A la classe de 2n A de l’escola Ítaca hem estat treballant el projecte “Què passa amb les deixalles?” durant el tercer trimestre. El tema del projecte va ser triat per l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, amb la idea de poder dur a terme un projecte transversal a diferents nivells de l’escola. Així doncs, donat que no donàvem l’opció als nens i nenes de poder triar el tema del projecte, vam incidir en el fet que era un tema molt ampli i que sí que podíem triar en quin aspecte ens volíem centrar i quin enfocament li volíem donar.

Desprès d’unes primeres converses sobre el tema, vam observar que hi havia una quantitat important de nens i nenes de la classe preocupats perquè a casa seva no separaven les deixalles. L’alumnat era molt conscient de la importància que té separar correctament les deixalles a casa per a poder afavorir-ne el posterior reciclatge, però algunes de les seves famílies no ho feien, i vam decidir esbrinar quins eren els motius que els portava a no fer-ho per tal d’intentar trobar possibles solucions a aquest problema.

Vam decidir realitzar una enquesta a les famílies de la classe, on els preguntàvem quines deixalles separaven, quines no separaven i, el més important, per quin motiu no ho feien. Amb el resultat de les enquestes vam elaborar uns gràfics que mostraven quines eren les deixalles que més separaven a les nostres cases i les que menys i, per altra banda, vam recollir els diferents motius que portaven a les famílies a no separar les deixalles a casa seva. Un cop detectats els motius, podíem començar a proposar possibles solucions.

Ens vam dividir en grups i cada grup va dissenyar una proposta de solució a algun dels motius pels quals alguna família no separava les deixalles a casa. Un cop fet el disseny inicial, les vam exposar oralment als nostres companys i companyes, per tal que entre tots i totes poguéssim analitzar la viabilitat de la solució proposada i reajustar-la per a que fos efectiva en donar resposta a allò que el grup s’havia plantejat solucionar. Aleshores cada grup va introduir els reajustaments a la seva proposta i es va posar a treballar en la construcció de la mateixa. Quan vam tenir totes les propostes construïdes del tot, o només a falta de petits detalls, cada grup va explicar a la resta de la classe el que havia fet, incidint molt en tot el procés que havia seguit des de la proposta inicial i els reajustaments que havia introduït desprès de les aportacions de tothom. Aleshores ens adonàvem que la majoria de les propostes encara podien ser millorades amb les aportacions dels companys i companyes, ja que totes elles tenien punts forts però també punts febles.

Prenent consciència que, per molt que milloréssim les nostres construccions, no podrien servir per a totes les famílies (perquè cada una només podria anar a una casa) vam decidir que redactaríem unes instruccions per tal que, qui ho necessités, es pogués construir qualsevol de les propostes a casa, d’aquesta manera totes les nostres solucions podien servir per a tothom i, a més a més, encara estàvem a temps de pensar millores per als punts febles que havíem detectat quan havíem exposat la nostra idea ja construïda amb tot el grup-classe.

Com a mestra que ha conduït aquest projecte destaco l’evolució que han fet la gran majoria de nens i nenes del grup-classe a l’hora de rebre i aportar solucions de millora a les propostes dels diferents grups i a la seva pròpia proposta inicial. Ha estat molt interessant observar com anaven entenent que el projecte era col·lectiu i anaven modelant les seves actituds i vivències a l’hora de rebre que la seva proposta podia tenir punts febles que es podien millorar entre tots i totes, així com també que era bo moderar el seu discurs quan detectaven algun punt feble en la proposta d’algun altre grup, per tal que les persones que ho proposaven no se sentissin malament si no que poguessin integrar-hi la millora que elles o ells argumentaven.