Aquí us deixem algunes de les valoracions dels alumnes després de treballar en el projecte “La història de la Prehistòria”.
La veu dels alumnes
Respon
Arxiu d'etiquetes: Rosselló Pòrcel
Avaluació “La història de la Prehistòria”
Un cop finalitzat el projecte, els alumnes han valorat el procés d’aprenentatge omplint un full d’autoavaluació en què destacaven els següents aspectes:
-consciència de grup de treball
-regulació de l’aprenentatge
-gestió del temps
-treball en equip
-compromís i responsabilitat
-grau de satisfacció
Els mestres hem avaluat els següents aspectes del projecte a mesura que s’anava desenvolupant: l’actitud i la responsabilitat, l’organització, la col·laboració i l’exposició oral. A més a més, s’ha tingut en compte les competències bàsiques de la dimensió que correspon al món actual dins l’àrea de coneixement del medi a cicle mitjà i s’ha avaluat el dossier del producte final.
Un cop finalitzat el procés d’aprenentatge, els i les alumnes han completat, individualment, un dossier en el què apareixen preguntes per resoldre i fitxes per omplir on es detallen els aprenentatges que s’han dut a terme durant l’elaboració del projecte.
4 Com es vestien a la Prehistòria
Producte final “La història de la Prehistória”
El projecte ha finalitzat amb una exposició oral en què han pogut compartir amb la resta de les classes de l’escola tota la feina.
Han tingut com a suport el mural que han anat confeccionant.
A banda del mural i l’exposició, els alumnes han fet un dossier on trobem les informacions més rellevants.
Implementació “La història de la Prehistòria”
Els alumnes han cercat la informació pels següents canals: per internet, seleccionant les pàgines de consulta que vam convenir els mestres, amb llibres de la biblioteca de l’escola i amb la visualització de dues pel·lícules.
Els coneixements previs van quedar reflectits el dia que vam formalitzar les preguntes del projecte. A mesura que anàvem decidint quines preguntes quedarien, els i les alumnes, per grups, compartien i explicaven la informació i les coses que sabien. El punt de partida del cos del projecte va ser classificar les preguntes, i el recull d’informació que posteriorment van buscar, en temàtiques que abastissin el significat de les mateixes preguntes. Així va quedar la següent classificació: preguntes que feien referència a l’habitatge, les costums i la convivència, al llenguatge, a les eines, als animals i la caça, als descobriments i l’evolució pròpia dels humans.
El tractament de la informació va ser el següent: primer pensaven i organitzaven els mitjans per on podrien trobar la informació. Un cop la recerca estava feta, feien una selecció amb allò que ells consideraven que era el més important. Escrivien la informació a l’esborrany i se l’explicaven entre els membres del grup. Després quan la informació que havien buscat estava posada en comú dins el grup, la plasmaven en el mural i cercaven imatges que l’acompanyessin. Per tant, l’esborrany els servia per repassar allò que anaven treballant fins arribar a la organització de tota la informació.
Un cop plasmaven en el mural la informació prepararien la exposició oral.
Metodologia “La història de la Prehistòria”
L’organització del treball per projectes ha estat fer grups de dos o tres alumnes on cada membre es repartia les tasques de: cerca d’informació, anàlisi / interpretació de la informació trobada i plasmar aquesta informació en paper. Els mestres hem guiat i reforçat el procés dels alumnes.
Les primeres sessions van servir per determinar els temes que agruparien les diferents preguntes que van aparèixer. Un cop feta la tria dels temes, amb les preguntes agrupades, van començar a delimitar la informació que podrien anar a cercar.
Els materials que han fet servir per cercar el gruix de la informació han estat bàsicament les «tablets» i els ordinadors portàtils. Amb la consulta a «internet» els alumnes han buscat les fonts on han cregut que podien respondre les preguntes. També han consultat altres fonts documentals com els llibres il·lustrats amb referències a la prehistòria que han trobat a la biblioteca i llibres que han portat de casa. Quan han tingut les respostes a les preguntes formulades han començat a crear cartolines exposant amb colors i fotografies la informació obtinguda.
La premissa ha estat que, una vegada acabada la recerca de la informació, tot allò que trobessin hauria de ser compartit amb els companys de forma oral i escrita. D’una banda, la informació plasmada en cartolines, esquemes i l’elaboració de mapes conceptuals han quedat penjats i, de l’altra, cada petit grup haurà de fer una exposició oral d’allò que han trobat.
Planificació “La història de la Prehistòria”
La primera idea que ens va venir al cap a l’equip de Cicle Mitjà per triar el tema del projecte que estem desenvolupant a quart va ser la d’aprofitar la visita al Cosmocaixa, veure l’elenc de temàtiques atractives que ofereix el museu per intentar cridar l’atenció dels nens i nenes de quart.
La visita la vam fer a principis del primer trimestre i va captar l’atenció dels alumnes. La vam planejar com un primer contacte amb el ventall de possibilitats que es podrien treballar en el projecte. Vam dividir la classe en grups i cada grup va treballar un dossier de preguntes de cadascun dels temes que hi ha en el Cosmocaixa. El dossier els obligava a passar gairebé per tots els racons del museu.
A l’endemà els vam corregir i els nens i nenes van valorar molt positivament l’experiència i la visita al museu.
El següent pas va ser fer una tria dels temes que es volien treballar en el projecte per posar-los en una llista que després votarien. D’entre els diferents temes elegits, va guanyar la prehistòria / l’evolució humana.
A partir d’aquí, els alumnes van elaborar un llistat de preguntes que van escriure i repartir entre la classe. Això va ser després de filtrar el total de les preguntes, ja que van sorgir més de trenta relacionades amb l’origen del temps, la formació de la Terra, els primers homínids i altres aspectes que no lligaven amb la temàtica que van triar.
Amb el llistat general de preguntes elaborat, vam decidir organitzar-les per característiques comunes i, a continuació, les vam etiquetar segons feien referència al temps o cronologia, a la convivència, a la caça i alimentació, a l’habitatge, etc.