Ja havíem fet molta feina i ens vam parar a reflexionar sobre tot el que havíem fet i havíem après fins ara. Vam fer una posada en comú entre tots i després van fer un petit escrit a la llibreta d’aprenentatge seguint un guió prèviament consensuat.
Aquests són alguns dels treballs dels alumnes:
Ja tenien les idees més clares i per tant ja podíem començar a pensar com encaràvem el treball. Les mestres amb les nostres idees de treball cooperatiu i de grup vam planificar de que cada grup fes una proposta de ciutat ideal, que era el tema del producte final.
Els hi vam exposar i no hi van estar d’acord: segons ells cada alumne tenia la seva idea personal i per tant tots volien poder expressar-la individualment i defensar-la davant dels altres. Fins i tot van buscar-hi la solució: ja ho farien a casa per deures. Podien fer un dibuix o una explicació.
Nosaltres volíem acotar més per no tenir tants treballs diferents però aquest raonament ens va semblar correcte i vam acceptar la seva proposta.
I ja ens teniu escanejant tots els treballs i dedicant una altra sessió perquè cada alumne pogués dir la seva.
Mentre els alumnes exposaven nosaltres anàvem fent un buidatge d’elements coincidents en les diferents propostes.
*Donat que cada alumne va fer una explicació individual vam aprofitar per refrescar la rúbrica que havíem utilitzat per fer l’exposició oral dels diferents apartats investigats i avaluar aquesta competència. (rubrica e oral 3r)
Preocupats per quins materials anirien bé, ja que en tot moment estàvem fent supòsits perquè no disposàvem encara de cap punt de llum blava, alguns alumnes van implicar-hi a la família i ens van portar idees de com podíem fer-la de manera casolana.
Podíem agafar un mòbil, tapar amb cinta adhesiva transparent la llanterna i pintar-la amb permanent blau, d’aquesta manera ja podíem començar a experimentar. Començàvem a intuir quin tipus de material era l’adequat.
Finalment cada grup va poder exposar què havia descobert per així poder orientar la resta de companys i començar el treball en sí.
Va ser llavors que els de material es van adonar que per aquest treball “NO TOT MATERIAL S’HI VAL” i que tindrien molta feina per comprovar quin seria vàlid i quin no. D’entrada ja en van descartar uns quants.
Aquest va ser el moment en què les mestres vam aprofitar per treure la dita “fent i desfent aprèn l’aprenent” i la van entendre perfectament dins el context d’aquella situació.
Cada grup va començar a investigar el seu tema i aquí van començar els problemes. Els de material van veure que no tenien prou informació per decidir. Els de la ubicació ja voltaven per Barcelona buscant el carrer Fontanella i se’n van adonar que havien perdut el temps, que no havien donat les ordres precises. Els de l’estructura no tenien prou estris per fer-se una idea de quines eren les dimensions d’aquella estructura (intervenien el volum i mesures de més d’un metre). Els únics que tiraven eren els que treballaven sobre la llum negra. Ens va sorprendre però cada grup va anar buscant les estratègies per sortir-se’n. Les mestres evidentment vam fer de guies, però no solucionant la situació sinó generant més preguntes perquè d’aquesta manera poguessin veure les errades i quines eren les modificacions que calia fer.
Una mestra va llegir el tema que s’hauria de treballar i d’on havia sorgit la idea així com les orientacions que calien per dur a terme aquest treball.
D’aquesta lectura en va derivar un debat que va acabar amb la proposta, per part d’ells, de fer grups de treball per aprofundir en els diferents aspectes que els hi havien plantejat.
A partir d’aquí cada grup va començar a informar-se: llum negra, situació de la instal·lació, estructura i materials.
Va ser curiós perquè gairebé al mateix moment, mestres i alumnes vam fer la reflexió que hi havia massa gent a cada grup i per tant van decidir partir-se i fer la feina per duplicat, d’aquesta manera podia ser més enriquidor.
detalls instal·lació estructura proposta instal escoles recomanacions
Aquesta és la pregunta que vam plantejar als alumnes després de rebre la proposta de participació de les escoles, a l’edició d’aquest any de Lluèrnia.
Primer de tot havíem de saber quin coneixement en tenien d’aquest esdeveniment. Majoritàriament tots ho coneixien. Cada un va fer la seva aportació del que sabia i amb aquesta informació van decidir que els agradaria participar-hi. A tall d’anècdota hem de dir que els dos únics nens que es van abstenir de votar van ser els que no ho coneixien. Els altres tots estaven molt il·lusionats de poder fer un treball que el veuria molta gent, que el podrien visitar i explicar a les famílies… i que fins i tot potser sortiria pels mitjans de comunicació.
Per saber-ne una mica més van proposar buscar imatges i notícies d’altres anys per així tenir les idees més clares.
Som les mestres de cicle mitjà de l’escola Castanyer de Sant Joan les Fonts, la Rosa, la Judit i la Irene.
Tenim dos grups classe, el de tercer amb 24 alumnes i el de quart amb 23.
La idea d’aquest projecte va sortir d’una reunió informativa sobre Lluèrnia (festival de foc i de llum que es celebra a Olot i que acull instal·lacions de diferents artistes i entitats de la Garrotxa i que compte també amb la participació de les escoles d’Olot i de la comarca) on vam assistir les mestres. Ens va semblar que podria ser un projecte engrescador i diferent al que estaven acostumats: era un projecte que sortia de l’àmbit escolar, amb molta projecció pública i seguint unes premisses que ja ens venien donades de fora.
Els alumnes en cursos anteriors ja es van iniciar en el treball per projectes però sempre escollits per les mestres. Aquest curs ens va semblar que estaria bé que fos decisió seva tirar-lo o no endavant. Per tant va ser així com els hi vam proposar.