IMPLEMENTACIÓ

Vam iniciar el projecte amb una pluja d’idees, la qual ens va permetre conèixer què és un mapa conceptual. En un mural vam començar a plasmar aquelles idees i s’anava ampliant a mida que avançava el projecte.

D’altra banda, hem alternat l’avaluació contínua per part de la mestra mitjançant la observació, activitats finals d’avaluació, implicació i motivació dels infants, etc.

També vam demanar la col·laboració de les famílies per a que ajudessin als alumnes a buscar informació sobre el projecte. Com que aquest curs hem incidit molt sobre la importància de l’expressió oral, tant la mestra com els companys formaven part d’una valoració de l’exposició feta. El propi alumne/a també feia una autoavaluació amb els possibles aspectes que podia millorar.

Com ja hem fet esment anteriorment, hem realitzat activitats on els infants podien experimentar i fer recerca. Aprofitant la festa de Carnestoltes, vam demanar la col·laboració de les famílies per confeccionar part de les disfresses que els alumnes havien dissenyat anteriorment. Per poder portar a terme aquest disseny, es va fer una recerca d’informació sobre el vestuari de cada ofici (forçuts, malabaristes, pallassos/es, mags/es i mims) i després es va fer un esbós del disseny de la disfressa.

 

Implementació projecte jocs de taula

L’alumnat tenia coneixements previs sobre jocs de taula i sobre la seva pròpia ciutat, Cornellà. Però calia ampliar-los i ser-ne conscients. Per això, van ser molt importants el taller de l’empresa LU2 sobre els diferents tipus de jocs de taula que hi ha al mercat i sobre la importància del repte en un joc per tal que sigui entretingut per a tothom.

De la mateixa manera, era important tenir en compte tots els punts de la ciutat de Cornellà per introduir-los en el joc de Cornellà i que no fos exclusivament punts històrics. Per això, es van fer itineraris de la ciutat de Cornellà ben diversos: social (serveis socials de la ciutat), natural (volta pels horts urbans i el riu Llobregat) i esportiu (instal·lacions esportives de Cornellà).

Aquestes dues activitats van ser claus per tal que l’alumnat confeccionés el seu propi joc de la ciutat de Cornellà i poder documentar així el seu propi procés de producció del joc.

Fotografies: Realització projecte

 

I ara què?

Doncs ara, a fer turisme. Es van formar cinc grups. Cada grup va escollir una població del Baix on organitzar una sortida de tot un dia per a quatre persones. Per a fer-ho, calia conèixer-la, decidir com s’hi aniria (transport públic/privat), a quina estava des de Cornellà, quina era la durada del trajecte, quines activitats farien/què visitarien, on dinarien i finalment havien de calcular el preu aproximat. L’objectiu era muntar una exposició com a producte final, que sota el títol de “un viatge pel Baix Llobregat”, mostraria tot el que havien descobert de la comarca, de cadascun els pobles i presentarien les 5 propostes de sortides.

carme1

A partir d’aquí tot va ser un anar i venir: consultar les webs dels ajuntaments, del Consell Comarcal, de prospectes, de llibres… Anàvem alternant moments per buscar informació, fotos… amb moments de posada en comú per veure què és el que tenien i què és el que els faltava.

carme2

carme3

carme4

carme5

Ha estat un moment ric en aprenentatges: aprendre a destriar informació, utilitzar gmaps, consultar horaris , conèixer i comprendre els títols de transport, cercar el preu d’entrades a determinats llocs, calcular la despesa de benzina d’un cotxe… Van necessitar fer càlculs matemàtics, fer i analitzar gràfics, tenir coneixements de medi, esmerçar-se en escriure bé, en saber explicar oralment la informació presentada…

A banda, van elaborar unes maquetes fetes amb material de rebuig sobre llocs singulars del Baix. La majoria de grups de 3r van escollir, edificis/escultures de Cornellà; 4t va ampliar la feina a llocs singulars de Catalunya.

carme6

carme7

Implementació

Des de el començament l’accés a la informació ha estat molt divers i flexible. S’han fet servir recursos de tot tipus. En qualsevol cas hem optat per oferir tota mena de fonts des de les més tradicionals fins a les més “tecnològiques” (internet).

Per començar a buscar resposta de les tesis inicials sorgides dels coneixements previs que els alumnes tenien i que son les que les han motivades, es van oferir llibres de la biblioteca municipal i una selecció d’articles o textos que podien respondre a les tesis inicials des de diferents perspectives o parcel·les de coneixement. Les estones de cerca d’informació van ser eminentment a l’escola i en alguns casos i per decisió pròpia de cadascun dels grups van dedicar estones fora de l’escola però des de l’escola vam oferir l’accés a la informació i els recursos de manera igualitària.

A mesura que s’ha avançat en la investigació, i, a partir de les estones de revisió i reflexió de grup ha permet als alumnes anar configurant els nous camins a seguir eliminant o generant nous itineraris tenint sempre en compte el mapa inicial on van anar situant les tesis proposta en funció dels seus coneixements previs.

Per a documentar el procés de producció propi els alumnes, durant la fase d’organització, van dedicar una sessió a decidir de quina manera volien recollir tot allò que configuraria la part documental del projecto. D’aqueta manera van tenir total llibertat per triar el format, suport i naturalesa dels continguts. Alguns van triar fer murals i altres un dossier il·lustrat amb fotografies, etc…

 

El nostre HORT ESCOLA JOAN PERICH I VALLS

El projecte l’està portant a terme el grup de 1r de la nostra escola, Joan Perich i Valls.

La informació ha estat regulada per part de la tutora, i ella ha tingut assessorament sempre que han sorgit entrebancs o dubtes al llarg del procés per part d’uns experts en el tema de l’hort.

També s’ha demanat als nens/es que cerquessin informació a partir d’uns textos triats per la mestra i adequats a la seva edat.  Els alumnes han hagut de triar les paraules clau per a elaborar murals.

Cada vegada que s’introdueix nova informació es recorden els coneixements treballats, i sempre s’explicita la connexió entre un coneixement après i el que es pretén aprendre.

Totes les vivències han quedat representades de formes diferents: dossier de treball, murals, entrades al bloc, lapbook, article per la revista de l’escola…

Cliqueu a l’enllaç per veure el  resum del projecte.

 

IMPLEMENTACIÓ

  • A finals del segon trimentre vam veure el DVD “SÂHARA” i a partir d’aquí  vam començar una reflexió al voltant de les diferències envers la vida del protagonista i la d’ells/es que tenen la mateixa edad.

Caratula.DVD.Sahara.Una.odisea.en.el.desierto.National.Geographic.by.SDG

  • Desprès de realitzar diverses activitats individuals i grupals vam començar a elaborar els turbants, per a la disfressa de Carnaval ( vam comprar i tenyir la roba).
  • Vam convidar a la Faila, una noia saharaui que va viure a un camp de refugiats i que ara viu a Catalunya amb la seva familia d’acogida i la biològica, a l’escola per fer una xerrada esxplicant com va viure allà.

bloc

  • Un altre dia van venir el Rafa i el Quim a explicar-nos com era la Titan Desert i com van ser les seves participacions.bloc 1 bloc 3
  • Vam mesurar i dibuixar el pati de l’escola per calcular més tard la quantitat de sorra que hi podriem posar.
  • Vam contactar amb un camp de refugiats i vam mantenir correo electrònic amb ells.
  • Com a resultat final vam fer una sèrie d’activitats individuals i col·lectives, aprofitant la sala d’informàtica per donar resposta a les preguntes inicials i elaborar els elements que formarien part de la exposició.
  • FAILA
  • bloc 3 bloc
  • ELABORACIÓN DEL TURBANTE PARA CARNAVAL
  • TITAN DESERT
  • txt mural moussa
  • Moussa bloc 1

Projecte els bebès

Hem decidit col.lectivament quines fonts d’informació fer servir. La informació l’hem extret de contes, llibres de consulta de la biblioteca del poble o que han portat els alumnes, alguns vídeos i també comptant amb la col.laboració de les mares embarassades del grup-classe i tres mestres embarassades de l’escola que ens explicaven les seves experiències i responien les nostres preguntes.
Les mares i mestres embarassades han sigut una font d’informació molt enriquidora. Han pogut resoldre molts dubtes i preguntes que tenien els nens i nenes de la classe. Ells han pensat i preparat el llistat de preguntes per fer i després hem apuntat la informació que ens han donat.
Volíem també preguntar a la metgessa del CAP i vam contactar amb ella per poder concertar una visita però no es va poder concretar.
El darrer mes del curs van néixer alguns dels bebès i les mares van tornar a l’escola a presentar-nos les seves filles i va ser un moment molt maco per compartir informació, fer preguntes de com havia anat el part, de com era el bebè a casa i els germans van poder intervenir enriquint la conversa.
mamas-preguntes

Els castellers i castelleres

La implementació del nostre projecte el podem dividir en diversos apartats:

  1. Iniciació del projecte: Comença amb la necessitat dels alumnes de 6è. En gran grup van decidir que el primer que havíem de fer es mirar les preguntes que ens havien fet i afegir aquelles que nosaltres creguéssim oportunes.
  2. Cercar informació: Vam veure la necessitat de buscar informació, perquè nosaltres no ho sabíem tot.

Vam decidir enviar postals a algunes persones que sabíem que tenien coneixement sobre els castells humans. Això ens va fer adonar que no sabíem fer postals així que vam investigar amb l’ajuda de la tutora i vam aprendre a fer postals. Ens vam dividir en grups per elaborar tres postals, uns buscaven les imatges i d’altres l’escrivien. A la postal vam deixar el correu de la classe perquè ens poguessin contestar allà. Així que també vam haver d’aprendre a obrir un correu i contestar.

IMG_20170217_121230IMG_20170317_120015

Les postals les vam enviar a dues colles de castellers i a la mestra d’Educació Física. Tots ells ens van fer una visita i responien les nostres preguntes i inquietuds. Va ser una part molt interessant tant pels infants com per les mestres. Aquí us deixem algunes fotos de les colles de castellers i castelleres.

IMG_20170328_160417 IMG_20170328_160626 IMG_20170328_160913 IMG_20170602_152514

A més de preguntar a persones expertes o amb coneixements també vam haver d’organitzar-nos per buscar informació en diverses fonts.

3. Per últim vam decidir com faríem el retorn als alumnes de sisè. Vam acordar que ens organitzaríem per grups cooperatius i cada grup elaboraria una pregunta. Cada pregunta la posaríem en una cartolina amb imatges i explicacions.

IMG_20170526_103444 IMG_20170526_103502 IMG_20170526_103520

Implementem el Projecte de la Mia

La nostra pregunta és molt tancada. Es tracta d’una pregunta que resol dubtes d’una ment d’infant de p.3., concreta, i, no operacional ni abstracta.

S’ha produït a diferents nivells:

– La capsa d’investigació: amb la bibliografia de tortugues d’una sortida a la biblioteca:

bibliografia

– Observació directa de l’animal a l’aula:

tortuga

Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.15.27

– Fem recerca a internet:Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.19.45– Investiguem amb mesures:

Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.17.03

Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.23.15Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.25.02

Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.24.28

Captura de pantalla 2017-06-15 a les 11.27.24

Poc a poc i sabent esperar, sorgeix la incògnita a resoldre…. i amb l’ajuda del conserge que és biòleg….

conserge