La veu dels alumnes

Aquest article l’hem volgut fer esmentant idees que els nens i nenes ens diuen de quan els hi preguntem si els agradat fer el projecte, o si l’activitat d’avaluació més competencial els ha semblat més difícil o més fàcil…

Pel que fa al treball de projectes, els agrada, estan molt motivats i els ajuda a contruir el seu rpopi aprenentatge, Què se, què he d’aprendre, com ho farem… si seguim un pla de treball els ajuda a guiar aquest aprenentatge.

Una de les activitats competencials que van volem implementar a 4t, ells l’havien trobat més difícil, però més divertida. És a dir, s’havien adonat que potser creuen que saben moltes coses ( conceptes, idees, …)però no saben aplicar-les. I ells volen saber aplicar.

Ens agradaria afegir un petit document visual de com ells estan de motivats i emocionats davant d’un treball que ells porten un mes preparant amb la seva tutora i altres mestres que ho reforcen per presentar una investigació de classe al congrés de Ciència.

[flv]https://drive.google.com/file/d/13nw1F3NtZ5rh1MSJSKudq-0XMigrH7o3/view?usp=sharing[/flv]

 

El producte final dels alumnes.

Un any més els alumnes de  segon han participat al Congrés de Ciència de Badalona, per tant el producte final ha estat l’exposició oral dels alumnes.

Aquest Congrés es fa en el museu de Badalona, organitzat pel CRP amb la participació de diferents escoles i edats diferents.

Per fer el projecte es parteix del mètode científic per fer una investigació.

El nostre projecte es diu El camí d’una galeta i us presentem el power que van fer servir per la presentació.

Com implementem el treball a l’escola?

La implementació es va dur a terme amb tot el claustre i vàrem necessitar diferents sessions. volíem provocar el debat , el treball col·lectiu i que tothom veies que quan fem projectes tots tenim punts forts i febles i cal compartir-ho per entre tots millorar .

La primera sessió  es va demanar els mestres que per cicles portessin una activitat que es treballaven amb els seu alumnes, un cop escollida havien de valorar si era prou competencial, seguin els referents que ens varen donar a la formació de xarxes, per comprovar si l’activitat complia els requisits competencials i fer els canvis necessaris per millorar-la.

En una altre sessió vàrem presentar un projecte que s’havia fet a l’escola el curs anterior amb els alumnes de segon. Tots junts vàrem anar buscant aquells punts que creiem que es podia millorar, com fer-se preguntes, marcar objectius, presentar activitats…Amb la idea de millorar el projecte entre tots i totes.

En una altre sessió, que va durar tres dies, amb grups de 3 o 4 mestres, vàrem programar un projecte seguin el model  de xarxa de competències era important per anar seguint tots els passos i poder familiaritzar-nos amb diferents aspectes de la programació com els objectius d’ aprenentatge, criteris d’avaluació, àmbits i dimensions…va servir per parlar de totes les parts i no deixar-nos cap.

Amb aquests tipus d’ implementació el claustre valora molt positivament les diferents sessions, per què fomenta el debat, en fa prendre consciència del que podem millorar permet intercanviar idees, inquietuds i sobretot  acords.

Aquí us deixem alguns dels documentes que vàrem fer, alguns ens han ajudat a poder iniciar la programació d’un projecte que era un neguit de la majoria del claustre.

Documents implementació a l’escola.

L’avaluació dins els projectes

Nosaltres com a escola vam decidir que l’avaluació era el nostre punt fluix. Vam acordar que de cara al proper curs, ens ficaríem de ple en com avaluem. Ja el curs passat vam fer un gran avenç i vam posar en comú davant del claustre, rubriques, graelles i les eines d’avaluació per cicles.

Vam quedar que les activitats que es fan durant tot el projecte algunes han de ser d’introducció, altres d’aprenentatge, altres de reforç d’aprenentatges, altres on es pugui anar avaluant què saben, com ho saben…

Aquest curs ens agradaria documentar una auto avaluació de segon i un parell d’activitats que ens han ajudat a saber d’on partim i on hem arribat, o on estem.

Cal recordar que durant tot el procés hem anat explicitant els objectius, què s’espera dels alumnes, què han de saber i com ho farem per aprendre-ho.

Això ajuda molt al seu aprenentatge i creiem que ha anat prou bé.

Aquí us deixem una mostra pel que fa al dossier que ells han anat fent ( llibreta d’aprenentatge guiada). autoavaluació

En iniciar el projecte vam voler saber Què saben? Van haver de pensar quin era el amí d’una galeta. Així es va anomenar el projecte de segon que després van presentar al congrés de Ciència. Un cop acabat tot el treball d’investigació, vam tornar a demanar què en sabeu ara? I es va veure clarament la millora. Tant en els conceptes, com en el dibuix dels òrgans que eren molt més acurats.

L’avaluació inicial la van fer en grups de 4, per poder aportar idees entre tots. La última la van poder fer individualment. Us deixem la mostra.

Aportacions Activitat 1

Avaluació

Ens posem en marxa: PLANIFIQUEM!

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

A la nostra escola portem un temps reflexionant sobre la nostra tasca educativa i encara ho estem fent, ja que pensem que és la manera d’anar millorant per tal de donar resposta  la nostra tasca educativa.

Millorem les activitats per tal de fer-les més competencials, ens formem per tal de donar resposta als interessos dels nostres alumnes i busquem que ells siguin els protagonistes, intentant fent activitats motivadores i més actives. A Infantil treballem els espais d’aprenentatge, a Cicle inicial hem introduit els racons de llengua, matemàtiques i activitats per al desenvolupament de les Tecnologies per a l’aprenentatges i el coneixement (TAC) per treballar l’autonomia i poder tenir en compte els nivells i estils d’aprenentatge. A Cicle Superior hem introduit el treball de caixes d’aprenentatge.

Així doncs calia posar-nos les piles amb el Treball per Projectes, ja que a partir de preguntes, podriem implicar molt més a l’alumne plantejant activitats i propostes on l’alumne més atònomament pogués resoldre-les culminant amb un producte final.

Amb aquesta premisa l’any passat vam arribar a uns acords que tots i totes havíem de tenir en compte. A l’hora de la veritat, com a claustre ens trobàvem amb dificultats per dur-lo a terme.

Una de les activitats que vam fer dins el grup impulsor va ser una reflexió individual de punts positius i negatius que teníem coma mestres a l’hora de portar un projecte a l’aula. Van sortir reflexions molt bones.

 

 

Com a proposta vam arribar a l’acord de deixar un “Projecte model” , a partir d’un i que entre tots milloraríem, i valoraríem per poder veure les mancances i com es podria millorar.

Aquest projecte es va presentar el curs passat en el Congrés de Ciència

“Del bassal al llac”

 

Ens presentem! Som l’escola Llibertat.

Hola companyes i companys, som l’escola Llibertat, aquest és el segon any que ens trobem a Xarxes. I esperem que poguem deixar pal·lesa la nostra feina.

Som una escola on l’Equip Impulsor el formen tots els membres del claustre ( Mª Josep, Cristina, Sonia,Berta, Inma, Mònica, Ade,  Ana, Rosalia, Sara, Marta, Neus, Eva, Oriol, Laura, Eli, Antònia…  Les coordinadores som la Muntsa i la Laura.

Com a claustre tenim moltes ganes de canvi i un d’ells és poder introduir els projectes com una manera més de treballar a la classe.

Aquí ens podeu veure reflexionant!

 

LA VEU DELS ALUMNES

A on es va poder valorar més com havia agradat el projecte i què havien aprés els i les alumnes va ser quan se’ls va oferir un espai per opinar sobre el projecte i on poder explicar què havien aprés al igual el que no els havia agradat o es podria millorar.

Tot recollit en unes targetes les quals entre tots i totes van ser valorades per poder explicar al Congrés de ciències.

Es va votar quines eres les més importants o destacades entre tots plegats, triant aquelles més rellevants positives i negatives i no només aquelles en les que els i les alumnes explicaven els continguts que havien aprés.

AVALUACIÓ

Tota activitat ha estat vàlida per avaluar els aprenentatges dels i les alumnes a la vegada que el seu esforç, motivació, evolució, implicació, expressió verbal, col·laboració… totes aquestes observacions queden enregistrades en notes de camp per part de la tutora.

Es van dissenyar dos activitats a mode fitxa per fer de forma individual per ajudar a obtenir més informació i una nota final de cada alumne sense ser aquesta la total i final del projecte doncs els aspecteS anteriors s’havien de tenir en compta.

PRODUCTE FINAL

Per a la tutora el producte final més important ha estat que els nens i nenes hagin aprés gaudint de poder respondre i saber la resposta d’algunes de les preguntes inicials. Per tant com a productes finals tots són vàlids per aconseguir que els i les alumnes gaudeixin i aprenguin. Però val la pena destacar una presentació ponència en el Congrés de les ciències de la nostra ciutat de Badalona on van poder sortir tots a explicar per parts el nostre projecte on ho van fer molt bé i tots i totes sabien perfectament el que s’estava explicant.

Es van explicar alguns dels experiments, van portar un per ensenyar, es van fer unes samarretes amb aigua tenyida, van poder donar els agraïments. Algunes entitats amb les que van col·laborar va ser aigües de Barcelona (amb un taller), la biblioteca per cedir-nos llibres de consulta, Open Arms per atendre’ns i explicar-nos la importància de cuidar el mar per als peixos i no les persones, mestres, famílies, companys/es….

L’exposició es va gravar en vídeo i penjar a la web de l’escola i del Congrés de les Ciències.

També van exposar un mapa conceptual sobre el cicle de l’aigua el qual va sorgir d’un esbós previ a la visualització d’un vídeo explicatiu.

IMPLEMENTACIÓ

Aquest projecte s’ha portat a terme durant les classes de l’àrea de medi però també s’ha fet servir de plàstica i català. Abans de començar qualsevol activitat programada es feia en gran grup un recordatori de tot el que s’havia estudiat o fet a les sessions anteriors.

Es recollien noves preguntes que anaven sorgint a mida que s’anaven fent les activitats, sobretot en les que es donava més informació que la que es volia aconseguir com a objectiu de l’activitat en si, per exemple en la visualització de vídeos, lectura de textos, de llibres de coneixements, de recerques voluntàries fetes des de casa….

Els continguts apressos anaven posant-se en pràctica a mida que s’avançava i ampliava el tema sobretot a l’enllaçar-ho amb la Terra, doncs es va treballar el planeta en totes les seves vessants de l’aigua. Així doncs hi havien activitats  on els i les alumnes havien de posar en acció els seus coneixements previs estudiats durant el projecte com per exemple: aigua salada o dolça, sòlida, líquida o gasosa, potable o no, sèquia, contaminació…Va tenir molta importància a l’hora de comprendre les activitats de valors dedicades a la cura del medi ambient que els nens i nenes sabessin quina és la seva importància per a la vida.

Les activitats d’experiments estaven dedicades a què els i les alumnes pensessin prèviament com organitzar-se, pensar, observar, esperar… mantenir la calma, desplaçar-se per la classe per poder comprovar els experiments dels altres, qüestionar, predir, imaginar, argumentar… anar més enllà del que podia passar i anotar-ho en forma de fitxa d’observació, al igual que les seves hipòtesis varies.

Les respostes a les preguntes prèvies no s’han anat anotant en cap control ni per escrit sinó que de tant en tant s’anaven contestant en gran grup quan es començaven les noves activitats com a mode de recordatori.

Algunes de les preguntes no es van poder contestar perquè van sortir masses per la temporització disponible.