El projecte va finalitzar i es va dedicar una darrera sessió a que l’alumnat expressés la seva opinió sobre el que havien fet i com s’havien sentit davant del repte de dissenyar ells la feina sobre el que volien aprendre.
Ens hem trobat de tot, com cali esperar, però el que més i que era l’objectiu d’aquesta feina, amb el plantejament dels dubtes i les realitats que l’alumnat té sobre el desenvolupament de la seva autonomia personal i social.
Han observat com la coordinació al treball col·laboratiu és primordial i que, treballar per grups no vol dir repartir-se la feina sense més. Tots i totes havien de ser part de la feina i les solucions, de les preguntes i de les respostes. Adonar-se’n que, més enllà de poder preparar sessions i plantejar activitats, hi ha una feina de posar-s’hi d’acord amb els companys. Des de l’inici, en la tria del tema, fins al desenvolupament de les sessions.
L’alumnat ha estat capaç de fer aquestes reflexions internes i exterioritzar-les a la resta del grup. Alguna mostra de les quals són aquestes:
“També m’he sentit molt bé en veure el que volíem que passes ha passat com per exemple que la gent es coneixes més i participessin.”
“Per fer les tasques ens vam organitzar de tal manera que cadascú feia una activitat o alguna explicació, penso que al principi eren un bon mètode per fer tot el material per poder fer la classe però al final em vaig adonar que no era bona idea. Perquè per exemple si algú no hi era o no podia fer aquella part de la classe els altres companys no sabien quasi res i per tant no podien donar una bona explicació o poder presentar bé”
A la fi, han pogut comprovar que el procés d’aprenentatge no només està basat en continguts i metodologies, sinó que també té un component personal i social que s’ha de tenir molt en compte.











