Implementació

Enguany és el primer curs en què treballarem per projectes al nostre centre. Tenint en consideració les limitacions a nivell d’aulari, horari i recursos humans que posava sobre de la taula la direcció de l’ institut, hem acordat concentrar en un dia a la setmana (dimarts), durant quatre hores i mitja el que seria la sessió amb Treball per Projectes, focalitzada exclusivament en tots els primers d’ESO.

En base a diferents variables -professorat implicat, dificultat de confeccionar horaris i altres-  hem decidit apostar per les mateixes quatre assignatures tot l’any: matemàtiques, anglès, tecnologia i castellà, fent cada avaluació un projecte amb enfocament globalitzat, de forma cooperativa i amb avaluació formadora.
La temporització de les sessions seguirà sempre un patró semblant i el professorat s’esdevindrà més un recolzament i un guia permanent en tota la fase del projecte.

La primera part de la sessió serà un: “On som?” En aquesta primera part, cada grup valora el punt en què es troba i què hi ha endarrerit de la classe anterior. Una segona part serà un: “Què hem de fer avui?” Cada equip ha d’establir el seu propi pla d’acció per ser eficients i eficaços durant el temps de treball. Així doncs, la tercera part seria un: “Fer”. A partir d’aquí els diferents equips  treballen amb el suport i guia del professorat assistent. I, finalment, una última part serà un: “Què hem fet?” Aquesta consistiria en un tancament per fer consciència del que s’ha après i per autoavaluar-se i coavaluar-se.

A la primera avaluació hem començat pel projecte “La nostra volta al món”. Els nostres alumnes planificaran i “visitaran” un país de cada continent. Abans de res han hagut d’argumentar la seua elecció i han indicat en un mapa quina serà la seua ruta. A partir d’aquí, treballaran continguts no sols de les quatre matèries que comentàvem anteriorment, sinó també de matèries com geografia -no podia ser d’una altra manera tractant-se de realitzar un viatge- o visual i plàstica.  Reservaran vols i hotels, escriuran crítiques d’alguns dels serveis dels que han fet ús, coneixeran la cultura i tradicions d’aquestos països, dissenyaran maquetes d’algunes de les construccions més emblemàtiques dels països del seu itinerari, etc.

 

La nostra intenció amb aquest projecte és, més enllà d’aconseguir que assoleixen aquestos continguts, despertar en ells l’afició per viatjar i la curiositat per descobrir noves realitats.

Reformes a la cuina

L’alumnat mostra curiositat per una habitació que hi ha en un dels extrems del passadís de la segona planta del centre i la qual rep el nom de cuina. Aprofitant aquestes preguntes any rere any i el profit escàs que se’n fa de la cuina, es va decidir poder oferir l’espai per a poder proposar idees per tal de treure’n profit.

Es plantejaria confeccionant equips de projectes on cada equip presentés una proposta i la que sortís més votada entre l’alumnat, seria la que es duria a la pràctica.

Les possibles idees que es van parlar van ser vàries:

  • Es demanarà el projecte en plànols.
  • Pressupostos necessari per a la realització del projecte.
  • Viabilitat del projecte.
  • Legalitat de la proposta (que allò que es realitzi, estigui dins de la normativa de construcció que ha de complir un centre educatiu).

El producte final seria poder tenir una sala adequada a les necessitats que l’alumnat hi detecta i que sigui un espai funcional per alumnat i docents.

La gossera

Des del centre on estem ubicats, sovint sentim bordar als gossos que estan a la gossera del camp de tir. L’alumnat de vegades mostra un cert neguit pel fet de no saber si realment els gossos estan bé o no.

Des dels àmbits de ciències experimentals, Llengües i tecnologia, Es plantejarà poder treballar quines són les condicions necessàries, per poder obrir una gossera, tenint present:

  • Necessitats físiques dels gossos
  • Necessitats fisiològiques
  • Condicions sanitàries
  • Normativa dels espais que han de tenir els gossos
  • Formació del personal que hi treballa amb ells
  • Motius pels quals els gossos estan a gosseres
  • Sortida que se’ls hi dona als gossos

Una vegada estigui la cerca feta, es proposarà a l’alumnat simular l’obertura d’una gossera tenint present tot el material de cerca que han aconseguit i, si es veu viable, poder presentar aquest projecte en alguna associació que vetlli pels gossos.

A 1r B ens preguntem: Què passa amb les deixalles?

Si bé des de fa anys a les escoles es treballa per projectes, el fet de formar part del grup impulsor al centre ha fet replantejar i trontollar la manera de fer-ho fins ara.

Per tal de iniciar el tema de les deixalles, a 1r vàrem permetre que el paper s’acumulés dia a dia a la paperera i que el nostre conserge no fes la seva tasca.

Aquesta situació va provocar tot un debat que els propis alumnes van gestionar per esbrinar on anava tot allò que llencem a les escombraries.

A partir de l’observació, ells i elles varen fer els diferents contenidors que veien al carrer i van decidir el treball del reciclatge dels diferents residus.

Els grups de treball cooperatius (en aquest cas fets per la tutora) van elaborar un guió de quines eren les inquietuds que tenien al voltant del reciclatge del producte triat (vidre, paper, plàstic i orgànic).

Ells i elles van decidir les preguntes i els dubtes que havien de resoldre. Alguns van optar per preguntar a les famílies, d’altres per fer ells mateixos una reflexió, d’altres van recórrer a experiències viscudes.

Van demanar poder explicar-ho a la resta de la classe i van fer petites conferencies.

Tot i decidir que avaluaríem al final del projecte i confeccionar una rúbrica entre tots i totes del treball en grup, l’autoavaluació és en aquest cas una de les potes que resten més coixes. Crec que amb nenes i nenes de curta edat és important un treball més sistemàtic a l’hora d’aprendre i, per tant, l’autoavaluació i l’us de les rúbriques hauria de ser una eina molt utilitzada per tal que puguin entendre el seu funcionament.

El fet de treballar els projectes des d’una vessant més competencial també ha obert portes a que tots i totes puguin participar, intervenir, col·laborar  i aprendre d’acord amb les seves capacitats. Quan se’ls dóna veu i protagonisme, la canalla es mostra més motivada, més relaxada i més participativa.