XV Jornada Anual Xarxa de competències bàsiques

Presentació:

A l’escola treballem per projectes des de P3 a 6è.

El projecte “Com s’ho fan els tennistes per moure’s” s’ha desenvolupat des d’inici de curs fins a mitjans de maig.

S’emmarca en el Model Ésser viu i el Model Físic, sobretot la part de les Màquines simples.

El fet de treballar a partir de models permet aprendre ciències tot aprenent a pensar, a experimentar (fer), a comunicar i a sentir.

Objectius

Com a objectius d’aprenentatge:

  • L’aparell locomotor, el sistema nerviós i les palanques.

Com escola en el treball per projectes ens hem proposat com a objectius:

  • Fer-los més transversals (interrelacionar altres àrees: català i matemàtiques fonamentalment).
  • Interelacionar més d’un model: model ésser viu i model físic.
  • Aprofundir i millorar l’avaluació del que han après els alumnes, posant la mirada en l’autoregulació dels aprenentatges.

Disseny d’activitats

Cicle d’aprenentatge: Introducció de punts de vista, activitats d’exploració, activitats d’estructuració, activitats  de transferència.

Les preguntes investigables: Pas de la curiositat inicial a l’interès per la recerca, l’experimentació.

Organització dels alumnes

Fonamentalment en equips cooperatius sense excloure altres formes d’organització: treball per parelles (coavaluació a partir de bases d’orientació).

Avaluació:

En quins moments? Cicle d’aprenentatge Activitats de transferència. Anàlisi de casos

Bases d’orientació: Text instructiu

Rúbriques: Criteris de realització – Criteris de qualitat (Compartir objectius) + Autoregulació

Exposicions orals: Congrés de Ciències.

 

 

Producte final o productes finals?

FEM PROJECTES O L’AULA ÉS UN PROJECTE?

Tot i no ser un producte pròpiament del projecte anem construint aquest plafó com una  mena de xarxa de coneixements fruit del treball d’aula en diferents moments. Són petites evidències dels aprenentatges que els nens van documentant i que han d’interelacionar.

2017-05-15 11.04.30

PARTICIPACIÓ EN EL CONGRÉS DE CIÈNCIES

El Congrés de Ciències de Santa Coloma de Gramenet és una plataforma on els nens/es exposen els projectes científics duts a terme durant el curs. A la nostra escola hi participen els nens de primer a quart.

Enguany aquest projecte no s’ha presentat al Congrés perquè aquests alumnes ja han tingut ocasió de fer-ho en les les tres edicions anteriors, per la qual cosa aquest curs hem optat per a difondre’l internament.

CARPETA D’APRENENTATGE

Al llarg del projecte, cada nen fa un recull de les evidències del seu procés d’aprenentatge. No és un àlbum o dossier pròpiament on s’hi recollint totes les activitats. Òbviament, n’hi ha que per format (exposicions orals, tallers, maquetes…. ) seria impossible d’aplegar.

Amb tot, la carpeta d’aprenentatge té una triple finalitat:

  1. Evidenciar el procés d’aprenentatge individual.
  2. Garantir, a partir de les evidències, el procés de regulació de l’aprenentatge que dur a terme cada nen.
  3. Vincular a la família en el procés d’aprenentatge.

MAQUETES I EXPOSICIONS ORALS

En alguns dels múltiples cicles d’aprenentatges el producte final ha estat la planificació i elaboració d’una maqueta i/o una exposició oral.

 

 

 

 

 

 

 

0. Marc teòric

Els models en les ciències

Treballar per models significa adonar-se de la interacció dels fenòmens des de diferents punts de vista, seguint l’esquema següent:

MODEL DE PROJECTE

El projecte que hem dut a terme s’emmarca en el Model Ésser viu i en el Model Físic, sobretot la part de les Màquines simples.

Model ésser viu

El fet de treballar a partir de models permet aprendre ciències tot aprenent a pensar, a experimentar (fer), a comunicar i a sentir.

Models cienciesLa construcció del coneixement esdevé quan les idees inicials dels alumnes sobre un determinat fenomen van modificant-se i/o ampliant-se a partir de:

  • la interacció amb els fets i fenòmens, observant, experimentant, contrastant.
  • la interrelació amb els altres (treball cooperatiu).
  • la regulació dels aprenentatges propis.
  • Pensar Experimentar
    2016-11-18-09-36-00 2016-11-25 09.37.45
    Sentir Comunicar
    2016-11-28 11.42.12 2017-01-20 10.25.56
Disseny de les activitats d’ensenyament-aprenentatge

Les activitats proposades en el projecte permeten a l’alumne imaginar, comparar, reflexionar, observar, relacionar, manipular, fer prediccions i hipòtesi, comprovar-les manipular, experimentar, mesurar, argumentar i comunicar les seves idees contrastant-les amb les dels altres, debatre, discutir, arribar a conclusions, avaluar i regular el procés d’aprenentatge.

A l’hora de disenyar-les, s’ha tingut molt present el Cicle d’aprenentatge per tal que la gradació i seqüènciació permetés la construcció de coneixement. Així doncs, amb converses inicials i formulació de bones preguntes s’han introduit diferents punts de vista, tot  seguit s’han proposat activitats d’exploració que permetés el constrast, la indagació, la observació, la experimentació, la formulació d’hipòtesis. A continuació, activitats d’estructuració (mapes conceptuals, arribar a establir les conclusions), i finalment, les activitats d’aplicació o de transferència.

Cicle d'aprenentatge

Enfoc globalitzador

Tot i que el projecte s’emmarca a l’àrea de medi, cada vegada més, durant el seu desenvolupament anem integrant altres àrees.

Per exemple,el projecte garanteix la comunicació en qualsevol modalitat: oral, escrita, quan expressen les conclusions a les que ha arribat el seu equip; o les exposicions orals; o els informes d’una pràctica; o el plantejament d’una entrevista, o la producció d’un text instructiu. Per la qual cosa també contribueix al desenvolupament de la competència comunicativa.

També, contribueix al desenvolupament de les Competències matemàtiques quan mesurem, fem gràfiques i les interpretem, emprem els números per expressar quantitats, les comparem, fem estimacions,..etc.

2017-01-13 09.31.152017-01-13 09.30.16cropped-2017-03-03-09.41.02.jpg

 

 

 

 

 

1. Plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge

INICI – Plantejament d’una pregunta investigable

Varem començar a visionar vídeos sobre els passats JJ.OO de Río de Janeiro. Anàvem comentant les proves, els resultats, aspectes que els sorprenien, identificant esports…

Preguntes dels nens

Els nens anaven fent preguntes orientades a satisfer la seva curiositat. Aquestes preguntes eren fonamentalment reproductives: Quantes medalles…? Quin és l’esportista que….?

També vam visionar vídeos de Barcelona ’92, concretament com la celebració dels JJ.OO ’92 havia transformat la ciutat urbanísticament: construcció de la vila olímpica, remodelació de la façana marítima, millora de les comunicacions, ..etc.

Amb tota aquesta informació es va elaborar una línea de temps, indicant les ciutats on s’han celebrat els darrers JJ.OO. Es va completar un mapa situant geogràficament aquestes ciutats.

També varem visionar diferents esports per tal que identifiquessin i els classifiquessin en esports col·lectius i individuals i en esports amb implementació.

Preguntes dels nens

La temàtica es va acotant. Els nens comencen a interessar-se pel tennis. Com és que els tennistes quan veuen la pilota la tornen tant ràpid? Com es que no fallen mai?

Com que l’entrada d’informació no és només visual, vam convidar al Xavi Porras, un atleta que va participar en els passats Jocs Paralímpics de Río de Janeiro. Tot plegat, per continuar introduint nous punt de vista que permetessin als nens passar de la CURIOSITAT inicial, a l’INTERÈS per un aspecte investigable.

INTRODUCCIÓ DE PUNTS DE VISTA

Amb la visita del Xavi Porras es va treballar la cerca i interpretació d’informació _ Biografia i el gènere textual _ La entrevista i redacció de missatges per gravar al whatsapp).

El fet de que el Xavi Porras pogués practicar un esport essent invident, els va fer reflexionar sobre els diferents canals d’entrada de la informació en el nostre cos.

Pregunta investigable

Com s’ho fan els tennistes per moure’s?

 

Com avaluem el projecte?

Al llarg del projecte hem emprat diferents eines i instruments d’avaluació prou variades en format i objectius. Tot plegat per a respectar els diferents estils d’aprenentatge i, per descomptat, també els diferents ritmes.

Rúbrica

En el projecte, la rúbrica ha tingut un doble objectiu:

  • Compartir els objectius de la tasca.
  • Eina de revisió, avaluació i regulació dels aprenentatges.

Rúbrica palanques

Bases d’orientació

Igualment, la base d’orientació fou l’instrument per a compartir els objectius abans d’acomplir l’activitat i com a eina de revisió, avaluació i regulació un cop acabada.

Base d'orientació ( Text instructiu)5e

Coavaluació i la autoavalació

A partir de la base d’orientació els nens han fet una coavaluació en parelles, per tal de localitzar aspectes del treball del company susceptibles de millora i ser capaç de suggerir millores alternatives, procés que reinverteix en el propi procés d’aprenentatge. Per acabar, cada alumne incorpora les millores en el propi treball.

2016-10-28 10.11.25

Aprenentatges entre iguals i regulació

 

2016-10-28 10.10.47-2Exposicions orals: Avaluació

Transferència dels aprenentatges

Fonmentalment, en les activitats del tipus cas pràctic. N’incloem un parell.

Transferencia aprenentatges

avaluació palanques

 

2. DESENVOLUPAMENT

ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ

Després d’acotar la pregunta investigable, la indagació va començar pel següent supòsit: Podríem convidar un tennista a jugar un partit de tennis oficial a la pista de l’escola?

Treball: Hipòtesi, predicció de resultats, estimacions, interpretació de gràfics, càlcul de cotes, utilització d’instruments de medició de longituds….etc.

2017-03-03-09-41-02

Tornant a la pregunta del projecte: Com es que un tennista pot moure el seu cos, van exposar les primeres idees prèvies: Que té a dins del cos per moure’l?2016-10-21 09.45.20    

[vimeo]https://vimeo.com/216869431[/vimeo]

 

 

 

 

 

 

Coneixements previs

  1. Dibuix dins d’una silueta del cos: Comunicació dels coneixements inicials.
  2. Anàlisi col·lectiu dels dibuixos, seleccionant aquelles idees que s’apropaven més a la realitat, tot argumentant-les en conversa col·lectiva.
  3. Construcció d’una Base d’orientació del que hauria d’incloure un dibuix que representés el que té a dins un tennista i que li permet moure’s.2016-10-28 09.20.47   2016-10-28 09.28.07Avaluar-1

Amb la base d’orientació (BO) es van compartir amb els nens els objectius de l’activitat. Un cop finalitzada, la BO va ser un eina de coavaluació

2016-10-28 10.11.25  2016-10-28 10.10.47-2

Introducció de la mirada micro

Construcció de la maqueta d’un dit en quatre equips cooperatius.

  1. Planificació dels materials que, per les seves qualitats, millor representarien els components d’un dit.
  2. Construcció de la maqueta.
  3. Comunicació a la resta dels equips, els resultats de la maqueta, la justificació dels materials emprats i les dificultats que l’equip s’havia trobat.

   2016-11-18 09.36.002016-11-11 09.16.122016-11-11 09.15.262016-11-11 09.18.09

Observació de l’interior del cos amb la dissecció d’una pota de pollastre

L’observació de l’interior d’una pota de pollastre fou una pràctica guiada. Tot plegat per què els nens arribessin a modificar les seves idees prèvies i progressivament les anessin acostant al model científic. Per això, també se’ls va preguntar: A la teva maqueta, com ho has representat? Què canviaries de la teva maqueta?

2016-11-25 09.12.36  2016-11-25 09.30.38

Continuem introduint nous punts de vista, amb la participació en un Taller “El funcionament del cervell humà”, per tal de vincular l’aparell locomotor i el sistema nerviós, arribar a la interrelació d’ambdós sistemes per aconseguir una visió globalitzada del funcionament del cos humà i no parcel·lada.

2016-11-28 11.34.242016-11-28 11.42.12

Amb les diferents activitats del taller, els nens s’adonaren que la informació cap el cervell entrava per diferents canals: oïda, vista, tacte ….. i que les respostes del cos eren ràpides i, a vegades, enganyoses.

 TRANSFERÈNCIA DELS APRENENTATGES

De tornada a l’escola, vam estar comentant les experiències del taller i sorgiren noves preguntes. Però abans, vam dur a terme una activitat de transferència que permetés d’una banda avaluar la consolidació dels aprenentatges fins aquell moment i d’altra que anessin entenent el funcionament del cos humà com un tot interrelacionat i no parcel·lat.Avaluar-1

 

INTRODUCCIÓ DE NOUS PUNTS DE VISTA

Vàrem visionar un video: El cuerpo humano al límite (I) per tal complementar la informació que havien obtingut en el taller “El funcionament del cervell humà”, introduir nous punts de vista que generessin noves vies d’indagació. Una de les preguntes que va sorgir fou: Com és que reaccionem tant ràpid?

La majoria dels alumnes tenien la hipòtesi que la informació viatjava per la sang i, per això, el cervell reaccionava ràpid.

ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ

Experimentació. La informació viatja a través de la sang?

Vam comprovar aquestes hipòtesis amb l’experimentació i vam cronometrar el temps que tardava un líquid (sang) en viatjar des del cervell fins els peus (reacció – xutar la pilota). Vam concloure que la informació no podia viatjar a través de la sang perquè tardava massa.

Aleshores, un dels alumnes, tot recordant les imatges “impactants” del vídeo va formular la següent hipòtesi: Si no viatja per la sang ha de viatjar tant ràpid com l’electricitat.

Experimentació: La informació viatja tant ràpida com l’electricitat?

Organitzats en equips cooperatius, vam fer el muntatge d’un kit elèctric per tal de cronometrar el temps de reacció posterior a l’arribada d’un estímul.

Volem aclarir que cadascun dels 4 equip cooperatius va muntar un kit diferent. Per tant, teníem varietat d’estímuls i també varietat de respostes (acústiques, lumíniques, moviment…).         KIT 1         KIT 2         KIT 3         KIT 4

2017-01-20 10.14.26  2017-01-20 10.24.59

En finalitzar, cada equip va compartir amb els seus companys els resultats del seu treball així com les dificultats trobades.

[vimeo]https://vimeo.com/215400466[/vimeo]

Tots els equips van comentar que havien tingut dificultats per entendre les instruccions del Kit de muntatge. Aprofitant aquesta circumstància se’l va proposar que redactessin ells mateixos les instruccions per tal que els nens d’altres cursos no es trobessin amb el mateix problema.

Acordem entre tots les característiques textuals i formals d’un text instructiu i elaborem una Base d’orientació que guiarà la producció i la posterior revisió i regulació dels aprenentatges.

ACTIVITAT D’ESTRUCTURACIÓ

Tot seguit varem classificar diferents tipus de resposta atenent a dos criteris de classificació:

  1. Segons la resposta fos voluntària o involuntària (reflexe).
  2. Segons la resposta fos originada per estímuls en relació al medi (voluntàries i reflexes) o en relació al funcionament del propi cos (involuntàries).

2017-05-15 11.04.41Plantejant aquesta activitat d’estructuració, els nens havien d’interrelacionar el recorregut de la informació per dins del nostre cos, establint connexions amb el tipus de resposta. Començaven a identificar quina part del nostre sistema nerviós (bulb raquidi, cervell, mèdul·la…) intervenia en cada tipus de resposta i en sabien argumentar la raó.

Però el que ens interessava en el projecte, és l’aprenentatge del funcionament del cos humà com un tot interrelacionat (sistema nerviós i aparell locomotor). Així dons, els vam plantejar l’elaboració d’un mapa conceptual i la posterior exposició oral de cada equip a la resta de companys.

2017-05-02 10.50.27Com a producte final, a més a més del mapa conceptual, un membre de cada equip va exposar als nens de 2n que estaven duen a terme un projecte afí els coneixements adquirits fins ara en el projecte. Recordem que tota l’escola desenvolupa el projecte a l’entorn d’un eix transversal. El projecte dels nens de 2n: Com és que el nostre cos sua després d’haver fet esport?

Amb aquesta intervenció els nens de 5è ajudaven als nens de 2n a resoldre dubtes expressant amb les seves paraules els coneixements adquirits fins aquest moment.

3. Interrelacció del model ésser viu – model físic

De moment, en el projecte hem treballat l’aparell locomotor i el sistema nerviós seguint el Model Ésser viu. Ha arribat el moment de treballar les màquines simples seguint el Model Físic.

INTRODUCCIÓ DE PUNTS DE VISTA

Aquesta segona part del projecte s’inicia amb una pregunta suggerida per nosaltres: Com és que els tennistes llancen la pilota amb una raqueta enlloc de fer-ho amb la mà?

Experimentació: llançaments amb diferents pilotes i la mateixa raqueta

Abans de baixar al pati, varem pesar les pilotes i varem formular les hipòtesis. Al pati, també vam mesurar les distàncies de cada llançament. De tornada a la classe, amb les dades recollides van elaborar un gràfic de barres.

També, varen fer esquemes de cada llançament, representant  amb vectors les forces que hi intervenien (vent, gravetat, impuls del llançament) tot interpretant-les relacionant-les amb els resultats obtinguts.

2017-03-24 09.17.10                        2017-03-24 09.17.462017-03-03 10.29.17Experimentació: llançaments amb la mà i amb raqueta i la mateixa pilota

De manera anàloga, varem introduir noves variables a investigar: la llargada de la palanca (variable independent) en relació a la distància recorreguda (variable depenend).

Conclusió: Els llançaments amb la mà no aconsegueixen llançar la pilota tant lluny com els llançaments amb la raqueta i a més a més et canses més.

Experimentació: Aixecament de pesos amb palanques de diferent llargada.

Malgrat que les tres palanques tenien llargades diferents, el punt de recolçament (fulcre) es situava en el mateix lloc i per assegurar-nos el vam mesurar i marcar amb un gomet, tant el punt d’aixecament de la taula (Resistència), com el punt de recolzament  (fulcre).

P1050897

Només calia que cada nen/a apliqués la força amb cadascuna de les tres palanques i evidenciés en quina havia de fer més o menys esforç.

Vam concloure que la llargada de la palanca tenia alguna cosa a veure ja que a mesura que fos més llarga disminuia l’esforç.

Amb aquesta activitat va quedar molt clar els tres punts que determinaven una palanca. Fulcre (F), Resistència (R), i Força (P).

Experimentació: Analitzem 4 palanques diferents.

Se’ls va proposar analitzar una raqueta, una desgrapadora, una tisora i el carro de recollida sel·lectiva de paper.

Cada un dels membres dels equips cooperatius (grups base) serà l’encarregat d’analitzar una de les 4 palanques proposades, de manera que l’aula en un primer moment s’organitza en 4 equips d’especialites (un per palanca).  D’aquesta manera, quan tornin al grup base, cada nen podrà explicar a la resta de l’equip les conclusions de les seves respectives observacions.

.Així, tots són imprescindibles per a poder acomplir l’activitat proposada.

ACTIVITAT DE TRANSFERÈNCIA

Se’ls va proposar una situació en la que havien d’emprar una palanca real o inventada, tot indicant-ne les seves parts i n’havien de justificar els avantatges del seu ús.Avaluar-1

Al mateix que vàrem compartir tant els criteris de realització se’ls va indicar els criteris de qualitat a través d’una rúbrica, essent l’instrument de guia (abans de l’activitat) i d’autoavaluació (després de l’activitat).Rúbrica palanques

L’ús de la rúbrica tenia una doble finalitat: d’una banda que cada nen s’adonés d’on estava, però sobretot indiqués què li faltava per millorar. D’aquesta manera la rúbrica esdevinia un instrument d’autoregulació dels aprenentatges.

 

Comencem el projecte

Aprofitant l’interès dels nens vers els recents passats JJ.OO de Rio de Janeiro i la fascinació que desvetllaven els atletes i esportistes que van participar-hi vam començar a visionar uns quants vídeos.

Amb la conversa col·lectiva posterior al visionat, va sorgir la pregunta investigable del nostre projecte:

Com s’ho fan els tennistes per moure’s?

Qui som

Som quatre mestres de l’escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet. Som la Sandra, l’Esther, el Toni i la Inma i com tots els nostres companys de l’escola, treballem per projectes científics.

Podeu mirar d’endevinar qui som cadascú de nosaltres a la foto però qui és cadascú no és important. És l’equip qui fa realitat el dia a dia al Tanit, i nosaltres en formem part.

2017-05-09 13.35.25