Com a producte final del projecte, l’alumnat ha elaborat un dossier individual on queda constància dels diferents continguts treballats. A més, s’han elaborat de forma cooperativa diversos murals relacionats amb l’alimentació. També, durant la sortida a l’escola de la natura l’alumnat ha elaborat formatge fresc que posteriorment s’ho han endut a casa.
Una vegada dut a terme el projecte el últim pas és la reflexió final i el feedback amb l´alumnat. Amb un qüestionari hem sabut quina ha sigut la seva impressió i experiència treballant aquest projecte. Aquí teniu l´enllaç a aquest qüestionari:
QÜESTIONARI FINAL DEL PROJECTE
Les seves respostes han estat una gran satisfacció per al professorat ja que desprès de tota la feina hem vist tot el que han après i com han gaudit.
Exemple: Us ha resultats fàcil o difícil treballar en equip? Per què?
Dífícil. Perquè és difícil posar-se d´accord.
Anem per bon camí! Aprenentatge real.
Dintre del procés d’avaluació del projecte hem utilitzat diverses estratègies. Hem partit de l’observació directa de l’alumnat a les diverses activitats, prenent anotacions per recollir el grau d’implicació, participació, actitud, motivació,…per part dels alumnes.
Respecte al treball cooperatiu per a l’elaboració dels murals, s’ha fet servir una rúbrica d’autoavaluació del grup tenint en compte els següents ítems:
A l’acabament del projecte vam fem servir una altra rúbrica d’autoavaluació relacionada amb els continguts treballats, on es demanen les opinions dels alumnes sobre quines activitats els hi han agradat més i la seva justificació.
Aquí teniu un recull d’algunes opinions de l’alumnat respecte el treball realitzat del projecte I tu, què menges?:
ALBERTO: ” M’ha agradat molt fer aquest projecte. Crec que ara en sé una mica més dels aliments”.
MONIA: ” He aprés moltes coses dels aliments. M’ha agradat molt fer el mural”.
TASNIM: “Ara ja sé moltes més coses dels aliments que abans no sabia”.
PRECIOUS: “M’ha agradat molt treballar en equip i compartir amb els meus companys tot el material”.
MOHAMED: “He aprés que hi ha aliments que no són molt saludables”.
SOUHAIL: “Les activitats que més m’han agradat són les d’informàtica”.
IKER:” A la sortida a l’escola de Natura ens ho vam passar molt bé i vam aprendre a fer formatge”.
Aquest és el segon curs de participació del nostre institut en la Xarxa CbT1.
El nostre equip impulsor està format per 21 docents que representen a tots els departaments didàctics del centre.
Durant el curs 2017-18 s’han desenvolupat a l’institut els projectes següents:
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
Aquí us presentem un power point, on s’expliquen les diferents sessions realitzades al projecte “I tu què menges”. Podreu veure alguns enllaços amb vídeos, power points, activitats interactives que hem fet servir per dur a terme el projecte. Esperem us sigui d’utilitat.
Una vegada dut a terme el projecte “ I Tu què menges?”, arriba l’hora de reflexionar sobre com ha anat el treball.
Per part del professorat ens ha representat un repte, ja que implicava una manera de treballar diferent. Però vist el resultat estem força satisfets.
Respecte a la metodologia, destacar que el fet de ser dos mestres a l’aula alhora de desenvolupar les diferents activitats, ha estat un factor positiu que ens ha permès atendre amb més garanties la diversitat amb la que contem a l’aula.
Pel que fa a l’elaboració dels murals i, en general, els treballs amb grup, hem observat una motivació positiva per part de l’alumnat, tot i que al principi va costar una mica establir les dinàmiques de treball. En aquest apartat cal destacar que l’alumnat nouvingut ha participat de forma activa en el projecte, potenciant així la seva autoestima i fomentant la cohesió del grup-classe.
Destacar també que les activitats interactives dutes a terme al projecte han contribuït de forma positiva a assolir els continguts treballats, així com aprendre d’una forma més lúdica.
El fet d’introduir graelles d’autoavaluació, ens ha permès recollir les opinions i reflexions que fa l’alumnat respecte a la feina realitzada i contrastar-la amb la dels mestres implicats. D’aquesta manera contem amb més elements per esbrinar el grau d’assoliment dels diferents aspectes treballats.
Una vegada finalitzat el projecte, referent a aplicar les competències treballades a l’aula i transportar-les a la vida quotidiana, s’ha observat una petita millora ens els hàbits alimentaris de l’alumnat pel que fa als seus esmorzars. Pot ser encara queda feina per fer en aquest aspecte, tot i així pensem que anem pel bon camí.
Calcula la petjada ecològica de la teva aula.
Aquest mes de maig hem engegat una de les branques del projecte MinimitzaRRR a l’aula de 1r ESO C: LA PETJADA ECOLÒGICA DE LA TEVA AULA.
Alumnes i professors ens hem endinsat en el món dels materials i el concepte Petjada Ecològica. La petjada ecològica és un indicador de la pressió o l’impacte que genera una determinada comunitat en el seu entorn. Evidentment mesurar l’impacte ecològic d’una aula sencera és una feinada massa grossa, per tant ens hem centrat en 4 materials: el plàstic, la fusta, l’acer, els aparells electrònics que conformen l’aula i el paper que consumim diàriament.
Però per poder fer visible la petjada ecològica que té una aula de la ESO cal traduir el volum de materials en un altre tipus de petjada: la petjada hídrica, és a dir: quanta aigua necessitem per equipar una aula?
Però, com podem visualitzar la quantitat d’aigua? És evident que no ens podem imaginar quant espai ocupa un metre cúbic de líquid, per això un cop fets tots els càlculs els hem passat a llaunes de refresc. Així podrem dir que la petjada hídrica de una aula de 1r d’Eso equival a X llaunes de refresc. Molt millor, no?
Comencem a expli
car el procés!
Primer de tot, els alumnes han determinat quins materials fem servir i han fet un llistat de tots els elements existents a l’aula, tals com taules i cadires, pissarra, projector, persianes, armari, carteres, estoigs, llapis, etc.
De tots els objectes llistats hem triat els que són més importants per poder calcular la petjada hídrica i ens hem posat mans a la obra! Per començar calia mesurar els objectes que eren del nostre interès.
Un cop obtinguda la mesura, tocava calcular el volum total dels materials dels objectes triats. Una pissarra de plàstic està feta de plàstic i alumini, taules i cadi
res són d’acer i de fusta a la vegada. Una feinada!
I vinga a multiplicar i dibuixar croquis! De centímetres a metres de metres a metres cúbics. Arf!
Per sort, teníem una taula d’equivalències de petjada hídrica, si no, encara hi seríem:
En certs moments va caldre l’ajuda de l’expert i la tecnologia punta:
Però, finalment, vam poder saber la petjada hídrica que deixem cada cop que bastim una aula de l’ESO per 20 alumnes:
9.215.066 LLAUNES DE COCACOLA! MARE MEVA!
Per tant, cal reflexionar sobre com podem a reciclar. A vegades és inevitable gastar recursos naturals. Necessitem taules i cadires, paper, estoigs per portar els bolis i moltes més coses. Els alumnes de 1r han decidit que el millor reciclatge és la conservació del que ja tenim. Cal cuidar les coses que ens fan el món més fàcil! Si fem durar els objectes que ja tenim no farà falta fer-ne més i consumir aigua innecessàriament.
I també cal conscienciar! La part final del projecte l’hem dedicat a fer pòsters per animar les altres classes a cuidar el mobiliari:
A conservar i reciclar s’ha dit! Fins aviat!
Alejandro Martínez i Isabel Ràfols
COM AVALUEM?
Per a realitzar l’avaluació de les nostres activitats del projecte reciclaRRR, disposem de diferents eines. Aquí us en mostrem unes quantes.
Utilitzem un KPSI per iniciar l’avaluació i també un cop finalitzat el projecte per veure l’evolució.
Mostrem un exemple d’avaluació d’una activitat (creació del pòster)
Tenim també rúbriques d’avaluació (individual i en grup) i coavaluació mitjançant formularis de Google.
Aquí us deixem els enllaços a algunes de les eines d’avaluació utilitzades.
KPSI https://docs.google.com/document/d/1jvBtem9wQoN5cM9b3rTBZDzFIzV9tnUbdNvjP7WKkG8/edit?usp=sharing
Avaluació pòster
https://docs.google.com/document/d/1TCqnJde5nQHPrjWGBP0tADs56rjO_SutEvOygMNIZTc/edit?usp=sharing
Autoavaluació final del projecte
https://docs.google.com/forms/d/1aukKgIhM07jvb28TPPZU2W11g6oVSDO-UmCfmRfJMnc/edit?usp=sharing
Coavaluació final del projecte
https://docs.google.com/forms/d/1igE6ZzwW7t-eVmlR9zNqB96_qu72NQxBMt-5QijNzvU/edit?usp=sharing
COM ENS PLANIFIQUEM?
Per tal de poder implementar el projecte, els membres de l’equip impulsor vam proposar diverses opcions: que cadascú ho implementés al seu grup-classe, que ho féssim tots la mateixa setmana, implementar-ho en un sol grup classe, etc. A les nostres reunions, hem decidit les activitats que faríem i quan les implementaríem.
Al final, vam decidir que ho implementaríem en un grup de prova, un grup pilot que
experimentaria totes les activitats. D’aquesta manera, aquests alumnes podrien tenir una visió global del projecte i avaluar-lo també al final.
Al llarg de 6 setmanes, hem anat realitzant activitats en diferents hores de les assignatures implicades en el projecte.
Aquest primer any, hem decidit seguir aquesta planificació. És el nostre primer any, estem experimentant.
Els nostres alumnes han respost amb entusiasme a la nostra proposta i la resposta ha estat molt gratificant.
Creiem que l’any que ve el podrem estendre a tot l’alumnat d’aquest nivell.
