El comentari d’avui: Incentivem la violència

Ara tenim molt recent, de fet encara estem rebent les notícies sobre el jove català que es dedica a pegar a noies al tren. Això, per desgràcia, s’ha publicitat fins a l’extrem als medis de comunicació, i no em refereixo als butlletins de notícies tipus telenotícies o telediario, sino a altres programes bastant menys “informatius”. En la meva opinió, donar-li tanta publicitat a un individu que té més de vint anys i no ha treballat mai, criat en la cultura de la violència, del “Ei! a mi no em miris que…” pel que sigui (amistats, transtorns de la personalitat), és donar idees per fer-se famós/a mitjançant la violència a altres personatges descentrats. Sí, ja sé que els de Gran Hermano també volen fer-se famosos sense treballar, però aquests, treient alguna excepció, funcionen més pacíficament.

L’altra cosa que cal dir, i més important que parlar de la tele i els seus vicis, és que les lleis no són prou estrictes per tractar aquests casos. Resulta que segons la llei no es poden deixar detinguts aquests personatges, perquè com a molt tindrà una condemna de 2 anys un cop jutjat: és a dir, com a molt 2 anys, que al final seran menys, de condemna. D’aquesta condemna, en complirà una part, si és que en compleix, perquè si no és prou llarga ja no la cal fer. I ara, com que ha sortit per la tele, alguns polítics diuen que no val allò que diu el jutge, perque és massa tou. No senyor, el jutge treballa amb les lleis que han anat sortint, que les han fet aquells que han anat governant ja fa bastants anys, i han anat suavitzant el tractament de la violència cada cop més. Si volem més duresa, canviem la llei pel que fa al tractament de la violència de tot tipus (la domèstica comença a treballar-se, doncs ara seria el torn de tractar adequadament la violència racista o la violència gratuita, que Déu n’hi do!).