15. La creativitat al poder!

Hi ha determinats moments en aquest Treball de síntesi que ens posen el somriure a la cara, situacions disteses que ens acosten, a professors i alumnes, en un ambient de treball diferent.

Per exemple, fent el taller de galetes ens movem com si fóssim a casa. Hem de cuinar, decorar, netejar… (i no tot és sempre fàcil, sobretot quan hem de netejar i endreçar! Llavors és quan es veuen els rols que han heretat o que volen trencar!). Som a classe cuinant! … i ja estem detectant temes que cal tractar a la tutoria!

Quan construïm el ninot de neu amb papiroflèxia, és molt curiós de veure com determinats alumnes que són ben moguts a l’aula ordinària són capaços de concentrar-se en aquesta feina tan metòdica i ajudar el professorat a organitzar-la!

El taller de llegendes sempre ens deixa alguna sorpresa agradable: no sabíem que aquella alumna o aquell alumne tingués tal poder de comunicació explicant llegendes. Realment aconsegueixen captar l’atenció del públic i ens fan gaudir del moment.

Ens satisfà veure com acaben entenent els anticiclons i les borrasques, les altes pressions i les baixes pressions, a partir d’una posada en escena que el professor els convida a fer, en què uns alumnes són protagonistes. “Ara ho he entès!!!” i, al cap d’uns dies, quan el temps està així o aixà, et diuen: “És per això!”

Un cop més, volem dir que estem molt contents amb el resultat que ens dóna aquest tipus de treball amb l’alumnat, i que anar-lo valorant i anar-hi introduint millores ens ajuda a mantenir-lo sempre actiu. Tot i que tracti sobre la neu, no el tenim mai congelat!

La motivació que ens aporta aquest Treball de síntesi és el nostre principal aliat!

13. L’avaluador avaluat. Anem tancant el cercle…

Ens equivocaríem molt si penséssim que la nostra tasca s’acaba amb l’avaluació del treball de l’alumnat. Organitzar un Treball de síntesi implica un esforç molt gran de moltes persones que treballen plegades, i hem d’aprofitar l’oportunitat d’aprendre com podem millorar.

L’alumnat és el millor indicador

Un cop acabat el Treball de síntesi, dediquem una sessió de tutoria (o més, si cal) a avaluar-lo en profunditat. Els alumnes valoren què els han semblat els tallers, l’esquiada, l’organització general del Treball, el tipus de treball realitzat en el projecte o l’atenció que els ha ofert el professorat, entre d’altres, i sempre s’acaba amb un apartat de propostes de millora.

Cada vegada estem més convençuts que fent-los saber com avaluem i fent-los participar en l’avaluació, s’impliquen més en l’aprenentatge i en el producte, se’n senten protagonistes i responsables d’oferir propostes per a cursos posteriors. Alhora, veuen que el professorat també aprèn de les seves valoracions i propostes, i aquesta retroalimentació acosta les figures de docents i aprenents.

L’aprenentatge és ben viu i significatiu quan el procés és cooperatiu!

Paral·lelament a les valoracions de l’alumnat, l’equip de professors, a la reunió de nivell exposem la nostra valoració de com ha funcionat tot i què cal millorar.

Totes les aportacions es recullen per escrit i es fan arribar a l’equip directiu, i passaran a l’equip de 3r del curs següent.

Acumular l’experiència ens ajuda a millorar cada any!

12. I al final, la nota

Qualsevol procés és complex a l’hora de valorar, per això ens hem dotat de diferents mecanismes per aspirar a ser el màxim d’afinats possible quan ens toca concretar la nota.

Des del primer moment, l’alumnat disposa dels criteris i de les graelles que farem servir per avaluar la seva tasca, de manera que sap en quins aspectes ens fixarem especialment. Vam començar aplicant aquesta metodologia per avaluar el Treball de recerca a Batxillerat, i hem adaptat les graelles al que considerem més adequat de demanar als cursos d’ESO. Aquest és el document que presentem als alumnes: Ítems a avaluar

Ens queda, encara, una millora a fer: elaborar una rúbrica per deixar més definit cada apartat.

Els alumnes també prenen part de l’avaluació. La coavaluació que fan de les exposicions orals ens serveix per acabar de perfilar la nota en cada cas.

Com avaluem les individualitats dins el grup?

L’últim dia del Treball de síntesi cada alumne presenta un full d’autoavaluació i avaluació del treball de l’equip que és personal i confidencial. En aquest document explica quina ha estat la seva aportació al grup, si considera que l’ha pogut beneficiar o perjudicar d’alguna manera, i altres aspectes personals. Paral·lelament, també fa una valoració de l’aportació dels seus companys d’equip, si han respectat els acords o si han complert amb les tasques, entre d’altres.

Sempre els deixem un espai final obert que els convida a afegir el que necessitin expressar sobre el treball d’aquests dies. Autoavaluació alumnes

Aquestes informacions ens resulten molt valuoses per acabar de veure com ha funcionat el grup en conjunt i cada membre individualment.

I el que ens agrada més és que sempre ens hi trobem sorpreses positives!

6. Socors! Per on comencem?

Ja és dimecres. El treball dels grups es posa en marxa. A partir del títol “Preparem un viatge a la neu”, l’alumnat disposa d’un índex comú que ha de desenvolupar, i cada equip, format per quatre membres, ho farà segons les condicions que els hagi tocat en els sobres de colors escollits. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302 Com que el treball és molt obert, es desperta el neguit en el si dels equips. Els alumnes no saben ben bé què han de fer, i nosaltres els verbalitzem que els ho donem així expressament, perquè creïn a partir d’una proposta força oberta. Índex

Els àmbits sobre els quals han d’investigar i treballar són molt diversos, des de la geografia i la política fins a l’elaboració d’un pressupost del viatge, passant per la gastronomia o el lleure del país que els ha correspost.

A banda dels continguts, la naturalesa de les tasques a fer també és diversa, perquè, a part de preparar el treball escrit utilitzant el processador de textos, han de fer servir també el full de càlcul, algun programa de presentacions (tipus powerpoint o similars) i algun programa d’edició de vídeos, perquè han de presentar un anunci en anglès de la seva estació de muntanya. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=302

Això implica que tot el professorat ens mobilitzem per donar cobertura a tota mena de dubtes. Partim d’un objectiu bàsic: potenciar l’autonomia de l’alumnat. Per això, no donem la resposta directament sinó que actuem com a canalitzadors dels seus dubtes i els guiem perquè siguin ells mateixos els qui trobin respostes en equip o es formulin les preguntes que els permetran avançar en la cerca. Més endavant podem donar algunes indicacions generals a l’aula recollint els dubtes que han sorgit amb més freqüència.

Adonar-se que diversos grups s’han encallat en alguna qüestió en concret els permet considerar-ho com un estadi normal del procés. Alhora, podem posar en altaveu el dubte d’un equip perquè els altres companys de l’aula proposin idees per resoldre’l.

Quan l’alumnat mostra la feina feta i el professorat en valora l’encert i les mancances o els errors, els alumnes van prenent consciència del seu procés, i com que parteixen de coses que ells mateixos han elaborat, integren l’aprenentatge de manera significativa.

La descoberta de nous aprenentatges els fa sentir una mica més experts i això repercuteix automàticament en les seves ganes de seguir aprenent!

5. I tu, amb qui vas?

La informació que aportem l’equip de professors a les reunions setmanals del nivell ens són molt útils per anar detectant perfils d’alumnat. Quan arriben a 3r, barregem l’alumnat de tots els grups i formem grups nous de Treball de síntesi. La coordinadora del nivell fa una primera proposta, que és valorada i modificada a la reunió entre tot l’equip.

A l’hora de fer els grups, que són de quatre membres, seguim una sèrie de criteris: com a mínim un membre va a l’esquiada. Sempre que es pugui (tenint en compte la quantitat d’alumnes de cada grup-classe), els grups inclouen alumnes de cada una de les tutories. S’intenta mantenir la paritat entre nois i noies. Els alumnes de la USEE van en grups separats, però tots a la mateixa aula perquè sigui més pràctic poder-los atendre. Els possibles alumnes disruptius estan estratègicament distribuïts per no coincidir. Si hi ha germans, es troben en aules diferents.

Què pretenem donant els grups fets? Que l’alumnat se centri en la feina des d’una perspectiva professional. Els expliquem que això els passarà en el món laboral: hauran de treballar amb persones que potser no coneixen, o que són ben diferents d’ells, però que al cap i a la fi comparteixen un objectiu, que és que la feina surti bé (en el seu cas, que puguin presentar una bona proposta de viatge).

I ens funciona? Lògicament, al principi sempre hi ha reticències, desitjos no complerts, enyorança per l’amic de l’ànima que no és al seu grup…, però de tot s’aprèn, i a la valoració final, acaben fent explícits els avantatges i els inconvenients que té fer-ho d’aquesta manera (més endavant ja us explicarem el sistema d’avaluació http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=335). Els avancem que quan siguin a 4t, per fer el Projecte de recerca ja seran ells qui proposaran l’equip de treball.

Com els preparem abans del TS? Aquest curs, a les sessions prèvies de tutoria hem fet dinàmiques de grups perquè anessin descobrint diferents aspectes del treball en equip i treballant l’assertivitat, coneixent els perfils de persones amb qui es poden trobar o aprenent a coordinar tasques dins el grup.

Realment, el dia que donem la relació d’equips de treball sembla que presentem els emparellaments de la Champion! L’expectació és total!

I un cop revelat el misteri dels grups, com gestionem les peticions de canvi? Sobretot, els fem notar la dificultat de fer grups i d’introduir-hi algun canvi, perquè repercuteix en moltes altres peces, i perquè podria motivar moltes altres peticions. Seguidament, els tranquil·litzem compromentent-nos a fer-ne un seguiment extra en el cas d’alumnes que estan preocupats perquè en el seu grup hi tenen algun o alguna “perla”, que sempre n’hi ha a tot arreu.

La veritat és que, quan es posen en marxa, tot sol rutllar.

4. Ocupació: agents de viatge

‘Preparem un viatge a la neu’. Aquesta és la missió de l’alumnat, per a la qual disposen de tres dies de treball a l’aula i un d’exposicions. N’han de presentar un treball escrit i defensar la seva proposta en una exposició oral, en la qual mostren també un vídeo publicitari en anglès de la seva estació.

Alguns s’atreveixen a posar-hi la veu en offhttps://drive.google.com/open?id=0BzTLZHfLUB0fby1ONUV5Rm1yamM

D’altres opten per sobreimpressionar la informació: https://drive.google.com/open?id=0BzTLZHfLUB0fQUNtdEIxTGxjVWM

Tot l’alumnat parteix d’un mateix índex (el podreu veure més endavant http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte17/?p=318).

El primer divendres, després dels tallers, es fa l’obertura de sobres, amb la corresponent cerimoniositat que l’assumpte requereix per donar emoció al moment. Als alumnes els encanta descobrir sobre què hauran de treballar, més que no pas rebre la indicació sobre què hauran de treballar.

Sobres

Un membre de cada grup tria tres sobres (un de cada color), en els quals apareixen les concrecions del seu projecte: el país on es farà el viatge (són dels diferents continents), les persones que hi aniran, i les seves aficions fora de l’esquí.

La cosa comença a definir-se… Els cervells ja s’han posat en marxa i els grups comencen a pensar com treballaran.