Avaluació

Enguany hem començat a implementar el treball per projectes amb els alumnes de 1 de l’ESO. És molt probable que durant l’etapa de Primària s’hagen familiaritzat amb aquesta metodologia i que, per tant, ho estiguen també amb les rúbriques. Aquest serà el nostre principal instrument d’avaluació ja que gràcies a elles l’alumne tindrà clar des del començament quines són les expectatives i els continguts que ha d’assolir. Dedicarem una de les primeres sessions a consensuar amb ells quins seran els indicadors d’avaluació del seu procés d’aprenentatge i ens assegurarem que els comprenen i comparteixen,  d’aquesta manera seran concients de quin és el seu punt de partida, del resultat del seus esforços i de la seua evolució al llarg del temps.

Aquestes rúbriques, que seran susceptibles de ser modificades en qualsevol moment si ho considerem oportú, les farem servir en tres direccions diferents.

Autoavaluació; l’estudiant avaluarà el seu procés d’aprenentatge i els resultats obtinguts, no només per posar-se una calificació personal sinó, sobretot, per reflexionar sobre els problemes o dificultats que li van sorgint i de quina manera els va superant.

Coavaluació; el treball individual de cada alumne serà valorat per la resta de companys del seu grup i, per altra banda, els productes del treball cooperatiu de cada grup ho serà per part de la resta d’equips. Tal i com demostra el vídeo La papallona d’Austin, que vam visualitzar en una de les sessions de la XCB’s, el feedback rebut per part dels iguals és de gran ajuda a l’hora de saber què és important i com millorar-lo. L’alumne aprendrà, gràcies a aquesta retroalimentació, que els errors són una gran oportunitat per avançar.

Heteroavaluació (professor-alumne); per mitjà de l’observació a l’aula, els professors de les diferents matèries implicades al projecte, anirem també valorant el treball dels alumnes. Ho farem tant d’aquells aspectes actitudinals (responsabilitat, compromís, presa de decisions, etc) com de les diferents activitats individuals o grupals recollides a la seua carpeta d’aprenentatge.

Per una altra banda, i dins d’aquesta heteroavaluació, al final de cada projecte demanarem als alumnes que facen una valoració general d’aquest, la qual ens ajudarà a conèixer quines han estat les seues dificultats, a millorar el nostre plantejament i a mantindre la motivació i satisfacció dels estudiants.

Després de l’1 el 2

Des del nostre punt de vista és imprescindible adoptar una metodologia de treball que ens done seguretat en la creació de les diferents propostes de projectes que puguen aparèixer, que ens agilitzen la feina a realitzar gràcies a uns passos ben definits i que ens permeta documentar tota la informació que proposem i que obtenim dels nostres alumnes.

Així, vhem estipulat un procediment a seguir a l’hora de dissenyar un projecte per l’alumnat. En una primera fase, establim el Pla General del Projecte on s’ha d’acordar entre els professors que hi formen part els aspectes bàsics del projecte: la descripció de la proposta, el producte o resultat final a obtenir i els fils conductors que permeten fer extens el projecte, així com els continguts que cada docent, des de la seua matèria, vol transmetre i  que poden encaixar amb la idea del projecte.

En una segona fase, s’arriba a un nivell de concreció més elevat, i es detalla el Pla d’Activitats de cada matèria. Cada docent coneix quantes hores de la seua assignatura van destinades al Projecte i ha participat en el Pla General, per tant, detalla un seguit de tasques ja orientades a la proposta de projecte que cobreixen les hores de la seua matèria.

L’última fase és la fase de la fusió i a on el Projecte es fa interdisciplinar i es barregen totes les matèries que hi són presents, partint de les tasques que ha definit cada docent a la seua assignatura. En aquesta fase es detallen els enunciats que tindran els alumnes de les diferents activitats que es proposen i a on les matèries es barregen, es fusionen i es contextualitzen  per definir el Pla de Treball de l’alumne, que el guiarà durant tot el projecte.

De moment, aquesta fase de  fusió és la que ens ha resultat més complicada; ens ha costat molt  connectar activitats de diferents matèries en un sol enunciat i aconseguir, a més, que aquest resulte atractiu per l’alumne.  En qualsevol cas, el que sí tenim clar és que aquest procés, amb aquestes tres fases que hem detallat anteriorment, ens facilitarà molt  l’elaboració dels nostres projectes.

Implementació

Enguany és el primer curs en què treballarem per projectes al nostre centre. Tenint en consideració les limitacions a nivell d’aulari, horari i recursos humans que posava sobre de la taula la direcció de l’ institut, hem acordat concentrar en un dia a la setmana (dimarts), durant quatre hores i mitja el que seria la sessió amb Treball per Projectes, focalitzada exclusivament en tots els primers d’ESO.

En base a diferents variables -professorat implicat, dificultat de confeccionar horaris i altres-  hem decidit apostar per les mateixes quatre assignatures tot l’any: matemàtiques, anglès, tecnologia i castellà, fent cada avaluació un projecte amb enfocament globalitzat, de forma cooperativa i amb avaluació formadora.
La temporització de les sessions seguirà sempre un patró semblant i el professorat s’esdevindrà més un recolzament i un guia permanent en tota la fase del projecte.

La primera part de la sessió serà un: “On som?” En aquesta primera part, cada grup valora el punt en què es troba i què hi ha endarrerit de la classe anterior. Una segona part serà un: “Què hem de fer avui?” Cada equip ha d’establir el seu propi pla d’acció per ser eficients i eficaços durant el temps de treball. Així doncs, la tercera part seria un: “Fer”. A partir d’aquí els diferents equips  treballen amb el suport i guia del professorat assistent. I, finalment, una última part serà un: “Què hem fet?” Aquesta consistiria en un tancament per fer consciència del que s’ha après i per autoavaluar-se i coavaluar-se.

A la primera avaluació hem començat pel projecte “La nostra volta al món”. Els nostres alumnes planificaran i “visitaran” un país de cada continent. Abans de res han hagut d’argumentar la seua elecció i han indicat en un mapa quina serà la seua ruta. A partir d’aquí, treballaran continguts no sols de les quatre matèries que comentàvem anteriorment, sinó també de matèries com geografia -no podia ser d’una altra manera tractant-se de realitzar un viatge- o visual i plàstica.  Reservaran vols i hotels, escriuran crítiques d’alguns dels serveis dels que han fet ús, coneixeran la cultura i tradicions d’aquestos països, dissenyaran maquetes d’algunes de les construccions més emblemàtiques dels països del seu itinerari, etc.

 

La nostra intenció amb aquest projecte és, més enllà d’aconseguir que assoleixen aquestos continguts, despertar en ells l’afició per viatjar i la curiositat per descobrir noves realitats.

Pensant en futur

Com explicàvem al primer article, enguany ha estat el primer curs en què hem decidit endinsar-nos en el repte de treballar per projectes i hem format un equip impulsor integrat per vint professors de diferents especialitats.

Encara que es tracta d’un nombre bastant elevat de participació, ens hem trobat amb alguna dificultat a l’hora de distribuir-nos per planificar els nostres projectes. Casualment no hi ha coincidències de grups entre els components de l’equip, és a dir, que, com a molt, són dos els professors que comparteixen un mateix grup. Això ha condicionat molt la nostra possibilitat d’implementar projectes durant aquest curs escolar. Vam estar pegant-li moltes voltes intentant trobar la manera d’implicar més de dues disciplines en, al menys, un projecte, però no va ser possible i, finalment, vam decidir començar a planificar projectes pensant en el curs vinent.

Aleshores vam organitzar-nos atenent al nivell en què teníem més grups i intentant evitar que coincidiren dos professors d’una mateixa matèria en un mateix grup. D’aquesta manera ens van sortir sis grups; dos de primer de l’ESO, dos de segon, un de tercer i un de quart.

Els diferents components de cada grup van començar comparant les seues programacions per trobar aquells continguts que, d’alguna manera, pugueren estar tractats des de diferents àmbits i integrar-los en un mateix projecte.

Entre ells potser podríem destacar-ne dos; “Escapa’t”, que consisteix a una mena de scape room, i “A l’abordatge”, un projecte bastant artístic ja que en ell s’integren continguts de les àrees de Visual i plàstica, Música, Tecnologia i Llengua i literatura castellana.

 

 

Comencem bé

Després de contemplar diferents opcions, al nostre equip impulsor vam decidir que el que més ens interessava era reunir-nos una vegada al mes amb sessions de quatre hores de durada; un dimarts al mes de 16:00 a 20:00.

Xavi i jo vam tenir clar des del començament que, tant per la franja horària en què tindrien lloc com per l’extensió d’aquestes, havíem de preparar sessions molt dinàmiques per tal que no es feren massa pesades per als nostres companys.

En la primera d’elles vam dur-nos una molt grata sorpresa.Havíem planificat una activitat a la qual, a priori, pensàvem dedicar una hora o hora i mitja perquè el nostre equip impulsor, a partir de la reflexió i de les pròpies experiències, establira quins eren els principals objectius que guiarien els nostres projectes, així com  quins podrien ser els criteris d’avaluació i els indicadors d’èxit.

Aquesta activitat es va allargar més d’una hora; als nostres companys se’ls veia molt engrescats i, efectivament, en acabar la sessió, molts d’ells ens van comentar que fins ara mai havien dedicat un espai per compartir amb la resta de l’equip docent maneres de fer o inquietuds.

Vam haver de fer una petita reestructuració en les sessions posteriors, però vam marxar tots molt contents; havíem començat de la millor manera imaginable.

A continuació teniu una fotografia de la pluja d’idees que vam aconseguir entre tots.

Institut F.X. Lluch i Rafecas

Som l’equip impulsor de l’Institut F.X. Lluch i Rafecas, de Vilanova i la Geltrú. El nostre és un centre bastant gran, amb entre tres i quatre línies a l’ESO i  Batxillerats, i diversos cicles tant de grau mitjà com superior.

Enguany ens hem adherit a la XCB’s i ens hem proposat l’objectiu de començar a treballar per projectes a partir dels curs vinent. Fins ara eren pocs els professors que, puntualment i sempre de manera unidisciplinar, aplicaven aquesta metodologia a l’aula. Aquest curs, en canvi, vint de nosaltres hem conformat un grup impulsor i estem reunint-nos periòdicament per a reflexionar sobre la nostra tasca docent, així com per a planificar i dissenyar projectes cara al curs vinent.

Malgrat els dubtes i les pors que comporten sortir de la nostra zona de comfort, estem molt il·lusionats i amb moltes ganes de dur aquest nou repte.