tots ens ha passat pel cap esbrinar quins són els elements que ens porten cap a l’èxit en allò que fem, sigui el que sigui!En aquests clip de tres minuts, Richard St. John’s ens mostra els 8 aspectes, que després de 7 anys de feina i 500 entrevistes, sembla ser que ens poden portar cap a a l’èxit.
Per a tots aquells que vulgueu veure i escolar el clic (3 minuts) podeu veure’l . Hi ha moltes xerrades aconsellables en aquesta web. Navegueu-hi.
Com cada any que comença un nou curs hi ha un seguit de temes recurrents que ocupen les pàgines dels diaris:
a) El pes de les motxilles, carteres i/o llibres de text. Normalment la cosa acaba una setmana després de començar el curs i fins l’any vinent, de la mateixa manera que el cost dels llibres de text serveix per parlar de l’ipc de l’agost o el setembre i fins la propera. I fins l’any vinent.
b) Com conciliar l’horari laboral dels pares amb l’horari escolar dels fills. Normalment s’intenta que els fills estiguin tantes hores a l’escola com els pares a la feina, jornada continua o jornada partida. Ni la tele fa la feina de guarderia que tenia encarregada fa uns anys. Això sempre sona a quantitat abans que qualitat. Per cert, no és España i/o Catalunya, on la gent està més hores a la feina de tot Europa? Estar no és treballar. Dues setmanes per parlar-ne i fins l’any vinent.
c) la quantitat de gent que té títols i no té feina, no té títols ni feina, no té títols i té feina, … m’he perdut. Ara resulta que el 50% dels espanyols entre 25 i 64 anys només té l’ensenyament obligatori. Què vol dir això?
d) Per cert, apple treu una nou model d’ipod.
Aquest nou any ha nascut força mogut. Petites sacsejades durant el mes de desembre, allò de tornar a les antigues qualificacions, Insuficient, Suficient ..etc. ja anunciaven la maror que trobaríem més endavant. Per cert, ja que estem tornant enrere m’estranya el fet que no hagi fet aparició el Molt Deficient. De fet si creiem que l’esforç s’incentiva quan els estudiants no volen ser qualificats amb una I, imagineu l’esforç que faran per no ser qualificats amb aquell MD que molts havíem recol·lectat en els nostres estudis. Estic segur que a partir d’ara s’haurà acabat el fracàs escolar.
El mes de gener la moguda principal ha vingut pel batxillerat. Recordeu que el proper mes de setembre s’aplica. La proposta del departament ha reduït les hores actuals de les assignatures comunes, les matèries optatives i a potenciat les matèries de modalitat, augmentant de 3 a les hores setmanals que hi dedicarem. A mi personalment la proposta em sembla adequada. Sempre he pensat que en el batxillerat cal potenciar les matèries de modalitat, aquelles que pemeten aprofundir en allò en el que més endavant els estudiants s’especialitzaran. Només hi tinc una queixa. Si us heu fixat totes les matèries comunes són de lletres, excepte aquesta assignatura nova que s’ha inventat el ministeri. Perquè entenc que les matemàtiques han de ser una matèria per a tots els estudiants, evidentment no haurien de ser les matemàtiques que fan els alumnes dels batxillerats científic i tecnològic, de la mateixa manera que no tots els estudiants han de fer la mateixa llengua o la mateixa història. Però no podem de cap manera negar la possibilitat de conèixer més probabilitat i estadística, més matemàtiques financeres o altres possibilitats a tots els estudiants. Així no sentirem més aquella frase que ens retrata com a societat quan a algú li fan determinades preguntes: “Jo és que sóc de lletres”.
“Falten excel·lents” és el títol d’un article publicat avui a l’Avui. Van apareixent petits fragments d’aquest gran estudi estadístic que és el PISA. Gran en sentit d’extens. La distribució de resultats en la prova de matemàtiques és el següent:
el 21% dels estudiants estan en el nivell inferior, el 70,9% estan en el nivell intermedi i només el 8,1% dels estudiants estan en el nivell superior, l’excel·lent de l’article
El nivell inferior esta en la mitjana de la OCDE, el nivell intermedi esta 5 punts per sobre la mitjana de laOCDE i en el nivell superior estem 5 punts per sota de la mitjana.
Les proves PISA es fonamenten en, pràcticament, les mateixes competències en les que estan fonamentats els actuals dissenys curriculars. Aquestes competències distingeixen tres situacions:
Situacions de reproducció : on es reprodueix el material treballat i es realitzen operacions rutinàries
Situacions de connexió: On hi ha una ampliació moderada del material practicat
Situacions de reflexió : On apareix el raonament avançat, l’argumentació, l’abstracció, la generalització i construcció de models aplicats a contexts nous
Si associem aquestes tres situacions amb la distribució d’alumnes per nivells ens podem aventurar a dir:
Que si no tenim alumnes excel·lents és perquè les situacions de reflexió es treballen poc a les nostres aules. Sembla bastant cert, la revisió dels llibres de text ens ho conforma, que tenim una certa tendència a treballar qüestions de reproducció d’activitats fetes i com a molt ampliem aquestes situacions a contextos que representen una ampliació moderada de les activitats realitzades.
La pregunta és: Perquè no introduim “entorns rics” en contingut matemàtic a les nostres aules que permetin desenvolupar el raonament, l’argumentació … molt més del que estem fent fins ara, en lloc de l’enorme quantitat d’exercicis de reproducció (repetició ) que fan els nostres estudiants en qualsevol dels diferents nivells educatius?
Finalment ha sortit. L’informe PISA ha arribat. La radiografia pel que fa a les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora ens ha retratat. Hi ha alguns missatges catrastofistes i d’altres que intenten contemporitzar una mica els resultats. M’ha semblat interessant un article d’El PAIS d’un catedràtic de Sociologia. Entre altres coses deia:
1.- Una diferència de 10 punts quan la mitjana és 500 és una diferència molt petita. Imagineu doncs que pot ser una diferència d’1 punt. Estem en la mitjana. Com molts altres països del nostre entorn.
2.- Les puntuacions de molt països són molt estables i només un parell o tres presenten canvis grans respecte el 2003.
Pel que fa a les matemàtiques a més, tingueu present que aquest any representen el 15% de les tasques realitzades, contrariament a les del 2003 on el que s’avaluava prioritàriament eren les matemàtiques.
3.- Les puntuacions no depenen dels sistemes educatius ni del color del partit que governa.
4.- En el que sembla que estan d’acord tots els estudis és en el fet que els països que obtenen millors resultats són els que procuren que els professors que donen classe als estudiants siuin els més ben preparats i més ben qualificats. i també els que reaccionen de manera més ràpida davant d’aquells estudiants que presenten mancances. Fer més hores no és cap solució.
5.- No cal dramatitzar sobre els resultats, el que si cal es treballar per tal que les coses millorin. I la millor manera de fer-ho és començar a partir de les coses que fem bé, que en son moltes.