Arxiu de la categoria: Centres docents

A 2n A ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

Publicat el per
Respon

A la classe de 2n A de l’escola Ítaca hem estat treballant el projecte “Què passa amb les deixalles?” durant el tercer trimestre. El tema del projecte va ser triat per l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques, amb la idea de poder dur a terme un projecte transversal a diferents nivells de l’escola. Així doncs, donat que no donàvem l’opció als nens i nenes de poder triar el tema del projecte, vam incidir en el fet que era un tema molt ampli i que sí que podíem triar en quin aspecte ens volíem centrar i quin enfocament li volíem donar.

Desprès d’unes primeres converses sobre el tema, vam observar que hi havia una quantitat important de nens i nenes de la classe preocupats perquè a casa seva no separaven les deixalles. L’alumnat era molt conscient de la importància que té separar correctament les deixalles a casa per a poder afavorir-ne el posterior reciclatge, però algunes de les seves famílies no ho feien, i vam decidir esbrinar quins eren els motius que els portava a no fer-ho per tal d’intentar trobar possibles solucions a aquest problema.

Vam decidir realitzar una enquesta a les famílies de la classe, on els preguntàvem quines deixalles separaven, quines no separaven i, el més important, per quin motiu no ho feien. Amb el resultat de les enquestes vam elaborar uns gràfics que mostraven quines eren les deixalles que més separaven a les nostres cases i les que menys i, per altra banda, vam recollir els diferents motius que portaven a les famílies a no separar les deixalles a casa seva. Un cop detectats els motius, podíem començar a proposar possibles solucions.

Ens vam dividir en grups i cada grup va dissenyar una proposta de solució a algun dels motius pels quals alguna família no separava les deixalles a casa. Un cop fet el disseny inicial, les vam exposar oralment als nostres companys i companyes, per tal que entre tots i totes poguéssim analitzar la viabilitat de la solució proposada i reajustar-la per a que fos efectiva en donar resposta a allò que el grup s’havia plantejat solucionar. Aleshores cada grup va introduir els reajustaments a la seva proposta i es va posar a treballar en la construcció de la mateixa. Quan vam tenir totes les propostes construïdes del tot, o només a falta de petits detalls, cada grup va explicar a la resta de la classe el que havia fet, incidint molt en tot el procés que havia seguit des de la proposta inicial i els reajustaments que havia introduït desprès de les aportacions de tothom. Aleshores ens adonàvem que la majoria de les propostes encara podien ser millorades amb les aportacions dels companys i companyes, ja que totes elles tenien punts forts però també punts febles.

Prenent consciència que, per molt que milloréssim les nostres construccions, no podrien servir per a totes les famílies (perquè cada una només podria anar a una casa) vam decidir que redactaríem unes instruccions per tal que, qui ho necessités, es pogués construir qualsevol de les propostes a casa, d’aquesta manera totes les nostres solucions podien servir per a tothom i, a més a més, encara estàvem a temps de pensar millores per als punts febles que havíem detectat quan havíem exposat la nostra idea ja construïda amb tot el grup-classe.

Com a mestra que ha conduït aquest projecte destaco l’evolució que han fet la gran majoria de nens i nenes del grup-classe a l’hora de rebre i aportar solucions de millora a les propostes dels diferents grups i a la seva pròpia proposta inicial. Ha estat molt interessant observar com anaven entenent que el projecte era col·lectiu i anaven modelant les seves actituds i vivències a l’hora de rebre que la seva proposta podia tenir punts febles que es podien millorar entre tots i totes, així com també que era bo moderar el seu discurs quan detectaven algun punt feble en la proposta d’algun altre grup, per tal que les persones que ho proposaven no se sentissin malament si no que poguessin integrar-hi la millora que elles o ells argumentaven.

 

A 6è A i a 6è B ens preguntem: Què fem amb les deixalles?

Publicat el per
Respon

Què fem amb les deixalles? Aquesta és la pregunta que l’equip impulsor de l’escola Ítaca s’ha plantejat per treballar en els diversos cicles, de forma transversal. A partir d’aquest enunciat general, es va proposar a l’alumnat de 6è que es formulés algunes qüestions sobre el tema. Adjuntem alguns exemples:

  • Quantes deixalles produeix una persona en un dia, un mes, un any?
  • Quines eren les deixalles més nombroses?
  • Quins països eren els més contaminats?
  • A què afectaven les deixalles?

 A continuació exposem els passos que es van anar seguint:

  • Classificació i esporgada de preguntes per tal de deixar les més pertinents. Es van adonar que hi havia preguntes de 3 tipus:
  1. Preguntes que es podien investigar a través de l’estadística matemàtica en les quals podien aplicar gràfiques que havien après a la classe de medi natural.
  2. Preguntes tipus propostes per reciclar i veure quins beneficis es poden treure de les deixalles.
  3. Preguntes sobre els perjudicis de les deixalles. Com afecten al medi ambient.

  • Es van distribuir les preguntes de manera que cada grup tenia tres preguntes i aquestes mateixes preguntes les tenia també algun dels altres grups.
  • Un cop investigada la pregunta posaven en comú la informació trobada amb l’altre grup que la tenia.
  • I així amb totes les preguntes per contrastar les informacions.
  • Després de debatre, fusionaven la informació d’ambdós grups i en treien conclusions.

 

A 5è A ens preguntem: Què passa amb les escombraries?

Publicat el per
Respon

El projecte que ha realitzat el grup de cinquè A sobre “Què passa amb les escombraries?” ha estat un projecte nascut de la preocupació que tenen aquests nens i nenes sobre la brutícia al mar, a partir d’un projecte anterior sobre el fons marí.
En primer lloc, els nenes i nenes van decidir quin era el repte que es proposaven com a grup en relació a aquest nou projecte.
Cada un dels grups tenia un camí diferent per arribar al repte que s’havia fixat.
Després de buscar la informació, comprendre-la i seleccionar la que interessava, els diferents grups van decidir exposar-la oralment.
Cada grup tenia el seu propi camí per  arribar al repte fixat: entrevistes a diferents col.lectius, gravacions, llibres, internet, trucades, cartes… Alguns van voler exposar la informació  en forma  de power point i d’altres confeccionant material.

Per avaluar el projecte, el grup sencer va acordar realitzar un disseny de rúbrica mitjançant el qual s’avaluaven tant individualment com de forma col.lectiva.
Això ho han fet en dos moments al llarg de l’elaboració del projecte per assegurar que les conductes i/o aspectes avaluables puguin redirigir-se en cas que s’hagin de millorar a partir de la conscienciació i reflexió personal.
Adjuntem el full de rúbrica.
L’exposició  oral també s’ha avaluat  per part de la mestra i ha resultat molt engrescadora veient els procesos i actuacions dels alumnes.

Finalment els nens i nenes van proposar fer un exercici pràctic que consisteix en l’elaboració d’un material per a comprovar que la separació de la brossa es realitza de manera correcta.
Aquest exercici el vam fer entre tots i totes.
Es tracta d’un exercici d’autoavaluació.
A la foto següent es veuen separant els residus segons el contenidor on ha d’anar.

El projecte ha estat molt motivador i creiem que han après molt a organitzar-se ja que ho han fet de manera autònoma i seguint interessos cosa que els ha fet sentir que feien una tasca important cadascú amb un rol dins del seu àmbit de treball.

La valoració que de l’alumnat ha estat molt bona. Verbalitzen el fet que els agrada treballar controlant i experimentant  els diferents procesos d’aprenentatge.

Pensant en futur

Publicat el per
Respon

Com explicàvem al primer article, enguany ha estat el primer curs en què hem decidit endinsar-nos en el repte de treballar per projectes i hem format un equip impulsor integrat per vint professors de diferents especialitats.

Encara que es tracta d’un nombre bastant elevat de participació, ens hem trobat amb alguna dificultat a l’hora de distribuir-nos per planificar els nostres projectes. Casualment no hi ha coincidències de grups entre els components de l’equip, és a dir, que, com a molt, són dos els professors que comparteixen un mateix grup. Això ha condicionat molt la nostra possibilitat d’implementar projectes durant aquest curs escolar. Vam estar pegant-li moltes voltes intentant trobar la manera d’implicar més de dues disciplines en, al menys, un projecte, però no va ser possible i, finalment, vam decidir començar a planificar projectes pensant en el curs vinent.

Aleshores vam organitzar-nos atenent al nivell en què teníem més grups i intentant evitar que coincidiren dos professors d’una mateixa matèria en un mateix grup. D’aquesta manera ens van sortir sis grups; dos de primer de l’ESO, dos de segon, un de tercer i un de quart.

Els diferents components de cada grup van començar comparant les seues programacions per trobar aquells continguts que, d’alguna manera, pugueren estar tractats des de diferents àmbits i integrar-los en un mateix projecte.

Entre ells potser podríem destacar-ne dos; “Escapa’t”, que consisteix a una mena de scape room, i “A l’abordatge”, un projecte bastant artístic ja que en ell s’integren continguts de les àrees de Visual i plàstica, Música, Tecnologia i Llengua i literatura castellana.

 

 

Comencem bé

Publicat el per
Respon

Després de contemplar diferents opcions, al nostre equip impulsor vam decidir que el que més ens interessava era reunir-nos una vegada al mes amb sessions de quatre hores de durada; un dimarts al mes de 16:00 a 20:00.

Xavi i jo vam tenir clar des del començament que, tant per la franja horària en què tindrien lloc com per l’extensió d’aquestes, havíem de preparar sessions molt dinàmiques per tal que no es feren massa pesades per als nostres companys.

En la primera d’elles vam dur-nos una molt grata sorpresa.Havíem planificat una activitat a la qual, a priori, pensàvem dedicar una hora o hora i mitja perquè el nostre equip impulsor, a partir de la reflexió i de les pròpies experiències, establira quins eren els principals objectius que guiarien els nostres projectes, així com  quins podrien ser els criteris d’avaluació i els indicadors d’èxit.

Aquesta activitat es va allargar més d’una hora; als nostres companys se’ls veia molt engrescats i, efectivament, en acabar la sessió, molts d’ells ens van comentar que fins ara mai havien dedicat un espai per compartir amb la resta de l’equip docent maneres de fer o inquietuds.

Vam haver de fer una petita reestructuració en les sessions posteriors, però vam marxar tots molt contents; havíem començat de la millor manera imaginable.

A continuació teniu una fotografia de la pluja d’idees que vam aconseguir entre tots.

L’avaluació: l’èxit en els aprenentatges.

Publicat el per
Respon

Gairebé des de l’inici del projecte i durant tot el trimestre, l’alumnat coneix les rúbriques i és conscient d’allò del que aprendrà i del que se li avaluarà.

Com a grup impulsor, hem unificat criteris per a realitzar les rúbriques (que cada grup classe modifica a les seves necessitats, respectant els nivells i necessitats de cada grup).

Si ho especifiquem projecte per projecte (cicle per cicle)…

Infantil

L’avaluació es fa a través de l’observació directa, conversa diària amb l’alumnat, la realització d’alguna activitat concreta i una senzilla rúbrica d’autoavaluació.

 

Inicial

Realitzem una avaluació inicial, on els alumnes expliquen allò que saben sobre el tema. L’avaluació continua al llarg del trimestre de diverses maneres: es van fent diferents activitats en grups de treball, activitats individuals i exposicions que serveixen a la mestra per observar l’evolució de l’alumnat.

Fem servir graelles d’observació i rúbriques per regular l’aprenentatge. Al final del projecte, es realitza una activitat com la de l’inici (que serveix de reflexió per a poder omplir finalment la rúbrica d’autoavaluació).

Mitjà

A través de l’observació directa la mestra pren anotacions del treball en grup i del treball individual. Es fa una prova inicial al començar el trimestre i es torna a repetir al final per veure què han aprés. Tenen una rúbrica d’autoavaluació, elaborada amb l’ajuda de l’alumnat, i que periòdicament es va consultant i finalment omplen, cadascú la seva pròpia.

Realitzem activitats com el Kahoot, durant el trimestre.

 

Superior

S’avalua la feina en grup a través dels resultats del dossier de treball, el propòsit final (lapbook) i l’exposició oral. L’alumnat coavalua i s’autoavalua en el treball en grup, fent-ne ús d’unes pautes i graelles, que han elaborat i consensuat entre tots. Així mateix, es realitza una prova final amb l’aportació de preguntes per part de l’alumnat. La part individual es avaluada a partir de tasques proposades pel mestre.

Producte final: per a què investiguem, com ho compartim i amb qui?

Publicat el per
Respon

A l’hora d’escollir el producte final, són els propis alumnes, amb l’ajuda de les seves i els seus mestres, els que decideixen què volen fer, quin producte final realitzaran. 

Infantil:

Els alumnes, amb l’ajuda de la mestra, van construint un mapa mental de tot allò que han après del projecte. A partir de les preguntes que van sorgir, els alumnes expliquen què han aprés i això s’inclou al mapa mental.

Inicial:

Els alumnes fan una pluja d’idees per determinar el producte final (que va més enllà del dossier, on es recopilen totes les tasques fetes al llarg del trimestre). Amb uns dies de reflexió, on es busquen exemples de les possibles opcions, es fa una votació per decidir quin serà el producte final. Cada grup classe escull un propòsit (que pot o no coincidir amb l’altre grup classe). Han sorgit idees com: un mural, un vídeo, uns Grups Interactius amb els nens i nenes del cicle.

Mitjà:

Cada classe tria un pròposit, que ha de ser diferent cada trimestre. Es comenten diferents propostes i es decideix per votació. Aquest any han decidit fer un cub amb informació, havien de triar un astre i en cada cara posaven diferent informació: dibuix, d’on prové el nom, el diàmetre, descripció, curiositats… L’altre classe ha triat fer un lapbook.

Superior:

L’alumne tria el propòsit final. Es fa un votació a partir de les idees aportades pels alumnes. Aquest trimestre s’ha escollit realitzar un lapbook i un dossier de treball en grup.

Al dossier de treball hi consta la informació que han buscat. Part del producte final és l’exposició oral realitzada en grup. Tot això, s’ho enduen a casa juntament amb un àlbum amb totes les feines relacionades amb el projectes.

Una bona representació dels propòsits els compartim amb la resta de l’escola, exposant-los, i amb les famílies.

Implementació: Què farem amb les troballes de nous coneixements?

Publicat el per
Respon

Inicialment, s’han desglossat els continguts a treballar durant el trimestre que es fan coincidir amb els interessos de l’alumnat, en la mesura del possible. Respecte als criteris d’avaluació, tot i tenir els específics de la rúbrica, durant el curs vam elaborar criteris genèrics d’avaluació, que fem servir als informes que entreguem a les famílies.

Com que els projectes es treballen des de les diferents  àrees (llengües, matemàtiques, medi…), els alumnes estan constantment transferint els coneixements entre les diferents matèries.

Els alumnes fan recerca a través de llibres de consulta de l’aula, llibres de la biblioteca o de casa, iPads, l’ordinador de la classe, mini-portàtils… d’on obtenen la informació que necessiten. També realitzem xerrades, tallers i sortides relacionats amb els projectes.

Hi ha reunions de coordinació setmanals entre les tutores i l’especialista de llengua anglesa. D’aquesta manera es poden consensuar els continguts i objectius a treballar durant la setmana.  En aquestes reunions determinem quines activitats, experiments durem a terme i com treballarem allò que l’alumnat vol aprendre.

Metodologia: Detectius de nous aprenentatges

Publicat el per
Respon

Educació Infantil

Un cop feta la pluja d’idees els alumnes s’enduen per investigar a casa una de les preguntes sorgides. Amb l’ajuda i col·laboració de les famílies realitzen murals, puzles o materials manipulatius per explicar allò que han investigat.

 

Cicle inicial

La metodologia és flexible, partim de les preguntes i interessos dels alumnes. Tot i això, el tema del projecte encara està determinat pel mestre.  Agrupem als alumnes heterogèniament i fem servir l’estratègia cooperativa de grup d’experts. Es treballen els rols de portaveu, secretari i el controlador del soroll.

Partim d’algunes de les preguntes plantejades pels alumnes al què volem saber (una pregunta diferent per grup) i els ajudem a seleccionar aquella informació que troben. Fem servir rúbriques que ajuden als alumnes a regular les seves actuacions (i saber què s’espera d’ells en les expressions orals o les expressions escrites). També fem servir unes pautes que ajuden i guien l’alumnat a trobar resposta a les qüestions plantejades. Més endavant, surten per equips a explicar què han trobat.

Hem iniciat el portfoli digital que ens proporciona la plataforma Classdojo.

Cicle mitjà

Metodologia de puzle: A partir de les preguntes del què volem saber, els alumnes s’han agrupat per temes i han format un grup d’experts. Els alumnes s’han repartit a partir de la seva pregunta plantejada. Els mateixos alumnes són els encarregats de crear les categories d’investigació.

Disposen d’un full de ruta: apunten les preguntes del grup i amb els iPads cerquen la informació. Com a experts han de preparar una expressió oral a partir d’un vídeo preparat per les mestres relacionat amb el seu tema. La planificació de l’expressió oral ve donada per les mestres. Aquests alumnes s’agrupen novament i, com a experts, expliquen allò que han investigat sobre el seu tema.

La metodologia a l’aula és flexible, segons els interessos de l’alumnat aprofundim en algun aspecte i es plantegen i s’afegeixen noves preguntes.

Dins dels grups d’experts hi ha varis rols: portaveu, secretari, controlador de temps i xiuxiuejador. El mestre dóna els rols, que van canviant durant els trimestres.

Carpeta d’aprenentatge: quan acaba el trimestre l’alumne tria d’1 a 4 evidències (tasques del projecte) que són significatives per al seu aprenentatge. Per tal de fer aquesta tria se’ls hi dona un full de registre. 

A través del Google Classroom, al que els alumnes tenen accés des de casa i des dels iPads, es van plantejant petits reptes que els alumnes han de resoldre a través de la investigació.

Portfoli digital: els vídeos d’expressió oral comenten com ho han gravat i com ho han fet. Cada alumne, dins del seu grup d’experts, busca una fotografia.

Cicle Superior

Després de fer el què volem saber, els alumnes extreuen 6 grans blocs que es treballaran durant el projecte. Agrupen les preguntes dels seus companys i els hi posen un títol.

Els alumnes s’intenten agrupar en funció dels seus interessos, tot i que la mestra intenta agrupar-los en grups equilibrats i heterogenis.

A partir dels grups de treball, els alumnes comencen la investigació amb un full de ruta on hi consten les preguntes a investigar, els rols de cada membre del grup de treball (cada alumne decideix el seu rol: líder, secretari, controlador del temps/veu, material-portaveu, ) i decideixen d’on agafaran la informació (llibres de consulta, iPads…) han de plantejar-se en què necessitaran ajuda.

L’alumnat ha de crear un guió de treball; tot i això, els mestres ajuden donant una pauta del guió de treball, podent canviar-lo i modificar-lo d’acord amb els seus interessos.