Igual d’important que elaborar un bon treball és saber transmetre’l adequadament a través d’una bona exposició. Sovint ens trobem ambn adults que tenen dificultats davant d’un públic per transmetre i reflectir correctament la informació que ens han de donar.

Per tant en aquest cas l’objectiu que ens plantegem és:

• Acordar pautes per a les presentacions dels treballs.

Es tracta d’acordar uns mínims i de garantir una qualitat en els treballs. També es fa pensant que serveixi de guia per a aquells alumnes que necessiten un suport o referent que els marqui més de prop el procés.

Com que ja s’havia treballat amb els programes d’elaboració de presentacions amb anterioritat i els alumnes ja havien fet presentacions davant el grup classe ja tenim punts de partida per analitzar.

Entre les indicacions que donem hi ha la d’evitar posar massa text escrit o grans paràgrafs en les diapositives. Per això és essencial tenir molt clar què es vol dir (fer un guió) i amb quines imatges, paraules clau … podem il·lustrar-ho millor.

D’aquesta decisió anterior se’n deriva la següent: una idea per diapositiva. Per tal que quedi tot més clar i no es barregin conceptes. S’aconsella emprar una diapositiva per cada cosa que es vol dir, com a mínim, ja que si el  punt comporta usar més diapositives que exemplifiquin o aclareixin es poden afegir.

També destaquem la necessitat de desar les imatges, vídeos, fitxers que volen incrustar a la presentació en una carpeta abans d’insertar-ho al treball. La importància d’aquest fet és per evitar perdre enllaços, imatges… Tot i que és el que menys valoren o realitzen i el que els acaba comportant major dificultat.

Amb tot, el treball amb les TIC comporta en molts casos una enorme inversió de temps. Els costa prendre acords a l’hora de dividir-se les tasques, a vegades perden informacions perquè no les desen correctament i el treball és molt poc eficaç en moltes ocasions. Tot i això tenim clar que el treball amb les TIC els és necessari i els hem d’anar ajudant a millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència. 

Com que l’objectiu principal del projecte era que els alumnes fossin els principals implicats, la cerca d’informació és un punt clau del treball. Perquè cada un d’ells escull el tema que vol explorar i per tant serà en funció d’aquest que haurà de treballar amb una o altra informació. Segons els seus coneixements inicals, segons les seves inquietuds i també segons les seves possibilitats. Tot i que alguns alumnes van concidir amb el tema no tots tenien les mateixes inquietuds i per ant algunes van decidir agrupar-se per treballar conjuntament i d’altres van optar per fer el treball individual.

D’aquí que la cerca d’informació a vegades era un treball personal a a vegades un treball repartit entre els membres del grup. Però sempre tenien el mateix objectiu cercar allò que els permetés resoldre el seu dubte o curiositat inicial. El com ho feien podia variar, com ja hem dit abans depenent dels coneixements previs, possibilitats…I aquí és on interveníem més com a guia les tutores.

A aquells alumnes capaços de cercar sols tant en llibres, com per internet,com en qualsevol font simplement se’ls supervisava per tal que no s’allunyessin de la idea principal. Ja que a vegades durant la cerca d’informació els sorgien noves qüestions i els feien despistar i aquí és on els guiàvem per posar un ordre, primer resoldre l’original i després si calia, si es disposava de temps… a les secundàries.

A els alumnes amb capacitat per a saber què buscar però amb dificultat de seleccionar una vegada iniciada la cerca se’ls ajudava a pautar la informació, a escollir d’entre les diferents fonts la més adequada o d’entre els textos i pàgines web la més òptima per a la seva comprensió i extracció d’informació. Unes dades, les que volien extreure, que prèviament havíem pautat de manera conjunta alumne i tutora, en forma de preguntes o de parts d’un guió de treball, que els facilitaven l’extracció de les idees principal i que els permetrien resoldre el seu punt de partida  i elaborar finalment el treball.

I a aquells alumnes que els era difícil la cerca autònoma i la comprensió de segons quines fonts (internet,llibres de text o consulta…) a més de pautar-los i acotar-los més el tema a descobrir i treballar, el vam gairebé donar la informació a mida. Molt més destriada, més ja passada pel primer filtre i en ocasions presentada més visual, esquemàtica, per a una comprensió més efectiva i pensant amb la satisfacció de l’alumne de realitzar el descobriment més autònom, tot i ser encobert, i poder-lo transmetre, igual que la resta, als companys.

Havíem treballat en altres ocasions l’esquema, el subratllat per a la comprensió de textos. Però potser no a tanta escala i en ocasions amb textos fins hi tot massa plens de contingut que els costava destriar allò realment essencial per a incloure en el seu treball i allò no tant necessari. Hi va haver comprensions molt diferents d’un mateix tema quan no havien buscat en llocs tant diferents la informació. Això ens porta a valorar que no tots extreuen encara allò realment essencial, n’hi ha que encara es queden amb l’anècdota o allò més superficial. I ells mateixos se’n adonaven durant les exposicions.Tant dels seus treballs, potser els costava més, com dels companys, més senzill ja que estan més disposats a valorar o “criticar” els dels altres que la seva pròpia tasca. S’adonaven que en exposicions d’un mateix tema , per exemple els Moais, un deien no haver trobat informació i d’altres havien fet exposicions molt detallades amb gran varietat de dades. També en aquest apartat de cerca d’informació i influïa la predisposició, la motivació i les ganes de treballar de l’alumne i es notava en la qualitat i quantitat de dades aportades. En la vivència durant l’exposicó de com havia fet el descobriment, la reacció establiment de vincles entre una mateixa informació contrastada en vàries fonts…

Pel que podem dir que la cerca d’informació va ser el centre, la clau, del projecte personal de cada alumnes i on realment va aprendre i adquirir els coneixements del tema escollit. Sense oblidar que també van aprendre dels companys al llarg de les seves exposicions.

Una vegada elaborats els treballs que cada alumne ha escollit, arriba el moment de dur a terme les presentacions a l’aula.

Cal doncs que parem atenció en quines són les característiques que ha de tenir una presentació oral per ser correcta.

A partir de RÚBRICA exposició oral que ja tenim elaborada extraiem quins són els elements en els quals ens fixarem i que per tant, hem de tenir cura de realitzar correctament.

D’aquesta manera els alumnes saben amb antelació quins són els elements importants i per tant els que seran avaluats i es poden preparar l’exposició per aconseguir millorar en aquests aspectes. 

La comunicació que hem establert amb l’Adrià, habitualment ha sigut a través de correu electrònic. Aquesta ha sigut doncs l’excusa perfecte per treballar aquesta tipologia textual.

Els mateixos alumnes, a partir dels primers correus que l’Adrià ens va enviar van analitzar les diferents parts que conté un correu electrònic i van acabar dissenyant, entre tots, una pauta d’orientació per tal de tenir-la clara sempre que haguessin d’escriure un correu. La reflexió entorn de la pauta d’orientació va ser ràpida i es va fer a la pissarra ja que és una tipologia textual a la qual ja havíem fet referència en cursos anteriors, precisament per comunicar-nos amb l’Adrià i per tant els alumnes ja sabien com s’organitzava.

Poder partir de textos reals i significatius per a ells fa que vegin molt més clares quines parts ha de tenir un text i que les interioritzin molt més fàcilment que no pas si els correus són simulats. 

A mesura que hem anat veient el recorregut pels diferents països que ha fet l’Adrià, ha anat sorgint curiositat per veure on eren aquests països i quines característiques tenien.

Objectius:

• Conèixer i situar els diferents continents.
• Situar el nostre país, el Mar Mediterrani i els diferents oceans.
• Veure les diferències de nivell de desenvolupaments dels diferents països.
• Aprendre a elaborar una llegenda en funció d’un determinat indicador.

Vam coincidir que el nombre d’usuaris d’internet era un bon indicador per saber el nivell de desenvolupament de cada país. Vam distribuir els alumnes per grups i els vam atorgar una llista de països. Cada grup havia de localitzar els països que se li havien adjudicat i situar-los en el mapa a més de pintar-los del color que els corresponia en funció de la llegenda.

El resultat ha sigut un mapa aclaridor en el qual els alumnes han pogut veure clarament la diferència entre hemisferi nord – hemisferi sud així com la diferència entre continents.

Com a element positiu hi ha el fet que els alumnes han après a manejar els mapes i tenen certs coneixements de la situació d’alguns països (n’identifiquen alguns com a referents). però en canvi, crèiem que aquesta activitat els ajudaria a poder conèixer la situació de molts més països dels que han acabat coneguent en realitat. 

A partir de les informacions que ens havia proporcionat el mateix Adrià i de les que els propis alumnes van recercar a partir del tema que els interessava treballar, cada un va elaborar un guió. Alguns alumnes van ser molt autònoms per a la realització del mateix ja que de seguida tenen molt clar quins apartats volen que inclogui el seu treball i l’ordre dels mateixos.

En canvi, altres necessiten de la nostra intervenció i ajuda per tal de poder redactar un guió estructurat que els orienti i els ajudi  a organitzar-se durant la realització del seu treball.

Aquí teniu diversos exemples: 

A partir dels vídeos que vam veure de l’Adrià (sobretot arrel del de Guaiana Francesa) i donat el que fa a l’aula també tenim diferents tons de pell, uns alumnes es pregunten perquè no tots tenim la pell del mateix color? 

D’aquí sorgeix un interrogant que els duu a investigar què és el que determina que no tots tinguem el mateix to de pell.
Finalment, fan una presentació davant els companys INVESTIGUEM LA PELL DELS HUMANS durant la qual sorgeixen encara nous dubtes relacionats amb la genètica, amb les diferències individuals, etc.

Fem un recompte de quin fototip de pell té cada un dels alumnes de l’aula i a partir d’aquí elaborem una gràfica per determinar quin és el més present a l’aula. Veiem també que el color de pell moltes vegades està relacionat amb el color dels ulls i el del cabell però que les diferències individuals només són externes i insignificants.

Avaluació: aquesta activitat ens resulta molt interessant, més enllà de que els permet treballar gràfiques i analitzar detalladament la informació seguint unes indicacions. (han d’observar cada un dels companys i determinar a quin fototip deu pertànyer). Però sobretot ens ajuda a fer-los adonar que la diferència és entre fototips i no pas entre “blancs i negres”.