.

○ ​Realització de propostes per part de l’alumnat i les tutores, contextualitzant els continguts de l’àrea de medi social i diferents festes de l’escola, amb els interessos de l’alumnat per a la realització del projecte, principalment el carnaval (disfressa).

○ ​Decisió del títol del projecte: Les dones a l’edat antiga: egípcies.

○ ​Lectures col·lectives respecte a l’eix per conèixer més les civilitzacions.

○ ​Relacionar activitats anuals característiques del nivell amb el projecte: decoració de la porta, noms dels penjadors, parets del passadís, desig de nadal, detall de la marató, detall de Nadal…)

CISCO: En marxa!

Els mestres implicats hem rebut la formació i les eines necessàries mitjançant videoconferències amb els formadors de CISCO i amb els mestres d’altres escoles.

Hem dut a terme cada una de les sessions de formació amb l’alumnat de l’escola per tal de traspassar-li els continguts i les reflexions sobre la importància de l’internet de les coses (IoT) i el seu futur. L’alumnat s’ha mostrat molt interessat en conèixer com funciona la xarxa, ja que internet està connectat a la seva vida quotidiana i, per tant, s’han mostrat molt participatius. La seva experiència i la gran quantitat de coneixements previs que tenien l’alumnat ha fet que les activitats fossin molt participatives, però a la vegada amb un alt grau de reflexió.

A continuació es van organitzar grups de 5  alumnes que van consensuar quin era el problema que volien resoldre i quines eren les diferents solucions i com se’ls hi podria donar solució fent ús de l’IoT.

Cada grup va organitzar-se segons els següents rols (no rígids):

Responsable del projecte

Responsable de la maqueta.

Responsable de comunicació

Responsable tecnològic

Responsable de documentació

 

Els grups van haver de: pensar una aplicació pràctica, desenvolupar-la, crear una maqueta i preparar una exposició oral.

En aquest punt cal destacar la importància de l’anàlisi del propi producte a desenvolupar, la viabilitat i l’impacte que pot tenir a la nostra societat. D’altra banda també cal posar en valor el treball de documentació envers al problema seleccionat i, a la vegada, envers a la seva possible solució, ja que moltes de les idees que en un principi semblaven innovadores ja estaven inventades.

Per tal que l’alumnat pogués entendre millor el funcionament dels sensors i actuadors, que són necessaris per desenvolupar projectes IoT,  es va realitzar una pràctica amb Arduino a la que es va simular com una multinacional pot mesurar la quantitat de llum (mitjançant sensors de llum) que hi ha en un lloc en concret per, després d’analitzar les dades, decidir on construeix una fàbrica que sigui sostenible energèticament.

Recerca i acció!!

A l’alumnat se’ls va plantejar que volíem fer uns vídeos per passar a l’alumnat de 1r d’ESO sobre el que significa tenir un mòbil. Que ells, com alumnes de 4t, segur que havien  accedit al dispositiu  a 1r d’ESO i que volíem que amb la seva experiència elaboressin uns materials atractius per poder educar en el bon ús als seus companys i companyes de 1r i ensenyar-los el que implica tenir en mòbil.

Els grups els vam crear les tutores i se’ls va presentar el projecte, que és un site amb totes les tasques a fer. Després, cada grup va triar, dels 7 bolcs temàtics que es plantejaven, els tres que més els interessaven, de més a menor interès: funcionament, salut, consum, eina de treball usos del  llenguatge, relacions socials, impacte social, polític i ambiental. Es va fer “un sorteig” i cada grup va treballar sense cap problema el tema que li havia tocat.

Hi havia un repte i 3 tasques a fer:

REPTE: Elaboració d’un vídeo informatiu per a l’alumnat de 1r ESO sobre les implicacions de l’ús del mòbil.

Tasca 1: creació d’un site per guardar la informació de la recerca i elaborar-la.

Tasca 2: Confecció, al site, del guió del  vídeo.

Tasca 3: Enregistrament i edició del vídeo i penjar-lo al site.

DESPLEGUEM VELES…… PREPARATS?

Planificació

El nostre repte era crear un projecte que fos motivant i atractiu per a l’alumnat. Entre les diverses opcions que vam plantejar, vam decidir fer una festa de benvinguda per als alumnes de 6è que arribarien al centre l’any vinent, en la que els nostres alumnes de 1r organitzem diverses activitats a banda de la benvinguda i el comiat als alumnes de 6è.

A partir d’aquest moment, ens van sorgir diversos dubtes i problemes, com per exemple, com ens organitzaríem amb 110 alumnes a 1r d’ESO, en quines dates portaríem a terme el projecte, si finalment vindria gent a la festa…

Finalment, vam decidir portar les invitacions durant la darrera setmana de curs a les escoles del municipi on hi havia alumnes preinscrits al nostre centre.

 

Metodologia

Per començar, vam barrejar els nostres 5 grups de 1r d’ESO en 4 aules, fent grups col·laboratius de cinc alumnes. Cada grup munta/planifica una activitat per a la festa .

Els alumnes s’organitzaven a banda dels grup col·laboratius, en una organització paral·lela formada per comissions, on es tenien en compte aspectes com la benvinguda, identificació, música, comiat, etc.

Avaluació

Per portar a terme l’avaluació van tenir en compte els següents paràmetres:

20 % Seguiment individual

10% Assaig de la festa

10% dossier de l’alumne

15% presentació oral de l’activitat a preparar per equips base

15% confecció de l’activitat de l’equip base

15% presentació de la tasca per comissions

15% confecció de l’activitat per comissions

Instruments per a l’avaluació:

  • Bases d’orientació
  • Rúbriques
  • Coavaluacions intergrupals
  • Coavaluacions de les comissions

A 1r B ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

Si bé des de fa anys a les escoles es treballa per projectes, el fet de formar part del grup impulsor al centre ha fet replantejar i trontollar la manera de fer-ho fins ara.

Per tal de iniciar el tema de les deixalles, a 1r vàrem permetre que el paper s’acumulés dia a dia a la paperera i que el nostre conserge no fes la seva tasca.

Aquesta situació va provocar tot un debat que els propis alumnes van gestionar per esbrinar on anava tot allò que llencem a les escombraries.

A partir de l’observació, ells i elles varen fer els diferents contenidors que veien al carrer i van decidir el treball del reciclatge dels diferents residus.

Els grups de treball cooperatius (en aquest cas fets per la tutora) van elaborar un guió de quines eren les inquietuds que tenien al voltant del reciclatge del producte triat (vidre, paper, plàstic i orgànic).

Ells i elles van decidir les preguntes i els dubtes que havien de resoldre. Alguns van optar per preguntar a les famílies, d’altres per fer ells mateixos una reflexió, d’altres van recórrer a experiències viscudes.

Van demanar poder explicar-ho a la resta de la classe i van fer petites conferencies.

Tot i decidir que avaluaríem al final del projecte i confeccionar una rúbrica entre tots i totes del treball en grup, l’autoavaluació és en aquest cas una de les potes que resten més coixes. Crec que amb nenes i nenes de curta edat és important un treball més sistemàtic a l’hora d’aprendre i, per tant, l’autoavaluació i l’us de les rúbriques hauria de ser una eina molt utilitzada per tal que puguin entendre el seu funcionament.

El fet de treballar els projectes des d’una vessant més competencial també ha obert portes a que tots i totes puguin participar, intervenir, col·laborar  i aprendre d’acord amb les seves capacitats. Quan se’ls dóna veu i protagonisme, la canalla es mostra més motivada, més relaxada i més participativa.

A 2n A ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

A la classe de 2n A de l’escola Ítaca hem estat treballant el projecte “Què passa amb les deixalles?” durant el tercer trimestre. El tema del projecte va ser triat per l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, amb la idea de poder dur a terme un projecte transversal a diferents nivells de l’escola. Així doncs, donat que no donàvem l’opció als nens i nenes de poder triar el tema del projecte, vam incidir en el fet que era un tema molt ampli i que sí que podíem triar en quin aspecte ens volíem centrar i quin enfocament li volíem donar.

Desprès d’unes primeres converses sobre el tema, vam observar que hi havia una quantitat important de nens i nenes de la classe preocupats perquè a casa seva no separaven les deixalles. L’alumnat era molt conscient de la importància que té separar correctament les deixalles a casa per a poder afavorir-ne el posterior reciclatge, però algunes de les seves famílies no ho feien, i vam decidir esbrinar quins eren els motius que els portava a no fer-ho per tal d’intentar trobar possibles solucions a aquest problema.

Vam decidir realitzar una enquesta a les famílies de la classe, on els preguntàvem quines deixalles separaven, quines no separaven i, el més important, per quin motiu no ho feien. Amb el resultat de les enquestes vam elaborar uns gràfics que mostraven quines eren les deixalles que més separaven a les nostres cases i les que menys i, per altra banda, vam recollir els diferents motius que portaven a les famílies a no separar les deixalles a casa seva. Un cop detectats els motius, podíem començar a proposar possibles solucions.

Ens vam dividir en grups i cada grup va dissenyar una proposta de solució a algun dels motius pels quals alguna família no separava les deixalles a casa. Un cop fet el disseny inicial, les vam exposar oralment als nostres companys i companyes, per tal que entre tots i totes poguéssim analitzar la viabilitat de la solució proposada i reajustar-la per a que fos efectiva en donar resposta a allò que el grup s’havia plantejat solucionar. Aleshores cada grup va introduir els reajustaments a la seva proposta i es va posar a treballar en la construcció de la mateixa. Quan vam tenir totes les propostes construïdes del tot, o només a falta de petits detalls, cada grup va explicar a la resta de la classe el que havia fet, incidint molt en tot el procés que havia seguit des de la proposta inicial i els reajustaments que havia introduït desprès de les aportacions de tothom. Aleshores ens adonàvem que la majoria de les propostes encara podien ser millorades amb les aportacions dels companys i companyes, ja que totes elles tenien punts forts però també punts febles.

Prenent consciència que, per molt que milloréssim les nostres construccions, no podrien servir per a totes les famílies (perquè cada una només podria anar a una casa) vam decidir que redactaríem unes instruccions per tal que, qui ho necessités, es pogués construir qualsevol de les propostes a casa, d’aquesta manera totes les nostres solucions podien servir per a tothom i, a més a més, encara estàvem a temps de pensar millores per als punts febles que havíem detectat quan havíem exposat la nostra idea ja construïda amb tot el grup-classe.

Com a mestra que ha conduït aquest projecte destaco l’evolució que han fet la gran majoria de nens i nenes del grup-classe a l’hora de rebre i aportar solucions de millora a les propostes dels diferents grups i a la seva pròpia proposta inicial. Ha estat molt interessant observar com anaven entenent que el projecte era col·lectiu i anaven modelant les seves actituds i vivències a l’hora de rebre que la seva proposta podia tenir punts febles que es podien millorar entre tots i totes, així com també que era bo moderar el seu discurs quan detectaven algun punt feble en la proposta d’algun altre grup, per tal que les persones que ho proposaven no se sentissin malament si no que poguessin integrar-hi la millora que elles o ells argumentaven.

 

A 6è A i a 6è B ens preguntem: Què fem amb les deixalles?

Què fem amb les deixalles? Aquesta és la pregunta que l’equip impulsor de l’escola Ítaca s’ha plantejat per treballar en els diversos cicles, de forma transversal. A partir d’aquest enunciat general, es va proposar a l’alumnat de 6è que es formulés algunes qüestions sobre el tema. Adjuntem alguns exemples:

  • Quantes deixalles produeix una persona en un dia, un mes, un any?
  • Quines eren les deixalles més nombroses?
  • Quins països eren els més contaminats?
  • A què afectaven les deixalles?

 A continuació exposem els passos que es van anar seguint:

  • Classificació i esporgada de preguntes per tal de deixar les més pertinents. Es van adonar que hi havia preguntes de 3 tipus:
  1. Preguntes que es podien investigar a través de l’estadística matemàtica en les quals podien aplicar gràfiques que havien après a la classe de medi natural.
  2. Preguntes tipus propostes per reciclar i veure quins beneficis es poden treure de les deixalles.
  3. Preguntes sobre els perjudicis de les deixalles. Com afecten al medi ambient.

  • Es van distribuir les preguntes de manera que cada grup tenia tres preguntes i aquestes mateixes preguntes les tenia també algun dels altres grups.
  • Un cop investigada la pregunta posaven en comú la informació trobada amb l’altre grup que la tenia.
  • I així amb totes les preguntes per contrastar les informacions.
  • Després de debatre, fusionaven la informació d’ambdós grups i en treien conclusions.

 

A 5è A ens preguntem: Què passa amb les escombraries?

El projecte que ha realitzat el grup de cinquè A sobre “Què passa amb les escombraries?” ha estat un projecte nascut de la preocupació que tenen aquests nens i nenes sobre la brutícia al mar, a partir d’un projecte anterior sobre el fons marí.
En primer lloc, els nenes i nenes van decidir quin era el repte que es proposaven com a grup en relació a aquest nou projecte.
Cada un dels grups tenia un camí diferent per arribar al repte que s’havia fixat.
Després de buscar la informació, comprendre-la i seleccionar la que interessava, els diferents grups van decidir exposar-la oralment.
Cada grup tenia el seu propi camí per  arribar al repte fixat: entrevistes a diferents col.lectius, gravacions, llibres, internet, trucades, cartes… Alguns van voler exposar la informació  en forma  de power point i d’altres confeccionant material.

Per avaluar el projecte, el grup sencer va acordar realitzar un disseny de rúbrica mitjançant el qual s’avaluaven tant individualment com de forma col.lectiva.
Això ho han fet en dos moments al llarg de l’elaboració del projecte per assegurar que les conductes i/o aspectes avaluables puguin redirigir-se en cas que s’hagin de millorar a partir de la conscienciació i reflexió personal.
Adjuntem el full de rúbrica.
L’exposició  oral també s’ha avaluat  per part de la mestra i ha resultat molt engrescadora veient els procesos i actuacions dels alumnes.

Finalment els nens i nenes van proposar fer un exercici pràctic que consisteix en l’elaboració d’un material per a comprovar que la separació de la brossa es realitza de manera correcta.
Aquest exercici el vam fer entre tots i totes.
Es tracta d’un exercici d’autoavaluació.
A la foto següent es veuen separant els residus segons el contenidor on ha d’anar.

El projecte ha estat molt motivador i creiem que han après molt a organitzar-se ja que ho han fet de manera autònoma i seguint interessos cosa que els ha fet sentir que feien una tasca important cadascú amb un rol dins del seu àmbit de treball.

La valoració que de l’alumnat ha estat molt bona. Verbalitzen el fet que els agrada treballar controlant i experimentant  els diferents procesos d’aprenentatge.

Metodologia: Detectius de nous aprenentatges

Educació Infantil

Un cop feta la pluja d’idees els alumnes s’enduen per investigar a casa una de les preguntes sorgides. Amb l’ajuda i col·laboració de les famílies realitzen murals, puzles o materials manipulatius per explicar allò que han investigat.

 

Cicle inicial

La metodologia és flexible, partim de les preguntes i interessos dels alumnes. Tot i això, el tema del projecte encara està determinat pel mestre.  Agrupem als alumnes heterogèniament i fem servir l’estratègia cooperativa de grup d’experts. Es treballen els rols de portaveu, secretari i el controlador del soroll.

Partim d’algunes de les preguntes plantejades pels alumnes al què volem saber (una pregunta diferent per grup) i els ajudem a seleccionar aquella informació que troben. Fem servir rúbriques que ajuden als alumnes a regular les seves actuacions (i saber què s’espera d’ells en les expressions orals o les expressions escrites). També fem servir unes pautes que ajuden i guien l’alumnat a trobar resposta a les qüestions plantejades. Més endavant, surten per equips a explicar què han trobat.

Hem iniciat el portfoli digital que ens proporciona la plataforma Classdojo.

Cicle mitjà

Metodologia de puzle: A partir de les preguntes del què volem saber, els alumnes s’han agrupat per temes i han format un grup d’experts. Els alumnes s’han repartit a partir de la seva pregunta plantejada. Els mateixos alumnes són els encarregats de crear les categories d’investigació.

Disposen d’un full de ruta: apunten les preguntes del grup i amb els iPads cerquen la informació. Com a experts han de preparar una expressió oral a partir d’un vídeo preparat per les mestres relacionat amb el seu tema. La planificació de l’expressió oral ve donada per les mestres. Aquests alumnes s’agrupen novament i, com a experts, expliquen allò que han investigat sobre el seu tema.

La metodologia a l’aula és flexible, segons els interessos de l’alumnat aprofundim en algun aspecte i es plantegen i s’afegeixen noves preguntes.

Dins dels grups d’experts hi ha varis rols: portaveu, secretari, controlador de temps i xiuxiuejador. El mestre dóna els rols, que van canviant durant els trimestres.

Carpeta d’aprenentatge: quan acaba el trimestre l’alumne tria d’1 a 4 evidències (tasques del projecte) que són significatives per al seu aprenentatge. Per tal de fer aquesta tria se’ls hi dona un full de registre. 

A través del Google Classroom, al que els alumnes tenen accés des de casa i des dels iPads, es van plantejant petits reptes que els alumnes han de resoldre a través de la investigació.

Portfoli digital: els vídeos d’expressió oral comenten com ho han gravat i com ho han fet. Cada alumne, dins del seu grup d’experts, busca una fotografia.

Cicle Superior

Després de fer el què volem saber, els alumnes extreuen 6 grans blocs que es treballaran durant el projecte. Agrupen les preguntes dels seus companys i els hi posen un títol.

Els alumnes s’intenten agrupar en funció dels seus interessos, tot i que la mestra intenta agrupar-los en grups equilibrats i heterogenis.

A partir dels grups de treball, els alumnes comencen la investigació amb un full de ruta on hi consten les preguntes a investigar, els rols de cada membre del grup de treball (cada alumne decideix el seu rol: líder, secretari, controlador del temps/veu, material-portaveu, ) i decideixen d’on agafaran la informació (llibres de consulta, iPads…) han de plantejar-se en què necessitaran ajuda.

L’alumnat ha de crear un guió de treball; tot i això, els mestres ajuden donant una pauta del guió de treball, podent canviar-lo i modificar-lo d’acord amb els seus interessos.