What matters in learning science is not only what we know but how we know what we know and how that knowledge came to be. Anything less offers only a partial view of the achievements of science.

Aquesta frase l’he vist en el web de Jonathan Osborne, Catedràtic a School of Education, Stanford University. Fa referència al fet que l’ensenyament-aprenentatge de les ciències es fonamenta en tres parts: el que coneixem, com ho coneixem i com hem arribat a assolir-lo.

Arrel d’aquest coneixement he arribat a una entrevista que li van fer l’any 2005 a “El País” on parlava de les necessitats d’aprenentatge en ciències dels nostres joves.

“Els joves necessiten un ensenyament més reflexiu per connectar amb les cièncie”

Idees interessants que proposa:

1. Treball pràctic: Els estudiants han de relacionar proves i arguments
2. Cal promoure discussions sobre  idees correctes i també i més important, les incorrectes.
3. Les fórmules escrites a la pissarra no serveixen.

Arribarà un moment en que proposa aquestes idees ja no serà innovació, serà realitat. Però quant haurem d’esperar?

Les eines que ens ajuden a reduir les tasques mecàniques es van ampliant en el web. Una d’aquestes és el wolfran alpha, eina dels creadors del programa MATHEMATICA. Ve a ser una mena d’enciclopèdia de coneixement,  una eina que et permet accedir a coneixement, calculat o no, de múltiples disciplinars. Un exemple en pot ser aquest widget que calcula el temps que portem a la Terra.

Anys, mesos, dies, hores,segons.

Sembla ser que també la sisena hora desapareixerà dels centres de primària, excepte en aquells casos d’escoles situades en entorns desafavorits. Personalment no em sembla malament, no crec que per estar més hores en els centres els nostres estudiants surtin més ben preparats. De fet, des de fa molt temps sabem que la productivitat dels nostres treballadors és de les més baixes d’Europa, tot i estar moltes hores en els centres de treball.  Els nostres estudiants són dels que fan més hores de classe i no per aquest motiu són els que presenten millors resultats en les proves PISA, per exemple. La productivitat no va lligada a la permanència en el lloc de treball, ni evidentment, en les escoles.

Lligat amb això la consellera també proposa que els professors facin més hores de classe. Fantàstic, com no sabem que fer per eliminar el fracàs escolar anem a la solució més fàcil, que no té perquè ser més efectiva, que els professors facin una hora més de classe. No es planteja en cap cas que les classes es facin millor, que es disposin de més i millors materials de treball, no. Més hores de classe.

I evidentment tot això s’està fent sense un acord de mínims entre partits, sindicats, professors i pares i mares. La consellera ja ho ha deixat clar als sindicats, negociaran però si no accepten les seves propostes les imposaran. Negociar? Quina idea és aquesta?

Un clàssic per acabar:  “un mal acord es preferible a cap acord”.

I pel que fa a millorar les matemàtiques, sense augmentar el número d’hores de treball, us recomano la següent xerrada: Les matemàtiques necessiten un canvi d’imatge. Dan Meyer.

Article de Nicholas Kristof sobre la importància de pagar més i millor als mestres.

En aquest article es defensa la tesi que cal pagar millor als mestres si volem millorar el nostre sistema educatiu, i disminuir el fracàs escolar per exemple. Aquest afegitó és meu. Hi ha referències als països que queden més ben col·locats en l’Informe PISA i del Estudi McKinsey.

Eduard Punset es caracteritza per entrevistar persones amb idees innovadores en, entre d’altres, el camp educatiu. Un d’aquests és Ken Robinson, expert en creativitat. Té diverses entrevistes i conferències penjades a la web. Pot ser les idees són una mica repetitives quan ja l’has escoltat i llegit algun dels seus llibres, però segurament convé anar recordant-les si volem provocar canvis en el sistema educatiu.  Podeu veure l’entrevista a la web del programa REDES.

Aquest nou any ha nascut força mogut. Petites sacsejades durant el mes de desembre, allò de tornar a les antigues qualificacions, Insuficient, Suficient ..etc. ja anunciaven la maror que trobaríem més endavant. Per cert, ja que estem tornant enrere m’estranya el fet que no hagi fet aparició el Molt Deficient. De fet si creiem que l’esforç s’incentiva quan els estudiants no volen ser qualificats amb una I, imagineu l’esforç que faran per no ser qualificats amb aquell MD que molts havíem recol·lectat en els nostres estudis. Estic segur que a partir d’ara s’haurà acabat el fracàs escolar.

El mes de gener la moguda principal ha vingut pel batxillerat. Recordeu que el proper mes de setembre s’aplica. La proposta del departament ha reduït les hores actuals de les assignatures comunes, les matèries optatives i a potenciat les matèries de modalitat, augmentant de 3 a les hores setmanals que hi dedicarem. A mi personalment la proposta em sembla adequada. Sempre he pensat que en el batxillerat cal potenciar les matèries de modalitat, aquelles que pemeten aprofundir en allò en el que més endavant els estudiants s’especialitzaran. Només hi tinc una queixa. Si us heu fixat totes les matèries comunes són de lletres, excepte aquesta assignatura nova que s’ha inventat el ministeri. Perquè entenc que les matemàtiques han de ser una matèria per a tots els estudiants, evidentment no haurien de ser les matemàtiques que fan els alumnes dels batxillerats científic i tecnològic, de la mateixa manera que no tots els estudiants han de fer la mateixa llengua o la mateixa història. Però no podem de cap manera negar la possibilitat de conèixer més probabilitat i estadística, més matemàtiques financeres o altres possibilitats a tots els estudiants. Així no sentirem més aquella frase que ens retrata com a societat quan a algú li fan determinades preguntes: “Jo és que sóc de lletres”.

Aquest divendres tinc reunió de seguiment de la llicència a Barcelona. No se si haig de presentar alguna presentació, o cosa semblant. Ja pensaré una cosa d’aquí a dijous.
Avui he millorat el meu coneixement del php. Haig de dir que no he estat admès al curs telemàtic de php, es veu que no compleixo ls requisits. Bé, no importa. Avui he trobat la manera de fer que quan es guarden les dades vagi a la pàgina web que a mi m’interessi. Això m’obre la porta a una de les idees que em ronden el cap els darrers dies després de fer la posada en comú de les darreres activitats.
Les activitats de resolució d’exercicis, no han de ser resoltes a classe en gran grup. S’ha de fer que siguin autocorrectives. Això és el que faré a partir de demà.
Un dels altres aspectes que vaig aclarint és en quin aspecte del treball concretaré la meva recerca. Dins les diverses possibilitats que hem permet el treball i les dades que estic recollint, hem centraré en les opinions que els mateixos alumnes tenen de les activitats que estan realitzant i com ells mateixos poden plantejar modificacions a allò que estan fent. Què creuen els estudiants de primer d’ESO de les activitats que realitzen i què farien ells, després de realitzar-les, per millorar-les.
Fins demà

Acabo de llegir al suplement “ciberpais” de l’existència d’una beta d’un nou paquet ofimàtic d’ús lliure.. No m’atreveixo a anomenar-lo programari lliure atès que no en tinc prou informació. És una evolució del programari de l’empresa lotus(actualment IBM). Pels que no sapigueu de que va, recordeu aquell amipro amb el que molts vam començar a treballar el tractament de textos amb windows3.1. Aquesta nova versió és diu SYMPHONY i es pot trobar una versió beta a
https://www14.software.ibm.com/iwm/web/swerplotus/LotusSymphonyPick.html
Inclou un programa de tractament de textos, un full de càlcul i un programa de presentacions. I tots tres Treballant amb als mateixos formats que l’Openoffice.
Una bona noticia

Demà dimecres 19 de setembre començaré el treball de camp. He passat aquests dies, divendres, dilluns i dimarts, posant al dia tres ordinadors per poder realitzar la feina. He optat per fer-ho jo ja que el coordinador informàtic ja té prou feina i poques hores per fer-la. Tot i així hem hagut de comprar tres teclats i tres ratolins per aconseguir que funcionin correctament els tres ordinadors. Sembla mentida el que són capaços de fer alguns amb les tecles del teclat.
A banda d’això he estat treballant una mica més sobre la presentació a la web del treball que hauran de realitzar els alumnes. He obert un wiki on aniré escrivint l’esquema del treball a mesura que vagi fent coses. Evidentment ara esta poc treballat, a mesura que vagi avançant l’any estarà més complert. L’enllaç és walipiwiki
Demà comença la prova de foc.