| ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ |
Després d’acotar la pregunta investigable, la indagació va començar pel següent supòsit: Podríem convidar un tennista a jugar un partit de tennis oficial a la pista de l’escola?
Treball: Hipòtesi, predicció de resultats, estimacions, interpretació de gràfics, càlcul de cotes, utilització d’instruments de medició de longituds….etc.
Tornant a la pregunta del projecte: Com es que un tennista pot moure el seu cos, van exposar les primeres idees prèvies: Que té a dins del cos per moure’l?
[vimeo]https://vimeo.com/216869431[/vimeo]
Coneixements previs
- Dibuix dins d’una silueta del cos: Comunicació dels coneixements inicials.
- Anàlisi col·lectiu dels dibuixos, seleccionant aquelles idees que s’apropaven més a la realitat, tot argumentant-les en conversa col·lectiva.
- Construcció d’una Base d’orientació del que hauria d’incloure un dibuix que representés el que té a dins un tennista i que li permet moure’s.
Amb la base d’orientació (BO) es van compartir amb els nens els objectius de l’activitat. Un cop finalitzada, la BO va ser un eina de coavaluació
Introducció de la mirada micro
Construcció de la maqueta d’un dit en quatre equips cooperatius.
- Planificació dels materials que, per les seves qualitats, millor representarien els components d’un dit.
- Construcció de la maqueta.
- Comunicació a la resta dels equips, els resultats de la maqueta, la justificació dels materials emprats i les dificultats que l’equip s’havia trobat.
Observació de l’interior del cos amb la dissecció d’una pota de pollastre
L’observació de l’interior d’una pota de pollastre fou una pràctica guiada. Tot plegat per què els nens arribessin a modificar les seves idees prèvies i progressivament les anessin acostant al model científic. Per això, també se’ls va preguntar: A la teva maqueta, com ho has representat? Què canviaries de la teva maqueta?
| Continuem introduint nous punts de vista, amb la participació en un Taller “El funcionament del cervell humà”, per tal de vincular l’aparell locomotor i el sistema nerviós, arribar a la interrelació d’ambdós sistemes per aconseguir una visió globalitzada del funcionament del cos humà i no parcel·lada. |
Amb les diferents activitats del taller, els nens s’adonaren que la informació cap el cervell entrava per diferents canals: oïda, vista, tacte ….. i que les respostes del cos eren ràpides i, a vegades, enganyoses.
| TRANSFERÈNCIA DELS APRENENTATGES |
De tornada a l’escola, vam estar comentant les experiències del taller i sorgiren noves preguntes. Però abans, vam dur a terme una activitat de transferència que permetés d’una banda avaluar la consolidació dels aprenentatges fins aquell moment i d’altra que anessin entenent el funcionament del cos humà com un tot interrelacionat i no parcel·lat.
INTRODUCCIÓ DE NOUS PUNTS DE VISTA
Vàrem visionar un video: El cuerpo humano al límite (I) per tal complementar la informació que havien obtingut en el taller “El funcionament del cervell humà”, introduir nous punts de vista que generessin noves vies d’indagació. Una de les preguntes que va sorgir fou: Com és que reaccionem tant ràpid?
La majoria dels alumnes tenien la hipòtesi que la informació viatjava per la sang i, per això, el cervell reaccionava ràpid.
ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ
Experimentació. La informació viatja a través de la sang?
Vam comprovar aquestes hipòtesis amb l’experimentació i vam cronometrar el temps que tardava un líquid (sang) en viatjar des del cervell fins els peus (reacció – xutar la pilota). Vam concloure que la informació no podia viatjar a través de la sang perquè tardava massa.
Aleshores, un dels alumnes, tot recordant les imatges “impactants” del vídeo va formular la següent hipòtesi: Si no viatja per la sang ha de viatjar tant ràpid com l’electricitat.
Experimentació: La informació viatja tant ràpida com l’electricitat?
Organitzats en equips cooperatius, vam fer el muntatge d’un kit elèctric per tal de cronometrar el temps de reacció posterior a l’arribada d’un estímul.
Volem aclarir que cadascun dels 4 equip cooperatius va muntar un kit diferent. Per tant, teníem varietat d’estímuls i també varietat de respostes (acústiques, lumíniques, moviment…). KIT 1 KIT 2 KIT 3 KIT 4
En finalitzar, cada equip va compartir amb els seus companys els resultats del seu treball així com les dificultats trobades.
[vimeo]https://vimeo.com/215400466[/vimeo]
Tots els equips van comentar que havien tingut dificultats per entendre les instruccions del Kit de muntatge. Aprofitant aquesta circumstància se’l va proposar que redactessin ells mateixos les instruccions per tal que els nens d’altres cursos no es trobessin amb el mateix problema.
Acordem entre tots les característiques textuals i formals d’un text instructiu i elaborem una Base d’orientació que guiarà la producció i la posterior revisió i regulació dels aprenentatges.
ACTIVITAT D’ESTRUCTURACIÓ
Tot seguit varem classificar diferents tipus de resposta atenent a dos criteris de classificació:
- Segons la resposta fos voluntària o involuntària (reflexe).
- Segons la resposta fos originada per estímuls en relació al medi (voluntàries i reflexes) o en relació al funcionament del propi cos (involuntàries).
Plantejant aquesta activitat d’estructuració, els nens havien d’interrelacionar el recorregut de la informació per dins del nostre cos, establint connexions amb el tipus de resposta. Començaven a identificar quina part del nostre sistema nerviós (bulb raquidi, cervell, mèdul·la…) intervenia en cada tipus de resposta i en sabien argumentar la raó.
Però el que ens interessava en el projecte, és l’aprenentatge del funcionament del cos humà com un tot interrelacionat (sistema nerviós i aparell locomotor). Així dons, els vam plantejar l’elaboració d’un mapa conceptual i la posterior exposició oral de cada equip a la resta de companys.
Com a producte final, a més a més del mapa conceptual, un membre de cada equip va exposar als nens de 2n que estaven duen a terme un projecte afí els coneixements adquirits fins ara en el projecte. Recordem que tota l’escola desenvolupa el projecte a l’entorn d’un eix transversal. El projecte dels nens de 2n: Com és que el nostre cos sua després d’haver fet esport?
Amb aquesta intervenció els nens de 5è ajudaven als nens de 2n a resoldre dubtes expressant amb les seves paraules els coneixements adquirits fins aquest moment.