A partir de l’escrit que els nens van portar a casa un avi va dir que ell era fuster i vindria a fer-nos el restaurant .Tots vam estar molt contents de que les famílies formessin part del projecte.
Però vàrem tenir un imprevist. El fet d’esperar a que l’avi vingués a l’escola quan ell pogués va fer que el projecte s’aturés un temps. Això va afectar a la motivació dels nens i nenes i el projecte va quedar una mica aparcat en el temps
Les nostres rotllanes donen de si….Vam estar parlant i els nens van veure que l’Eva els havia donat una idea de com fer-ho però ella no ho podia realitzar. Va explicar-los que per aquesta feina es necessitava un fuster. La tutora va preguntar als nens si en coneixien algun?. Un dels nens va dir que ho podien preguntar als pares.
Vam pensar que era una bona tasca ja que era una manera molt competencial de treballar la lectoescriptura i vam fer un escrit demanant col·laboració a les famílies.
A una de les converses a la rotllana va sorgir la pregunta a QUI es podria demanar de construir el nostre restaurant i el primer que van dir els nens va ser de demanar-ho a la conserge ja que és qui arregla l’escola.
Es va anar a preguntar si ella ens donaria un cop de mà.
En una de les converses va sortir la idea que quan es fa obres venen “uns senyors que fan el dibuix i li ensenyen a la mama si li agrada”, hem agafat la idea i la tutora els ha fet la proposta de fer un dibuix i després poder explicar-lo a la resta de companys per poder triar entre tots com el voldríem.
Ha estat enriquidor veure com cadascú defensa la seva proposta i que uns als altres s’anaven donant altres idees.
La rotllana ha estat una bona eina per crear conversa entre els nens i la mestra ha anat vehiculant les diferents opinions i les diferents maneres de com veia cadascú el restaurant.
Una vegada decidit el racó del restaurant, vam fer una conversa de com s’ imaginaven el restaurant, què necessitaven…
Hem fet un recull de la conversa:
