Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Els mariners i marineres pesquen competències!

Publicat el per
Respon

Atès que hem anat explicant algunes parts del procés en els apartats de planificació i metodologia, trobem més entenedor esquematitzar els moments més emblemàtics del procés d’implementació del projecte:

  • Converses col·lectives en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge en les quals es produeixen formulació de preguntes així com intercanvi d’impressions, emocions i vivències. A l’apartat d’Avaluació es pot visualitzar la conversa col·lectiva conclusiva.
  • Visualització i cerca d’informació sobre el material disponible (llibres de consulta, contes, vídeos i també materials diversos que van portant els infants) respecte al món mariner.
  • Realització d’experiments a l’aula per tal de resoldre dos qüestions. D’una banda, es planteja la pregunta ‘Per què l’aigua del mar és salada?’ I, d’altra banda, ‘Què passarà si posem sal a l’aigua?’.
  • Trobades en petit grup per formular hipòtesis sobre els experiments que s’han posat en pràctica. Els alumnes escriuen en grupets de quatre en una fitxa allò que consideren que va a succeir davant d’una pregunta inicial plantejada.
  • Realització d’un dossier amb fitxes individuals en què els alumnes van plasmant competencialment els coneixements adquirits a mesura que el projecte avança.
  • Creació artística col·lectiva sobre el fons marí on surten peixos, algues, pops…
  • Participació en un mural col·lectiu d’escola on els alumnes escriuen un missatge de pau per col·locar en un mar ple d’ampolles.
  • Sortida a la platja de Badalona amb realització d’una gimcana relacionada amb aspectes marins i activitats diverses com la mesura del Pont del Petroli.  
  • Creació de la disfressa de mariners amb l’elaboració dels barrets, el “peto” i els punys. La resta de la disfressa estarà conformada per roba que els nens i nenes portaran de casa, específicament texans i samarreta o jersei de color blanc.
  • Rua marinera de Carnaval. Els infants passegen pels carrers del barri de Sant Crist disfressats de mariners acompanyats per les famílies, els mestres i els veïns de Badalona.

Implementació

Publicat el per
Respon

 

 

 

 

 

 

 

Per portar a terme la implementació del projecte hem comptat amb dos instruments fonamentals: l’entorn virtual d’aprenentatge (el moodle Àgora) i un plató de televisió.

A l’entorn virtual d’aprenentatge, l’alumnat i el professorat han pogut trobar tot allò necessari per implementar el treball:

L’organització general:

  • Configuració de grups i l’assignació del tutor/a
  • Assignació d’espais de treball (aules i plató)
  • Temporització
  • Concreció de la trobada diària amb els tutors

La descripció del treball:

  • Objectius generals i particulars del treball
  • Concreció de les tasques, tant pel que fa al magazín com a cada bloc
  • Instruccions per realitzar les tasques

Recursos:

  • Informació sobre gèneres i formats televisius
  • Recursos tècnics audiovisuals
  • Plantilles de guions televisius de diferent tipus
  • Bones pràctiques

Avaluació:

  • Especificació dels objectes avaluables
  • Bases d’orientació
  • Rubriques d’avaluació
  • Quantificació de l’avaluació

D’altra banda, ha resultat molt rellevant la recreació d’un plató televisiu a la biblioteca del centre, amb un croma i focus, a imitació dels platós de les televisions. En aquest espai s’ha gravat la conducció dels magazins de cada grup classe, així com els blocs que cada grup ha considerat oportú. També, cal destacar que el fet de reproduir un plató ha dotat de realisme al projecte i ha afavorit la implicació de l’alumnat.

 

 

 

 

 

 

 

Els encarregats de fer les gravacions de les conduccions dels magazins han estat els experts en comunicació i els experts en audiovisuals de cada petit grup.

Per fer les gravacions al plató hem fet servir, gaire bé en tots els casos, l’aplicació TouchCast Studio per a ipad, que atorga a les produccions un estil professional.

La resta de gravacions s’han efectuat a diferents dependències de l’institut, a exteriors, o domicilis de l’alumnat, segons les característiques de cada bloc. En aquests casos el mitjà per a fer les gravacions ha estat el telèfon mòbil, excepte en ocasions puntuals que l’alumnat ha pogut comptar amb una càmera de prestacions superiors.

El muntatge s’ha realitzat amb diversos programes, segons el gust de cada grup: Movie Maker, Sony Vegas,  Adobe Premier…

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

POSEM  FIL  A L’AGULLA!!                          

Avui és el dia, estem nerviosos i nervioses ja de bon matí,totes les safates, els cartells, els números estan preparats, movem el mobiliari per aconseguir els espais que volem i distribuïm les 10 activitats de papiroflèxia en els dos espais, la biblioteca i la classe, ho fem entre tots i totes i cadascú va agafant la iniciativa en alguna tasca. Tenim la nostra capsa de sabates a punt per omplir-la de figuretes fetes de papers de tots colors. Els pares arriben, els infants els expliquen quines activitats es fan a la nostra classe i quines a la Biblioteca, els diem que trobaran un cartell amb el nom d’allò que faran i que nosaltres hem fet grups de tres que cada grup anirà al primer espai on vulgui començar i com ja coneixem els nombres de l’1 al 10 del 3 passarem al 4, del 8 al 9 i tenim molt clar que els del 10 hauran d’anar a 1 !! L’emoció es palpa en l’ambient, els pares es col·loquen al seu lloc i nosaltres ja podem començar a voltar i a aprendre a fer 10 figuretes diferents de papiroflèxia..

               

              

          

         

Pensàvem que ho teníem tot controlat però hi ha nens que tenen facilitat i d’altres que els hi costa més entendre i dur a terme els plecs, hi ha propostes més ràpides i d’altres que necessiten més temps així que sobre la marxa els infants van voltant d’un espai a l’altre al seu ritme i acaben escollint les figures que més els hi agraden. Només dos infants acaben amb la capsa plena de les 10 propostes, en canvi d’altres tenen tres avions o  5 ratolins de mides diferents…. no ho havíem previst però  al final no hem seguit la rotació que tant havíem planejat, hi ha qui no ho acaba d’entendre i mostra el desconcert, d’altres mostren supervivència, però sobretot totes i tots van amunt i avall amb la seva capsa!!

En acabar la tarda tots tenen la capsa, la porten com un tresor i se l’emporten cap a casa!!

Al matí següent l’activitat d’ahir segueix sent conversa, ens ho vam passar molt bé, i els pares i mares que ens van venir a ensenyar també i a casa tots han ensenyat allò que tenen dins la capsa de sabates…..però 4 capses tornen a l’escola…. i d’aquí surt una altra proposta….. Una nena diu Perquè no fem  una EXPOSICIÓ amb tot allò que hem fet? Al principi hi ha qui no ho té clar, però al dia següent la majoria de capses tornen a la classe plenes i amb el nom posat a cada figureta que hi ha a dins…

 

Reflexions

Publicat el per
1

A partir de la pregunta inicial  “Per què a la Vall de Núria neva i a Badalona no?” Els nens els van sorgir tantes preguntes que hi havia múltiples formes de respondre. Aquí està la gran feina dels mestre, dirigir i ajudar a saber trobar la informació. Hem fet saber als alumnes que podem trobar diferents maneres de trobar la informació (internet, llibres, preguntant a les famílies o als més grans de l’escola, amb la visita d’un expert…).

Al llarg del projecte hem anat intentant integrar les diferents matèries de forma transversal anant programant a través de la preguntes dels nens i nenes. Aquest part ha estat la més difícil, perquè són els nens i nenes que porten a resoldre les preguntes.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

En procés.

 

 













Com s’organitza l’alumnat

Publicat el per
Respon

COM S’ORGANITZA L’ALUMNAT?

Com hem dit en l’entrada anterior Dominion, és un joc de cartes en què cada un dels jugadors intentarà crear la seva pròpia baralla. En el nostre cas partíem del contingut de Cièncie socials, concretament l’època dels descobriments i a partir d’aquest eix – passant per continguts de la resta de màtèries- l’alumnat va crear el seu propi Dominion, que segons el grup  i els interessos concrets tenia una temática i un nom diferents.

L’organització:

Per tirar endavant el projecte el grup impulsor vam decidir crear un lloc web on l’alumnat recorria cada dia per tal de dur les tasques endavant.

El primer dia del projecte, que es va realitzar durant una setmana amb horari especial es va presentar la pàgina i es van organitzar els grups (uns 5 equips de 4 o 5 membres per classe). En aquests grups cada membre agafava un rol (coordinador, secretari, moderaror i 2 suplents), cadascun amb les seves funcions.

COM S’ORGANITZA EL TREBALL?

Els diferents grups s’havien de familiaritzar amb la pàgina web del projecte que constava d’una introducció al joc Dominion i una presntació del projecte (a mode d’instruccions i guia) a partir de la qual entraven a l’apartat de les activitats que tenien associats diferent recursos:

· Què farem:

  1.  Treballar en grup
  2. Aprender la mecànica del joc
  3. Portar el registre del que fem cada dia
  4. Investigació històrica
  5. disseny del joc
  6. Elaboració del joc
  7. Presentació del joc

Implementació

Publicat el per
Respon

 

 

 

 

 

 

 

 

En la implementació de les activitats del projecte La justa del BVII ha resultat de gran ajuda la utilització de l’entorn virtual d’aprentatge del centre (Moodle Àgora). En el curs de moodle del projecte, l’alumnat i el professorat han trobat, per a cada dia, la formulació dels objectius, una descripció detallada de l’activitat, el tipus d’agrupament de l’alumnat (individual, grup base, grup d’experts) i enllaços a diferents recursos.

Moodle Projecte La justa del BVII. 2n ESO

Per afavorir l’autoregulació i la documentació del procés d’aprenentatge per part de l’alumnat, s’ha demanat que cada grup de treball elabori un QUADERN DE TASQUES durant els dies de realització del projecte. Aquest quadern de tasques s’havia d’incloure en el dossier d’activitats del projecte amb les activitats realitzades, tant individuals com cooperatives.

Durant la implementació del projecte també ens hem proposat afavorir el treball cooperatiu de l’alumnat. Per promoure la reflexió dels alumnes sobre com havia de ser la seva implicació i col.laboració en les tasques, hem elaborat i compartit amb els alumnes unes pautes de valoració del treball cooperatiu a nivell individual i col.lectiu.        L’ autoavaluació i la coavaluació del funcionament del seu grup de treball s’ha tingut en compte en el moment de determinar la qualificació del projecte.

Implementació “La història de la Prehistòria”

Publicat el per
Respon

Els alumnes han cercat la informació pels següents canals: per internet, seleccionant les pàgines de consulta que vam convenir els mestres, amb llibres de la biblioteca de l’escola i amb la visualització de dues pel·lícules.

Els coneixements previs van quedar reflectits el dia que vam formalitzar les preguntes del projecte. A mesura que anàvem decidint quines preguntes quedarien, els i les alumnes, per grups, compartien i explicaven la informació i les coses que sabien. El punt de partida del cos del projecte va ser classificar les preguntes, i el recull d’informació que posteriorment van buscar, en temàtiques que abastissin el significat de les mateixes preguntes. Així va quedar la següent classificació: preguntes que feien referència a l’habitatge, les costums i la convivència, al llenguatge, a les eines, als animals i la caça, als descobriments i l’evolució pròpia dels humans.

El tractament de la informació va ser el següent: primer pensaven i organitzaven els mitjans per on podrien trobar la informació. Un cop la recerca estava feta, feien una selecció amb allò que ells consideraven que era el més important. Escrivien la informació a l’esborrany i se l’explicaven entre els membres del grup. Després quan la informació que havien buscat estava posada en comú dins el grup, la plasmaven en el mural i cercaven imatges que l’acompanyessin. Per tant, l’esborrany els servia per repassar allò que anaven treballant fins arribar a la organització de tota la informació.

Un cop plasmaven en el mural la informació prepararien la exposició oral.

LA CAPSA DE VIDA

Publicat el per
1

Un pas important del projecte, va ser quan els vaig demanar que portessin una foto de quan van néixer, per poder veure com eren.

A partir d’aquí van sorgir moltes converses sobre el naixement, i finalment vam decidir que preguntarien a casa, com havien nascut i com havia anat el seu naixement.

Van anar explicant coses vàries i finalment un dia vam decidir posar ordre a tota la informació:

VAM FER UNES CAPSES  I AMB L’AJUDA DE LES FAMÍLIES VAN PODER EXPLICAR A LA CLASSE AQUEST MOMENT TAN IMPORTANT DE LA SEVA VIDA

 

Processed with MOLDIV