Agrupaments

En la última sessió de treball el dilluns 5 de març, vam parlar sobre què són els grups cooperatius, quin tipus d’agrupaments són els millors, com han d’estar composats,…

També, cosa que desconeixíem, la importància que cada grup de treball ha de tenir un nom i un logotip per tal que hi hagi un sentiment de pertinença al grup.

Per tal de posar la teoria en pràctica i relacionar-la amb el nostre projecte, durant la sessió de l’equip impulsor vam fer una activitat en grup, on cada un tenia un paper a desenvolupar, sobre les claus dicotòmiques.

 

 

 

 

D’on prové el que mengem?

La reunió del 21 de febrer ens ha fet reflexionar sobre la complexitat de trobar una pregunta que realment sigui motivadora i generi l’esperit de descoberta en l’alumnat. Inicialment les preguntes que ens sorgien no eren prou “originals” i estaven allunyades a la vida quotidiana dels nens i les nenes.

Finalment hem trobat la solució i això ens ha obert un ventall d’idees per seguir treballant durant la següent sessió. A partir del menjar que porten els nens per esmorzar averiguarem de quina localitat i de quina comarca prové cada un dels aliments. D’on ve el fuet del teu entrepà/ iogurts que ens donen al menjador?
Són productes d’origen català i, per tant, ens facilita la posterior connexió amb el treball més profund de les comarques de Catalunya.

A partir de productes alimentaris que es consumeixen a l’escola o que consumeixen les famílies, es cerca el lloc de fabricació d’aquest aliment; és així que comencem a parlar del concepte de comarca i dels sectors econòmics.

Per arribar a comprendre per què a una regió s’hi desenvolupen determinades activitats econòmiques cal tenir en compte, prèviament, els factors condicionants: extensió del territori, característiques del relleu, hidrografia, climatologia, demografia, interrelació entre diferents sectors econòmics, vies de comunicació, tradició històrica, etc.
Totes aquestes qüestions van sorgint gradualment: a mida que cerquem resposta a una pregunta se’n generen de noves.

Per tant i enconclusió, hi ha una relació prou sòlida entre la pregunta inicial i el projecte.

Una de les primeres sessions es dedica a explicitar els coneixements previs dels alumnes sobre l’aliment que ha originat l’interès inicial, sobre les qüestions relacionades amb la seva fabricació i sobre la comarca productora. En aquesta sessió sorgeixen altres productes catalans i s’amplia el focus a tota la comunitat autònoma. A continuació, se’ls demana un petit treball de recerca amb l’ajuda de la família sobre quins altres productes s’elaboren a Catalunya ja siguin alimentaris o d’altre tipus i ubicar en el mapa el municipi i comarca on es fabriquen.

A sessions posteriors es distribueixen els alumnes en grups petits i se’ls anima a plantejar-se preguntes i qüestions que els agradaria saber sobre alguna comarca i sobre quines activitats econòmiques s’hi desenvolupen.

Sovint els alumnes s’interessen per una comarca determinada per motius personals; per exemple, perquè la seva família prové d’aquella comarca, perquè hi van sovint o hi han anat recentment, perquè són consumidors d’algun producte fabricat en aquella zona, etc.

A més, durant la realització del projecte sorgeixen curiositats i preguntes per part dels alumnes que no s’havien previst. En aquests casos, se’ls dona la llibertat d’investigar aquell aspecte que vulguin saber i se’ls ajuda a trobar la informació i a fer.ne el posterior tractament.

Sovint els alumnes s’interessen per una comarca determinada per motius personals; per exemple, perquè la seva família prové d’aquella comarca, perquè hi van sovint o hi han anat recentment, perquè són consumidors d’algun producte fabricat en aquella zona, etc.
Els continguts de les diverses àrees que contribueixen al projecte són dades i informacions reals que en ocasions requereixen contactar amb alguna entitat per demanar informació. ( No s’ha fet però seria interessant ).

Les àrees implicades en aquest projecte són coneixement del medi natural i social, matemàtiques, llengua catalana i l’àmbit artístic ( música i plàstica ). Les mestres implicades es coordinen setmanalment per planificar la presentació dels continguts i les tasques a fer. Se seleccionen els continguts propis de cada àrea per a treballar-los en el context d’aquest projecte. Es preparen materials en diferents suports, es cerquen fonts d’informació fiables i es dissenyen activitats i dinàmiques diverses.

Institut Joaquim Blume. “Pluja d’idees” per a la revista

En la clase de castellano de 4B (grupo reducido) hemos dedicado el último cuarto de hora a proponer una “lluvia de ideas” para nuestra revista. Han surgido propuestas interesantísimas: crucigrama con palabras relacionadas con un periodo literario, espiral con nombres de autores, redacción de una carta a un escritor famoso, sopa de letras con términos deportivos (somos un centro de tecnificación), etc.
Y el proyecto CONTINÚA.

Preparando la revista

Discutiendo los temas

Más discusiones …

Continua llegint

Institut Joaquim Blume. Sessió de treball del 19 de febrer per a preparar el projecte “La Revista”.

Sessió de treball de professorat per tal de preparar el projecte “La revista” de l’institut Joaquim Blume

Dilluns 19 de febrer, l’equip docent que participa en la Xarxa de Competències Bàsiques s’ha reunit amb la finalitat de continuar treballant en el projecte d’elaboració de “La Revista” de l’institut Joaquim Blume.

El professorat en sessió de treball

L’alumnat que participarà en aquest projecte serà el de 3r i 4t d’ESO del centre escolar. L’esmentat alumnat ja coneix el projecte i el professorat ha iniciat les tasques de distribució de la feina en els diferents grups d’alumnat.

 

Concreció d’activitats

Sessió 4

La sessió que hem realitzat avui tenia l’objectiu de concretar les activitats que inclourem en el nostre projecte sobre el tema de les colònies “viure el bosc” i establir una planificació més o menys clara en relació a la programació: la temporalització, l’horari, quins mestres entrarien a l’aula, les dimensions que haurem de tenir en compte i la part d’avaluació.

Com que a l’última sessió vam decidir convidar les tutores de tercer i quart de primària, la reunió d’avui ha girat en torn els continguts que treballen a Cicle Mitjà a partir de les colònies i altres sortides. Les tutores ens han explicat les seves experiències, les seves inquietuds i dubtes respecte el projecte de l’equip impulsor, ens han guiat i ens han donat un cop de mà en la decisió de les activitats que farem amb l’alumnat.

Concretament ens han explicat quins continguts ja havien treballat sobre el tema del bosc i la bassa: estan acabant amb l’esquelet (esquelet d’un ocell, d’un mamífer i esquelet humà) i ara començaran amb els invertebrats. A més, ja han parlat d’alguns temes clau de les colònies com són les egagròpiles de les òlibes i altres aus (relacionat amb la sortida al Cim de les Àguiles).

Per tant, hem fet un esquema dels temes que s’han de tractar durant el projecte i falta acabar de relacionar-los entre ells. El que tenen en comú és que tots es treballen a les colònies que és el que ens interessa:

– Per una banda tenim les xarxes tròfiques. Un cop l’alumnat sigui capaç de fer una xarxa tròfica, podrà construir una piràmide ecològica. A les colònies fan un joc amb una reflexió posterior en torn a aquest tema (“joc de les sargantanes/guineus). També ens hem plantejat una pregunta inicial que podem fer als alumnes: què passa si hi ha el mateix nombre de guineus i sargantanes? Amb altres paraules: què passa si hi ha el mateix nombre d’animals depredadors que de preses?

Durant tot el debat hem anat buscant possibles preguntes que guiïn la recerca individual dels nens i les nenes, que generin debat, ganes d’aprendre i saber coses noves, etc.

– En segon lloc tenim el tema de l’esquelet, el qual les tutores ja ens han confirmat que l’estan treballant actualment. L’esquelet es relaciona amb les xarxes tròfiques quan parlem d’algunes espècies d’aus (com les òlibes).

– En tercer lloc tenim el tema de les claus dicotòmiques. Aquesta temàtica es treballa a les colònies, ja que els alumnes han d’omplir un dossier fent un treball de camp. Classifiquen fulles i espècies d’arbres amb un sistema binari.

Hem mirat entre tots referències de programacions i també material de les colònies d’altres anys que ens han ofert les tutores de tercer i quart convidades a la sessió.

Finalment hem decidit enfocar-nos en les claus dicotòmiques, ja que encara no han començat a treballar-les i és un tema interessant perquè inclou totes les àrees del currículum.

També ens han sorgit molts dubtes que hem estat debatent. Aquests són alguns exemples:

– Com podem programar totes les activitats si en un projecte ens hem de guiar pel que volen saber els alumnes? Les activitats no han de sortir de les seves reflexions? Com programem sense saber el que passarà?

– Què i com avaluem?

– Com fem perquè l’alumnat tingui interès en els continguts? Si l’alumnat desconeix un tema, no pot tenir-hi interès perquè no sap que existeix.