15. La creativitat al poder!

Hi ha determinats moments en aquest Treball de síntesi que ens posen el somriure a la cara, situacions disteses que ens acosten, a professors i alumnes, en un ambient de treball diferent.

Per exemple, fent el taller de galetes ens movem com si fóssim a casa. Hem de cuinar, decorar, netejar… (i no tot és sempre fàcil, sobretot quan hem de netejar i endreçar! Llavors és quan es veuen els rols que han heretat o que volen trencar!). Som a classe cuinant! … i ja estem detectant temes que cal tractar a la tutoria!

Quan construïm el ninot de neu amb papiroflèxia, és molt curiós de veure com determinats alumnes que són ben moguts a l’aula ordinària són capaços de concentrar-se en aquesta feina tan metòdica i ajudar el professorat a organitzar-la!

El taller de llegendes sempre ens deixa alguna sorpresa agradable: no sabíem que aquella alumna o aquell alumne tingués tal poder de comunicació explicant llegendes. Realment aconsegueixen captar l’atenció del públic i ens fan gaudir del moment.

Ens satisfà veure com acaben entenent els anticiclons i les borrasques, les altes pressions i les baixes pressions, a partir d’una posada en escena que el professor els convida a fer, en què uns alumnes són protagonistes. “Ara ho he entès!!!” i, al cap d’uns dies, quan el temps està així o aixà, et diuen: “És per això!”

Un cop més, volem dir que estem molt contents amb el resultat que ens dóna aquest tipus de treball amb l’alumnat, i que anar-lo valorant i anar-hi introduint millores ens ajuda a mantenir-lo sempre actiu. Tot i que tracti sobre la neu, no el tenim mai congelat!

La motivació que ens aporta aquest Treball de síntesi és el nostre principal aliat!

14. Té molt valor, i no té preu!

Al llarg d’aquests dies de treball, observem comportaments de l’alumnat que evidencien que la consolidació dels valors es va fent de mica en mica, de vegades de manera explícita i conscient, però molt sovint, amb petites dosis que els fan ser més grans com a persones.

Els hem vist ajudar-se en les activitats físiques, col·laborant per aconseguir un objectiu comú. Hem vist com, després d’algunes reticències inicials quan saben qui tindran de companys al grup, acaben gestionant perfectament la situació. Hem pogut observar com integren els companys de la USEE i de l’Aula d’acollida per fer-los sentir un més a l’equip. Hem sigut testimonis de com han organitzat algun canvi en l’horari de les exposicions perquè un company d’un altre grup tenia visita mèdica. Hem assistit a la presentació oral d’alumnes que han descobert una part molt millorada de si mateixos. Hem sentit com una alumna, quan presentava els membres del grup a l’exposició oral, hi incloïa una companya absentista dient: “i la XY, que no ha pogut venir”…

En definitiva, més enllà del que hagin pogut aprendre dels continguts i de les competències treballades, aplaudim que hagin sabut ser persones considerades, compromeses i responsables.

13. L’avaluador avaluat. Anem tancant el cercle…

Ens equivocaríem molt si penséssim que la nostra tasca s’acaba amb l’avaluació del treball de l’alumnat. Organitzar un Treball de síntesi implica un esforç molt gran de moltes persones que treballen plegades, i hem d’aprofitar l’oportunitat d’aprendre com podem millorar.

L’alumnat és el millor indicador

Un cop acabat el Treball de síntesi, dediquem una sessió de tutoria (o més, si cal) a avaluar-lo en profunditat. Els alumnes valoren què els han semblat els tallers, l’esquiada, l’organització general del Treball, el tipus de treball realitzat en el projecte o l’atenció que els ha ofert el professorat, entre d’altres, i sempre s’acaba amb un apartat de propostes de millora.

Cada vegada estem més convençuts que fent-los saber com avaluem i fent-los participar en l’avaluació, s’impliquen més en l’aprenentatge i en el producte, se’n senten protagonistes i responsables d’oferir propostes per a cursos posteriors. Alhora, veuen que el professorat també aprèn de les seves valoracions i propostes, i aquesta retroalimentació acosta les figures de docents i aprenents.

L’aprenentatge és ben viu i significatiu quan el procés és cooperatiu!

Paral·lelament a les valoracions de l’alumnat, l’equip de professors, a la reunió de nivell exposem la nostra valoració de com ha funcionat tot i què cal millorar.

Totes les aportacions es recullen per escrit i es fan arribar a l’equip directiu, i passaran a l’equip de 3r del curs següent.

Acumular l’experiència ens ajuda a millorar cada any!

11. Tots ensenyem, tots aprenem

El divendres els grups dediquen una part del matí a preparar l’exposició oral que faran el dilluns, en què presentaran la seva proposta de viatge a la neu. Com que cada grup treballa sobre un país diferent, tots els grups són a l’aula per veure les exposicions dels altres companys.

Quan s’acaba la intervenció dels alumnes, els dos professors que formen el tribunal els fan preguntes. A continuació, es deixa un temps per a la deliberació dels grups, i posteriorment el portaveu de cada un emet la valoració dels aspectes positius i els aspectes a millorar de l’exposició que acaben de veure. Finalment, proposen una nota de l’1 al 10. Quan ja hem reunit les notes de tots els grups, el tribunal en calcula la mitjana, que li servirà per acabar de definir la nota final.

A continuació, el professorat fa els comentaris pertinents sobre l’exposició.

Molta feina i poc profit? No podem deixar escapar l’oportunitat d’aprendre!

Anteriorment, trobàvem a faltar moments en què poguéssim comentar tot allò que li faltava al treball o aquells aspectes que caldria millorar, i hi hem trobat la solució: actualment dediquem una hora a cada exposició; en aquest temps tenim oportunitat de valorar-lo en profunditat, i sobretot, donem idees i exemples a l’alumnat de tota l’aula perquè aprenguin d’aquest projecte i ho puguin aplicar en treballs futurs.

Els alumnes valoren positivament aquesta organització, i val a dir que es comprometen en la seva tasca coavaluadora. Es mostren exigents amb els resultats, però sempre respectuosos, i fins i tot ofereixen propostes de millora.

Per això ens agrada que la paraula valorar inclogui, d’inici, el mot valor!

9. Amb la tecnologia hem topat!

Els últims cursos, la realització dels Treball de síntesi o del Projecte de recerca a 4t havia estat més fàcil si fem referència a l’àmbit tecnològic, perquè amb l’existència de l’1×1 i el posterior 2.0, cada alumne tenia el seu ordinador. Ara comencem a rebre alumnes que ja no en tenen, i dedicar-se a una feina en què la recerca a internet es fa indispensable sense disposar d’ordinadors s’imposa com un roc al mig del camí.

Ho hem previst resoldre d’una manera força automàtica: l’alumnat que té ordinador i el pot portar, l’utilitza amb normalitat, i per a la resta de casos, repartim els ordinadors dels carros portàtils del centre. Dificultat? Tenim tres carros i quatre aules! Toca ser salomònics: garantim que com a mínim hi hagi un ordinador a cada grup, i a partir d’aquí, anem fent rotacions.

Deixem anotat qui té cada ordinador, i procurem que tot torni al seu lloc en acabar el matí. Ens en sortim? Doncs… no gaire, tot i que donem fe que el professorat se n’ocupa tant com pot! És un punt que hem de millorar de cara a futures edicions. Cal marcar un moment a partir del qual es retorni el material informàtic de manera ordenada i es pugui revisar que tot és al lloc que li correspon.

Les noves tecnologies ens haurien de poder ajudar… És lamentable haver-se’n de lamentar!

1. És Temps de neu

Benvinguts al nostre bloc. Som l’equip representant del professorat de 3r d’ESO de l’INS Lauro, de Les Franqueses del Vallèshttp://blocs.xtec.cat/inslauro/

Lauro

Quan ens vam posar a definir quina seria la nostra tasca, de seguida hi vam estar d’acord, i això ja va ser un primer punt de motivació extra que ens ajudaria a entomar el projecte amb molta empenta.

L’anterior treball de síntesi que plantejàvem a 3r havia quedat força esgotat, i tant els alumnes com bona part del professorat coincidíem que feia falta renovar-lo. Aquesta consideració, juntament amb la situació econòmica que afecta des de fa ja uns anys moltes famílies, ens va fer pensar que podria ser una bona idea fusionar el treball de síntesi amb l’esquiada que fem a 3r, de manera que optimitzaríem despeses en concepte de sortides i podríem oferir a l’alumnat un producte ben interessant i amb un eix vertebrador que el dotés de continguts transversals.

Creiem que és convenient explicar aquesta justificació no només a les famílies, sinó també als nois i noies, perquè s’adonin que es poden buscar alternatives davant dels entrebancs i també perquè aprenguin a valorar els esforços que fan les persones del seu voltant davant de situacions de vegades poc favorables. Alhora, fer-los prendre consciència d’aquest aspecte és el primer pas perquè puguin anar preparant un pla d’estalvi per fer front a les despeses de l’esquiada. Així doncs, els valors i les matemàtiques emprenen el camí junts.

Vam posar fil a l’agulla i vam dissenyar el treball de síntesi que porta per títol Temps de neu. Tot i que ja fa uns quants cursos que el vam inaugurar, formar part de la Xarxa de Competències bàsiques ens ofereix l’oportunitat de revisar-lo i millorar-lo gràcies als enfocaments i les estratègies que hi anem aprenent.

Breument: Al llarg de set dies, els nois i noies realitzen activitats relacionades amb la neu i elaboren un projecte de viatge a una estació de muntanya.

Hem volgut que totes les activitats estiguin basades en contextos reals, quotidians, i que potenciïn la creativitat dels alumnes i la interrelació entre les persones.

Amb tots els ingredients a punt, només ens falta que el temps ens acompanyi i hi hagi neu!