Fa pocs dies el departament d’ensenyament ha fet públic que considera un objectiu que l’escola fomenti “la capacitat emprenedora”. Per fer-ho es proposa, per una banda introduir una nova assignatura optativa a 4t d’ESO  i  en general, fomentar des de l’educació infantil “l’esperit emprenedor” per tal d’entendre els “conceptes econòmics bàsics”.

Cal fer que els nostres nois i noies siguin prou autònoms per enfrontar-se a la vida que els tocarà, entenc que això inclou el fet que siguin emprenedors, per tant estaria d’acord amb aquest objectiu, però home, que per fer-ho haguem d’introduir una matèria optativa a 4t d’ESO i que aquest esperit ha de permetre d’entendre conceptes econòmics bàsics em sembla poc imaginatiu i molt conjuntural als temps en que ens movem.  Penso que ser emprenedor no va lligat a fer empreses, és una manera de pensar  i d’actuar quan ens trobem davant d’una situació problemàtica.

Els joves, es convertiran en  emprenedors asseguts durant 7 hores a les aules mentre miren la pissarra? O cal un canvi de gestió de les aules?   Ho seran si continuen fent exercicis repetitius i mecànics? O cal un canvi en el tipus de treball que realitzan? Ho aconseguirem si continuen sense poder utilitzar ordinadors amb una bona connexió a   internet a les aules?  o cal que entrem d’una vegada per totes en el món del segle XXI?

Penso que més que introduir noves matèries caldria potenciar aquelles bones pràctiques que s’estan desenvolupant en els nostres centres, per exemple:

• Tenim un currículum de matemàtiques que vol que els nostres estudiants siguin competents  en finalitzar l’ensenyament obligatori. Aquesta manera de treballar fomenta la resolució de problemes, la utilització de diferents estratègies per a resoldre’ls,  el treball en grup per afrontar-los i  la comunicació entre els membres del grup i amb altres grups dels resultats obtinguts.  Per mi aquesta és una manera de fer que els nostres estudiants siguin emprenedors i autònoms.
• El treball per projectes que es desenvolupa en moltes escoles també fomenta aquest esperit de ser emprenedor. En aquest tipus de treball cal tenir clar que volem, cal plantejar  com podem aconseguir el que ens hem plantejat, establir quins camins seguirem, elaborar un informe i presentar-lo i finalment, intentar portar-lo a la pràctica per tal d’avaluar-lo.  Moltes matèries poden treballar d’aquesta manera, individualment i també de manera interdisciplinar.
• Considerem aquí també els crèdits i treballs de síntesi que desenvolupen els nostres estudiants fins a 4t d’ESO.
• No parlem ja de la matèria de tecnologia i de la tasca que es fa en els cicles formatius.

Si volem  que els joves siguin emprenedors, cosa que sembla que fins ara no ho són prou,   cal innovar en les pràctiques educatives que realitzem fem a les aules

En el següent enllaç podreu escoltar un debat sobre el tema que va tenir lloc el diumenge 13 de novembre al programa el suplement de catalunya radio. Hi van participar un parell d’economistes i una directora d’escola. Al final va comptar amb la participació de la gent. Debat

M’ha semblat molt interessant aquesta xerrada: D’on venen les bones idees? Per ser creatius i innovar ens cal un espai adequat per fer-ho.