Com cada any que comença un nou curs hi ha un seguit de temes recurrents que ocupen les pàgines dels diaris:

a) El pes de les motxilles, carteres i/o llibres de text.  Normalment la cosa acaba una setmana després de començar el curs i fins l’any vinent,  de la mateixa manera que el cost dels llibres de text serveix per parlar de l’ipc de l’agost o el setembre i fins la propera. I fins l’any vinent.

b)  Com conciliar l’horari laboral dels pares amb l’horari escolar dels fills. Normalment s’intenta que els fills estiguin tantes hores a l’escola com els pares a la feina, jornada continua o jornada partida. Ni la tele fa la feina de guarderia que tenia encarregada fa uns anys. Això sempre sona a quantitat abans que qualitat. Per cert, no és España i/o Catalunya, on la gent està més hores a la feina de tot Europa? Estar no és treballar. Dues setmanes per parlar-ne  i fins l’any vinent.

c)  la quantitat de gent que té títols i no té feina, no té títols ni feina, no té títols i té feina, … m’he perdut.  Ara resulta que el 50% dels espanyols entre 25 i 64 anys només té l’ensenyament obligatori. Què vol dir això?

d) Per cert, apple treu una nou model d’ipod.