Arxiu de la categoria: Centres docents

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

EN  FAREM  MÉS??? AIXÒ  SEGUR!!

Aquell avió de paper aportat per un alumne que normalment es mostra amb un paper discret dins l’aula, l’ha convertit en protagonista i no només a ell, també a tots els altres!!

Tots i totes han mostrat motivació, iniciativa, col·laboració i participació. El més sorprenent és,  que els hi feia tanta il·lusió, que s’anticipaven a casa explicant el que havien de portar o allò que farien abans que acordéssim com ho volíem fer.  Les capses per guardar les figures van arribar sense nota per informar a  casa, algú en va portar més d’una, sense dir-ho sabien que hi hauria qui no la portaria. Les famílies s’han bolcat, com sempre a col·laborar. Plegats hem descobert una paraula nova “papiroflèxia” i tot el món que l’envolta.. Volíem aprendre i hem demanat ajuda , hem fet creacions, a vegades amb més o menys autonomia, hem organitzat una tarda de tallers, hem creat una exposició i hem vist com la nostra feina era valorada. Hi ha millor aprenentatge que les ganes d’aprendre més i més.??? No! Hem estat capaços d’organitzar-nos, ajudar-nos, fer aportacions, escoltar als altres, consensuar i decidir,  classificar, organitzar, escriure i  compartit…..  No ha durat més d’un mes tot plegat però ha valgut la pena oblidar la programació durant uns dies i deixar-nos endur per la màgia de les ganes i la il·lusió del treball cooperatiu

Vam preparar la tarda amb els pares d’una manera organitzada però la realitat va ser que es van moure lliurament, amb tranquil·litat i moguts per allò que a cadascú li interessava, plegats no ho vam pensar així però va sorgir de manera natural i ha estat una bona experiència. Destacar que els infants que sovint necessiten d’una atenció més individual han viscut amb el projecte una gran iniciativa i han estat en moltes ocasions els més resolutius.

Com valorar l’experiència del treball per projectes??? Pregunteu-li a la classe de l’Arc de Sant Martí.

         

       

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

CREEM  EL  NOSTRE  ESCENARI

Sortim de l’aula plegats, la nostra escola és de barracons i tenim un passadís ben llarg que ens porta a la sala de psicomotricitat, al final del passadís decidim que podrem col·locar les taules, les busquem, les posem a lloc i comencem a parlar, proposen portar les lletres que tenim a la classe i posar-les a la paret, ja tenim l’inici…. fàcilment algú diu que els ocells volen, doncs els penjarem del sostre, un altre que els vaixells van per l’aigua…. tenim clar que cada figura té un lloc especial així que anem a la sala de mestres a la recerca de material que utilitzarem per crear-lo, papers de diferents tipus, celo gruixut, imants, plastilina…

                                  

Allà mateix al passadís ho anem muntant!! totes i tots col·laboren, quan tenim l’espai distribuït comencem a penjar i a col·locar les figures que hem fet amb papiroflèxia, cadascú va triant les que vol, no tots buiden les capses, però cadascú va fent la seva aportació. Contents observem el resultat de la nostra feina!!!

 

En petits grups passem per totes les classes i els despatxos a informar que hi ha una exposició al costat de psicomotricitat i decidim fer una invitació per convidar als pares a entrar a veure-la al migdia o la tarda quan ens vénen a recollir.

Durant dues setmanes tothom qui vulgui podrà gaudir de l’exposició ens sentim satisfets i contents encara que hi ha qui li amoïna no tornar a recuperar les seves produccions… però algú hi troba una fàcil solució: Ara ja sabem fer moltes coses o ens podem ajudar si passa res, les tornarem a fer!!!

En acabar les setmanes ha caigut algun arbre o algun ratolí però tothom la respectat l’espai i nosaltres tornem amb les nostres capses a recollir allò que hem aportat i ha reciclar el que hem utilitzat per crear-la. Tot està en ordre i tots marxen a casa de nou amb les seves capses de sabates plenes  de ratolins, granotes, ocells, vaixells, avions…
             

               

       

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

POSEM  FIL  A L’AGULLA!!                          

Avui és el dia, estem nerviosos i nervioses ja de bon matí,totes les safates, els cartells, els números estan preparats, movem el mobiliari per aconseguir els espais que volem i distribuïm les 10 activitats de papiroflèxia en els dos espais, la biblioteca i la classe, ho fem entre tots i totes i cadascú va agafant la iniciativa en alguna tasca. Tenim la nostra capsa de sabates a punt per omplir-la de figuretes fetes de papers de tots colors. Els pares arriben, els infants els expliquen quines activitats es fan a la nostra classe i quines a la Biblioteca, els diem que trobaran un cartell amb el nom d’allò que faran i que nosaltres hem fet grups de tres que cada grup anirà al primer espai on vulgui començar i com ja coneixem els nombres de l’1 al 10 del 3 passarem al 4, del 8 al 9 i tenim molt clar que els del 10 hauran d’anar a 1 !! L’emoció es palpa en l’ambient, els pares es col·loquen al seu lloc i nosaltres ja podem començar a voltar i a aprendre a fer 10 figuretes diferents de papiroflèxia..

               

              

          

         

Pensàvem que ho teníem tot controlat però hi ha nens que tenen facilitat i d’altres que els hi costa més entendre i dur a terme els plecs, hi ha propostes més ràpides i d’altres que necessiten més temps així que sobre la marxa els infants van voltant d’un espai a l’altre al seu ritme i acaben escollint les figures que més els hi agraden. Només dos infants acaben amb la capsa plena de les 10 propostes, en canvi d’altres tenen tres avions o  5 ratolins de mides diferents…. no ho havíem previst però  al final no hem seguit la rotació que tant havíem planejat, hi ha qui no ho acaba d’entendre i mostra el desconcert, d’altres mostren supervivència, però sobretot totes i tots van amunt i avall amb la seva capsa!!

En acabar la tarda tots tenen la capsa, la porten com un tresor i se l’emporten cap a casa!!

Al matí següent l’activitat d’ahir segueix sent conversa, ens ho vam passar molt bé, i els pares i mares que ens van venir a ensenyar també i a casa tots han ensenyat allò que tenen dins la capsa de sabates…..però 4 capses tornen a l’escola…. i d’aquí surt una altra proposta….. Una nena diu Perquè no fem  una EXPOSICIÓ amb tot allò que hem fet? Al principi hi ha qui no ho té clar, però al dia següent la majoria de capses tornen a la classe plenes i amb el nom posat a cada figureta que hi ha a dins…

 

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

METODOLOGIES?? REFLEXIONEM….

 Permeteu-me fer una parada i compartir una reflexió personal. Quan parlem de metodologia em plantejo amb sinceritat que en sé ben poc dels grans impulsors i impulsores, i que m’hi he de posar per culturitzar-me…. però amb la mateixa sinceritat vull dir que cal sentit comú, sí!! El més senzill és allò que més manca perquè no podem fer un curs i creure que existeix un manual útil per tothom, de tot s’aprèn i és fàcil des d’un despatx convidar-nos a convertir-nos en escoles XX1, en escoles verdes, en escoles que treballen per projectes, ens escoles innovadores, escoles de lliure circulació….. tot són modes i les modes no encaixen amb mi, ni crec que tampoc amb l’escola, hauríem d’estar per sobre d’elles, anar-nos formant, enriquir-nos i sobretot provar i no estar tancats nosaltres mateixos ni l’escola en un model…. ja sé que som escola activa, participativa, igualitària, diversa, dinàmica ….. però volem fer compatibles aquests trets d’identitat amb els llibres de text, tenir els nens i nenes asseguts a les cadires escoltant-nos, intentant ensenyar-los a treballar en silencia, promoure activitats competitives com els concursos i considerar que atenem a la diversitat…. o introduir el treball per projecte mantenint la fragmentació horària que tenim a les escoles Som una gran diversitat d’. Escoles públiques amb projectes educatius i metodologies ben diverses…. massa i tot,  perquè en realitat les famílies no podran escollir el projecte en el que creuen, hauran de triar aquella que estigui dins la seva zona educativa i nosaltres per la nostra banda acabem sense voler competint per tenir el nostre tret diferencial… amb la resta de centres de la zona… Per què tenim escoles amb 80 sol·licituds i una al costat amb 18…? Trist i incoherent….

També és increïble el salt metodològic cap a primària i com deia en un curs fa unes setmanes la formadora, no podem fer d’infantil una mini primària, i ja no parlem del salt  a secundària…….

Així que només dir que nosaltres no treballem per projectes a l’escola, que sí que en fem, i si que en faig, però tenim en compte altres metodologies, com el treball per racons, i els tallers,… els projectes són part del treball cooperatiu, i sí hem dut a terme la PAPIROFLÈXIA com un projecte pur,  partint de les inquietuds dels infants,  tenint en  compte allò que poden aportar les famílies, ajudant-les a participar, intentant compartir-ho amb la resta de l’escola, ens hem organitzat en petits grups, hem fet molt treball de conversa-escolta en gran grup, hem valorat als altres, ens hem organitzat, hem cooperat i ens hem ajudat i també hem tingut espai pel treball individual, tenint com a guia la il·lusió i la motivació dels infants, gaudint d’un ordre dins del caos i sense estressar-nos i aprenent i gaudint moltíssim, de la mateixa manera que ho intentem fer en els experiments, o en totes les propostes que duem a terme a l’aula. Quina metodologia he dut a terme.???… La que hem necessitat en cada moment i em torno a repetir ESCOLTAR MOLT; PARLAR MENYS, EL SENTIT COMÜ I seguir les passes a la MOTIVACIÓ.

SURPRISE: UN AVIÓ DE PAPER A LA ROTLLANA…

Publicat el per
Respon

SURPRISE: UN AVIÓ DE PAPER  A LA ROTLLANA

Situats a la classe de l’arc de Sant Martí de P5 de l’Escola Badalona Port el meu paper és el  d’acompanyant, on des de P3 he intentat donar veu als nens i nenes que em miren i els intento transmetre que el que elles i ells diuen és important, jo observo,  formulo preguntes, incito i proposo igual que ells… que hi ha mancances… si´! Que es poden millorar moltes coses….. també!! Però que junts hem crescut i ens hem enriquit uns dels altres….d’això n’estic segura!!

La clau…no parlar tant i escoltar molt!! Cada matí els nens i nenes seiem en rotllana, algú mira qui ha faltat i algú altre va a cercar un retolador per tatxar el dia al calendari, passa mentre ens anem col·locant i esperem amb un somriure el nostre moment, el moment de “les surprises”, quan podran explicar el que vulguin o ensenyar allò que han portar de casa, una foto, una pedra, un robot, una postal, un cotxe, una nina, un llibre …. hi ha qui no porta res i qui en porta cada dia, però totes i tots esperen el seu moment per dir alguna cosa i compartir-la amb els altres., escoltar i ser escoltats. Funciona i és fantàstic!!

Hem fet diferents projectes d’una manera activa i participativa,  ignorant els dossiers-recull perquè no ens han calgut… però sempre arrel de la programació anual de l’escola, el nom de la classe, el projecte d’art, i la setmana cultural, però el projecte que vull compartir sorgeix d’escoltar als infants, d’oblidar-me de la programació i de gaudir, gaudir i  somriure!! Com ja he dit no hi ha res per inventar però desitjo poder transmetre la implicació, la il·lusió i l’entusiasme que no oblidarem i hem compartir durant unes setmanes..

Us intento situar…..

Un infant fa una setmana que fa volar avions a la rotllana, són avions de paper fets amb la publicitat de les bústies…. sempre són diferents… tots i totes estan encantats, aquí és on hi fico cullerada, pregunto qui li ha ensenyat i diu que ell mateix, ens fa una demostració i un nen que sempre es manté discret dins del grup és converteix en protagonista!! Pregunto si algú sap com es diu això de doblegar papers i una nena respon “papiroflèxia”. Tots i totes volem fer PAPIROFLÈXIA , el projecte ja està en marxa!

 

 

ENS DEIXEM PORTAR I ANEM CONSTRUINT EL CAMÍ

Molts i moltes comencen a portar alguna cosa feta de papiroflèxia, fins i tot una companya porta una bossa amb 26 granotes petites que ha fet la seva mare i les reparteix a tots els companys i companyes.

Proposo que portem una capsa de sabates per poder anar guardant allò que anem fent, no cal arribar a escriure la nota a les famílies al matí següent comencen a aparèixer les capses acompanyades dels seus somriures i dels pares que pregunten si és veritat que han de portar-la! Hi posen el seu nom i les comencem a apilonar en un espai de la classe. Tots a la rotllana expliquen que els seus pares o mares  saben fer alguna cosa, proposem escriure’ls-hi un e-mail plegats proposant una tarda per tots aquells i aquelles que ens vulguin venir a ajudar. La resposta no es fa esperar 11 famílies volen i poden venir, alguns realment saben fer alguna figura d’altres confessen que faran un tutorial al “youtube” per aprendre’n..

Mentrestant a l’aula apareixen unes lletres grans que fàcilment ordenen per confegir la paraula ·”PAPIROFLÈXIA”, les decoren fent grafisme creatiu per parelles o petits grups i forma part de la pissarra durant uns dies.

A l’espai de d’art, posem una safata amb papers i el llibre de papiroflèxia que ha portat una companya, els que saben fer alguna cosa ensenyen als altres, i sinó s’organitzen per intentar seguir les instruccions, no sempre és fàcil i no ens acaba de funcionar…

Durant dues setmanes anem consultant el correu electrònic davant la PDI i anem fent el llistat de les figures que ens volen ensenyar a fer. Finalment  ens en surten 10 i ens tornen a organitzar per escriure el nom, intentarem fer una mena de cartell…

Algú diu que no cabrem tots a l’aula i que podríem demanar la biblioteca que està al davant, dos voluntaris van a preguntar a la Cap d’Estudis si podrem disposar també de la biblioteca, ens diu que sí!! Problema resolt! Col·locarem cinc espais a la nostra classe i cinc a la biblioteca..

Quan va sorgint algun dubte, ens parem i mirem de resoldre’l, tenen prou bagatge i estan motivats discutim què necessitem i com ens podem organitzar, cada dia sorgeix alguna cosa que preveure o organitzar i. encara que sembli impossible, tenen clar que ens caldran deu taules, deu safates, les busquem, escrivim els números de 1 al 10 i col·loquem els cartells que hem fet amb els noms: ocells, granotes, ratolins, gats… Ara ens cal paper, aquí tenim una discrepància molts i moltes volen papers de colors i d’altres papers blancs o per reciclar, finalment decidim que serà un dia especial així que tots junts anem a la sala de mestres on tenim el material i agafem tota la varietat de colors que tenim, les capses fan goig , els pares i mares ens han dit si necessitem alguna cosa més, així que ho classifiquem i afegim colors, tisores, gomets o retoladora allà on calgui.

Ho tenim tot preparat!!  Només cal esperar a divendres que vindran les famílies!!

 

 

 

 

 

NO CAL TENIR POR I LLENÇAR-SE

Publicat el per
Respon

NO HI HA RES PER INVENTAR NOMÉS CAL NO TENIR POR i LLANÇAR-SE!!!

Fa 16 anys que treballo com a mestra a l’escola Pública i el que més m’agrada és no deixar d’aprendre, mantenir l’essència d’allò que funciona i modificar-ho segons la situació, provar i sobretot no perdre les ganes… no sempre és possible fer-ho, jo em sento afortunada perquè s’han donat totes les variants , equip directiu obert a les propostes,  un grup de pares participatiu, implicat, receptiu i sobretot un grup d’alumnes amb els que he fet aquest camí durant tres anys, començant a P·3 i arribant a P5 on ens trobem ara…

El meu paper com a mestre ha anat canviant per les escoles on he passat i també la meva visió de l’educació. Vaig aterrar fa tres anys a l’escola Badalona Port, arribava després de plantejar-me molt el nostre paper i la nostra funció com a mestres… A l’estiu vaig pensar,  somiar, vaig fer autocrítica, vaig analitzar les diferents experiències i  plantejaments educatius i amb tot aquell batibull d’informació,  s’ha anat forjant una manera de treballar i una organització dels espais que fins ara no havia dut a terme, però si que sentia que era el moment de llençar-me i començar d’una altra manera , sentia que era l’oportunitat d’intentar-ho i suposo que quan tens el recolzament de l’equip directiu, i  realment creus en allò que fas, t’adaptes a la realitat de l’aula, et planteges els errors que has d’anar corregint i busques maneres d’aconseguir els objectius…. i tot acaba sent molt i molt fàcil….  Per què ho explico,? Perquè sovint els canvis ens fan por o ja ens va bé tal com ho fem,  de fet,  les diferents metodologies acaben portant a uns aprenentatges bàsics a totes les escoles però jo em trobava feia molt de temps qüestionant-me la meva feina, de fet penso que és una necessitat, una mosca darrera l’orella que et va dient que les coses es poden fer de manera diferent… però també sé que no és possible convèncer ningú, que dins l’educació som molt nostres, que fem moltes coses, que tots i totes les fem bé i que qualsevol petit canvi és a vegades massa difícil….

En aquests anys he tingut l’experiència de que implicar a algú o trobar persones amb les que t’entens pedagògicament és complicat, o per mi ho ha estat, però també he estat afortunada de creuar-me en la meva vida professional amb algú que sempre em preguntava el per què de qualsevol cosa que feia…. i a vegades si ho proveu, la resposta és tant trista com que “sempre ho hem fet així”…. també he tingut la sort de somiar en la nostra escola ideal amb una companya durant molts anys i ara segueixo sentint que algú al meu costat et segueix aportant, proposant i qüestionant allò que estàs duent a terme.

I tot això només per dir que no crec en “ les modes pedagògiques, “ que no sóc fidel a ningú, que no hi ha res de nou, que els racons, els agrupaments i els projectes es fan i existeixen fa molt de temps i que no m’acaba d’agradar formar part d’una formació com aquesta “Xarxa de competències bàsiques” però que sent coherent amb l’esperit crític de canviar… jo també m’he d’afegir al carro i aquí estic inscrita i escrivint aquestes paraules, que no sé, si serviran de res, però compartir experiències i enriquir-nos uns dels altres és una cosa que m’agrada…. així que a intentar-ho!!.

 

Avaluació “La història de la Prehistòria”

Publicat el per
Respon

Un cop finalitzat el projecte, els alumnes han valorat el procés d’aprenentatge omplint un full d’autoavaluació en què destacaven els següents aspectes:

-consciència de grup de treball

-regulació de l’aprenentatge

-gestió del temps

-treball en equip

-compromís i responsabilitat

-grau de satisfacció

Veure Full Autoavaluació

Els mestres hem avaluat els següents aspectes del projecte a mesura que s’anava desenvolupant: l’actitud i la responsabilitat, l’organització, la col·laboració i l’exposició oral. A més a més, s’ha tingut en compte les competències bàsiques de la dimensió que correspon al món actual dins l’àrea de coneixement del medi a cicle mitjà i s’ha avaluat el dossier del producte final.

Un cop finalitzat el procés d’aprenentatge, els i les alumnes han completat, individualment, un dossier en el què apareixen preguntes per resoldre i fitxes per omplir on es detallen els aprenentatges que s’han dut a terme durant l’elaboració del projecte.

1 Eix cronològic

2 Definició i etapes

3 Animals Prehistòrics

4 Com es vestien a la Prehistòria

5 Com i on vivien

6 Evolució humana

7 Les grans descobertes

8 Pintures Rupestres

Reflexions

Publicat el per
1

A partir de la pregunta inicial  “Per què a la Vall de Núria neva i a Badalona no?” Els nens els van sorgir tantes preguntes que hi havia múltiples formes de respondre. Aquí està la gran feina dels mestre, dirigir i ajudar a saber trobar la informació. Hem fet saber als alumnes que podem trobar diferents maneres de trobar la informació (internet, llibres, preguntant a les famílies o als més grans de l’escola, amb la visita d’un expert…).

Al llarg del projecte hem anat intentant integrar les diferents matèries de forma transversal anant programant a través de la preguntes dels nens i nenes. Aquest part ha estat la més difícil, perquè són els nens i nenes que porten a resoldre les preguntes.

REGISTREM I OBSERVEM DADES DEL NAIXEMENT

Publicat el per
Respon

Un cop vam tenir tota la informació dels naixements de cada nen i nena, vam veure que hi havia vàries variables:

-lloc de naixement (hospital o clínica)

-part per cesària o vaginal

-alimentació artificial o amb llet materna o combinada

-pes

Vam recopilar les dades en uns gràfics i vam treure algunes conclusions. Una vegada més van estar molt contents de parlar de les seves històries de vida, compartir-les amb tots i torbar similituds, diferències, tendències, etc.

EL VAPOR D’AIGUA

Publicat el per
Respon

Un dia parlant a la classe, vam parlar sobre el cicle de l’aigua, una de les preguntes que van sortir va ser:  com arriba l’aigua als núvols?.  Els nenes i nenes van començar a dir les seves idees, des de que una persona posava aigua fins que els núvols baixaven fins al mar i “xuclava” l’aigua.

Un dels alumnes va dir això és el VAPOR. Això va fer que els nens es preguntessin que volia dir i vam decidir que ho havien d’experimentar. Vam anar a la cuina i li vam demanar a la cuinera que escalfés una olla d’aigua i la tapés. Vam anar tota la classe a mirar que és el que passava, vegeu la foto:

Amb aquesta activitat els nens i nenes van arribar a la conclusió que, igual que passa amb l’olla de la cuina, que amb l’escalfor del sol l’aigua del mar s’esclafa i sorgeix l’evaporació , aquesta es condensa formant els núvols. Ho van entendre molt bé i va ser molt divertit.