Excel·lència o … simplement normalitat

En el nostre centre tenim matriculats a 1r de BAT 83 estudiants. Això t’ho miris com t’ho miris representa una assignació de tres línies, amb la corresponent dotació de professorat.

Doncs hores d’ara el Departament ens manté a l’espera d’algun canvi en les dades de matriculació dels estudiants per tal d’acabar de decidir si fa el que ha de fer, augmentar de 2 a 3 línies la dotació del centre. No cal dir que això genera una certa incertesa que en cap cas s’hauria de donar a aquestes alçades de curs, inici del mes de setembre, a menys de 10 dies de començar les classes amb els estudiants. No serà el Departament el que dirà als nois i noies d’aquest primer de BAT que seran més de 40 a classe.

No deixa de sorprendre l’exigència del Departament amb el professorat pel que fa a la retallada de sou i a l’augment de les hores lectives de 18 a 19, (una retallada de sou encoberta) i a la seva capacitat per no exigir-se a ell mateix la feina que ha de fer. La retallada està arribant a nivells ridículs, sembla que es tracti de reduir despesa a qualsevol preu. I això no pot ser. En aquest sentit es molt recomanable la lectura de l’article de Francesc Imbernón: “Pan para hoy, hambre para mañana” Reducir recursos en el sistema educativo es un suicidio colectivo, publicat el passat 31 d’agost a “El País”.

Penso que hem de treballar per aconseguir l’excel·lència, tant en el nostre treball com en el dels nostres estudiants, però ara per ara, ens haurem de quedar contents si aconseguim la normalitat.

Si l’educació us sembla cara, proveu amb la ignorància.

Per cert, algú hauria d’explicar als polítics que els professors treballem 37,5 hores setmanals, i no 20 com he llegit que la Presidenta de la Comunitat de Madrid volia fer creure a tothom.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *